Bosc Viu

Abusos forestals a Llombai en nom de la prevenció d’incendis

Polèmics treballs silvícoles al cim del Besori i les seues vessants

FOTOS DE L'ACTUACIÓ EFECTUADA AMB EL PRETEXT DE LA PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS

dijous 8 de febrer de 2018, per  AE-Agró

En ple Paratge Natural Municipal del Tello, en la Serra d’Alèdua, a la localitat de Llombai (La Ribera Alta, València), la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, paral·lelament a la construcció d’un observatori forestal, està portant a terme una sèrie de treballs silvícoles. Concretament al punt més alt de la serra, el Pic Besori i els seus vessants. Com detalla el projecte anomenat Tratamientos selvícolas sobre pinar en MUP V036 Alèdua TM Llombai, l’administració valenciana està aclarint pins blancs (Pinus halepensis) i eliminant el sotabosc, en una superfície de 10 hectàrees al voltant del cim com a mesura de prevenció d’incendis i per a llevar competència als pins.

Per a tal fi, després de tallar els arbres seleccionats amb moto-serres, estan utilitzant un tractor de cadenes que porta acoblada una trituradora, per a triturar la llenya dels pins i de pas tot el sotabosc. Si el fet d’eliminar tot el sotabosc en una superfície de 10 hectàrees en una zona plena de forts pendents és ja una mesura polèmica, ja que no té cap utilitat com a prevenció sinó, en tot cas, com ajuda a l’extinció, utilitzar maquinària pesant de cadenes és més que qüestionable.

A més a més d’eliminar indiscriminadament tot el mantell verd (plantes protegides incloses) que actua com a protecció del sòl, aportant l’aigua que recull de les boires i rosades i evitant l’evaporació, la màquina està removent tota la capa fèrtil de terra, afavorint així l’erosió, tant pel fort vent de ponent dominant a la zona com per les possibles pluges torrencials. Segons el que ha pogut demostrar l’ecòloga Suzanne Simard, han destrossat una part molt important d’una xarxa de comunicació i col·laboració entre arbres, plantes i fongs a traves de les arrels, xarxa que, segones l’ecòloga, és de vital importància per a un desenvolupament saludable del bosc.

Però, això no és tot. Al vessant nord, amb menys hores d’insolació, ha prosperat una gran quantitat i diversitat de flora, que difícilment podem trobar a altres llocs de la serra. Hem pogut observar, entre altres, savines (Juniperus phoenicea) de més de tres metres, càdecs (Juniperus oxycedrus) i llentiscles (Pistacia lentiscus) de gran altura. També una nombrosa població d’arbocers (Arbutus unedo), en tots els estadis de creixement, des d’arbres de més de quatre metres fins a una gran quantitat de petits arbocers que colonitzen tota la zona.

Afortunadament la reacció, encara que un poc tardana, de l’Ajuntament de Llombai, junt al fet que hi ha una zona que no està classificada com a Muntanya d’Utilitat Pública (MUP), han pogut salvar algunes plantes molt interessants per al paratge. Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró considerem que una administració que ha de vetllar per la conservació del nostre patrimoni natural no pot dedicar-se a destrossar-lo. A més a més, per a realitzar este tipus d’actuacions tan agressives s’hauria de comptar amb el consens dels propietaris dels terrenys i de la resta d’agents implicats. I així s’evitaria causar danys majors que aquells que es volen previndre, com ha sigut el cas dels treballs silvícoles del Besori.