16 de febr. 2013

EL BOSC VALENCIÀ ES VOL PRIVATITZAR
A PREU DE SALDO.




La plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians exigix la dimissió d'Isabel Bonig, presumpta Consellera de Medi Ambient.

Els darrers dies el mitjans de comunicació s'han fet resó d'algunes iniciatives de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient que, en lloc de defensar el bosc valencià, impulsen activament la seua destrucció. A pesar d'invocar de manera indigna la paraula sostenibilitat, mesures com la privatització a preu de saldo dels nostres boscos, conduïxen a la degradació del patrimoni forestal i ambiental de tots els valencians. Per això, des de Bosc Viu, la plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians, diguem PROU i exigim la dimissió de la presumpta Consellera de Medi Ambient, Isabel Bonig.

No són novetat les iniciatives en matèria forestal impulsades per la Generalitat Valenciana i publicades a la premsa durant els darrers dies. Però, ara estan recolzades per normatives i per plans formals de l'administració i pretenen finançament d'origen mediambiental per a consumar la degradació dels nostros boscos. Este és el cas de la venda de fusta cremada, la privatització encoberta dels millors boscos públics o l'eliminació de gran part de la coberta vegetal valenciana per a cremar-la, amb la coartada dels seu ús per a biomassa.

Tanmateix, actualment no hi ha plans seriosos per a aprofitar, per exemple, en processos de metanització la biomassa resultant de tasques agrícoles, d'activitats ramaderes o de l'aprofitament de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans, que acaben soterrant-se. Per això, estes mesures, anunciades sense cap tipus d'escrúpol en nom del medi ambient, suposen un autèntic desficaci forestal que només beneficiarà a quatre espavilats. Un desficaci que compta, a més a més, amb l'incomprensible aplaudiment i connivència de col·lectius tècnics forestals, d'alguns propietaris privats i de determinats municipis. Hi ha qui, quan olora un poc de benefici a curt termini, encara que siga "pa per avui i fam per a demà" aplaudix a rabiar, sobretot si pensa que a ell li pot arribar una bona tallada.

Però, amb estes polítiques forestals perdem tots, perquè el medi natural forestal és un patrimoni de tots els valencians que no es pot vendre i malbaratar per quatre euros, benficiant a una ínfima minoria d'actors socials. Està en joc un comportament essencial del nostre patrimoni, un capital natural insubstituïble i valuosíssim que malauradament no està encara ben valorat en termes monetaris. Les funcions ecològiques que el bosc exercix, en benefici de tots, són molt més valuoses que els miserables beneficis econòmics que uns pocs poden obtindre explotant insosteniblement els recursos naturals.

El manteniment de la biodiversitat i d'uns paisatges singulars, la regulació  dels cicles atmostèrics i climàtics, la formació i conservació del sòl fèrtil, la prevenció de l'erosió i la desertificació, la recàrrega dels aqüífers,... Espoliar aquest valuós patrimoni, invocant la sostenibilitat només demostra una poca vergonya i un cinisme a l'alçada d'altres actuacions que ja coneixem per part del PP.

Per això, fem una crida a tota la societat valenciana per a exigir a l'administració una gestió que siga de veres sostenible, que salvaguarde els valors naturals i que no els venga a baix preu al pitjor postor. Si no és capaç de portar endavant esta gestió responsable del territori, la Consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, hauria d'abandonar immediatament el seu càrrec.

La societat valenciana no pot permetre que, després de destrossar el nostre litoral i part del món rural amb urbanitzacions insostenibles, des del punt de vista mediambiental però també econòmic, ara la Generalitat Valenciana, amb Isabel Bonig al front d'esta barrabassada, aplique també el model del "tot val" al medi forestal valencià. Per això, des de Bosc Viu, la plataforma per la defensa dels ecosistmes forestals valencians, diguem PROU i exigim la dimissió de la presumpta Consellera de Medi Ambient Isabel Bonig.

10 de febr. 2013


LES PERSONETES QUE PLANTEN ARBRES.

per Ferran Gandia Navarro
Colla Ecologista l’Arrel


 Article aparegut a la secció d'opinió (Terra Crítica) del diari Levante-EMV, el passat diumenge 3 de febrer del 2013. Nota: aquesta és la versió llarga.

Hi ha un escriptor provençal del segle passat, anomenat Jean Giono (1895-1970), l’obra del qual, va estar profundament influenciada per la terra on va nàixer, Manosque en la ribera del riu Durance. Sent un home sensible, els seus relats es troben influenciats d’una terra que estimava, però que patia una forta desforestació. En L’homme qui plantait des arbres (1953), narra la història d’un personatge que consagra la seua existència a plantar arbres.

Aquella història regeneradora ha calat en el cor de molta gent per tot arreu; en 1990, a Ontinyent, uns adolescents del Grup d’Escoltes Màfeking-167 emprengueren plegats el camí traçat per Giono, proposant-se fer realitat aquella història de ficció. Era un grupet reduït de xicotets Elzéard Bouffier (el protagonista del relat), que, per damunt de tot, es negaven a romandre passius davant la degradació progressiva de l’entorn. Apostaren per la promoció dels boscos autòctons i, en la consecució d’aquell somni, tingueren la sort de poder gaudir de l’amistat, del coneixement adquirit a través de l’experiència, i com no, els ajudà també a créixer. S’acabava de sembrar la llavor que donaria pas a la Colla Ecologista l’Arrel.

El projecte de restauració forestal incloïa la gestió d’un viver. Des del punt de vista econòmic, l’inici va ser possible gràcies a una modesta ajuda de l’Ajuntament i, posteriorment, a l’Obra Social de Caixa Ontinyent. A aquest mecenatge cal afegir molta il·lusió, eficàcia, enginy i responsabilitat per part dels voluntaris, per a, així, completar la fórmula de funcionament.

No són senzilles les restauracions forestals en l’àmbit mediterrani: la coincidència al període estival de major sequedat ambiental i altes temperatures, produeix un estrés hídric que dificulta l’establiment dels plançons. Aleshores, el disseny adequat de l’actuació, una bona planificació de les operacions a realitzar, així com una execució acurada, demostren ser claus per a aconseguir els objectius pretesos; més que la quantitat, la qualitat, el treball ben fet, és allò realment important.

Amb la pràctica i el mètode de prova-error, es va anant perfilant el treball al planter, així com el disseny de les restauracions forestals. Aquestes es basen en una estratègia de creació de nuclis de dispersió i reclam, que amb l’ajuda de la fauna, serviran de potents focus de dispersió de llavors en el futur. Això és, es creen illes d’alta diversitat d’extensió reduïda, esperant que amb la maduresa d’arbres i arbusts, els seus fruits siguen dispersats i colonitzen les zones adjacents; es multiplica així, l’esforç original.

Les restauracions de l’Arrel estan basades en tres principis que són el respecte per la vegetació prèvia, el bosc no està format només per arbres i la lluita contra els monocultius. S’hi observa un acostament a la natura amb humilitat, conscients de la capacitat limitada dels humans. Es plantegen tasques d’ajuda a la regeneració, només allà on realment la intervenció siga determinant. Per a la qual cosa, és precís conèixer els processos naturals de successió per facilitació, i entendre’ls en ordre a esbrinar la millor manera d’acompanyar-los, en un veritable exercici de còpia i pega: copiem el comportament dels sistemes naturals i ho apliquem en el disseny de les nostres accions. I com a referència última que ho regeix tot: l’augment de la resiliència del sistema.

Quan es parla de processos que arriben a dilatar-se tant en el temps, com són els de regeneració de forests, la paciència, el treball a mig-llarg termini i la tenacitat, són fonamentals. Només un esforç continuat pot proporcionar fruits i, mai millor dit, els nuclis generats comencen a disposar de fruits a hores d’ara. Així que, en el futur pròxim, comprovarem si es produeix la dispersió de llavors. Al mateix temps, el bosc mediterrani recupera els colors perduts i com, si del millor pintor es tractés, la tardor pinta els rojos, grocs i violetes d’aurons, freixes de flor, roures i aranyoners, entre altres.

El treball es realitza en base a l’acció del voluntariat i, en ordre a ampliar el potencial del col·lectiu, es cerquen sinergies amb altres associacions o entitats, com ara, escoles infantils, col·legis, instituts, associacions de tot tipus, o fins inclús, empreses a través de la figura RSC, sense l’ajuda dels quals, no haguera estat possible aquest esforç col·lectiu. En el present i el futur, noves ferramentes de gestió, com la Custòdia del Territori, ens obri un ampli ventall de possibilitats d’acció.

Els incendis forestals ocupen un lloc rellevant en l’actualitat. Però s’ha de dir que no són l’única causa de degradació dels ecosistemes forestals (la construcció d’infraestructures i l’urbanisme abusiu, entre altres, depreden el nostre territori irreversiblement). La superació dels problemes d’un món complex, requereix l’aplicació de solucions, lògicament, complexes. Assistim a intervencions ridícules, motivades per una política de simple aparador; realitzar reforestacions en zones calcinades, quan la totalitat dels experts coincideixen en la necessitat d’esperar la regeneració natural; promoure l’ús dels ramats per a regenerar les zones cremades; o permetre l’extracció de fusta cremada a autèntics espècimens de rapinya, sense valorar els estudis científics que ho desaconsellen, són exemples del quefer quotidià acientífic de les nostres administracions públiques.

Més de 20.000 plançons produïts i uns 10.000 plantats, amb arbres que arriben als 7 metres d’alçada, són el llegat que deixa aquest projecte de restauració forestal. Avui en dia, l’Arrel desenvolupa també la seua activitat en altres camps. La gestió d’horts, l’educació ambiental, la defensa del territori i l’organització de conferències o fires diverses, formen part de la funció social d’aquesta entitat modesta. Res ens faria més feliços que el saber que aquesta experiència arribés a servir de model per a altra gent. Rendim també homenatge a aquells col·lectius i individus dedicats a la plantació d’arbres i arbusts, allà on siguen. Seguim endavant.

En homenatge a totes aquelles persones que planten arbres.

2 de febr. 2013


BOSC VIU DENUNCIA AGRESSIONS FORESTALS EFECTUADES PER LA CONSELLERIA AL PARC NATURAL DE CALDERONA


Un grup de voluntaris de Marfull-Acció Ecologista Agró, i altres col·lectius integrats en Bosc Viu, han efectuat una acció de denúncia a la Serra de Calderona davant de les destrosses ambientals realitzades per la Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
L’administració valenciana porta anys manifestant, de manera prepotent, que ja "controla" els incendis forestals. L’any 2012 ha proporcionat un desgraciat balanç de boscos cremats al País Valencià, posant en entredit les paraules i les polítiques del PP.

La Conselleria no pren nota del seu fracàs i segueix amb la mateixa política de sempre i, a més ara, retallant en efectius de protecció, defensa i restauració del medi ambient.

BOSC VIU ha triat aquest dia per fer l'acte de denúncia perquè és el cap de setmana més pròxim al Dia de l'Arbre, data en què la Conselleria acostuma a fer publicitat enganyosa respecte a la seua gestió forestal; per exemple fent actuacions "simbòliques" com la del passat 26 de gener a Altura, ja denunciada per Bosc Viu sobre el terreny, davant de la consellera Isabel Bonig.

Els ecologistes hem desplegat pancartes i hem denunciat amb la nostra presència les nefastes actuacions que impliquen l'eliminació de la vegetació natural i la desprotecció quasi total del sòl, obrint pas al perill més greu dels ecosistemes forestals valencians: l’erosió (pèrdua del sòl fèrtil) que condueix a la desertificació de les nostres muntanyes.


Bosc Viu denunciarà aquestes agressions a la fiscalia ambiental i enviarà una carta a l’entitat bancària que ha col·laborat finançant aquestes actuacions, per a explicar-los que, aquestes actuacions són anti-ecològiques i no prevenen, en absolut, els incendis forestals.

La protesta s'ha realitzat a la Calderona, com a paratge natural emblemàtic i parc natural pròxim a la ciutat de València, però les mateixes accions ací denunciades, estan fent-se o s’han fet, en diferents comarques valencianes. S’empren els escassos diners públics adreçats al medi ambient per a destruir el bosc, amb l’excusa de que són mesures preventives contra els incendis.

Encara que després dels greus incendis algunes veus reclamen "netejar" les muntanyes (sense aclarir què és el que s'ha de netejar), aquestes "neteges", quan consisteixen en eliminar el sotabosc, el matossar viu, no són de cap manera efectives per a evitar els focs i tenen un elevat impacte ambiental. Independentment de les paraules o les intencions que pretenen servir de justificació, els efectes reals salten a la vista i mostren una inacceptable desfeta ecològica.


Justament en Calderona, com a la resta de espais naturals protegits, s’estan acomiadant efectius adreçats a la vigilància i a la conservació del medi; just la política contrària a la que necessita el bosc.

BOSC VIU reclama una gestió forestal respectuosa amb els ecosistemes i els seues habitants, proposant un model de desenvolupament rural sostenible.