NOTA AMB MOTIU DE LA REACCIÓ D'EN FERRAN DALMAU ROVIRA A LA DENÚNCIA D'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ SOBRE ELS TREBALLS EFECTUATS AL PIC DEL BESORI (LLOMBAI, RIBERA ALTA), COM A MESURA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS.
Les crítiques de Dalmau a la denúncia realitzada per Agró són realitzades al seu bloc Planetaris.
DEBATS
FORESTALS (I)
per CARLES ARNAL
COMISSIÓ FORESTAL D’ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ
Fa
uns dies, AE-AGRÓ i un grup d’ecologistes del Marquesat que
coneixen bé la zona i l’actuació, vàrem denunciar, per
inapropiada, abusiva i poc acurada, una intervenció forestal en una
àrea de la serra de l’Alèdua, al terme municipal de Llombai.
Es
tracta d’una eliminació de vegetació en la proximitat d’un
observatori de vigilància en una zona de MUP (Forest d’Utilitat
Pública) poblada per pins i una vegetació arbustiva en
regeneració amb presència d’espècies nobles
(rebrotadores) pròpies d’etapes forestals avançades. L’actuació
va ser efectuada per una empresa que treballava per a l’administració
autonòmica.
La
denúncia, apareguda en alguns mitjans de comunicació, va merèixer
un comentari crític per part d'En Ferran Dalmau Rovira al seu bloc
Planetaris.
Aquest destacat enginyer forestal, Director de Projectes de l’empresa
MEDI XXI GSA, va fer una sèrie de consideracions en tó despectiu i
irònic sobre alguns ecologistes i AE-Agró en particular, basant-se
en l’esmentada denúncia, cosa que ens porta a discutir els seus
arguments. Sembla que Dalmau no veu excessius problemes en l’actuació
(la qual defensa en termes generals) i considera no sols inapropiada
la denúncia, sinó que seria una mostra d’inoportunitat i de
desconeixement de les “ciències forestals”.
1.
Per a començar, l’actuació, com moltes altres semblants, es
defensa com a “silvicultura preventiva
d’incendis forestals”. Nosaltres pensem que aquest és un ús
abusiu i inapropiat del concepte de prevenció. Prevenir, en
sentit rigorós, seria evitar un incendi i l’actuació
denunciada de cap manera evita els incendis (de fet, als pocs dies de
realitzar-se els treballs, a la zona afectada es va produir un conat
d'incendi que va ser afortunadament apagat gràcies a la tasca dels
voluntaris ambientals del Marquesat). Entendríem que es diguera que
és una intervenció de “lluita contra el foc” o que facilita, en
el seu cas, el combat contra un foc ja declarat en la mesura que pot
facilitar l’accés dels equips contra-incendis o que pot ajudar a
la seua actuació o, fins i tot, (en alguns casos i
circumstàncies) podria ajudar a dificultar l’avanç
del foc. Però preventiva no ho és. La discussió no
és banal, perquè els departaments administratius de prevenció i
d’extinció són diferents, empren pressuposts diferents i, ja fa
temps que hi ha una queixa permanent en relació als pocs recursos de
prevenció davant dels “excessius” dedicats a extinció.
2.
En segon lloc, l’actuació es desenvolupa en gran mesura en un lloc
qualificat com a MUP, una figura que hauria de ser de
protecció del bosc i de les seues funcions ecològiques (encara que
en la pràctica no siga així) i, en tot cas, un lloc on les
actuacions forestals de qualsevol tipus i finalitat, haurien de ser
especialment respectuoses, prioritzant les funcions socials i
protectores davant qualsevol altra (segons la llei forestal vigent).
A banda, es tracta d’una zona amb una qualitat de la vegetació
sensiblement millor que la d’altres àrees properes de la mateixa
serra, en la qual, seria convenient aplicar mesures protectores i
afavorir l’evolució de la vegetació cap a etapes més madures
(aprofitant l’existència de diferents espècies valuoses i
característiques d’aquestes etapes) i evitar danys.
3.
En tercer lloc, l’actuació, que va afectar a 10 ha, es va efectuar
en gran mesura amb una maquinària que no és selectiva i que, de
fet, va danyar i afectar negativament a exemplars de les espècies
nobles mencionades que mereixen una consideració especial, entre
altres coses, perquè són relativament menys inflamables i
posseeixen una capacitat de rebrot post-incendi que les fa
especialment valuoses per la seua resiliència, en cas
d’incendis forestals. Cal recordar que afavorir formacions vegetals
madures, resilients i dominades per espècies rebrotadores
és una estratègia destacada de cara a fer els nostres boscos més
resistents als efectes dels incendis. La maquinària esmentada, a més
de no ser selectiva i actuar en una zona de major valor a escala de
la serra afectada, també té com a conseqüència eliminar de manera
general gran part de la cobertura vegetal en la zona d’actuació,
amb un pendent no menyspreable, i deixar el sòl desprotegit de cara
a l’erosió (Açò constituiria infracció de la llei forestal, de
no haver estat eliminats diferents articles per part del PP en els
darrers anys. Cal dir que durant el govern del PP la Llei Forestal
valenciana va sofrir múltiples retallades amb la finalitat de
rebaixar el caràcter proteccionista que poguera tindre, tampoc
excessivament elevat).
En
relació a tots aquest arguments que apareixen en la denúncia
d’AE-AGRÓ, En Ferran Dalmau lleva importància o desvia l’atenció,
mostrant poca sensibilitat amb la consideració del bosc com a
ecosistema viu i no com a simple col·lecció d’arbres o de
biomassa, o de combustible.
En
primer lloc, considera que les actuacions són preventives
cosa que, com hem intentat explicar, no ho són, i les considera
perfectament adequades per evitar focs.
En
segon lloc, li lleva molta importància al lloc afectat i dóna per
descomptat que les intervencions s’han efectuat en l'indret
escaient. Com a defensa d’aquest argument esgrimeix el seu
coneixement superior de la “ciència forestal” i no entra en
detalls.
En
tercer lloc, també li lleva importància a què s’hagen danyat
espècies nobles i importants (cosa que no nega), i opina que són
pocs els exemplars en una extensió de 10 ha i que, en efectuar-se
amb maquinària, és difícil evitar aquests danys (un argument que
hauria de servir per a no emprar aquesta mena de maquinària si no
permet accions selectives, almenys en indrets amb vegetació valuosa
i/o amb elevat risc erosiu). Finalment, pels danys al sòl, no hi
mostra massa interés, malgrat que l’erosió (la pèrdua de
sòl fèrtil) és, en les condicions de les nostres serres, el factor
més destacat que condueix a la desertificació del territori,
fenomen que ha estat considerat per tècnics, científics i polítics,
com el principal problema ecològic de les zones forestals
valencianes.
També
lamenta que, alguns ecologistes, com precisament nosaltres, critiquem
“sense coneixement” les actuacions “correctament efectuades”,
com aquesta, per tècnics que saben molt i que no tenen que donar
moltes explicacions perquè ja està clar que són als qui la
normativa administrativa atorga la capacitat de dissenyar i
supervisar l’execució d’actuacions de prevenció d’incendis
(sense parar-se a discutir si aquesta selecció és correcta o no,
donat que es podria pensar també que altres titulacions podrien
servir també, si la normativa administrativa, que porta molts anys,
no negara a biòlegs, edafòlegs, geògrafs, llicenciats en ciències
ambientals, etc., el dissenyar o dirigir aquestes actuacions.
Acaba
lamentant que, aquests ecologistes, vilipendiats i considerats
ignorants, no siguen més dialogants i més favorables al debat amb
tècnics forestals com ell i que desitjaria un major diàleg i
sintonia, perquè, per exemple, ell també es considera ecologista.
No és fàcil sentir una gran empatia amb una persona que s’expressa
en els termes que he comentat abans en relació als “ecologistes
desinformats i crítics sense raó”.
Profunditza,
a més a més, amb posicions d’autoritat, com ara recomanar als
ecologistes que aprenguen més de “ciència forestal” (per
exemple, prenent-se pastilles de Forestalina) i
novament s’atribueix uns coneixements molt majors al respecte dels
temes de gestió i conservació forestal, que ve a considerar domini
exclusiu dels tècnics forestals.
En
un altre article, per a no fer aquest massa llarg, ja tornaré a
entrar en el tema del quasi monopoli dels tècnics forestals en la
gestió dels ecosistemes forestals i en la insistència de considerar
“ciència” a determinades tècniques o pràctiques forestals,
quan pròpiament parlant, serien, com a molt, una ciència aplicada
o, més pròpiament, una tecnologia emprada en funció d’uns
determinats supòsits i que, en qualsevol cas, no poden ignorar ni
contradir ciències més generals com l’ecologia, de la mateixa
manera que la medicina, la farmàcia o l’infermeria (per parlar
d’exemples que Dalmau empra) no poden entrar en contradicció amb
la biologia, donat que, en tot cas, són ciències aplicades i
auxiliars, dintre del context més ampli de les ciències
biològiques.
També
podríem parlar dels arguments summament discutibles sobre raonaments
del tipus “si nó es fan determinades actuacions de silvicultura
preventiva, es cremarà el bosc”, que tenen un caràcter
molt poc científic i actuen com una mena d’acusació contra els
qui no pensen com ells: si no feu el que jo dic, sereu responsables
de què el bosc es creme. Una argumentació intolerable. La raó s’ha
de demostrar, no donar-la per segura a priori i apropiar-se-la sense
més per disposar d’una titulació, o d’un principi d’autoritat
(que no existeix en la veritable ciència).
Jo
defense el raonament científic, el caràcter multidisciplinar de la
gestió ecològica dels boscos i la necessitat d’establir ponts,
converses i diàlegs amb tots els actors implicats en la gestió
forestal; que no són únicament tècnics i científics, sinó també
agricultors, excursionistes ecologistes, propietaris i habitants del
món rural, habitants de les ciutats, tota mena d’usuaris del bosc
i, al capdavall, tots els ciutadans valencians (perquè tots, d’una
manera o d'altra, ens beneficiem de l’existència de la vegetació
forestal i les seues valuoses funcions ecològiques, literalment
impagables).
Aquest
article no pretén més que contribuir a aquesta comunicació. A
favor del diàleg sempre, amb respecte i amb arguments sòlids, sense
dogmes inamobibles i periclitats, i sense recórrer a l’insult
groller i la desqualificació gratuïta.
