28 d’oct. 2011

EL RAMAT DE CABRES DE L'ALT DEL MORO HA AFECTAT A LA MICRORESERVA DE FLORA "PENYA DELS GAVILANS".

El ramat de cabres, que pastura sense cap tipus de control per l'entorn de l'Alt del Moro, del municipi de Fontanars dels Alforins, afecta a una Microreserva de Flora, que compta amb la presència de Campanula mollis.

           

A la Penya de la Safra es troba l'única població valenciana de Campanula mollis. Aquesta població, que va ser descoberta per tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, es trobava també a la Penya dels Gavilans, motiu pel qual va ser declarada la Microreserva de Flora Penya dels Gavilans.

Encara que el motiu principal de la declaració de microreserva va ser l'existència de la Campanula mollis, també s'hi pot trobar tot un seguit de plantes rares dels cingles (Erodium foetidum, Dianthus broteri, Micromeria fruticosa, Ephedra fragilis, etc...), dels peus dels cingles (Stenbergia colchicifolia, Parentucellia latifolia), així com, en els arenals de les proximitats del Teular de la Safra (Linaria depauperata subsp. hegelmairei, Herniaria fruticosa, Sideritis chamaedryfolia, etc...).

Fa més d'un any, tècnics de la Conselleria de Medi Ambient i biòlegs de la zona, van constatar la desaparició de la comunitat de Campanula mollis de la Penya dels Gavilans, al mateix temps que es podien observar excrements de cabra en la zona que ocupa la Microreserva de Flora.


27 d’oct. 2011

LA SALUT DELS BOSCOS: ELS LÍQUENS COM A BIOINDICADORS.


Quart capítol del cicle de conferències 2011 del Jardí Botànic U.V., dedicat a l'any internacional dels boscos. Programació.



La conferència, celebrada el dimecres 26 d'octubre a l'auditori Joan Plaça del Botànic, va estar a càrrec de la Dra. Eva Barreno que és catedràtica de botànica de la Universitat de València i membre de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE).

Els líquens són uns magnífics indicadors de la salut dels boscos i de la biodiversitat que atresoren. La seua funció, com a bioindicadors, no té res que envejar a la dels aparells més sofisticats, i inclús, tenen majors avantatges perquè, aquests últims, poden fallar en els moments més inoportuns. El seu creixement molt lent i la gran sensibilitat a les condicions ambientals, provocada per la manca d'una "pell" protectora com la de l'escorça d'altres espècies vegetals, els converteix en inmillorables registres ambientals que memoritzen els canvis en el medi en què s'integren.

Espanya junt a Grècia, són els únics països europeus que no incorporen els resultats subministrats per aquests bioindicadors en la gestió dels espais naturals, com així ho fan, la resta dels països europeus i altres del món occidental.

En la primera part de la seua intervenció, la Dra. Barreno va fer una síntesi sobre els treballs d'investigació que realitza en el camp de la simbiogènesi (entre un fong i una alga) dels líquens, i que són de primera referència a nivell mundial.

Seguidament, va relatar l'estat de conservació dels líquens i, en paral·lel, de la biodiversitat en general, en diferents punts del món, com ara, Califòrnia, Mèxic, Europa i Espanya. Per a acabar, descrigué el cas valencià, de la mà de tres espais emblemàtics, com són el Carrascar de la Font Roja, la Serra d'Espadà i el Barranc dels Horts i altres punts del Maestrat. Malauradament, els escenaris de degradació paulatina d'aquests ecosistemes que van ser predits fa dues dècades, no han servit per a frenar la degradació d'aquests que pot ser constatada actualment.

Com a conclusió, la presència de grans quantitats de carboni atmosfèric i de compostos de sofre per la crema de combustibles fòssils, l'acumulació de nitrats provocada pel sobrepastoreig, a més de la presència d'ozó troposfèric, són les principals amenaces per als líquens i els nostres boscos.

24 d’oct. 2011

EFECTES DELS HERBÍVORS SOBRE LES REFORESTACIONS DE LA COLLA ECOLOGISTA L'ARREL D'ONTINYENT.


Un ramat de cabres, establert fa més de 10 anys a la Serra de l'Ombria-Alt del Moro, entre els termes municipals d'Ontinyent i Fontanars dels Alforins, arrassa una gran quantitat de carrasques i altres arbres valuosos joves.




L'acció continuada d'aquests animals, especialment les cabres, arriba a erradicar tot tipus de vegetació en amples zones. En aquest cas, les espècies frondoses i, especialment els brots més tendres, són les favorites d'aquests animals insaciables, que arriben a pujar a dalt dels arbres, podent acabar amb arbres de fins a quatre metres d'alçada, i més.


Els efectes sobre zones en restauració són encara més desastrosos; es podria entendre una explotació racional en zones de bosc madur, on no perille la supervivència de la coberta vegetal, però mai sobre zones en ple procés de regeneració. És d'especial menció l'impacte sobre les zones reforestades de forma artificial, pel gran esforç invertit. Com a mostra, cal indicar els efectes que estan tenint sobre les reforestacions de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent, realitzades en els últims 21 anys. En les següents imatges, a mode d'exemple, es pot observar l'estat d'un auró (Acer opalus ssp. granatense) després del pas del ramat (en una única ocasió):


 


Aquest auró (una xicoteta joia dels boscos mediterranis) va ser plantat fa més de 10 anys i ara arriba al dos metres d'alçada. Es pot observar la completa defoliació i, el que es més greu, els efectes sobre les tiges de dues branques joves i ben vigoroses (en la foto de la dreta, es veuen les tiges rosegades - les zones més clares -). L'arbre patia un cert estrés hídric, provocat per la sequia que estem patint en aquest començament de tardor. Sense cap mena de dubte, aquesta agressió pot comprometre la supervivència de l'arbre. Ara bé, si aquesta situació que s'ha donat després d'un únic pas del ramat, es torna a repetir una segona i una tercera vegada, aleshores podren parlar de la desaparició definitiva d'aquest individu. No es tracta d'un simple arbre; atés el tipus d'arbre, realment representa l'esperança de recolonitzar amb aurons aquest indret, on fa possiblement centenars d'anys, que desapareixeren. 




En la foto anterior, es pot observar com el ramat de cabres (una xicoteta part d'ell, perquè la resta queda ocult entre la vegetació) pastura sense la cura dels pastors, els quals són habituals dels bars de Fontanars dels Alforins. La foto va ser presa a escassos metres de zones reforestades per l'Arrel i que tenen un gran potencial; en cap moment del passat dissabte 22 d'octubre, vàrem poder veure els pastors que s'encarreguen de les bèsties.


Presumptament, el contracte d'explotació (que no disposem), deu indicar que el pasturatge s'ha de limitar a les zones tallafocs i faixes auxiliars, a més de restringir el nombre de caps del bestiar. Fets aquests dos, que venen incomplint-se en els darrers 10 anys, i que queden reflexats en l'estat en què es troben indrets d'un alt valor ecològic, possiblement, dels més valuosos d'aquestes contrades de la Vall d'Albaida.
Exigim el compliment escrupulós del contracte amb l'administració pública d'aquesta explotació ramadera, totalment descontrolada, l'aplicació de les sancions corresponents i la rescissió del contracte i, per al futur, el repensament d'aquests tipus d'activitats en zones sotmeses a processos de regeneració natural.

19 d’oct. 2011

Exigeix al Govern Valencià que no permeta construir en sòl cremat

La consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient vol permetre la construcció en sòl afectat per incendis forestals. Evitem-ho!


El Govern Valencià pretén modificar la Llei 3/1993 forestal de la Comunitat Valenciana per a permetre el canvi d’ús de sòls forestals que hagen patit un incendi forestal.

Aquesta modificació tindria com a principal objectiu legalitzar l’abocador de Dosaigües, que des de 1998 arreplega els residus sòlids urbans de la comarca metropolitana de l’Horta. Una sentència del Tribunal Suprem va declarar en el seu moment il·legal aquest abocador per ocupar sòls forestals protegits, que van patir en part un incendi forestal en els anys 80 i tenien una classificació de sòl no urbanitzable protegit amb destinació a la repoblació forestal. Ara han autoritzat de nou l’ampliació de l’abocador en part en parcel·les forestals.

La modificació proposada per Isabel Bonig, consellera d’Infraestructures i Territori, entraria en col·lisió amb la normativa estatal (Llei de Montes) que prohibeix aquest canvi d’ús durant 30 anys per als terrenys forestals incendiats. L’única excepció que contempla és que el canvi d’ús estiguera previst amb anterioritat a l’incendi forestal, condició que no es compleix en aquest cas.

En conseqüència, excepcionar la regla general mitjançant una modificació legislativa per la porta de darrere obriria la “caixa de Pandora” i suposaria un greu precedent en la desprotecció dels terrenys forestals valencians.

Si entre tots posem en evidència la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient podem evitar la consumació d’aquest terrible atemptat al medi ambient, evitant que s’utilitze aquest colador legal per a permetre tot tipus d’excessos urbanístics que traguen profit dels incendis forestals.

Afig la teua firma a la petició dirigida a la consellera per a frenar abans que siga tard aquesta inacceptable reforma legal.

Anys de dècades de polítiques irresponsables estan acabant amb el patrimoni natural del País Valencià. Si aconseguim aturar aquesta reforma a temps frenarem el cada vegada més accentuat deteriorament del medi ambient valencià, posant límit a l’especulació urbanística que assola aquesta regió de l’Estat espanyol.




 



16 d’oct. 2011

"QUALSEVOL EXCUSA ÉS BONA PER A TALLAR VEGETACIÓ VIVA I VALUOSA".


L'Ajuntament d'Ontinyent realitza uns treballs de silvicultura destructiva en la ribera del riu Clariano, en la zona de l'antic Molí de la Costa i el pont del mateix nom. Precisament, és aquest pont, en què últimament s'han realitzat uns treballs de consolidació i restauració, el que ha servit d'excusa per a realitzar una nova agressió a aquest paratge, que va ser restaurat en el passat, mitjançant un reforestació amb espècies vegetals de ribera. 



Sembla ser que el regidor d'obres no estava content amb l'estat en què es trobava el paratge i, prèviament a la pròxima inaguració del pont després de les obres realitzades, va decidir que calia endreçar la zona. Aquest no sembla que siga el millor criteri ambientalista.




Si bé és cert que la zona afectada no és de gran superfície, encara que els treballs de desbrossament no han acabat, l'actuació deixa entreveure una total manca de respecte pels ecosistemes riberencs i els sistemes naturals en general. En la zona, que estava ocupada per un bon recull d'espècies de vegetació de ribera, cal destacar la presència de la canya de Sant Joan (Arundo donax) i algun individu d'ailant (Alianthus altissima), espècies al·lòctones invasores, l'eliminació de les quals és recomanable, però molt complicada. Això fa pensar que, en uns pocs mesos, la zona tornarà a estar coberta per la canya, fent del tot inservible aquesta actuació, si el que es pretenia era l'eliminació d'aquestes. Per altra banda, és curios contemplar com s'han respectat dos exemplars de bon port d'ailant, com es pot veure en les següents fotos:



Resulta curiós que quan es realitzen aquestes "neteges", la veritable brutícia com ara, les bosses de plàstic, les botelles de vidre, etc... abandonats pel comportament incívic d'alguns, acaben romanen allà on es trobaven, mentre s'elimina vegetació valuosa de forma indiscriminada.

  

10 d’oct. 2011


 7/10/2011
NIEGA QUE SE ABRA LA PUERTA A LA "ESPECULACIÓN URBANÍSTICA"

El Consell asegura que los montes incendiados solo se podrán recalificar "en determinadas excepciones"


per A un tir de pedra. Natura i patrimoni


per l'Ateneu Llibertari l'Escletxa (Alacant)

5 d’oct. 2011

DESPRÉS DEL FOC, L'ESPOLI.

Ara fa poc més d'un any, exactament el 7 de setembre del 2010, es produïa un incendi forestal que va afectar als termes municipals de Bocairent, Alfafara, Benissoda, Agullent i Ontinyent , i que finalment va acabar cremant 2500 ha.

Dues setmanes després, el 20 de setembre, la Conselleria de Medi Ambient GV publicava un decret permetent l'extracció de la fusta cremada per a, segons el mateix decret, evitar la proliferació de plagues d'insectes barrinadors i afavorir la recuperació del paisatge. (En contra de l'opinió dels grups ambientalistes de no retirar la fusta cremada per a, entre altres coses, evitar la creació d'interessos al voltant d'aquesta última).

El següent vídeo recull la intervenció de l'empresa "Moixent Forestal" en la Serra d'Agullent, durant el passat mes d'agost:




Per a saber més sobre la conveniència d'extreure la fusta cremada, es recomana llegir la següent publicació d'investigadors del CEAM, la Universitat d'Alacant i la Universidad de Murcia:


El tratamiento de la madera quemada tras los incendios forestales.

Extracte del document (17.4. Balance ecológico de la gestión de la madera quemada):

"Aunque no se puede descartar que en algunas condiciones particulares la extracción de la madera quemada pueda tener un efecto positivo sobre el ecosistema, el balance neto de las consecuencias ecológicas de este tipo de actuación parece oscilar entre la neutralidad y el perjuicio. Por tanto, la recomendación genérica que se desprende de los resultados obtenidos es la precaución."