MANIFEST FUNDACIONAL

BOSC VIU

Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians

1. ELS BOSCOS I LA RESTA D’ECOSISTEMES FORESTALS VALENCIANS SÓN ENORMEMENT VALUOSOS. Aquests ecosistemes no estan constituïts únicament per arbres. Contenen a més a més, una rica diversitat d’arbusts, lianes i plantes herbàcies, i d’altres moltes espècies animals, grans i menudes, fongs i microorganismes del sòl, summament importants. Els ecosistemes forestals composen un divers mosaic de formacions vegetals més o menys naturals imbricades amb espais rurals de diferents graus d’intervenció humana, conformant paisatges bells i desitjables, d’alt valor natural, cultural i font de recursos indispensables per a la humanitat. El valor actual del bosc, ara, ja no és fonamentalment productiu, sinó sobretot ecològic. El manteniment de la biodiversitat, dels equilibris atmosfèrics i climàtics, de microclimes més humits; la formació i protecció del sòl fèrtil, la recàrrega dels aqüífers, són algunes de les funcions gratuïtes del bosc que resulten imprescindibles per a moltes espècies naturals i, per suposat, per als humans i la seua societat. Totes aquestes funcions ecològiques tenen un valor incalculable, encara mal quantificat, però que en qualsevol estimació a la baixa, resulta sempre molt superior al valor monetari de qualsevol explotació econòmica. La conservació d’aquestes funcions i valors naturals pot ser compatible, si s’adopten les polítiques adequades, amb altres usos humans de l’espai forestal i rural ben regulats, vinculats a l’agricultura i a la ramaderia, a d’altres explotacions forestals (no necessàriament basades en l’extracció de fusta) i a activitats d’esbarjo i de turisme rural.

2. LA SUPERFÍCIE FORESTAL VALENCIANA ORIGINAL NO SOLS S´HA REDUÏT MOLT, SINÓ QUE S’HA DEGRADAT DE MANERA PREOCUPANT. Malgrat que, oficialment, la meitat del territori valencià es considera forestal, només una menuda part d’aquesta superfície presenta una coberta arbrada més o menys contínua. D’altra banda, els boscs originaris s’han transformat i degradat molt. Les formacions vegetals que, abans de la intensa ocupació humana, ocupaven unes tres quartes parts del territori, ara ocupen tot just un 2% i es troben en diferents estats de degradació. La proporció d’arbres s’ha reduït, les espècies dominants han canviat i l’estructura i característiques dels boscos i matollars s’han alterat negativament, en general. Els fenòmens erosius són importants i afecten a més de la meitat del territori forestal, en major o menor mesura. El risc de desertificació, a causa majoritàriament de la pèrdua de sòl, conseqüència a la seua vegada de la pèrdua i degradació de la coberta vegetal, afecta a la pràctica totalitat del territori forestal valencià. Aquest risc podria conjurar-se amb polítiques adequades però, en cas contrari, podria fer-se realitat sinó s’actua de manera responsable, amb una gestió forestal sostenible, una ordenació territorial racional i polítiques actives de preservació dels recursos naturals i de manteniment i millora de la coberta vegetal pluriestratificada.

3. LES CAUSES DE LA DEGRADACIÓ FORESTAL NO SOLS SÓN ELS FOCS, SINÓ MOLTES MÉS. En una visió simplificada de la situació, promoguda pels mitjans de comunicació, per la pròpia administració i per algunes opinions poc documentades, es presenten els incendis forestals com el principal i, fins i tot, l’únic problema. Açò no és cert. Sense restar importància al preocupant efecte dels focs, cal destacar que, en el passat, altres processos sobretot de causes humanes, com el sobrepastoreig, les roturacions agrícoles en muntanya, les tales abusives, el carboneig, etc.., han contribuït a la reducció i destrucció del bosc. Més recentment, l’expansió urbanística, les obres públiques i el desplegament de moltes infraestructures, la contaminació, la mineria a cel obert i una gestió forestal desencertada, han estat contribuint junt amb els incendis, a la degradació dels ecosistemes forestals. Davant d’aquesta situació, moltes vegades la millor actuació per a defensar i regenerar el bosc no és la repoblació sinó, fonamentalment, evitar la pèrdua i degradació de les formacions forestals existents. La millor estratègia és evitar l’avanç de la degradació. S’ha de repoblar, però només allà on calga i com calga. Emprant una diversitat d’espècies adequades i amb tècniques respectuoses amb en els ecosistemes. De fet, moltes repoblacions tenen greus impactes ambientals i, a més, resulten de poca utilitat. Resulta en general més factible, més econòmic i més ecològic, evitar la reducció de superfície forestal i la degradació dels ecosistemes a causa de les causes prèviament esmentades. No es poden acceptar projectes de repoblació a canvi d’acceptar més degradació dels ecosistemes. El resultat de les repoblacions és incert. El resultat de l’eliminació de la vegetació i l’alteració del sòl és immediat i greu.

4. EL RISC ECOLÒGIC MÉS GREU ÉS, ARA, L’EROSIÓ. L’erosió, la pèrdua de sòl fèrtil, com a conseqüència de la degradació de la coberta vegetal causada quasi sempre per accions humanes, és el fenomen més preocupant, més greu, de llarg abast i més irreversible, que pot afectar als ecosistemes forestals. La pèrdua de sòl fèrtil està originada majoritàriament per la pèrdua o degradació de la vegetació natural, no sols a causa d’incendis, sinó per l’obertura de camins i altres infraestructures, per obres públiques, per tales, o fins i tot, per males pràctiques forestals i intervencions mal planificades. No es poden acceptar mesures generals de gestió forestal que impliquen la pèrdua de la coberta vegetal protectora i que tinguen un greu risc erosiu. No serveix de res evitar un impacte sobre la vegetació si la conseqüència és l’increment de la superfície exposada als processos erosius. El manteniment de formacions vegetals pluriestratificades i de la superfície forestal protegida per una coberta vegetal, encara que siga arbustiva (com de fet ordena la vigent llei forestal), és prioritari. La gran importància del sòl radica en la seua funció bàsica en els ecosistemes forestals. El sòl és la base física dels ecosistemes. Sense ell no hi pot haver ni vegetació, ni fauna, ni usos humans. Sense sòl, no es recarreguen els aqüífers, ni es poden minorar els efectes catastròfics de les crescudes de rius i barrancs; sense el sòl avancem cap a la desertificació. La pèrdua del sòl és, a més a més, irreversible a escala humana. No té remei ni substitució.

5. PER A LLUITAR CONTRA EL FOC NO S’HA D’INCREMENTAR LA DEGRADACIÓ NI L’EROSIÓ. Algunes tècniques de lluita contra el foc considerades tradicionals i aplicades des de fa temps, tenen discutibles efectes positius i greus impactes negatius; per tant, s’han de trobar alternatives millors. Els tallafocs, la proliferació de pistes forestals i les neteges de sotabosc, no prevenen cap foc i poden incrementar la inflamabilitat de la vegetació i el risc d’incendi. En alguns casos poden ser útils per a la lluita contra el foc, però s’haurien d’aplicar de manera molt limitada i amb un disseny que evite contrapartides negatives. Aquestes actuacions obsoletes eliminen grans extensions de vegetació natural, alteren l’estructura i el valor dels ecosistemes, redueixen la biodiversitat, comprometen la capacitat ecològica dels ecosistemes forestals i generen formacions vegetals més seques, poc evolucionades, més inflamables i amb menor proporció d’espècies rebrotadores. També tenen greus impactes paisatgístics, però el pitjor de tot és que incrementen l’erosió i el risc de desertificació.

6. HI HA ALTERNATIVES, DE BASE CIENTÍFICA I RESPECTUOSES ECOLÒGICAMENT, PER A LLUITAR CONTRA LA DEGRADACIÓ FORESTAL. La immensa majoria dels incendis tenen causes humanes, són per tant, essencialment evitables. No es pot renunciar a evitar-los, almenys en una gran part dels casos. Previndre vol dir evitar les causes humanes que generen els focs, i en aquest punt és en el que s’ha de centrar la major part dels esforços de la veritable prevenció, i no en eliminar la vegetació natural, òbviament inflamable.
Per altra banda, en l’únic cas natural d’incendis: els llamps, els esforços s’han de centrar en la previsió anticipada de les condicions de risc, en la detecció immediata i en una ràpida intervenció. Avui en dia, en tots aquests aspectes continuen hi havent deficiències importants, pel que fa als efectius humans de prevenció, a la seua preparació i formació, estabilitat i condicions laborals, etc… Unes actuacions més assenyades de prevenció, basades en la vigilància, la dissuasió, la regulació d’usos i la formació mediambiental, no sols seran útils per a evitar incendis, sinó també per a evitar altres danys al bosc; per a lluitar contra el furtivisme, la contaminació, els residus i altres agressions. A més a més, aquestes intervencions generen molts més llocs de treball i no tenen contrapartides negatives.

7. AVUI EN DIA ÉS POSSIBLE UNA NOVA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE, QUE PERMETA LA PROTECCIÓ I REGENERACIÓ DELS ECOSISTEMES I CONCILIAR USOS HUMANS, COMPLEMENTARIS, DEL BOSC. Les actuals condicions socio-econòmiques fan impossible tornar a situacions d’ocupació i ús de l’espai forestal que es produïren a finals del segle XIX i la primera meitat del XX, independentment de la valoració ambiental i social que ens meresquen. No obstant això, l’actual conjuntura i la previsible evolució futura sí que permeten una diversificació d’usos i una conciliació d’interessos que aconseguisquen el manteniment de la població (o fins i tot una certa repoblació del medi rural), l’obtenció de recursos econòmics diversificats, basats en actuacions de baix impacte, el turisme rural o ecològic i la protecció de la natura. Açò no passarà de manera casual, sinó que necessita els adequats incentius i regulacions per part de la societat i, en particular, dels poders polítics.

PER TOT AÇÒ, RECLAMEM UNA NOVA GESTIÓ FORESTAL DE BASE ECOLÒGICA, FONAMENTACIÓ CIENTÍFICA I LEGITIMACIÓ DEMOCRÀTICA.

Una política forestal que tracte els boscos com a ecosistemes complexos i cerque la seua preservació atenent no sols a indicadors quantitatius, sinó de qualitat, i que enfoque les intervencions humanes a llarg termini, de manera sostenible.

No podrem viure sense boscos. El ritme actual de la seua degradació és insostenible, però encara estem a temps de revertir la situació.
Cridem a tota la societat valenciana a implicar-se en aquesta tasca.

SALVEM EL BOSC, PERQUÈ NECESSITEM EL BOSC.