LA COLLA ECOLOGISTA LA CARRASCA D'ALCOI - ECOLOGISTES EN ACCIÓ PRESENTA AL·LEGACIONS AL PLA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS SECTORIAL DE LA DEMARCACIÓ D'ALCOI.

La demarcació d'Alcoi inclou els municipis d'Agres, Alcocer de Planes, Alcoleja, Alcoi, Alfafara, Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Balones, Banyeres de Mariola, Benasau, Beneixama, Beniarrés, Benifallim, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Biar, el Camp de Mirra, Cañada, Castalla, Cocentaina, Fageca, Famorca, Gaianes, Gorga, Ibi, l’Orxa, Millena, Muro d'Alcoi, Onil, Penàguila, Planes, Quatretondeta, Salinas, Sax, Tibi, Tollos, la Vall d’Alcalà i Villena.

Les al·legacions contra l'esmentat pla es resumeixen en els següents punts:

• PRIMERA: Nula participació ciutadana en l'elaboració del pla de prevenció d'incendis forestals, incomplint el Conveni d'Aarhus.
• SEGONA: No s'ha sotmés a la preceptiva avaluació ambiental de plans i programes, la qual cosa incompleix la Directiva 2001/42/CE i la Llei 9/2006.
• TERCERA: El Pla d'Infraestructures del pla de prevenció manca del preceptiu Estudi d'Integració Paisatgística.
• QUARTA: El Pla de Prevenció d'Incendis es circumscriu estrictament als límits de la demarcació establida en el Pla General d'Ordenació Forestal, la qual cosa el fa incoherent i mancat de funcionalitat.
• CINQUENA: La redacció del Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la demarcació fora del context d'un Pla Forestal de Demarcació incompleix la normativa i no està justificat.
• SISENA: Les àrees tallafoc i, en general, les mesures de “selvicultura preventiva” s'haurien de descartar de manera general i restringir-les, en tot cas, a llocs molt localitzats.
• SETENA: S'ha de suprimir totalment la utilització del foc com a tècnica agrícola.
• HUITENA: Compliment estricte de la normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals en l'execució d'obres i treballs en terrenys forestals i pròxims.
• NOVENA: S'ha de garantir l'aplicació de l'article 25.1 del ROGTU pel que fa als terrenys incendiats classificats com a sòl no urbanitzable comú o protegit. 
• DESENA: Caldria eradicar l'ús d'herbicides químics per al manteniment de les cunetes i vores de les vies de comunicació.
• ONZENA: Campanyes informatives dirigides al veïnat de les urbanitzacions per a conscienciar sobre el perill (i la il·legalitat) del llançament d'artefactes pirotècnics.
• DOTZENA: Major control per a evitar la construcció d'habitatges il·legals en sòl no urbanitzable.
• TRETZENA.- Cal evitar el trànsit amb vehicles motoritzats per les pistes forestals, amb les excepcions previstes en el Decret 8/2008.

Per a consultar les al·legacions íntegrament, clicka ací.

Notícia apareguda a l'edició digital de Levante-EMV, Castelló el 12 de novembre del 2010:

Penyagolosa se salva de la tala en 2011

Medio Ambiente paraliza el "Plan de control del muérdago" que prevé cortar 8.000 pinos 

Penyagolosa se salva de la tala en 2011  

NACHO MARTÍN CASTELLÓ 
La falta de consignación presupuestaria llevará a la Conselleria de Medio Ambiente a paralizar durante 2011 el "Plan de Control del Muérdago" que el año pasado supuso la tala masiva de 3.000 pinos del Parque Natural del Penyagolosa y que este año preveía cortar otros 900 ejemplares, según confirmaron fuentes próximas a la junta rectora del paraje.
Esta decisión fue confirmada ayer durante la junta rectora del paraje y contentó a los grupos ecologistas, aunque el motivo de la paralización es exclusivamente económico y la conselleria mantiene el mismo criterio de "ordenación forestal".
Una parte de la junta rectora se había opuesto a un plan que prevé la tala de 8.000 árboles en los próximos 10 años para "controlar" una plaga de muérdago. A este respecto, algunos miembros de la junta pidieron ayer explicaciones sobre las actuaciones complementarias a la tala que la conselleria había prometido: plantación de especies arbustivas que atraigan a pájaros depredadores del muérdago, regeneración de las zonas taladas y criterios selectivos que respeten los pinos en buen estado.
Las intervenciones fueron explicadas por técnicos de Sanidad Vegetal de la Conselleria de Medio Ambiente y la Generalitat destacó posteriormente en un comunicado que, dentro del Plan de Control del Muérdago en Sant Joan del Penyagolosa, "ha invertido cerca de 100.000 euros en trabajos de poda selectiva de árboles afectados por el muérdago, la implantación de cajas-nido y la plantación de arbustos con frutos que permitan a las aves alimentarse de los mismos y, de este modo, se evite la dispersión del muérdago".
Medio Ambiente hizo hincapié en que sus distintos departamentos han invertido 1,2 millones de euros en el año 2010 en diferentes actuaciones dentro del Parque Natural del Penyagolosa. La mayor parte de esta inversión se destina a trabajos de mantenimiento y conservación. Según los datos facilitados ayer por el Consell, en el primer semestre de 2010 el Parque Natural del Penyagolosa ha sido el segundo más frecuentado de la provincia de Castelló, después del Desert de les Palmes, con 6.600 visitantes.

AE-Agró proposa a Vistabella la compra "preventiva" de 500 pins centenaris a 25 euros l'arbre.

Encara que l'ajuntament ha rebutjat la nostra oferta per salvar els 700 pins que va a talar al Bovalar, li proposem la compra "preventiva" de 500 arbres

La setmana passada, després d'assabentar-se del projecte de Vistabella del Maestrat consistent en la tala de 700 pins centenaris por motius econòmics, Acció Ecologista-Agró va oferir-li al consistori la possibilitat de comprar els pins a canvi de no talar-los. Tanmateix, l'ajuntament ha rebutjat la nostra oferta i tallarà i vendrà estos arbres monumentals per 25 euros la unitat. Així i tot, AE-Agró manté la seua oferta i s'ofereix a comprar 500 pins centenaris pel mateix preu i previndre la seua possible tala en el futur.

Des d'AE-Agró lamentem, però respectem, la decisió presa pel consistori de Vistabella del Maestrat que ha deixat escapar l'oportunitat de salvar 700 pins del Bovalar. L'organització ecologista li va oferir la setmana passada al consistori la possibilitat d'iniciar una campanya popular, dirigida tant als socis i simpatitzants d'AE-Agró com a la resta de ciutadans que volgueren participar, per recaptar els mateixos diners que va a obtindre amb la venta dels pins. Amb esta iniciativa l'associació conservacionista volia salvar no només els pins centenaris del Bovalar, sinó també mostrar el nostre recolzament econòmic amb un municipi emblemàtic de l'interior de Castelló. Un recolzament econòmic que anava més enllà de la compra dels pins, ja que els potencials participants a la malaurada campanya popular hagueren visitat Vistabella del Maestrat en alguna ocasió per contemplar en primera persona els pins que havien salvat. I estos visitants segurs que haurien deixat més euros en les tendes i botigues de Vistabella durant la seua estada que la pròpia venta dels pins. Ara, el que pot passar és que els nombrosos turistes que es desplacen fins al Parc Natural del Penyagolosa preferisquen fer les seues compres pel camí a altres municipis, com per exemple Xodos, Costur o Atzeneta del Maestrat.

Des d’AE-Agró també lamentem que l’alcalde de Vistabella no només ha rebutjat l’oferta per comprar i salvar els pins centenaris del Bovalar, sinó que a més a més pose en dubte la militància ecologista tant d’AE-Agró com dels companys del GECEN, que van ser els primers en denunciar públicament esta tala i venta massiva de pins centenaris a 25 euros la unitat. L’alcalde de Vistabella, Ximo Gual, ens va definir com "pseudoecologistes" o "ecologistes de despatx". AE-Agró no vol entrar en polèmiques amb l’alcalde. L’organització ecologista el que vol és sumar esforços amb Vistabella del Maestrat, que com tants altres municipis està patint les conseqüències de la crisi econòmica. Per això, li hem proposat a l’ajuntament la compra "preventiva" de 500 pins centenaris al seu terme municipal. Una campanya popular de compra d’arbres amb la qual volem recolzar econòmicament amb 12.500 euros a este municipi emblemàtic de l’interior de Castelló i assegurar-nos la supervivència de com a mínim 500 arbres centenaris que rodegen el Parc Natural del Penyagolosa, sens dubte un dels paratges naturals més importants del País Valencià. Si la campanya enguany té èxit, tal i com desitgem des d’AE-Agró, ens agradaria repetir-la cada Nadal i no únicament amb pins, sinó també amb grèvols, aurons, teixos, serveres... Així podríem gaudir de nou dels boscos que ens descrivia el botànic Cavanilles fa 200 anys al Penyagolosa.

Tal i com va dir l'alcalde de Vistabella, Ximo Gual, els socis i simpatitzants d'AE-Agró som "ecologistes de despatx". Tanmateix cal puntualitzar que el nostre despatx és la natura, on treballem dia a dia, pam a pam, en defensa del nostre territori. Per això, a més a més de sol·licitar una entrevista amb l'alcalde del consistori per negociar la compra "preventiva" de 500 pins al seu municipi, el convidem a visitar els nostres "despatxos" a Ares del Maestrat, l'Albufera de València o la marjal d'Almenara, on desenvolupem projectes de custòdia de territori per rehabilitar espais naturals i el seu patrimoni rural com és el cas d'Ares. Ara la pilota torna a estar a la teulada de l'alcalde, que té l'opció d'ingressar 12.500 euros a les arques municipals i protegir 500 pins centenaris al mateix temps. 

Levante-EMV 8/11/2010

Vistabella tala 700 pinos junto al Penyagolosa para venderlos a 25 euros y sanear su tesorería.

El Consell alega que es "un proyecto de ordenación de monte" y los ecologistas critican "una agresión ambiental sin base científica"

Interessant article de Juan Ponce al Levante-EMV, sobre la regeneració natural després dels incendis forestals.

"Dejémoslas crecer"

http://www.levante-emv.com/opinion/2010/10/29/dejemoslas-crecer/751894.html

Defensem els nostres boscos

Com presentar una denúncia forestal

Cal reaccionar i per fer front a les actuacions agressives de l’administració contra les nostres muntanyes

Malauradament estem observant últimament a les nostres serres i boscos massa actuacions agressives contra els ecosistemes forestals. Moltes vegades, estos atacs a les nostres muntanyes han sigut efectuats o impulsats per la pròpia administració sota el nom de zones d’actuació urgent (ZAU), tallafocs, neteges vegetals, franges auxiliars, silvicultura preventiva, aclarides...

Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista Agró volem donar l’alerta sobre l’impacte negatiu que tenen a les nostres muntanyes totes estes intervencions i demanar-vos a tots i totes que reaccioneu amb immediatesa contra estes mesures tan perjudicials per als nostres boscos. Per això, vos emplacem a actuar i denunciar tota actuació agressiva contra els ecosistemes forestals, ja siga realitzada per l’administració o per un particular. Davant d’un atac a les nostres muntanyes, cal seguir els següents passos.

En primer lloc, cal recopilar una sèrie de dades bàsiques, per exemple fotografies o vídeos, que mostren les accions més punyents, les espècies vegetals afectades, els danys al sòl, el valor de l’ecosistema degradat, la seua ubicació, la data aproximada de les malifetes i tot allò que trobeu rellevant.

Una vegada tinguem tota esta informació (que posteriorment podrem completar amb una investigació més exhaustiva), redactarem i enviarem un comunicat de premsa per criticar i alertar d’estes actuacions i informar així a la ciutadania dels atacs que patixen les nostres muntanyes.

Acció contra Iberdrola a la Canyada.

També, cal denunciar al SEPRONA i a la Fiscalia de Medi Ambient estes actuacions que posen en perill les nostres masses forestals. Per a fer-ho podeu posar-vos en contacte amb la Comissió Forestal d’AE-Agró, que vos podrà assessorar i, a més a més, recopilarà tota la informació dels fets per a preparar altres iniciatives més globals i generals.

En tot cas, cal presentar una denúncia a la conselleria de Medi Ambient, encara que siga la pròpia conselleria la responsable dels fets que volem denunciar. Quan fem la denúncia, cal presentar-la amb registre d’entrada i guardar una còpia. Envieu també esta còpia a la Comissió Forestal d’AE-Agró per a afegir-la al nostre registre de denúncies, amb el qual podrem demostrar que venim denunciant estos fets sense èxit des de fa temps. Amb tota esta documentació podrem realitzar accions a un altre nivell mentres busquem l’assessorament d’advocats per explorar altres vies més potents.

Com redactar la denúncia

La denúncia davant la conselleria de Medi Ambient pot ser molt simple, curta i no compromet a res. La pot fer una persona o un col·lectiu. Si pel motiu que siga no voleu signar-la vosaltres, la pot signar AE-Agró. Us expliquem breument el que ha de dir la denúncia:

Ha d’estar adreçada al Sr. Conseller i/o Director General de Medi Natural en termes respectuosos, ben escrita, sense errades i sense atacar verbalment.

Ha de resumir breument els fets, per exemple: "Hem pogut observar al terme municipal de XXXX, en la partida XXXX, en el paratge XXXX, les següents actuacions XXXX". Cal ser el més concret que es puga. Si no és possible, cal indicar les dades més aproximades.

Cal detallar els impactes sobre fauna, vegetació, paisatge, sòl... amb la màxima contundència. Si es pot, quantificarem l’extensió, la quantitat d’arbres i les espècies afectades, la longitud... Així com els dies de l’actuació que volem denunciar o al menys si han sigut recents o estan encara en marxa. També és important indicar el nom de la persona, empresa o organisme responsable dels fets.

Cal mencionar tots els fets que suposen un agreujament: espècies protegides, època de cria i nidificació, espais protegits o valuosos, MUP...

La petjada de Vaersa a la Serra Calderona.

Finalment, cal acabar mencionant que els fets poden suposar una infracció de les lleis vigents, segons la gravetat de les actuacions. No importa que les actuacions hagen estat fetes per l’administració o amb bona fe. Si el resultat és negatiu, cal dir-ho.

Cal recordar que la llei forestal té uns objectius proteccionistes i que, entre les infraccions. preveu els danys greus a la vegetació i la fauna, els danys al sòl... Si es coneixen, es convenient citar les normes legals i els articles concrets que poden haver estat afectats. Les normes d’ús i gestió dels parcs i paratges naturals també solen tindre un caràcter protector. Les zones ZEPA, IBA, LIC... també poden suposar una forma de protecció i normatives específiques a considerar.

Per acabar la denúncia, hem de demanar unes coses bàsiques:

Que es donen per assabentats dels fets.

Que s’investigue la magnitud dels impactes i que es determine el o els responsables i que siguen sancionats, si és pertinent.

Que cessen quan abans les actuacions i que es restaure en la mesura del possible.

Ser informats de les diligències que acabe fent l’administració al respecte (brindant-se, si es vol, a aportar més dades, fotografies... si poden ser d’utilitat).

Finalment, cal comunicar a la premsa que s’ha cursat la denúncia, fent un comunicat de premsa que resumisca els fets i adjuntant la denúncia.

Com a complement a tota esta informació, teniu dos documents adjunts sobre legislació forestal i sobre la silvicultura destructiva (a l'apartat Documents: "La prevenció dels incendis forestals" i "Valoracions sobre la Llei Forestal"), que vos poden ajudar com a orientació.

Carles Arnal, Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró

EL PARANY

En el següent vídeo es mostra el treball dels companys del GECEN explicant en què consisteix el parany, una tècnica no selectiva per a la caça d'ocells.

AE-Agró s’oposa novament a les "neteges vegetals" de les masses forestals

La Conselleria de Medi Ambient deixa milers de "cadàvers vegetals" al seu pas pel Parc Natural de la Serra Calderona i provoca un incendi forestal al Monte Picaio

dimarts 28 de setembre de 2010.

Una vegada més, els diners públics de la Conselleria de Medi Ambient es dilapiden en la destrucció dels nostres últims paratges naturals més valuosos. Esta vegada li ha tocat al Parc Natural de la Serra Calderona.

Quasi un milió d’euros es gastarà la Conselleria en un projecte de “neteja vegetal” que deixa muntons de llenya repartits al llarg dels quilòmetres de carreteres, camins i pistes forestal que recorren este Parc Natural, i que lluny de protegir el bosc del foc, el fa més vulnerable als incendis, l’empobrix i deixa el sòl desprotegit front a les pluges torrencials que tindrem a la tardor.

Aquests treballs de destrucció forestal discorren per la carretera cap al Monestir de La Cartoixa, cap a Serra i Nàquera. Però també s'estan desenvolupant en altres punts de la Serra Calderona, com ara, al Monte Picaio (Sagunt), on es va declarar un incendi forestal que va calcinar 2.5 hectàrees de pi blanc i matoll.

Tot indica que el foc es va iniciar per una negligència precisament durant una "neteja vegetal", tal i com va denunciar ahir Acció Ecologista-Agró. L’incendi va ser provocat presumptament per una espurna d’una de les motoserres que estaven podant els pins confrontants a un camí per a construir una faixa auxiliar. A més a més de la probable negligència, els treballadors mancaven de material operatiu per a pal·liar possibles accidents (extintors i motxilles extintores), tal i com exigix la normativa.

Una nova agressió als ecosistemes naturals en forma d'actuació en "silvicultura preventiva".

Aquest estiu, els diners del programa d'Economia Sostenible del Govern d'Espanya han servit per a produir una nova agressió contra la vegetació arbustiva, en una actuació promoguda per l'Ajuntament d'Ontinyent.

Segons es pot llegir al cartell d'informació es tracta "d'actuacions de neteja i conservació de les masses forestals"...

...però, ¿com es pot parlar de la conservació de la massa forestal, quan els treballs consisteixen en eliminar precisament part de la vegetació que, es diu, es pretén conservar?...

No obstant això, la zona de les actuacions ha quedat afectada, en la seua major part, pel recent incendi del 6-7 de setembre a la Vall d'Albaida.

Ara, en plena serra, es pot observar el cartell de promoció de l'actuació, allà, ben plantat i impassible al pas del foc.

El 16 de setembre del 2010 es va emetre a l'Espai Medi Ambient de RTVV un reportatge sobre les actuacions forestals d'ajuda a la regenació natural de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent.

En el següent enllaç podeu veure'l:

http://www.rtvv.es/alacarta/princiv.asp?idioma=0&id_video=3020

Acció Ecologista Agró fa pública la seua adhesió a la denúncia realitzada per un enginyer agrònom valencià sobre els treballs forestals del Caroig.

Acció Ecologista Agró s’adhereix públicament a la denúncia realitzada per l’Enginyer Agrònom Pedro Miguel Chomé Fuster, sobre uns treballs forestals realitzats a instància de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i pagats amb fons del Ministeri de Medi Ambient, en el Massís del Caroig, dins del terme municipal de Bicorp, en el Mont Santís V-1067, i que va ser pública a través de Levante-EMV el passat dilluns 26 de juliol del 2010.

La intervenció esmentada es va realitzar entre finals de l’any 2009 i el primer trimestre de l’any 2010 i es troba, suposadament, emmarcada en un projecte anomenat “Actuaciones de restauración hidrológica forestal en la Muela de Cortes”, redactat per l’Enginyer Tècnic Forestal José Antonio Rueda, en març del 2009. Els treballs forestals han consistit en la completa eliminació de la vegetació en franges superiors als 200 metres, llevat d’uns pocs exemplars de pins aïllats que esquitxen el conjunt, en una zona d’alt valor paisatgístic i ecològic i que havia estat lliurada dels incendis forestals dels darrers 60 anys, inclosa també dins dels límits del LIC ES0000212 “Muela de Cortes y Caroche”, i en la ZEPA núm. 389 “Sierra de Martés y Muela de Cortes”. Els danys provocats per l’actuació sobre l’ecosistema de la zona, així com, les deficiències detectades en el projecte, són nombrosos i es detallen tot seguit:

1. S’incompleixen els principis en què es basa el marc legal en matèria forestal, patrimonial, de biodiversitat, d’estratègia forestal espanyola i d’impacte ambiental, vigents en els àmbits europeu, estatal i autonòmic.

2. No s’ha realitzat l’informe d’Impacte Ambiental, segons s’estableix a les lleis estatal 6/2001 i autonòmica 2/1989, així com, als seus Reglaments per a actuacions sobre sòls i vegetació natural i en la correcció hidrològica-forestal.

3. No s’han respectat els principis i normes de protecció als llocs d’Interés Comunitari (LIC) i de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i la seua consideració com a Zones d’Especial Conservació (ZEC).

4. La redacció del projecte en què estan basades les actuacions és incoherent, amb objectius contradictoris i que afecta a dues zones de realitats físiques completament diferents (el Mont del Santís V-1067 i el Mont Millares V-3013), sense que aquestes diferències en els punts de partida, condicionen l’actuació sobre elles.

5. No s’han respectat les prescripcions tècniques del projecte.

6. La intervenció ha creat un entorn desprotegit de vegetació amb zones de fort pendent, empitjorant el risc d’erosió de la zona i el control de les escorrenties i del règim hidrològic.

7. L’eliminació de la coberta vegetal ha afectat a la fauna que residia en la zona, bé de forma directa mitjançant la realització dels treballs, com per la manca de protecció que ofereix la vegetació i, sense la qual, altres formes de vida no són possibles.

8. S’ha produït un atemptat contra la biodiversitat a l’eliminar totalment les carrasques i la resta de frondoses, així com, un sotabosc ric, amb una alta diversitat d’espècies que complia amb una important funció ecològica. S’afavoreix així, l’establiment d’un monocultiu de pins que, sota cap condició, pot ser considerat com a bosc.

9. Aquests tipus d’intervencions no poden trobar-se dins de programes de lluita contra els incendis forestals, perquè no té cap sentit destruir tot allò que precisament es pretén protegir.

10. El destí dels beneficis de la venda de la gran quantitat de fusta extreta no són presents al projecte que empara aquestes actuacions.

11. Com a conseqüència del pas de maquinària pesant i dels camions carregats de fusta, s’han fet malbé els camins d’accés.

Acció Ecologista Agró, juntament a Bosc Viu, plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals i que aglutina al conjunt dels col·lectius ecologistes del País Valencià, s’han caracteritzat per la denúncia d’aquests tipus de pràctiques en la gestió forestal del territori valencià i que, malauradament, són sovint utilitzades. En l’estratègia de lluita contra els incendis forestals, les neteges de sotabosc i la realització de tallafocs lliures de vegetació són mesures agressives, amb greus impactes quantificables sobre el medi físic i de dubtosa eficàcia. A més a més, la realització d’aquestes intervencions, consumeix de forma absurda una gran part del pressupost destinat a la prevenció, la qual hauria de basar-se en una eficient xarxa de vigilància que detecte amb rapidesa l’inici de qualsevol incendi i, d’aquesta manera, poder extingir-lo en els primers estadis de propagació, abans que adquirisca dimensions considerables.

Tanmateix, el moviment ecologista valencià exigeix el canvi en la gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i per a la qual cosa, s’usaran tots els mitjans que l’estat de dret fica a disposició de la ciutadania i de les entitats cíviques, com ara, la col·laboració amb els grups parlamentaris i la ja anunciada intervenció de la Fiscalia (segons notícia apareguda en Levante-EMV el dimarts, 27 de juliol del 2010).

Neteges al Caroig

A finals de l'any 2009 i durant el primer trimestre d'aquest any, a instància de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Habitatge, s'han realitzat unes intervencions consitents en la total eliminació del sotabosc, de les carrasques i de la resta de frondoses, amb la tala massiva dels millors exemplars de pins, sobre unes zones del Massís del Caroig i dins del terme municipal de Bicorp.

En el següent recull de fotos, es pot veure l'estat en què ha quedat la zona afectada per aquests treballs. Per a obtenir més informació, es pot revisar l'informe detallat que es troba present al peu d'aquest article.

INFORME SOBRE LES ACTUACIONS REALITZADES EN EL MASSÍS DEL CAROIG, PROMOGUDES PER LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AIGUA I HABITATGE.

BOSC VIU ELABORARÀ UN MAPA DE PUNTS NEGRES FORESTALS

La plataforma BOSC VIU, que engloba la pràctica totalitat de grups ecologistes valencians, ha acordat elaborar un informe que arreplegue i situe en un mapa les diferents agressions ecològiques que pateixen els boscos valencians.

El darrer cap de setmana ha tingut lloc a València una reunió de la plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians, BOSC VIU, per fer un repàs de la situació dels nostres boscos amb motiu de la recent celebració del dia mundial de lluita contra la desertificació (17 de juny).

La pràctica totalitat del terreny forestal valencià està amenaçat per un alt risc de desertificació que, en el nostre cas, és degut sobretot a l´erosió (pèrdua de sòl fèrtil) com a conseqüència de l'eliminació o degradació de la cobertura vegetal, que és l'única defensa efectiva del sòl.

Encara que la societat valenciana està molt preocupada pels incendis forestals, no mostra la mateixa preocupació per molts altres impactes que eliminen directament tota o gran part de la cobertura vegetal. Per tot el territori valencià, urbanitzacions, edificacions disperses, obres públiques, pedreres, i altres intervencions humanes deixen el sòl desprotegit davant l'erosió. Especial gravetat tenen les actuacions promogudes per la pròpia administració que amb l'etiqueta de “tallafocs” o “neteja de vegetació”, eliminen tota o gran part de la vegetació, amb la teòrica, però molt equivocada finalitat de previndre incendis.

Aquestes actuacions no tenen cap efecte preventiu sobre els incendis forestals, ja que no eviten les causes humanes dels mateixos (que són la immensa majoria). Però tenen gravíssims efectes ecològics i acaben incrementant l'erosió. Mentrestant, aquest any s'han retallat les dotacions de vigilants forestals dedicats a la prevenció dels incendis i les quantitats dedicades al voluntariat preventiu.

En la reunió es van presentar varios informes ben documentats i recolzats amb material audiovisual sobre actuacions concretes que exemplifiquen agressions forestals diverses, com el projecte d´urbanització al voltant del riu Mijares (Yàtova), les tales de pins efectuades al cor del parc natural de Penyagolosa o el projecte d´instal•lar un hotel al centre del Parc Natural de la Font Roja. També s'ha informat detalladament sobre les “neteges” i “tallafocs” en marxa al parc natural del Túria, dintre d´un projecte de prevenció d´incendis que, irònicament, dedica milions d'euros a eliminar la vegetació natural d'un parc natural.

Aquests són uns pocs exemples de les agressions que es recopilaran en el mapa d'agressions forestals que s'ha acordat elaborar. En el Blog d´aquesta plataforma (http://boscviu.blogspot.com/) també es penjaran totes aquestes informacions. BOSC VIU convida als ciutadans a visitar aquest blog i conèixer amb dades i imatges algunes de les agressions forestals denunciades.

BOSC VIU ha elaborat un manifest que pretén canviar la gestió forestal de la conselleria i reclamar que les inversions forestals es dediquen sempre a la protecció i no a la destrucció. A la recuperació i regeneració del bosc i no a l'eliminació de vegetació.

Bosc Viu pretén fer arribar a la població la idea de que els boscos són enormement valuosos per a tota la societat i que s'hauria de compensar i finançar la seua conservació. Malauradament ara es destinen moltes inversions a l'absurda idea d'eliminar la vegetació (amb apertura de camins, tallafocs i neteges) per a que no es creme. Per a evitar els incendis el que cal és combatre les causes, no eliminar la vegetació.

Una nova política forestal sostenible és posible i necessària. BOSC VIU dedicarà els seus esforços a conscienciar d'aquest necessari canvi de política forestal, en les antípodes del que ara fa la Conselleria responsable de medi ambient.


Per a més informació: Juan Ponce. 68 99 45 707 (Portaveu de BOSC VIU).

Comunicat conjunt de CC. OO., Acció-Ecologista Agró, GECEN i GER

(entitats membres de Bosc Viu)

LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT PROVOCA, AMB UNA TALA DE PINS, GREUS IMPACTES AL BOSC DE PENYAGOLOSA I AL CAMÍ DELS PELEGRINS DE LES USERES

NOTÍCIA APAREGUDA AL LEVANTE (Castelló) el 27/04/2010

Quan el proper dia 30 d’abril els Pelegrins de les Useres arriben al bosc de Sant Joan de Penyagolosa es trobaran amb un paisatge desolador. Una part de l’històric camí que fins fa poques setmanes era una senda entre els pins ha esdevingut ara una pista forestal per efecte del trànsit que per ella han fet camions i maquinària pesant. El paisatge al voltant del camí encara és pitjor, amb algunes zones on s’han tallat nombrosos pins i s’han creat enormes clarianes al bosc, així com amb restes de tala que no han estat retirats ni triturats i es troben escampats per tot arreu. Aquestes agressions ecològiques i paisatgístiques resulten doblement greus: pels importants efectes que provoquen sobre el medi natural i per haver-se produït en dos espais naturals protegits (el Parc Natural de Penyagolosa i el Monument Natural del Camí dels Pelegrins). El fet més cridaner és que aquestes actuacions no han estat realitzades per cap desaprensiu sinó per la pròpia Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge que amb una mà (la de la propaganda) declara espais naturals i amb l’altra (la dels fets) desenvolupa accions clarament perjudicials per als espais que diu protegir. Si la protecció dels espais naturals, com en aquest cas, es queda només a la lletra del Diari Oficial i no es tradueix en actuacions concretes, no és més que una política d’imatge. Sobretot si les poques actuacions que fa la Conselleria van justament en la direcció contrària a la protecció d’aquests espais. Arrasar un tram del Camí dels Pelegrins o fer malbé el bosc de Sant Joan són actuacions clarament incompatibles amb la protecció mediambiental que la pròpia Conselleria ha promulgat i amb la normativa de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea de la que formen part aquests espais.

Els impactes que denunciem són el resultat dels treballs de la tala de pins que la Conselleria de Medi Ambient ve realitzant des de fa mesos en el marc d’un Pla d’Actuació per al Control del Vesc. Aquest Pla va ser inicialment rebutjat per la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa i posteriorment aprovat després que la Conselleria introduira importants modificacions i es comprometera a respectar una sèrie de criteris d’actuació. Però a hores d’ara es pot comprovar que la Conselleria ha tallat els pins d’acord amb les seues previsions, però amb importants incompliments del Pla que s’havia acordat. Incompliments que són la principal causa dels impactes que denunciem:

- S’han tallat pins que no es troben morts ni moribunds i que, per tant, no compleixen amb els criteris d’actuació front al vesc.

- En diversos llocs del bosc de Sant Joan, s’han tallat nombrosos pins que es troben concentrats en una mateixa zona, provocant l’aparició d’àmplies clarianes que han quedat sense pins.

- S’ha fet servir maquinària pesant i no cavalleries, com estava previst, per a l’extracció de la fusta tallada, obrint o reobrint pistes i noves vies per a treure pins, així com provocant una important erosió en algunes zones de gran pendent.

- Les restes de tala, en algunes zones, no s’han retirat ni triturat per tal de propiciar la regeneració, tal com preveia el Pla, i s'han limitat a passar una màquina sobre elles, de forma que s’han deixat troncs i branques de gran dimensió escampats per tot arreu.

- Encara que la Conselleria s'havia compromés a fer a mà les noves plantacions que han de regenerar el bosc, s’ha fet servir una màquina per fer forats, la qual s’ha anat passejant pel bosc amb les seues cadenes, amb els corresponents impactes sobre la coberta vegetal.

- I el que encara és pitjor: la Conselleria lluny de rectificar la seua forma d’actuar ha començat a preparar la següent tala insistint en aquests incompliments. A hores d’ara, es pot comprovar fàcilment com s’han senyalat pins per a la propera tala que no compleixen amb els criteris del Pla, ja que el ni estan morts ni el seu nivell d’afectació per vesc és elevat.

Exigim a la Conselleria que paralitze les actuacions que està realitzant, que desenvolupe urgentment actuacions de restauració del medi natural fet malbé pels treballs de la tala i que, a la vista dels greus impactes provocats, encete, amb una àmplia participació tècnica i social, un procés de revisió del Pla d’Actuació per al Control del Vesc.

Per a més informació:

Juan Ponce 689 945 707. Portaveu de Bosc Viu.

Fotomuntatges de la Reforestació 2010 per la Colla Ecologista l'Arrel (Ontinyent)

Video de promoció de la reforestació:

Fotomuntatge de l'activitat:

El enemigo en casa (Monte Coto - Monòver)

El enemigo en casa (Monte Coto - Monòver)

Varios miembros del grupo Heliaca fuimos a dar un paseo por el Monte Coto. Allí observamos que las labores de silvicultura que se están realizando desde hace unas semanas están provocando numerosos daños al paraje. Los trabajos los está realizando la empresa Vaersa contratada por la Conselleria y que se autopublicita con un (cuanto menos) irónico "millorem el medi ambient". Así que lo que pretendía ser un paseo para disfrutar de la naturaleza y comprobar como para algunas plantas ya empieza a acabar el invierno, terminó siendo un "parte de lesiones" del paraje más singular del término de Monóvar. El diagnóstico es el siguiente:

- Movimientos de tierra, en muchos casos a favor de pendiente. El suelo ha quedado suelto y sin vegetación (aumento considerable de la erosión).
- Ensanche de la pista forestal en al menos 20 metros al haber desforestado los laterales.
- Triturado de restos vegetales en zonas de paso y obstruyendo cauces de torrentes.
- Tala de numerosos ejemplares adultos de Pinus halepensis sin criterio aparente, que estaban en perfecto estado.
- Maquinaria pesada asolando extensas zonas de arbustos y dañando árboles durante sus maniobras.
- Falta de profesionalidad en la poda de determinados pinos, cortando las ramas al ras.

Dado que se incumple buena parte de la normativa de un Paraje Municipal Protegido consideramos necesario paralizar los trabajos que se están realizando de forma inmediata y así se lo hemos comunicado al técnico de medio ambiente, el cual nos ha confirmado los daños y nos ha explicado que ya se había puesto en contacto con la empresa pero que los trabajos iban a continuar aunque había dado órdenes de que se hicieran sin maquinaria.

Dejamos una foto, el botón de muestra, del resultado de estos trabajos de silvicultura. En el apartado de fotos colocaremos alguna más para que todos podáis ver el resultado.

No entendemos como se ordenan este tipo de actuaciones, ya que muchos expertos dudan sobre la idoneidad de la creación cortafuegos, que muchas veces eliminan más masa forestal que la que destruyen los incendios que pretenden evitar.

De todas formas presentaremos una queja formal a la Conselleria de Medi Ambient, a ver si al menos por esta vez sirve de algo.

Presentació pública a València de la campanya en defensa de la Font Roja

L’acte tindrà lloc en la seu del Centre Excursionista de València i comptarà amb la intervenció de personalitats destacades del món de l’excursionisme, el turisme rural i l’educació ambiental

El pròxim dimecres 24 de febrer, a les 8 de la vesprada, tindrà lloc al Saló d’Actes del Centre Excursionista de València (Pl. Tavernes de la Valldigna, 4) un acte de presentació a la capital valenciana de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural".

En aquest acte el biòleg alcoià Carles M. Mansanet, en representació de l’assemblea de la campanya, explicarà els greus impactes ambientals i socials que tindria la construcció d’un hotel en el cor de la Font Roja, projecte que és defensat pel Govern municipal del PP de l’ajuntament d’Alcoi, amb el suport econòmic de la Diputació d’Alacant; també s’exposaran quines són les alternatives existents, menys impactants i socialment més beneficioses, com ara la xarxa d’allotjaments rurals que a hores d’ara ja funciona en la perifèria del Parc Natural.

En la presentació també participaran Rafael Cebrián, membre de l’Associació Valenciana de Periodistes i Escriptors de Turisme i de l’Instit Valencià d’Excursionisme i Natura, i Premi Cavanilles 2002; Jorge Cruz Orozco, Doctor en Geografia, que treballa en el camp de la planificació i formació en turisme rural; i Maria Àngels Ull, doctora de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, presidenta de l'Associació Valenciana d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible i exdirectora general de Conservació del Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient.

"La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" considera de gran interés donar a conéixer en la capital valenciana l'amenaça que pateix la Font Roja, ja que aquest espai és una part essencial i emblemàtica del patrimoni natural del País Valencià.

NOTA DE PREMSA DE LA COLLA ECOLOGISTA L’ARREL.

Ontinyent, 21 de febrer del 2010

La Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent), des de fa 20 anys, realitza reforestacions en diferents espais forestals del terme municipal d’Ontinyent.

Durant el matí del diumenge, s’ha realitzat una reforestació al paratge ontinyentí del Pla de les Simes, organitzada per la Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent) i amb la col·laboració del Grup d’Escoltes Màfeking (Ontinyent), CONVOI (Ontinyent), el Club Integral de Muntanya (València), el Centre Excursionista d’Ontinyent i l’Ajuntament d’Ontinyent.

Tot i que les condicions meteorològiques no eren del tot favorables, prop de cent persones s’han aplegat per a participar en aquesta activitat, (algunes d’elles vingudes a peu des del paratge de Fuset). El fort vent, la pluja intermitent i les baixes temperatures no han sigut impediment per a que xiquetes i xiquets de totes les edats, acompanyats per pares i monitors, hagen deixat la llavor del que serà l’inici d’un xicotet bosc.

Aquesta acció es troba emmarcada en un projecte que porta vigent 20 anys i que pretén la promoció dels valors ecològics, socials, culturals i econòmics dels ecosistemes forestals, a través de la gestió d’un xicotet viver forestal i la realització de reforestacions populars obertes a la participació de tothom.

La reforestació s’ha realitzat amb Roures de fulla menuda (quercus faginea). En altres ocasions, a més a més, s’han usat les següents espècies: Carrasques (quercus ilex ssp rotundifolia), Marfulls (viburnum tinus), Aranyoners (prunus spinosa), Arbocers (arbutus unedo), Arç blanc (crataegus monogyna), Freixes de flor (fraxinus ornus) i Aurons (acer opalus ssp granatense). Es tracta d’espècies arbòries i arbustives, pròpies del bosc mediterrani i, que algunes d’elles, pràcticament han desaparegut de les nostres terres.

La realització de les reforestacions es basen en els següents principis:

· Respecte de la vegetació prèvia, fruit de la regenació natural, que és el principal agent reforestador.

· Respecte de l’estructura del bosc, on trobem una gran diversitat d’espècies de diferents tipus, començant amb les molses i els líquens, passant per les herbes, lianes i arbusts de diferents mides i acabant pels arbres. Totes les espècies presents són importants i, malauradament en moltes ocasions, això és oblidat al considerar una simple plantació d’arbres amb els sols desproveïts de vegetació com a un bosc.

· Lluita contra els monocultius, especialment els de pins, perquè aquests són sistemes molt fràgils i vulnerables a l’atac de les plagues (per exemple: la processionària dels pins). Un bosc amb alta diversitat d’espècies i ben estructurat, sempre disposarà de majors defenses contra qualsevol amenaça.

Finalment, amb l’organització d’aquestes iniciatives ciutadanes, la Colla Ecologista l’Arrel, integrada dins de la plataforma Bosc Viu, denuncia la deficient gestió forestal de l’Administració Valenciana. Aquesta crítica es basa en la inexistència d’un programa de reforestacions que potencie el desenrotllament del bosc mediterrani; les dades sobre reforestacions que subministra la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge estan plenes d’incoherències que fan pensar sobre la seua falsedat; les reforestacions que realitza VAERSA, es fan majoritàriament amb pins i amb l’us de tècniques agressives que, lluny de conservar el medi natural, contribueixen a la seua degradació. Per altra banda, moltes de les accions que anomenen com a “preventives” i que contemplen l’obertura de tallafocs i la realització de “neteges” de sotabosc, no fan més que augmentar el seguit d’agressions que sofreixen els nostres espais forestals, i recentment, l’anunci que ha fet la Conselleria de retallada de recursos destinats a la vigilància dels espais naturals, no pot tindre conseqüències positives.