La Plataforma d'Afectats pels Incendis celebra una manifestació aquest divendres 27 de juliol a partir de les 19:00 hores a la ciutat de València. La protesta eixirà de les Torres de Serrans, on també finalitzarà. Amb aquesta manifestació, la plataforma vol mostrar la seua indignació per l'abandonament dels boscos i les agressions que pateixen les els ecosistemes forestals, a més a més d'exigir les següents accions a les administracions implicades en la gestió de la catàstrofe natural que hem patit:

1. Investigació i informació transparent sobre les causes dels incendis.
2. Posada en marxa d'un pla integral per a la recuperació i desenvolupament de tots els municipis afectats.
3. Cessió de la gestió de fons i treballs als ajuntaments, amb participació veïnal.
4. Declaració de zona catastròfica per als municipis afectats.

L’educació ambiental, una ferramenta oblidada per a combatre els incendis forestals.

L’educació i la formació haurien de tindre un paper clau en la política de prevenció de la Generalitat Valenciana

Després de vore com el foc arrasa en menys d’una setmana quasi 50.000 hectàrees de massa forestal al nostre territori, la indignació no para de créixer entre la societat valenciana, especialment entre els veïns afectats pels incendis de Dos Aguas i Andilla. Durant els darrers dies no hem parat d’escoltar veus crítiques amb la política de prevenció i extinció d’incendis de la Generalitat Valenciana. Tanmateix, moltes d’estes declaracions ben intencionades, fetes en calent, poden resultar perilloses per a la conservació del nostre patrimoni forestal, especialment la demanda de tallafocs i de neteges vegetals, que amb tota seguretat seran utilitzades pels responsables polítics d’esta catàstrofe en benefici propi.

La prevenció és el conjunt de mesures que es prenen anticipadament per a evitar un risc. Tanmateix en el cas de la prevenció dels incendis forestal no existeix un consens social respecte a estes mesures. Ni tampoc existeix este consens pel que respecta als riscos potencials que provoquen desastres naturals com els dels incendis de Dos Aguas i Andilla, que han calcinat en menys d’una setmana quasi50.000 hectàrees dels nostres boscos. Una xifra que supera la superfície del País Valencià arrasada pel foc durant l’última dècada, i a la qual cal sumar desgraciadament la mort d’un pilot d’helicòpter durant l’extinció del foc de Dos Aguas.

Tots sabem que la principal causa per la qual s’incendia la muntanya és el ser humà, ja siga per labogeria d’un piròman, els interessos econòmics d’un sistema urbanístic depredador del territori o per la negligència d’una persona poc formada o poc educada en matèria ambiental, que infravalora la perillositat de les seues actuacions en la muntanya. Presumptament esta ha sigut la causa dels dos grans incendis que hem patit fins al moment este estiu. Dues negligències (l’espurna d’una radial a Dos Aguas i una crema agrícola a Andilla) que han convertit els boscos de l’interior de València i de part de Castelló en sendra.

Un sistema efectiu de prevenció d’incendis forestals hauria pogut evitar este desastre amb la ràpida actuació dels serveis de vigilància (eixos que la Generalitat Valenciana no ha parat de retallar des de l’inici de la crisi...). Primer, aturant l’ús de la radial o la crema agrícola abans de la primera flama. O donant ràpidament l’alerta, una vegada iniciat el foc. Tanmateix, un verdader sistema de prevenció d’incendis encara haguera actuat abans amb una ferramenta que massa a sovint passa inadvertida per a l’administració: l’educació ambiental i la formació, especialment la dels treballadors que desenvolupen la seua feina en l’àmbit rural.

El primer pas que s’ha de donar per a combatre els incendis forestals és evitar que cap treballador utilitze en la muntanya una radial o una ferramenta semblant amb alerta 3 (nivell màxim de preemergència), com va ocórrer presumptament el passat dijous 28 de juny a Dos Aguas (i que va ser també la causa de l’incendi de 2007 al Maestrat, que es va quedar a les portes del Parc Natural de Penyagolosa després de calcinar més de 5.000 hectàrees). O que cap llaurador faça una crema agrícola en estes condicions, com en teoria va passar el passat divendres 29 de juny a Andilla. O que cap excursionista faça foc fora dels llocs habilitats i en dies on el sistema de preemergència ho impedisca. I açò només s’aconsegueix amb formació i amb educació, ja que no només cal informar a la gent dels riscos de la seua actuació, sinó convéncer-los de la perillositat d’estes pràctiques que posen en perill el patrimoni natural de tots els valencians. Malauradament, l’educació i la formació són dos de les ferramentes que l’administració autonòmica ha oblidat este hivern i els anteriors i ara ho paguem durant l’estiu.

Estes ferramentes reduirien substancialment els incendis forestals al nostre territori, encara que cal ser conscients que no els eradicarien per complet en un ecosistema mediterrani com el nostre. Sempre estan els riscos naturals, com el llamp que va provocar un xicotet foc el passat diumenge 1 de juliol a la muntanya saguntina de Romeu, i el dels piròmans. Per això, cal també un sistema d’extinció d’incendis format per professionals ben pagats, formats i amb estabilitat laboral (és el mínim que es pot demanar per a uns treballadors que es juguen la vida defensant els nostres boscos de les flames), i que en un temps rècord arriben i apaguen l’incendi abans que vaja a més i ja siga massa tard per a poder aturar el foc.

Malauradament, els serveis d’extinció, com també ha passat amb els de vigilància i prevenció, porten des de l’inici de la crisi patint la tisora pressupostària de la Generalitat Valenciana. Jutgen vostés mateixos les conseqüències d’estes retallades, en un país on els nostres governants s’han gastat els nostres diners en projectes megalòmans per a la projecció personal del polític de torn. Ací pot ser també faça falta més educació i formació, però concretament democràtica i de com gestionar la Res Pública...

La política forestal de la Generalitat Valenciana (o millor dit la no política forestal) és la que ens ha portat, junt a uns paràmetres meteorològics certament adversos, a patir esta debacle mediambiental i, a més a més, ha enverinat el debat de com gestionar el món rural valencià i de com previndre els incendis forestals. Este és el cas, per exemple, del tòpic de la necessitat imperiosa de fer tallafocs o neteges dels boscos per a reduir el combustible vegetal de les muntanyes. Eixa bomba de rellotgeria que està en boca de tots últimament... Doncs bé, ací també fa falta pedagogia, educació i formació per a combatre estos tòpics anacrònics de com gestionar els forests.

No podem oblidar que l’injuriat combustible vegetal forma part de la biodiversitat dels nostres boscos. Parlem dels llentiscles, els arborcers, els romers, les lavandes, les albaides i la resta d’arbustos que entapissen les nostres muntanyes, alberguen a la nostra fauna, protegixen els nostres sòls, retenen la humitat... Algú s’imagina un bosc sense estes plantes? Què sentit té tindre forests que siguen només un monocultiu de pins? Cap. Això no és un bosc. I què podem dir dels tallafocs, unes infraestructures cares de construir i encara més cares de mantenir, que guanyen eleccions però que malauradament no frenen els incendis forestals. O és que no hi havia cap tallafoc en les zones calcinades pels incendis de Dos Aguas i d’Andilla? Anem a fer ara, en calent, més tallafocs que després l’administració s’oblidarà de mantenir? No paga la pena.

L’educació ambiental i la formació haurien de ser dos dels pilars bàsics de la política de prevenció d’incendis forestals del País Valencià (que hauria d’estar consensuada per tots els agents implicats i no imposada pels interessos polítics puntuals), juntament amb altres mesures com la millora dels sistemes de vigilància, prevenció i extinció, o la posada en marxa de polítiques per a fomentar la supervivència del món rural (massa temps abandonat al nostre territori), amb fórmules per a fixar les rendes, mantindre els cultius de secà, la ramaderia i potenciar el turisme rural sostenible. Només així, podrem evitar noves catàstrofes com les dels incendis de Dos Aguas i Andilla, que han convertit en cendra dos dels nostres pulmons verds.

Per cert, en el diccionari un parell de paraules abans de prevenció està prevaricació.

Juan Ruiz, Comissió d’Educació Ambiental d’AE-Agró.

ENSENYANCES DEL FOC

 

            Els grans incendis de finals de juny i inici de juliol deixaran durant molts anys els seus efectes en el territori i en la ment dels valencians. S’han d’obtenir necessàriament ensenyances i fer tot el possible perquè no torne a repetir-se una catàstrofe semblant.

            Primer que res sobrava la prepotència del govern valencià del PP, que afirmava temeràriament que, des de que ells governen, els incendis estan controlats. Cert és que després del 1994 (un any extraordinari, no ho oblidem, no sols al País Valencià, sinó a tota la Mediterrània) les extensions globals cremades havien disminuït prou. Malgrat això, durant aquest període hem patit incendis greus afectant a àrees forestals valuoses, i sobretot, hi ha una data que els ecologistes hem remarcat una i altra vegada: la quantitat d’incendis anuals, de mitjana, no ha disminuït, i segueix sent comparable a la mitjana dels anys 80 i principis dels 90. Açò significa que la prevenció segueix fallant, que en aquests anys, no s’han aconseguit avanços importants en evitar les causes (humanes) dels focs. El risc estava ahí, en una combinació de mala sort, males condicions climàtiques i disminució de recursos en detecció i primera intervenció, el desastre estava servit.

            En segon lloc, sembla que els incendis han estat resultat, sobretot, de negligències, algunes de les quals es podrien qualificar d’estúpides. Tampoc és cap novetat. Quasi el 90% dels incendis al País Valencià tenen causes humanes, i la major part són negligències i accidents evitables, rigorosament evitables,... amb una bona i veritable política de prevenció. Una prevenció (l’única que realment mereix eixe nom) adreçada a evitar aquestes causes humanes i que implica una estricta regulació d’usos, molta informació i vigilància, i mesures eficaces de dissuasió. Totes aquestes mesures costen molts menys diners i representen més llocs de treball que les actuacions d’eliminació de vegetació natural de la muntanya, sota el nom, incorrecte, de “neteges de vegetació” i tallafocs. L’eliminació de vegetació no evita els incendis, i quasi mai impedeix l’avanç de les flames; a canvi els seus efectes sobre la fauna, la flora, el sòl fèrtil i el paisatge són molt negatius. Ja ho hem repetit: aquest model equivocat de “silvicultura destructiva” no sols no evitarà els focs, sinó que pot tindre efectes sobre els ecosistemes naturals tan destructius o més que els incendis, i fan avançar l’erosió, el principal risc ecològic de les nostres terres. Cal que es canvie ja, l’antiquat sistema de gestió forestal, totalment antiecològic.

            Es comprèn que algunes persones, amb la desesperació que causen les flames, reclamen “netejar els boscos”, però açò no evitarà els focs i destrossarà encara més les nostres muntanyes. Aquestes falses “neteges” (perquè la vegetació natural no és brutícia: és la vegetació que hem de salvar i protegir, en comptes d’eliminar), generen vegetació cada vegada més degradada (és a dir, amb menys valor ecològic i paisatgístic) que és també la vegetació més inflamable i la que es regenera pitjor després del foc. Hem d’anar en sentit contrari: reconstruir al màxim els boscos diversos i pluriestratificats amb vegetació menys inflamable i amb més capacitat de rebrot després del foc: açò implicaria una regeneració espontània i molt més ràpida.

            Finalment, queden les denúncies de retards en les primeres actuacions i altres errades de coordinació i estratègia. S’ha de fer una investigació rigorosa i independent de tot el procés i les actuacions en relació a aquests greus incendis per detectar les mancances i les errades, com també venim demanant els ecologistes davant cada gran incendi. En tot cas, està clar que una primera intervenció ràpida és la clau de tot i açò va unit a una detecció immediata; i novament tornem a l’evidència, s’ha retallat justament en les tasques de vigilància. No tenim dades globals de les retallades perquè l’administració les amaga sota capes d’opacitat i no respon a preguntes dels ecologistes ni dels parlamentaris de l’oposició, però hi ha casos concrets en comarques i paratges naturals que ho recolzen. Aquestes mesures són les més barates. No es tracta tant d’invertir milionades com d’invertir bé. Açò mateix és vàlid en relació amb les actuacions de regeneració i recuperació de les zones cremades. No volem promeses de milers d’hectàrees repoblades que mai es realitzaran; volem accions ecològicament respectuoses, amb base científica i ajudant la regeneració natural. És possible i és necessari.

COMISSIÓ FORESTAL D’ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.