ELS ECOLOGISTES ACORDEN DENUNCIAR I REPLICAR L’OFENSIVA DE RETALLADES AMBIENTALS DE LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I LA SEUA INSOSTENIBLE POLÍTICA FORESTAL.

Reunits a València (dissabte 14 de desembre del 2013), col·lectius ecologistes de tot el País Valencià, sindicats, grups excursionistes, entitats culturals i altres organitzacions agrupades en la plataforma BOSC VIU han acordat una campanya coordinada en defensa del bosc i contra les retallades i les nefastes actuacions de la Sra. Bonig.

Bosc Viu considera inadmissibles les pretensions de reduir i desvirtuar la protecció dels espais naturals protegits valencians emprant la Llei d’acompanyament de pressuposts, un sistema de molt baixa qualitat democràtica, que retalla enormement diferents lleis i normes, mitjançant una via simplificada que limita el debat, redueix la participació i rebaixa les garanties d’un veritable procediment democràtic.

Aquestes noves retallades ambientals arriben després de retallades dràstiques en vigilància i prevenció forestal i després d’un ERO brutal, que deixa a penes sense personal tècnic la gestió dels parcs naturals: un desmuntatge planificat de tot l’edifici de protecció de la natura construït al llarg d’anys. En la mateixa línia s’inscriu l’esborrany de normes de gestió de les zones ZEC (d’especial conservació, segons la Directiva europea d’Hàbitats) que s’ha convertit en una caricatura del que ha de ser protegir els ecosistemes valuosos.

Per amagar tota aquesta desregulació i desprotecció ambiental i la manca d’iniciatives i actuacions importants en matèria de gestió ambiental, la Conselleria ha instaurat una campanya de maquillatge sobre el “parc natural del mes” que resulta patètica, en el context en que es desenvolupa. Els ecologistes aprofitarem aquesta campanya per a replicar i denunciar la situació real de desprotecció, inactivitat i degradació de les zones protegides (sobre el sofert paper).

S’ha acordat un calendari d’activitats paral·lel al que pretén desenvolupar la Conselleria per a aportar dades i mostrar la situació real als ciutadans. Ja es tenen previstes les actuacions per als propers mesos. Els col·lectius de Bosc Viu participaran d’una manera o altra en els actes prevists per aportar una visió crítica i realista; elaboraran informes sobre la situació objectiva dels parcs, les deficiències i problemes i també les alternatives necessàries per a corregir les mancances; organitzaran debats i xarrades divulgatives i informaran a la població de les pretensions de la Conselleria.

Bosc Viu també ha preparat un informe crític sobre el pla d’extracció massiva, no selectiva i insostenible de biomassa forestal que ha enviat a la Conselleria i farà arribar a les institucions europees per a exigir que les subvencions i ajuts (sense les quals no pot funcionar aquest pla) es donen només a activitats respectuoses amb el medi ambient i no a martingales brutes ambientals que degraden els ecosistemes forestals i arruïnen el futur de les comarques d’interior.

També desenvoluparan una xarxa d’experiències positives alternatives encaminades a fomentar un model de desenvolupament rural sostenible, basat en l’agricultura i ramaderia ecològiques, fonamentades més en la qualitat que en la quantitat, en un turisme rural ben regulat i planificat i en la vigilància, conservació i restauració del patrimoni natural i cultural de les comarques de muntanya.

Finalment, en acabar la reunió, els assistents hi han desplegat una pancarta i cartells a prop del Palau de la Generalitat, per a mostrar el seu rebuig a la política ambiental de la Sra. Bonig.

Comissió Forestal d'Acció Ecologista Agró

La Conselleria pretén convertir la protecció ambiental en una paròdia

AE-Agró al·lega contra les normes de gestió de 15 Zones d'Especial Conservació

Després d'esgotar el termini de sis anys que Europa donà a les administracions locals per a establir les normes de gestió de les ZEC (Zones d'Especial Conservació regulades per la Directiva d'Hàbitats dins de la Xarxa Natura 2000), la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha presentat dues propostes de decrets que podrien semblar una broma de mal gust. Però, lamentablement són reals i paradoxalment desprotegixen 15 espais naturals catalogats com a ZEC. Per aquest motiu, la Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró ha al·legat contra estos projectes de decret que pretenen convertir la protecció ambiental en una mera paròdia.

Des de la Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró considerem que la rebaixa de criteris de protecció en estos dos projectes de decret, redactats per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, és tan sorprenent i la regulació tan pobra i deficient que sembla haver estat feta sense cap gana i prenent-se a broma les normatives europees i la importància de protegir adequadament el patrimoni natural de les 15 Zones d'Especial Conservació (ZEC) que es voran afectades per esta normativa.

Entre les mostres d'escàs interés per a presentar uns bons documents de regulació destaca la pràcticament nul·la plasmació en els decrets de les àrees de connexió. Aquesta és una peça clau en la idea de la Xarxa Natura 2000, que preveu un elevat nivell de connexió entre paratges protegits perquè servisquen de corredors naturals de biodiversitat i s'evite que les zones protegides es convertisquen en menudes illes de relativa protecció rodejades d'una mar de degradació. 

Aquesta idea cobra encara més força i major necessitat en el context de l'actual (i creixent) canvi climàtic, que provocarà modificacions de distribució de fauna i flora, per la qual cosa seran essencials els connectors. Tanmateix la Conselleria de Medi Ambient no preveu més que una connexió entre les 15 ZEC. Concretament només es contempla la connexió entre la ZEC del Fons d'Elx-Crevillent i la de Les Salines de Santa Pola.

Altra mostra de desinterés i absoluta falta de voluntat política és el fet de no estendre la millor protecció possible a la totalitat de les ZEC, que queda en condicions de mínima protecció quan l'àrea exigida per la normativa europea té una superfície major que la ja declarada prèviament com a zona protegida per l'administració valenciana. En aquest cas, la zona ampliada té una consideració quasi marginal. Per exemple, les 10.000 hectàrees de la ZEC Curs Alt del Riu Millars són considerades en la seua pràctica totalitat com a zona d'amortiment d'impactes i només es protegix realment dues coves, tres microreserves de flora i un paratge natural municipal.

Dintre de les àrees protegides s'establix una zonificació amb diferents nivells de protecció. Però, novament la desídia i la manca d'esperit real de conservar la natura es manifesta en unes àrees de "màxima" protecció reduïdes a la mínima expressió i on es pot fer quasi qualsevol cosa excloent només algun tipus d'impacte exagerat, que seria intolerable pràcticament en qualsevol lloc. En la resta de l'àrea protegida la "flexibilització" de les normes arriba a permetre quasi de tot. En molts casos costa d'entendre per què s'ha protegit un territori i sobretot com es pensa protegir, donada la inexistència o pobresa de mesures actives de protecció i l'abundància d'impactes permissibles.

Este és el cas, per exemple, de la ZEC Curs Alt del Riu Túria, on només es prohibix la circulació de vehicles per fora dels camins i pistes en un 0'36% del seu espai, que es correspon amb l'hàbitat de vegetació de la gipsícola ibèrica (Grypsophiletalia). És a dir, una prohibició que hauria de ser genèrica per a tot espai protegit no s'aplica ni a la zona de màxima protecció, sinó a un hàbitat molt localitzat i d'extensió quasi testimonial. Més que una limitació esta norma sembla un permís per a circular lliurement per pràcticament tota la ZEC.

En els textos sotmesos a exposició pública es manifesta clarament que la Conselleria ni valora ni desitja protegir els ecosistemes valencians més destacats i que ho considera, en realitat, un obstacle i una molèstia. A la llarga, la seua actitud (manifestada clarament en normatives, inversions i actuacions pobres i desencertades) aboca a una visió negativa de la conservació de la natura, que acaba apareixent davant la població entre inútil i perjudicial, quan s'hauria de percebre com essencial per a conservar el patrimoni natural i una font de recursos sostenibles. Lamentablement, l'administració valenciana o no ho ha entés o es posa del costat d'altres interessos particulars no coincidents amb el benestar i la preservació del patrimoni del conjunt de la població. El resultat de tot açò és que, amb els projectes de decret que regularan les 15 ZEC, la Conselleria va a convertir la protecció ambiental en una mera paròdia.

QUIN BOSC NECESSITEM AL SEGLE XXI?

ES POT COMBINAR LA CONSERVACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT RURAL?

Aquestes preguntes seran contestades per representants de tots els grups parlamentaris a les Corts Valencianes, i tu podràs fer també les teues preguntes.

EL FUTUR DE LA GESTIÓ I LA PROTECCIÓ DEL BOSC VALENCIÀ

DIMECRES 11 DE DESEMBRE, A LES 19.00 h,

Als locals del CEV de la ciutat de València

(Plaça. Tavernes de la Valldigna, núm. 4, Barri del Carme).

Amb intervencions de DIPUTATS DE TOTS ELS GRUPS PARLAMENTARIS

de les Corts Valencianes i debat amb el públic.

NOVA CAMPANYA DE REFORESTACIONS 2013-2014

COLLA ECOLOGISTA L'ARREL

http://youtu.be/7Rj64OTBCpg

Per a obtenir més informació, escriure a:

colla.ecologista.arrel@gmail.com

FOTOS DE LA CAMPANYA DE REFORESTACIONS 2012-2013

 DE LA COLLA ECOLOGISTA L'ARREL

(ONTINYENT)

http://www.youtube.com/watch?v=7z75s9Kf2vY

Gràcies a totes les associacions i entitats participants: 

UVUA, Muntis, Creu Roja, Associació de Veïns de Sant Josep, IES Pou Clar, Hospital Pare Jofre, Ontinyent amb bici, Grup d'Escoltes Màfeking-167 (Castors i Unitat), CRIS i Projecte TRÈVOL. Col·laboren Caixa Ontinyent i Ajuntament d'Ontinyent.

Més informació en:

colla.ecologista.arrel@gmail.com

BOSC VIU DENUNCIA DESTROSSES FORESTALS EFECTUADES PER LA CONSELLERIA AL PARC NATURAL DE LA SERRA D’ESPADÀ

FOTOS DE L'ACCIÓ

Un centenar de voluntaris pertanyents a Marfull-Agró i altres col·lectius integrats en Bosc Viu (Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians), han efectuat una acció de denúncia a la Serra d'Espadà, davant de les destrosses ambientals realitzades per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.

            En aquests moments estan efectuant-se les obres de construcció de grans "tallafocs" en diferents parts del Parc Natural de la Serra d'Espadà, unes actuacions que pretenen justificar-se com a "preventives" d'incendis forestals, malgrat no tindre cap incidència positiva en evitar les causes dels incendis, majoritàriament humanes.

            La Conselleria pretén obrir més de 400 kilòmetres lineals d'aquests tallafocs que poden arribar a tindre fins a 100 metres d'amplada, “formant una retícula" en la superfície protegida d'Espadà. A la part central d'aquests tallafocs s'elimina totalment la vegetació, fins arribar a "sòl mineral" i, a les vores, s'elimina gran part de la vegetació, tant arbrada com arbustiva. A aquestes activitats, la Conselleria preveu destinar més de 3 milions d'euros, segons consta en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural.

            Aquestes estructures són cada vegada més discutides, atès que no eviten cap incendi (al contrari, incrementen la inflamabilitat de la vegetació) i ni tan sols serveixen, la major part de les ocasions, per a aturar un foc, ja que moltes vegades, el foc els bota, especialment quan es presenten situacions meteorològiques i ambientals desfavorables.

            A banda de la seua ineficàcia i del greu malbaratament de diners públics que no estan disponibles per a tasques necessàries de protecció i conservació, l'obertura d'aquests falsos tallafocs té gravíssims impactes ambientals. A més d'eliminar la vegetació de centenars d'hectàrees, originen un fort impacte negatiu sobre el paisatge i tenen repercussions negatives sobre la fauna.

            El pitjor de tot és què, en eliminar gran part (o la totalitat) de la vegetació protectora, deixen descobert el sòl fèrtil i afavoreixen l'erosió, l'impacte ambiental més greu que pateixen les nostres zones d'interior i que pot conduir a gran part del nostre territori cap a la desertificació. (Vegeu els annexos per a major detall d'aquest arguments).

            Els ecologistes hem desplegat pancartes davant del centre de visitants del parc i també en la zona de muntanya on estan obrint-se ara els tallafocs. Els lemes principals són:

SALVEM EL BOSC; SALVEM L'ESPADÀ i STOP DESTRUCCIÓ FORESTAL.

            A banda dels tallafocs, també estan efectuant-se altres destrosses forestals a la Serra d'Espadà, com ara l’eliminació de vegetació sota el nom increïble de "restauració paisatgística i repoblació". Bosc Viu denunciarà aquestes agressions a la fiscalia de medi ambient i enviarà una carta a l’entitat bancària que ha col·laborat finançant aquestes actuacions (La Caixa), per a explicar els greus impactes d'aquesta actuació i el seu caràcter contradictori amb els objectius de la mateixa. Demanem a aquesta entitat bancària que no financie actuacions anti-ecològiques i agressives amb l'ecosistema forestal.

        Tot açò està passant també en altres zones d'interior valencianes, mentre estan retallant-se efectius humans i materials en la vigilància i detecció d'incendis i en activitats de conservació i protecció. S'ha eliminat vora el 80% del personal tècnic dels parcs naturals. Just la política contrària a la que necessita el bosc valencià.

 BOSC VIU agrupa unes 40 entitats (sindicats, col·lectius ecologistes, excursionistes, grups culturals, etc…) que defensen els ecosistemes forestals valencians i reclamen una gestió forestal respectuosa amb els ecosistemes i els seues habitants, i que proposen un model alternatiu de desenvolupament rural sostenible.

NECESSITEM VOLUNTARIS I VOLUNTÀRIES

PER A FER UNA ACCIÓ SIMBÓLICA I PACÍFICA

EN DEFENSA DEL BOSC

DIUMENGE dia 24 de MARÇ (pel matí)

a la SERRA d'ESPADÀ.

Fotos: S.O.S. Serra d'Espadà: SILVICULTURA DESTRUCTIVA

            Amigues i amics: l'acte consistirà en desplegar unes pancartes de denúncia d'actuacions ecològicament agressives efectuades per la pròpia Conselleria encarregada de "carregar-se" el Medi Ambient, en el mateix cor de la Serra d'Espadà. Una veritable destrossa de l'ecosistema (eliminació de gran part de la vegetació i alteració del sòl fèrtil) amb l'excusa de protegir i regenerar l’ecosistema (encara que semble absurd i contradictori). 

            Si esteu interessats, hem quedat a les 11.00 h del matí del diumenge 24 de març, enfront de l'Ajuntament d‘Eslida. Des d’allí, ens desplaçarem amb vehicles uns pocs kilòmetres i després farem un breu trajecte a peu fins la zona afectada. L'acte s'haurà acabat sobre les 12.30 h, encara que opcionalment, qui vullga, podrà participar en un breu passeig per la zona afectada durant el qual s'explicarà de manera detallada els motius pels quals denunciem l'actuació i la gravetat ecològica de les desfetes. Si penseu acudir, és convenient que confirmeu la vostra presència enviant un correu de confirmació.

            Els lemes seran. "PERILL: DESTRUCCIÓ FORESTAL" i "SALVEM EL BOSC; SALVEM L’ESPADÀ". L'acció serà tranquil·la i simpàtica, en positiu (proposant alternatives), i sense cap risc, apta per a totes les edats. Convé, això sí, portar calcer de muntanya, roba adequada i un poc d'aigua. En concret el que vos demanem es que ens ajudeu a desplegar les pancartes i donar suport als activistes de Marfull-Agró, en representació de Bosc Viu, que organitzen i preparen aquest acte de denúncia de destrosses forestals i defensa del bosc valencià.

Correu de contacte: arnal.car@gmail.com,

telèfon (només emergències: 690039828).

DINOSAURIOS Y BOSQUES EN EL SIGLO XXI

Article d'opinió aparegut a El País, dissabte 2 de març del 2013

            En el País Valenciano aún hay bosques. Sí, aunque muy reducidos y degradados en relación a los que existían antes de que empezara a ser notorio el impacto humano sobre el medio natural. También hay dinosaurios vivientes, aunque esto sorprenda más: se trata de la mayor parte de los políticos y técnicos que se encargan de la gestión de estos bosques. En vías de extinción, pero aún perduran. Resultan obsoletos, anacrónicos y destinados a desaparecer; pero sorprendentemente, cada día, al despertarnos, aún están ahí.

            Las prioridades en la gestión forestal en el siglo XXI son obviamente diferentes a las de los siglos XVIII y XIX, especialmente en nuestro territorio. Ahora la prioridad no es la obtención de madera ni tampoco otras actividades extractivas (por otra parte, la baja productividad maderera de las áreas naturales en las que se ha confinado lo que resta de los bosques valencianos, no puede ofrecer grandes alegrías). Las llamadas funciones ambientales son mucho más valiosas. Se trata de formar y proteger el suelo fértil, de mantener un nivel elevado de biodiversidad, de recargar los acuíferos, de mantener los ciclos atmosféricos y climáticos, etc... Estos servicios gratuitos que ofrecen los ecosistemas naturales multiplican varias veces la suma de todos los valores extractivos de los bosques.

            Sin embargo, nuestros simpáticos dinosaurios forestales no se han enterado. Siguen manteniendo ideas heredadas de siglos anteriores. Consideran que en gran parte de los ecosistemas forestales, el estrato arbustivo, componente esencial de los bosques mediterráneos, es suciedad; simplemente porque no son pinos. Aún practican intervenciones agresivas con maquinaria pesada, desprotegiendo, alterando y removiendo el suelo fértil, ignorando o despreciando el riesgo erosivo de nuestras áreas de montaña, uno de los más graves deterioros ecológicos que pueda darse y que conduce a la desertificación. Aún piensan que “el hombre” debe mejorar, rectificar o conducir a la naturaleza, porque ella sola no sabe valerse. Se trata de concepciones burdamente antropocéntricas que surgieron durante la Ilustración y que recuerdan a aquel “todo para el pueblo, pero sin el pueblo”, ya que el pueblo, ignorante y basto, no está preparado para gobernarse a sí mismo. Tampoco la Naturaleza está preparada ella sola para sobrevivir. Han de ser ingenieros y otros expertos quienes allanen montañas, desvíen cauces de ríos, caven minas, conviertan bosques en carbón y, en definitiva, “mejoren” una naturaleza “inculta”, como se decía. Todo ese bagaje ideológico venía muy bien como coartada intelectual del naciente capitalismo industrial, expansivo e imperial, que concebía la naturaleza como una inagotable fuente de recursos que podían y debían ser apropiados (privadamente) y también como recipiente sin límite donde poder enterrar los residuos generados.

            Hace unas semanas los medios de comunicación se hacían eco de la sorpresa y el escándalo generados por la subasta de montes públicos, a precio de saldo, para que entidades privadas lo puedan expoliar a gran velocidad y sin demasiados miramientos. Ante las dificultades legales encontradas ha surgido un mensaje de apoyo por parte de técnicos forestales, ciertos propietarios y algunos ayuntamientos de interior: estegosaurios, tiranosaurios, triceratops y ovoraptores, reptando penosamente todos en la misma dirección, hacia una vía sin salida.

            Ya sabemos dónde nos ha conducido esa concepción del mundo, como objeto inacabable de explotación, tanto a nivel social y económico como a nivel ecológico. En este siglo XXI amenazado por un creciente cambio climático, con unos niveles de contaminación en aumento, con una preocupante desaparición de ecosistemas naturales y reducción de la biodiversidad, etc.., las prioridades han cambiado. Sin embargo estos cambios aún no llegan a la gestión real de la administración. Los dinosaurios aún siguen ahí. Desconcertados, eso sí, como debieron estar sus congéneres cretácicos tras la caída del meteorito que supuso el inicio del fin de su estirpe. No cambian de dirección; en su desesperada “huida hacia adelante” siguen destrozando el medio ambiente al mover sin control sus pesadas extremidades, cual elefante en cacharrería.

            Las ciudadanos, indignados porque se nos hace pagar los platos rotos a todos (y en mayor proporción a los que menos tienen y menos han contribuido al desastre) nos hemos de mover para desplazar de los puestos de mando a tanto dinosaurio destrozón y corrupto si no queremos que el planeta avance en una senda de tenebroso desastre como el escenario descrito en la magnífica obra de Cormac McCarthy (La carretera). Esperemos que cambien las cosas antes de que sea demasiado tarde; no resulta atractivo parecerse a los personajes de esa dura novela.

Carles Arnal 

Doctor en Biología y miembro de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.

EL BOSC VALENCIÀ ES VOL PRIVATITZAR

A PREU DE SALDO.

La plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians exigix la dimissió d'Isabel Bonig, presumpta Consellera de Medi Ambient.

Els darrers dies el mitjans de comunicació s'han fet resó d'algunes iniciatives de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient que, en lloc de defensar el bosc valencià, impulsen activament la seua destrucció. A pesar d'invocar de manera indigna la paraula sostenibilitat, mesures com la privatització a preu de saldo dels nostres boscos, conduïxen a la degradació del patrimoni forestal i ambiental de tots els valencians. Per això, des de Bosc Viu, la plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians, diguem PROU i exigim la dimissió de la presumpta Consellera de Medi Ambient, Isabel Bonig.

No són novetat les iniciatives en matèria forestal impulsades per la Generalitat Valenciana i publicades a la premsa durant els darrers dies. Però, ara estan recolzades per normatives i per plans formals de l'administració i pretenen finançament d'origen mediambiental per a consumar la degradació dels nostros boscos. Este és el cas de la venda de fusta cremada, la privatització encoberta dels millors boscos públics o l'eliminació de gran part de la coberta vegetal valenciana per a cremar-la, amb la coartada dels seu ús per a biomassa.

Tanmateix, actualment no hi ha plans seriosos per a aprofitar, per exemple, en processos de metanització la biomassa resultant de tasques agrícoles, d'activitats ramaderes o de l'aprofitament de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans, que acaben soterrant-se. Per això, estes mesures, anunciades sense cap tipus d'escrúpol en nom del medi ambient, suposen un autèntic desficaci forestal que només beneficiarà a quatre espavilats. Un desficaci que compta, a més a més, amb l'incomprensible aplaudiment i connivència de col·lectius tècnics forestals, d'alguns propietaris privats i de determinats municipis. Hi ha qui, quan olora un poc de benefici a curt termini, encara que siga "pa per avui i fam per a demà" aplaudix a rabiar, sobretot si pensa que a ell li pot arribar una bona tallada.

Però, amb estes polítiques forestals perdem tots, perquè el medi natural forestal és un patrimoni de tots els valencians que no es pot vendre i malbaratar per quatre euros, benficiant a una ínfima minoria d'actors socials. Està en joc un comportament essencial del nostre patrimoni, un capital natural insubstituïble i valuosíssim que malauradament no està encara ben valorat en termes monetaris. Les funcions ecològiques que el bosc exercix, en benefici de tots, són molt més valuoses que els miserables beneficis econòmics que uns pocs poden obtindre explotant insosteniblement els recursos naturals.

El manteniment de la biodiversitat i d'uns paisatges singulars, la regulació  dels cicles atmostèrics i climàtics, la formació i conservació del sòl fèrtil, la prevenció de l'erosió i la desertificació, la recàrrega dels aqüífers,... Espoliar aquest valuós patrimoni, invocant la sostenibilitat només demostra una poca vergonya i un cinisme a l'alçada d'altres actuacions que ja coneixem per part del PP.

Per això, fem una crida a tota la societat valenciana per a exigir a l'administració una gestió que siga de veres sostenible, que salvaguarde els valors naturals i que no els venga a baix preu al pitjor postor. Si no és capaç de portar endavant esta gestió responsable del territori, la Consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, hauria d'abandonar immediatament el seu càrrec.

La societat valenciana no pot permetre que, després de destrossar el nostre litoral i part del món rural amb urbanitzacions insostenibles, des del punt de vista mediambiental però també econòmic, ara la Generalitat Valenciana, amb Isabel Bonig al front d'esta barrabassada, aplique també el model del "tot val" al medi forestal valencià. Per això, des de Bosc Viu, la plataforma per la defensa dels ecosistmes forestals valencians, diguem PROU i exigim la dimissió de la presumpta Consellera de Medi Ambient Isabel Bonig.

LES PERSONETES QUE PLANTEN ARBRES.

per Ferran Gandia Navarro

Colla Ecologista l’Arrel

 Article aparegut a la secció d'opinió (Terra Crítica) del diari Levante-EMV, el passat diumenge 3 de febrer del 2013. Nota: aquesta és la versió llarga.

Hi ha un escriptor provençal del segle passat, anomenat Jean Giono (1895-1970), l’obra del qual, va estar profundament influenciada per la terra on va nàixer, Manosque en la ribera del riu Durance. Sent un home sensible, els seus relats es troben influenciats d’una terra que estimava, però que patia una forta desforestació. En L’homme qui plantait des arbres (1953), narra la història d’un personatge que consagra la seua existència a plantar arbres.

Aquella història regeneradora ha calat en el cor de molta gent per tot arreu; en 1990, a Ontinyent, uns adolescents del Grup d’Escoltes Màfeking-167 emprengueren plegats el camí traçat per Giono, proposant-se fer realitat aquella història de ficció. Era un grupet reduït de xicotets Elzéard Bouffier (el protagonista del relat), que, per damunt de tot, es negaven a romandre passius davant la degradació progressiva de l’entorn. Apostaren per la promoció dels boscos autòctons i, en la consecució d’aquell somni, tingueren la sort de poder gaudir de l’amistat, del coneixement adquirit a través de l’experiència, i com no, els ajudà també a créixer. S’acabava de sembrar la llavor que donaria pas a la Colla Ecologista l’Arrel.

El projecte de restauració forestal incloïa la gestió d’un viver. Des del punt de vista econòmic, l’inici va ser possible gràcies a una modesta ajuda de l’Ajuntament i, posteriorment, a l’Obra Social de Caixa Ontinyent. A aquest mecenatge cal afegir molta il·lusió, eficàcia, enginy i responsabilitat per part dels voluntaris, per a, així, completar la fórmula de funcionament.

No són senzilles les restauracions forestals en l’àmbit mediterrani: la coincidència al període estival de major sequedat ambiental i altes temperatures, produeix un estrés hídric que dificulta l’establiment dels plançons. Aleshores, el disseny adequat de l’actuació, una bona planificació de les operacions a realitzar, així com una execució acurada, demostren ser claus per a aconseguir els objectius pretesos; més que la quantitat, la qualitat, el treball ben fet, és allò realment important.

Amb la pràctica i el mètode de prova-error, es va anant perfilant el treball al planter, així com el disseny de les restauracions forestals. Aquestes es basen en una estratègia de creació de nuclis de dispersió i reclam, que amb l’ajuda de la fauna, serviran de potents focus de dispersió de llavors en el futur. Això és, es creen illes d’alta diversitat d’extensió reduïda, esperant que amb la maduresa d’arbres i arbusts, els seus fruits siguen dispersats i colonitzen les zones adjacents; es multiplica així, l’esforç original.

Les restauracions de l’Arrel estan basades en tres principis que són el respecte per la vegetació prèvia, el bosc no està format només per arbres i la lluita contra els monocultius. S’hi observa un acostament a la natura amb humilitat, conscients de la capacitat limitada dels humans. Es plantegen tasques d’ajuda a la regeneració, només allà on realment la intervenció siga determinant. Per a la qual cosa, és precís conèixer els processos naturals de successió per facilitació, i entendre’ls en ordre a esbrinar la millor manera d’acompanyar-los, en un veritable exercici de còpia i pega: copiem el comportament dels sistemes naturals i ho apliquem en el disseny de les nostres accions. I com a referència última que ho regeix tot: l’augment de la resiliència del sistema.

Quan es parla de processos que arriben a dilatar-se tant en el temps, com són els de regeneració de forests, la paciència, el treball a mig-llarg termini i la tenacitat, són fonamentals. Només un esforç continuat pot proporcionar fruits i, mai millor dit, els nuclis generats comencen a disposar de fruits a hores d’ara. Així que, en el futur pròxim, comprovarem si es produeix la dispersió de llavors. Al mateix temps, el bosc mediterrani recupera els colors perduts i com, si del millor pintor es tractés, la tardor pinta els rojos, grocs i violetes d’aurons, freixes de flor, roures i aranyoners, entre altres.

El treball es realitza en base a l’acció del voluntariat i, en ordre a ampliar el potencial del col·lectiu, es cerquen sinergies amb altres associacions o entitats, com ara, escoles infantils, col·legis, instituts, associacions de tot tipus, o fins inclús, empreses a través de la figura RSC, sense l’ajuda dels quals, no haguera estat possible aquest esforç col·lectiu. En el present i el futur, noves ferramentes de gestió, com la Custòdia del Territori, ens obri un ampli ventall de possibilitats d’acció.

Els incendis forestals ocupen un lloc rellevant en l’actualitat. Però s’ha de dir que no són l’única causa de degradació dels ecosistemes forestals (la construcció d’infraestructures i l’urbanisme abusiu, entre altres, depreden el nostre territori irreversiblement). La superació dels problemes d’un món complex, requereix l’aplicació de solucions, lògicament, complexes. Assistim a intervencions ridícules, motivades per una política de simple aparador; realitzar reforestacions en zones calcinades, quan la totalitat dels experts coincideixen en la necessitat d’esperar la regeneració natural; promoure l’ús dels ramats per a regenerar les zones cremades; o permetre l’extracció de fusta cremada a autèntics espècimens de rapinya, sense valorar els estudis científics que ho desaconsellen, són exemples del quefer quotidià acientífic de les nostres administracions públiques.

Més de 20.000 plançons produïts i uns 10.000 plantats, amb arbres que arriben als 7 metres d’alçada, són el llegat que deixa aquest projecte de restauració forestal. Avui en dia, l’Arrel desenvolupa també la seua activitat en altres camps. La gestió d’horts, l’educació ambiental, la defensa del territori i l’organització de conferències o fires diverses, formen part de la funció social d’aquesta entitat modesta. Res ens faria més feliços que el saber que aquesta experiència arribés a servir de model per a altra gent. Rendim també homenatge a aquells col·lectius i individus dedicats a la plantació d’arbres i arbusts, allà on siguen. Seguim endavant.

En homenatge a totes aquelles persones que planten arbres.

BOSC VIU DENUNCIA AGRESSIONS FORESTALS EFECTUADES PER LA CONSELLERIA AL PARC NATURAL DE CALDERONA

Un grup de voluntaris de Marfull-Acció Ecologista Agró, i altres col·lectius integrats en Bosc Viu, han efectuat una acció de denúncia a la Serra de Calderona davant de les destrosses ambientals realitzades per la Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient.

L’administració valenciana porta anys manifestant, de manera prepotent, que ja "controla" els incendis forestals. L’any 2012 ha proporcionat un desgraciat balanç de boscos cremats al País Valencià, posant en entredit les paraules i les polítiques del PP.

La Conselleria no pren nota del seu fracàs i segueix amb la mateixa política de sempre i, a més ara, retallant en efectius de protecció, defensa i restauració del medi ambient.

BOSC VIU ha triat aquest dia per fer l'acte de denúncia perquè és el cap de setmana més pròxim al Dia de l'Arbre, data en què la Conselleria acostuma a fer publicitat enganyosa respecte a la seua gestió forestal; per exemple fent actuacions "simbòliques" com la del passat 26 de gener a Altura, ja denunciada per Bosc Viu sobre el terreny, davant de la consellera Isabel Bonig.

Els ecologistes hem desplegat pancartes i hem denunciat amb la nostra presència les nefastes actuacions que impliquen l'eliminació de la vegetació natural i la desprotecció quasi total del sòl, obrint pas al perill més greu dels ecosistemes forestals valencians: l’erosió (pèrdua del sòl fèrtil) que condueix a la desertificació de les nostres muntanyes.

Bosc Viu denunciarà aquestes agressions a la fiscalia ambiental i enviarà una carta a l’entitat bancària que ha col·laborat finançant aquestes actuacions, per a explicar-los que, aquestes actuacions són anti-ecològiques i no prevenen, en absolut, els incendis forestals.

La protesta s'ha realitzat a la Calderona, com a paratge natural emblemàtic i parc natural pròxim a la ciutat de València, però les mateixes accions ací denunciades, estan fent-se o s’han fet, en diferents comarques valencianes. S’empren els escassos diners públics adreçats al medi ambient per a destruir el bosc, amb l’excusa de que són mesures preventives contra els incendis.

Encara que després dels greus incendis algunes veus reclamen "netejar" les muntanyes (sense aclarir què és el que s'ha de netejar), aquestes "neteges", quan consisteixen en eliminar el sotabosc, el matossar viu, no són de cap manera efectives per a evitar els focs i tenen un elevat impacte ambiental. Independentment de les paraules o les intencions que pretenen servir de justificació, els efectes reals salten a la vista i mostren una inacceptable desfeta ecològica.

Justament en Calderona, com a la resta de espais naturals protegits, s’estan acomiadant efectius adreçats a la vigilància i a la conservació del medi; just la política contrària a la que necessita el bosc.

BOSC VIU reclama una gestió forestal respectuosa amb els ecosistemes i els seues habitants, proposant un model de desenvolupament rural sostenible.

ES NECESSITEN VOLUNTARIS I VOLUNTÀRIES

PER A FER UNA ACCIÓ SIMBÒLICA I PACÍFICA

EN DEFENSA DEL BOSC

Dissabte dia 2 de febrer (pel matí)

a la SERRA CALDERONA.

Amigues i amics: l'acte consistirà en desplegar unes pancartes de denúncia d'actuacions agressives al mateix cor de la Serra Calderona, des del punt de vista ecològic, i efectuades per la pròpia Conselleria encarregada de carregar-se el Medi Ambient. Una veritable destrossa de l'ecosistema (eliminació quasi total de la vegetació i alteració del sòl fèrtil) amb l'excusa de "netejar" el bosc per a que no es creme. 

Si esteu interessats, hem quedat a les 11.00 h del matí del dissabte 2 de febrer, enfront de l'Ajuntament de Serra. L'acte s'haurà acabat sobre les 12.30 h, encara que opcionalment, qui vulga, podrà participar en un breu passeig per la zona afectada durant el qual s'explicarà de manera detallada els motius pels quals denunciem l'actuació i la gravetat ecològica de les desfetes. Si penseu acudir, és convenient que confirmeu la vostra presència enviant un correu de confirmació. Si teniu problemes per a accedir per manca de vehicle, notifiqueu-ho per correu.

Els lemes seran. "PERILL: DESTRUCCIÓ FORESTAL" i "SALVEM EL BOSC; SALVEM LA CALDERONA". L'acció serà tranquil·la i simpàtica, en positiu (demanant alternatives), i sense cap risc, apta per a totes les edats i condicions. Convé, això sí, portar calcer de muntanya, roba adequada i un poc d'aigua. En concret el que vos demanem és que ens ajudeu a desplegar les pancartes i donar suport als activistes de Marfull-Agró, en representació de Bosc Viu, que organitzen i preparen aquest acte de denúncia de destrosses forestals i per la defensa del bosc valencià.

Correu de contacte: arnal.car@gmail.com,

Telèfon (només emergències: 690 03 98 28).

LA GENERALITAT REALITZA UNA REFORESTACIÓ DE MENTIDA EN LA ZONA DE LA COVA SANTA D’ALTURA.

La Conselleria de Medi Ambient organitza una plantació propagandística que afecta negativament a la zona de la Calderona cremada el passat estiu.

Amb motiu de la celebració del Dia de l'Arbre 2013, la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, l'Ajuntament d'Altura i FoSAMA (Fòrum Solidari Aigua i Medi Ambient) han organitzat, este dissabte 26 de gener, una actuació merament propagandística que pretén ocultar la nefasta gestió forestal de l'administració autonòmica. L'activitat, consistent a una reforestació, ha congregat una seixantena de persones en el Santuari de Cova Santa d'Altura (Castelló) i ha comptat amb la presència de la Consellera Isabel Bonig en esta zona de la Serra Calderona, que es va vore afectada el passat estiu per l'incendi forestal d'Andilla, que va cremar prop de 20.000 hectàrees.

La participació de FoSAMA en esta plantació propagandística no és una qüestió baladí. Es tracta d'una associació afí al Partit Popular, la màxima aspiració de la qual és la inclusió del Transvasament de l'Ebre al Pla Hidrològic Nacional, i que es troba present en moltes actuacions a diferents espais naturals protegits, on pràcticament els recursos de l'administració pública queden al servei i capritx d'aquesta organització pseudo-ecologista.

En les setmanes prèvies a esta reforestació de mentida, s'han realitzat tasques de “condicionament”, eliminant la fusta cremada i realitzant els clots. Aquestes despeses han estat a càrrec de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, amb la participació d'una de les poques brigades forestals supervivents a les retallades. Cal afegir que les consideracions tècniques són inexistents, perquè aquestes accions sobre la terra recentment calcinada, lluny de portar beneficis al medi, tindran efectes negatius sobre el procés de regeneració natural. 

Les distintes operacions sobre el terreny, per una banda interfereixen negativament en la resposta de les espècies vegetals que rebroten, i per altra banda, alteren el banc de llavors existent, format pel conjunt de les espècies germinadores. Tot plegat, la regeneració natural de la zona es veurà interrompuda o, si més no, retardada. A més a més, amb l'eliminació dels arbres cremats, s'elimina la possibilitat que aquests actuen com a perxa per a les aus, factor que, diferents estudis, han demostrat ser de gran importància per a la dispersió de llavors en el futur. Però, què més dóna dissenyar i planificar convenientment les actuacions? Si, realment, allò que interessa és aconseguir eixir en la foto, emmarcada en una política de bombo i platerets. 

Després d'un incendi forestal, el principal perill radica en la pèrdua de sòl. Un sòl que, desprotegit per l'absència de vegetació, queda en una situació molt vulnerable, a mercè de les torrentades que provocaran l'arrossegament de grans quantitats de materials i de sòl fèrtil, derivant en situacions de risc per a persones i infraestructures, així com, en una pèrdua irreversible, atesa l'escala temporal de la regeneració del sòl. Això és, el sòl que hui es perd per processos erosius desencadenats arran els incendis forestals, no es recuperarà mai.

Si realment es pretén protegir els nostres paratges afectats pels incendis forestals, les primeres accions a planificar, i les més necessàries, haurien d'anar adreçades, precisament, a protegir eixe bé tan preuat i important, com és el sòl. Perquè és aquest element el que sustenta qualsevol forma de vida possible, ja siga vegetal com animal. A més a més, es tracta de protegir una capa de sòl valuosíssima, per escassa quan parlem de les zones forestals valencianes, i de la qual no ens podem permetre el luxe de perdre'n ni un gram.

Podrien plantejar-se mesures protectores del sòl, com la realització de feixines per a minimitzar l'efecte de les escorrenties, o un encoixinat de palla que esmorteïsca l'impacte de les gotes de pluja sobre el sòl nu. Són accions possibles, de baix cost i impacte, que han estat provades favorablement en altres ocasions, quan són dissenyades convenientment. Per contra, la realització de reforestacions hauria de ser ajornat un temps considerable (com a mínim dos anys). Primer, per a comprovar l'evolució de la regeneració natural post incendi, i després, per a decidir si realment és necessària o no la intervenció, i quins serien l'estratègia i els procediments més adequats.

Aquesta actuació de restauració, en el conjunt del Parc Natural de la Serra Calderona i el de la resta de zones afectades pels incendis forestals del passat estiu, és purament anecdòtica. No s'hi observa una planificació sobre altres accions a realitzar en el futur, ni estratègia que definisca cap a on ens dirigim en gestió forestal. Simplement, en altres zones d'Altura i altres municipis afectats, s'està produint la contractació eventual d'un limitat nombre de veïns, sense la suficient formació i de forma rotatòria durant dos mesos, perquè així siguen més els ventres agraïts. O assistim a l'actuació de veritables espècies de rapinya que apareixen després del pas del foc, com són les empreses a què pràcticament se'ls ha regalat la fusta cremada. Amb tot això, entre fusta cremada i treballadors contractats en tasques post incendi, no estarem creant el caldo de cultiu de futurs i reiteratius incendis forestals?

 

Aquest no deixa de ser un més dels actes d'aparador a què ens tenen acostumats els gestors del medi ambient al País Valencià. Actuacions dissenyades amb grans mancances tècniques, que tindran conseqüències nefastes per a la regeneració de les zones cremades i que només tenen com a objectiu que la consellera, o el dirigent de torn, es faça la foto dins d'un enquadrament totalment irreal, de faula. En canvi, en el món real, el panorama és de pel·lícula de terror i els nostres paratges protegits són desproveïts, entre altres, de professionals necessaris per a la seua conservació i gestió.

REFORESTACIONS DE MENTIDA + AGRESSIONS REALS = DESTRUCCIÓ DEL BOSC