ALCALDE DE CULLERA DIMISSIÓ

UNS FOCS D'ARTIFICI AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS DE CULLERA PROVOCA UN INCENDI FORESTAL AL CASTELL DE CULLERA.

Pocs minuts abans de les 23 hores, uns focs d'artifici que anunciaven l'inici de les festes patronals de Cullera, amb la baixada de la Mare de Déu des del Castell, provocava un incendi forestal en el vessant nord de la Muntanya de les Raboses.

Tot passava en un dia en què havia estat decretada l'alerta 3 per risc extrem d'incendis forestals, a causa del fort vent de ponent. Aquest estat de preemergència impedeix la realització de qualsevol foc en les proximitats de zones forestals, entre els que s'inclouen els focs d'artifici.

Malauradament, no és al primera vegada que vivim aquesta situació. Els responsables de la gestió de les administracions públiques, en aquest cas un ajuntament, haurien de ser els primers a donar exemple i seguir escrupulosament el compliment de les lleis.

Davant d'aquest desgavell, no hi cap altra possibilitat, dimissió dels responsables municipals i què paguen els danys provocats. 

EXTRACCIÓ MASSIVA DE FUSTA CREMADA EN AYORA.

Foto: Asis Casañ

Membres d’ANAV (Asociación Naturalista de Ayora y la Valle) i de Marfull-Acció Ecologista Agró han efectuat una acció de protesta per les greus intervencions forestals efectuades en el paratge del Arciseco en Ayora. Es tracta d'una extracció de fusta massiva, no selectiva i sense cap mirament ecològic, en una àrea cremada al passat estiu. Una actuació que sembla estar tolerada i fins i tot finançada, per la Conselleria de Medi Ambient, malgrat els importants impactes negatius que representa.

            Els ecologistes van desplegar unes pancartes de protesta en el mateix paratge afectat, Arciseco, del terme municipal d’Ayora on ara estan continuant les actuacions de tala i extracció de tota la vegetació cremada a l’incendi de 2013, emprant maquinària pesant i eliminant tot rastre de vida del paratge, destruint així la incipient regeneració de la vegetació i danyant de manera greu el sòl fèrtil, que queda totalment desprotegit i exposat a l'erosió en zones de muntanya amb pendent. Amb l'acció es pretén denunciar uns fets d'enorme gravetat que haurien de ser interromputs immediatament i sancionats per la Conselleria, donades les negatives conseqüències ecològiques.

            Aquestes actuacions que lamentablement s'han efectuat també en altres zones cremades, estan desaconsellades per tècnics i científics, atès que suposen un impacte ambiental intolerable. Cal tindre en compte que part de la vegetació cremada pot sobreviure a l’incendi i començar a rebrotar al poc de temps (com el cas de la carrasca, el coscoll, el llentiscle, el càdec i altres arbres i arbusts del nostre territori); altres plantes germinen a partir de la llavor. D’aquesta manera, es va regenerant l'ecosistema natural de forma prou ràpida, espontània i gratuïta. En condicions favorables, en pocs anys, es pot aconseguir una gran recuperació de la vegetació, i una important protecció del sòl, oferint també aliment, refugi i llocs de reproducció per a la fauna. Les actuacions que estan fent-se a Ayora destrueixen tota aquesta regeneració natural, ja que no són selectives ni respectuoses amb la vegetació i s'ho emporten tot, inclús vegetació en regeneració i arbres que no es cremaren totalment.

Foto: Asis Casañ

            D’altra banda, la maquinària altera i danya el sòl i, en deixar-lo totalment desprotegit de vegetació, es queda per complet exposat a l'erosió hídrica (pèrdua de sòl per efectes de la pluja). Aquest efecte encara té pitjors conseqüències, atès que la pèrdua és irreversible i el sòl és la base de tot l'ecosistema. Sense sòl no hi pot haver bosc ni cap aprofitament humà del territori. L’erosió condueix a la desertificació, el principal risc ecològic de les nostres muntanyes. Diferents estudis universitaris alerten de la gravetat d'aquesta mena d'actuacions (el més recent, un informe de la Universitat Miguel Hernández, referit a actuacions semblants al parc natural de Mariola, donat a conèixer fa poques setmanes). Per aquests motius ANAV i AGRÓ volen donar a conèixer a la societat les agressions que s'estan portant a terme a Ayora, en l’incendi més greu de l'any 2013, degut a causes humanes, com la majoria dels incendis. Les pancartes posen de relleu el perill de les actuacions i reclamen la seua paralització atesa l'agressió ecològica que suposen.

Foto: Asis Casañ

            Lamentablement hi ha indicis de que aquestes actuacions són tolerades, o fins i tot, finançades per la Conselleria, que canalitza fons europeus ambientals cap a l'extracció de fusta cremada. Concretament el programa d'extracció massiva i indiscriminada de biomassa forestal preveu ajuts de 51 € per tona de vegetació. Es dóna el cas que la normativa valenciana és l’única de tot l’estat que subvenciona d’aquesta manera l’extracció de fusta cremada.

            BOSC VIU ve denunciant des de fa temps aquestes actuacions d'extracció massiva i no selectiva de biomassa que no ajuden de manera significativa a un veritable desenvolupament rural i, a més, tenen gravíssims efectes ecològics, atès que les cauteles ambientals senzillament són inexistents; són una veritable destrossa del bosc.

ANAV i ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ formen par de Bosc Viu (plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians)

FOTOS DELS TREBALLS D'EXTRACCIÓ.

PARC NATURAL DEL TÚRIA

PARC NATURAL DEL MES D'ABRIL,

DESASTRE NATURAL LA RESTA DE L'ANY.

Denunciem les retallades ambientals de la Consellera Bonig i reclamem l'esforç solidari dels ciutadans per a defensar el nostre patrimoni natural.

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ALEGA TRES NOUS PLANS D’INCENDIS FORESTALS

La Conselleria de Medi Ambient ha presentat a exposició pública tres nous plans d’incendis apostant pels tallafocs i altres actuacions impactants sobre el medi i retallant en vigilància i dissuasió; és a dir, descuidant la veritable prevenció. En conjunt es preveu invertir vora 75 milions d'euros en l'obertura i manteniment de quasi 10.000 km de tallafocs, mentre les inversions en prevenció de causes i en vigilància són molt menors.

 

Aprofitant el període d’informació pública que ha acabat a finals de març, Acció Ecologista-Agró ha presentat al·legacions a tres nous plans de prevenció d’incendis, corresponents a les demarcacions forestals de Vall d’Alba, Requena i Crevillent (cadascú d’ells afecta a un gran nombre de municipis, donat que són d’àmbit supra-comarcal).

Seguint la mateixa línia de plans anteriors, la CMA dedica les majors inversions a actuacions de greu impacte ambiental i discutida i indemostrada eficàcia, com són els tallafocs i l’eliminació de vegetació, mentre es retalla la normativa de protecció ambiental i els efectius destinats a la vigilància i veritable prevenció.

A modus d’exemple, en la demarcació de Requena es pretén invertir (en un període de 15 anys) més de 62 milions d’euros per obrir i mantindre vora 7.000 km de tallafocs, cosa que implica el 65 % de les inversions que preveu el Pla. Aquestes actuacions impactants per les que aposta la Conselleria són intensives en maquinària i resulten destructives dels ecosistemes que pretenen protegir.

Els tallafocs no són actuacions preventives i la seua eficàcia està cada vegada més discutida, per científics i tècnics forestals; tenim la constància reiterada de que ni eviten els focs ni tampoc serveixen per parar-los en moltes ocasions. Per contra, eliminen grans quantitats de vegetació natural, afecten negativament a la fauna, danyen el sòl fèrtil i incrementen l´erosió i el risc de desertificació. Les formacions vegetals que resulten són més inflamables, més degradades i amb menor capacitat de resposta post-incendi.

La Conselleria segueix obrint enormes tallafocs ignorant els impactes negatius i malgrat el fet que els articles de la llei forestal amb els que pretén justificar aquestes actuacions (ZAU, zones d’actuació urgent) ni tan sols mencionen els tallafocs, ni directa ni indirectament.

Tot açò contrasta amb el fet que la majoria d’incendis tenen causes humanes, especialment negligències i accidents, i ací la vigilància i la dissuasió són les que fallen. Paradoxalment les partides econòmiques destinades a la veritable prevenció són insuficients i cada vegada es retalla més en efectius.

Als darrers mesos l’ERO de Vaersa ha fet fora a tres quartes parts dels tècnics dels parcs naturals, que també feien part de funció de vigilància. S´ha retallat en normativa protectora dels espais protegits i dels ecosistemes forestals en general (Llei d'acompanyament de pressuposts de 2013) i continuen retallant-se efectius adreçats a prevenció. Fa poc s’ha anunciat el tancament del punt de vigilància de Santa Barbara, a Pina de Montalgrao, dintre del degoteig continu de desprotecció del bosc i desmuntatge de la prevenció.

Acció Ecologista-Agró ha presentat al.legacions en temps i forma a aquests Plans i ha argumentat detalladament tots els impactes negatius de l’eliminació de la vegetació, alhora que argumenta la necessitat de incrementar els esforços i les dotacions en vigilància i dissuasió.

La insistència de la CMA en aquesta via equivocada d’errònia prevenció, explica que el nombre d’incendis anuals no disminueix i segueix sent molt elevat, al nivell dels anys 70-80. Agró reclama un canvi urgent de política de prevenció d’incendis i demanarà informació a la Conselleria pels interessos que hi ha darrere de la construcció de tallafocs i de l’ús intensiu de maquinaria pesant al bosc.

COMISSIÓ FORESTAL D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.

Per a més informació: Carles Arnal. 690039828

COL·LECTIUS ECOLOGISTES DENUNCIEN UNA TALA SALVATGE

A LA FINCA LES FERMOSES (CASTALLA).

Els terrenys afectats formen part de la Xarxa Natura 2000, ja que són Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'Especial Protecció per a les Aus; també estan inclosos en el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit.

Els grups d'Ecologistes en Acció d'Alcoi, de Sant Vicent del Raspeig i d'Alacant, el Grup Naturalista Heliaca (Monòver), el Grup Ecologista Xoriguer (de la Vila Joiosa) i la Societat Espanyola d'Ornitologia (Grup Local d'Alacant) denuncien la realització d'una tala salvatge de pins en la finca Les Fermoses, al terme municipal de Castalla.

Aquesta finca forma part de la Xarxa Natura 2000, tant per la seua condició de Lloc d'Importància Comunitària, com de Zona d'Especial Protecció per a les Aus, les dues més importants figures de protecció ambiental de la Unió Europea. Així mateix, està inclosa en el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit.

Segons denuncien els col·lectius ecologistes, des de fa setmanes està realitzant-se una tala en aquesta finca privada, que afecta milers de pins en una superfície possiblement superior a les 50 hectàrees.

Com a conseqüència dels treballs s'ha produït un deteriorament greu del medi a causa de l'excés de vegetació extreta i de la forma en què s'han dut a terme els treballs, clarament dirigits a obtindre el major benefici possible sense cap consideració cap als valors ambientals:

• s'ha produït una greu afecció a la vegetació arbustiva a causa de l'arrossegament dels arbres talats sencers, sense desbrancar, en zones amb un fort pendent;
• els peus de pi talats són els més grossos de la serra, com es pot observar en les zones d'acumulació de fusta estreta i si es comparen les soques dels exemplars talats i els individus que romanen en peu;
• la fusta talada i les restes s'han acumulat a menys de 10 metres dels camins forestals, la qual cosa incompleix les normes legals de prevenció d'incendis forestals (art. 154 del Reglament forestal);
• s'han ampliat els camins secundaris fins als 7 metres mitjançant l'eliminació de tota la vegetació;
• part de les actuacions ha coincidit amb l'inici del període de nidificació de diverses espècies forestals amb el perjuí que això suposa per a l'avifauna.

Els ecologistes denuncien que amb les actuacions realitzades s'està afectant negativament diversos hàbitats presents a la zona, tots ells inclosos en la Directiva d'Hàbitats 92/45 i en la Llei de Biodiversitat 42/2007 [ NOTA 1 ].

Justament és la presència d'aquestos hàbitats i la d'algunes espècies protegides de fauna (com ara l'aligot comú -Buteo buteo-, el mussol banyut -Asio otus-, l'àguila serpera -Circaetus gallicus- i nombroses petites aus com la busquereta -Sylvia undata-, pàrids, etc.) la que va fer que la zona on està enclavada la finca afectada per la tala fóra inclosa en la Xarxa Natura 2000 per la Unió Europea a petició de la Generalitat Valenciana.

La zona afectada comptava amb la presència d'una vegetació que havia evolucionat bastant cap a la maduresa i estabilitat, que en aquest espai correspon finalment als coscollars i carrascals. L'eradicació de la vegetació existent suposa un retrocés cap a fases anteriors, en què predominen les plantes que necessiten una major il·luminació del sol i que són altament pirofítiques, és a dir, que tenen una gran propensió a cremar-se. S'han creat, en definitiva, unes condicions ambientals que incrementen el risc d'incendis: major insolació, menor capacitat de retenció d'aigua, més facilitat per a la combustió i més rapidesa de transmissió del foc.

Així mateix s'ha produït una important erosió en bona part de la superfície d'extracció, ja que l'arrossegament dels arbres sencers per terrenys amb un fort pendent ha desproveït el sòl de la vegetació que el protegia.

No sembla, per tant, que l'actuació feta puga justificar-se de cap manera per a lluitar contra els incendis, ja que un dels perills més greus dels incendis, que és l'erosió, ja ha sigut provocat amb la pròpia acció. A més a més, la reducció brutal de biomassa i la simplificació d'un ecosistema ja prou madur farà que augmente la possibilitat d'incendi i la seua transmissió.

L'aprofitament excessiu, tant de biomassa com de fusta, sembla que no és el més adient per a les nostres formacions arbòries en territoris amb una pluviometria baixa i molt irregular, on han de ser considerades com a boscos protectors. En aquest sentit, la política de promoció de l'extracció de biomassa forestal per part de la Conselleria resulta molt preocupant, ja que sembla que es pretén impulsar cegament aquesta activitat sense considerar les greus conseqüències que pot comportar si no es regula estrictament i es supedita a la conservació de la natura.

El fet de que la zona estiga inclosa en nombroses figures de protecció (Xarxa Natura 2000, ZEPA, Paisatge Natural Protegit) fa que siga encara més important l'estudi previ d'actuacions d'aquest tipus sobre l'estat dels ecosistemes i les espècies del paratge. És per això encara més incomprensible la tolerància de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que se suposa que ha de vetlar pel manteniment del patrimoni natural dels valencians.

Per totes aquestes raons, els col·lectius ecologistes denunciants exigeixen a la Conselleria la immediata paralització d'aquestes activitats i li sol·licitaran una còpia de l'expedient d'autorització de la tala. També anuncien que estan estudiant presentar una denúncia a la Comissió Europea per aquestos fets i demanaran que s'investigue la possible destinació de fons europeus a una actuació que vulnera la normativa comunitària de protecció ambiental.

FOTOS I VÍDEO.

NOTA 1:

Denominació Directiva Hàbitats	Comunitat Vegetal	Codi hàbitat	Formació vegetal
Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia	Quercetum rotundifoliae	9340	Carrascars
Matollars arborescents de Juniperus sp. pl.	Rhamno-Quercetum cocciferae	5210	Coscollars amb sabines
Matollars termomediterranis i pre-estèpics	Helianthemo-Thymetum piperellae	5330	Matollars
Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea	Teucrio-Brachypodietum retusi	6220 (*)	Pasturatges

(*) Hàbitat prioritari