ENSENYANCES DEL FOC
Els
grans incendis de finals de juny i inici de juliol deixaran durant molts anys
els seus efectes en el territori i en la ment dels valencians. S’han d’obtenir
necessàriament ensenyances i fer tot el possible perquè no torne a repetir-se
una catàstrofe semblant.
Primer
que res sobrava la prepotència del govern valencià del PP, que afirmava
temeràriament que, des de que ells governen, els incendis estan controlats.
Cert és que després del 1994 (un any extraordinari, no ho oblidem, no sols al
País Valencià, sinó a tota la Mediterrània) les extensions globals cremades
havien disminuït prou. Malgrat això, durant aquest període hem patit incendis
greus afectant a àrees forestals valuoses, i sobretot, hi ha una data que els
ecologistes hem remarcat una i altra vegada: la quantitat d’incendis anuals, de mitjana, no ha disminuït, i segueix
sent comparable a la mitjana dels anys 80 i principis dels 90. Açò
significa que la prevenció segueix fallant, que en aquests anys, no s’han
aconseguit avanços importants en evitar
les causes (humanes) dels focs. El
risc estava ahí, en una combinació de mala sort, males condicions climàtiques i
disminució de recursos en detecció i primera intervenció, el desastre estava
servit.
En segon
lloc, sembla que els incendis han estat resultat, sobretot, de negligències,
algunes de les quals es podrien qualificar d’estúpides. Tampoc és cap novetat.
Quasi el 90% dels incendis al País Valencià tenen causes humanes, i la major
part són negligències i accidents evitables, rigorosament evitables,... amb una
bona i veritable política de prevenció. Una
prevenció (l’única que realment mereix eixe nom) adreçada a evitar aquestes
causes humanes i que implica una estricta regulació d’usos, molta informació i
vigilància, i mesures eficaces de dissuasió. Totes aquestes mesures costen
molts menys diners i representen més llocs de treball que les actuacions d’eliminació
de vegetació natural de la muntanya, sota el nom, incorrecte, de “neteges de
vegetació” i tallafocs. L’eliminació de vegetació no evita els incendis, i
quasi mai impedeix l’avanç de les flames; a canvi els seus efectes sobre la
fauna, la flora, el sòl fèrtil i el paisatge són molt negatius. Ja ho hem
repetit: aquest model equivocat de “silvicultura destructiva” no sols no evitarà
els focs, sinó que pot tindre efectes sobre els ecosistemes naturals tan
destructius o més que els incendis, i fan avançar l’erosió, el principal risc
ecològic de les nostres terres. Cal que es canvie ja, l’antiquat sistema de
gestió forestal, totalment antiecològic.
Es
comprèn que algunes persones, amb la desesperació que causen les flames,
reclamen “netejar els boscos”, però açò no evitarà els focs i destrossarà
encara més les nostres muntanyes. Aquestes falses “neteges” (perquè la
vegetació natural no és brutícia: és la vegetació que hem de salvar i protegir,
en comptes d’eliminar), generen vegetació cada vegada més degradada (és a dir,
amb menys valor ecològic i paisatgístic) que és també la vegetació més
inflamable i la que es regenera pitjor després del foc. Hem d’anar en sentit contrari: reconstruir al màxim els boscos diversos
i pluriestratificats amb vegetació menys inflamable i amb més capacitat de
rebrot després del foc: açò implicaria una regeneració espontània i molt més
ràpida.
Finalment,
queden les denúncies de retards en les primeres actuacions i altres errades de
coordinació i estratègia. S’ha de fer una investigació rigorosa i independent de
tot el procés i les actuacions en relació a aquests greus incendis per detectar
les mancances i les errades, com també venim demanant els ecologistes davant
cada gran incendi. En tot cas, està clar que una primera intervenció ràpida és la
clau de tot i açò va unit a una detecció immediata; i novament tornem a
l’evidència, s’ha retallat justament en les tasques de vigilància. No tenim
dades globals de les retallades perquè l’administració les amaga sota capes
d’opacitat i no respon a preguntes dels ecologistes ni dels parlamentaris de l’oposició,
però hi ha casos concrets en comarques i paratges naturals que ho recolzen. Aquestes
mesures són les més barates. No es tracta tant d’invertir milionades com d’invertir
bé. Açò mateix és vàlid en relació amb les actuacions de regeneració i
recuperació de les zones cremades. No volem promeses de milers d’hectàrees
repoblades que mai es realitzaran; volem accions ecològicament respectuoses,
amb base científica i ajudant la regeneració natural. És possible i és
necessari.
COMISSIÓ FORESTAL D’ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada