Bosc Viu

UN EXEMPLE DE REFORESTACIÓ DE VAERSA.

Les següents fotos han estat preses al paratge de La Balarma d'Ontinyent. La reforestació va ser efectuada per l'empresa pública VAERSA durant l'any 2009. Després de l'observació sobre el terreny, cal destacar els següents aspectes d'aquesta intervenció:

• Prèviament a la reforestació, es va eliminar el sotabosc amb maquinària pesant. Aquesta zona va patir un incendi forestal l'any 1994. A causa de la seua orientació Nordoest i la seua altitud, prop dels 800 m.s.n.m., la regeneració natural estava sent molt favorable i es podia observar un sotabosc dens i variat.
• La reforestació es va realitzar amb plançons de pi. La majoria d'aquests plançons es troben secs després d'un any d'haver-se realitzat la reforestació.
• A la zona on s'ha realitzat la reforestació hi ha una gran quantitat de carrasques. Fruit de la regeneració natural, es poden observar pins i carrasques d'altures compreses entre 1 m i 2 m. Entre aquests pins existents, s'han plantat més pins, cosa que provoca certa perplexitat.
• No s'han retirat els residus que es van generar durant la reforestació. Ha quedat abandonat un gran munt de residus que el vent va, a poc a poc, escampant. Entre els residus es poden trobar les safates de plàstic utilitzades per a reproduir els plançons, garrafes de combustible de la maquinària utilitzada, residus alimentaris, com ara, botelles de cervesa o llaunes de conserva, plàstics de senyalització amb el logotip de TRAGSA, etc...

LA CARA I LA CREU

Davant del disbarat d'aquesta reforestació que, malauradament no és un cas aïllat en les actuacions de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Habitatge, es proposen una sèrie d'alternatives.

• Respectar la vegetació existent en la zona a reforestar, ja siguen arbres com arbusts, perquè aquesta vegetació protegeix el sol front a l'erosió i crea les condicions favorables (ombra i protecció del vent) per a que els nous plançons puguen arrelar amb èxit.
• Utilitzar espècies autòctones adequades, segons la vegetació clímax del lloc a reforestar, com ara roures (quercus faginea), carrasques (quercus ilex ssp rotundifolia), sureres (quercus suber), aurons (acer opalus ssp granatense), freixes de flor (fraxinus ornus), marfulls (viburnum tinus), aranyoners (prunus spinosa), arç blanc (crataegus monogyna), arbocers (arbutus unedo), i un llarg etc...
• Crear bosquetons de vegetació i afavorir la dispersió de les llavors. Actuar sobre zones que reunisquen certes condicions favorables de frescor i humitat, com ara les fondalades, perquè aquestes acumulen una major quantitat de terra i també més humitat, ja que molt sovint, les espècies vegetals alternatives al pi requereixen unes millors condicions de l'entorn. Quan els arbres reforestats arriben a l'estat de maduresa i produisquen llavors, esperar que la fauna afavorisca la dispersió d'aquestes últimes.

Com a mostra del que s'acaba de mencionar, en les següents foros es poden observar reforestacions realitzades en un altre paratge ontinyentí amb roures (quercus faginea), carrasques (quercus ilex ssp rotundifolia), marfulls (viburnum tinus), aranyoners (prunus spinosa), arbocers (arbutus unedo), arç blanc (crataegus monogyna), freixes de flor (fraxinus ornus) i aurons (acer opalus ssp granatense), realitzades pel col·lectiu Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent durant els darrers 20 anys.

Colla Ecologista l'Arrel (Ontinyent- Vall d'albaida)
http://arrel-ecologista.blogspot.com