Per què necessitem el bosc? per Carles Arnal.

View more presentations from boscviu

VALORACIÓ CRÍTICA DEL PATFOR.

En els darrers dos anys, la Conselleria d'Aigua, Habitatge i Medi Ambient ha estat elaborant aquest document que encara no ha estat aprovat.

Atesa la importància que tindrà el document una vegada siga aprovat i implementat, diferents col·lectius, sota el paraigües de Bosc Viu, han presentat diferents al·legacions, el sentit de les quals, pot ser entés amb la següent presentació.

View more presentations from boscviu

SINDICATS, GRUPS EXCURSIONISTES I COL·LECTIUS CONSERVACIONISTES VALOREN NEGATIVAMENT EL NOU PLA FORESAL DE LA CONSELLERIA.

Intersindical, UGT, el Centre Excursionista de Castelló, GECEN, Acció Ecologista Agró, Ecologistes en Acció de la Serranía, la CEVA, l´Arrel d´Ontinyent, i altres entitats de tot el territori valencià han al·legat i valorat de manera molt crítica el nou PLA FORESTAL de la Conselleria de Medi Ambient (PATFOR) que ha estat sotmès recentment a exposició pública.

            El PATFOR tindrà greus conseqüències sobre els ecosistemes forestals valencians i obri la porta a la seua degradació intensificada. Si el projecte sotmès a exposició pública es converteix en decret, es facilitarà enormement la destrucció d’extenses zones forestals, atès que el PATFOR pretén simplificar els tràmits per a una gran quantitat d'activitats en zones forestals, moltes de les quals tenen greus impactes. Segons el projecte elaborat per la Conselleria, al País Valencià hi ha un "excés de protecció de la natura", "un excés de lleis i cal simplificar", cosa que rebaixarà les cauteles, els controls i els mecanismes de vigilància ambiental i es permetrà l'eliminació de la coberta vegetal en grans extensions de les nostres muntanyes.

            La nova normativa permet roturar zones forestals per a convertir-les en agrícoles, incrementar les tales, facilitar la instal·lació d’infraestructures i edificacions, eliminar obstacles per a la mineria, rebaixar cauteles de cara a la urbanització, fomentar l'eliminació de la vegetació per a obtindre energia i ampliar i intensificar les actuals actuacions de silvicultura agressiva, que eliminen la vegetació i obrin grans tallafocs. Si el decret s'aprova, els boscos valencians es degradaran de manera significativa, es perdran grans extensions de cobertura vegetal, l'erosió s’incrementarà i s’alteraran, encara més, valuosos ecosistemes.

            L'excusa per a fer tot açò és la multifuncionalitat i obtindre rendibilitat econòmica del bosc. Aquestes finalitats poden ser acceptables, sempre que realment es compatibilitzen els usos i aprofitaments amb la conservació i que es garantitze sempre la prioritat de les funcions ambientals dels ecosistemes. Si, per una excessiva intervenció i explotació, i una gestió més dirigida a obtindre guanys econòmics, aquestes funcions es perjudiquen, al final perdrem el bosc i les possibilitats d’obtindre un rendiment econòmic continuat i sostenible. Al País Valencià no sobra bosc, ni està ben protegit. Al contrari: els boscos originaris són escassos, la degradació ja és important i el risc d'erosió i desertificació és molt elevat en gran part del territori.

            Sorprèn que la major part de les activitats que es volen promocionar impliquen la degradació del bosc, i que el PATFOR a penes parle de turisme rural, d’agricultura ecològica i d’altres activitats de baix impacte i que tampoc es fomente la creació de llocs de treball, vinculats a la restauració del patrimoni cultural i natural, l'educació ambiental, la vigilància preventiva, la protecció dels ecosistemes, etc. Fins i tot, en el tema de la silvicultura, es segueix apostant per les actuacions amb maquinària pesant i amb greu impacte ambiental, en comptes de fomentar la vigilància, la dissuasió, la regulació d’usos, etc., activitats que no tenen efectes negatius i que poden generar molts llocs de treball. Al contrari, als darrers anys estan retallant-se dràsticament les dotacions materials i humanes de prevenció i de regeneració als boscos valencians, com han denunciat els sindicats.

            El Pla Forestal empra una terminologia aparentment ambientalista, però confon els conceptes ecològics i els usa com a justificació d’una brutal intervenció contra la vegetació natural. En teoria el PATFOR hauria de basar-se en la llei forestal valenciana, però no es mencionen ni una sola vegada els objectius de la llei (bastant proteccionistes, encara que s’apliquen rara vegada) i són substituïts per altres que resulten confusos i contradictoris amb l’esperit de la llei forestal.

            La participació ciutadana que s’usa com a justificació, ha estat limitada i totalment esbiaixada. En totes les reunions de participació, els representants de la conselleria, eren més que tots els demés sectors socials sumats. No hi havien representants sindicals, eren molt escassos els investigadors i els representants ecologistes, mentre que la representació de propietaris forestals, empresaris, caçadors, etc., més que duplicaven als sectors excursionistes, conservadors, sindicalistes i investigadors.

            El PATFOR inclou un Informe de Sostenibilitat Ambiental totalment falsari, que representa una paròdia d’avaluació ambiental. Els impactes negatius de les actuacions proposades s’ignoren o es consideren mínims, sense justificació ni anàlisi (malgrat que hi ha documentació científica i tècnica que demostra el contrari) i els hipotètics beneficis es consideren segurs i molt positius, també sense aportar justificació documental ni argumentació científico-tècnica.

            L’erosió i el risc de desertificació, que es consideren pels científics i les principals institucions com els riscs més importants al nostre territori forestal, s’ignoren en els documents i a penes mereixen atenció. Per contra, es continua defensant una manera de lluitar contra els incendis (tallafocs i eliminació de coberta vegetal) que els científics i molts tècnics consideren poc efectiva, i amb greus efectes secundaris, i no es contemplen alternatives més adequades, que són possibles.

            Aquest projecte de decret constitueix un greu pas enrere en la gestió forestal valenciana i una intensificació dels processos de degradació de les nostres muntanyes.

Agró al·legarà al Pla d'acció territorial forestal (patfor).

La Conselleria responsable del medi ambient valencià acaba de presentar a exposició pública un extens document anomenat Pla d’Acció Territorial Forestal (PATFOR). Sobre el paper, el document té l’aparença de presentar grans novetats i usar un llenguatge “sosteniblement correcte”, però en la pràctica, representa la continuïtat en la gestió,la de sempre, maquillada i augmentada.

            Acció Ecologista Agró presentarà un complet conjunt d’al·legacions que dissecarà totes les parts del PATFOR. Les al·legacions seran preparades per un conjunt de tècnics i experts en ecologia, amb la participació de treballadors forestals, investigadors i tècnics. A més a més, es comptarà amb la col·laboració d’una trentena d’entitats ecologistes, sindicals i culturals del País Valencià, que constitueixen la plataforma Bosc Viu.

Si es fa una lectura ingènua dels abundosos documents sotmesos a exposició pública, es podria pensar que vivim en el país de les meravelles forestals, però efectivament el document està ple de fantasia.

La primera fantasia es presentar el document com a un exemple de participació ciutadana. Realment s’han consultat a moltes persones i, en alguns aspectes, hi ha hagut molta participació…, només que, la selecció dels participants ha estat esbiaixada, desequilibrada i plena d’omissions.

            No s’ha comptat amb els sindicats representants dels treballadors que intervenen en les activitats rurals (prevenció i lluita contra incendis, treballs forestals, activitats agropecuàries, etc.); s’han convidat molt poques entitats ecologistes, i a més, a causa de les condicions de participació, la intervenció en els debats no ha sigut facilitada; i finalment, s’han consultat uns pocs tècnics i científics, amb sorprenents omissions.

Per contra, ha existit una excessiva representació de membres de l’administració, de determinats sectors tècnics (però no d’altres) i de propietaris forestals, caçadors i altres sectors amb interessos econòmics, però no ambientals, en relació al bosc. Aquesta participació, manipulada i esbiaixada, ha retallat els punts de vista durant el procés participatiu i ha contribuït a teledirigir-lo.

            La capa de vernís científica falla quan moltes de les mesures i actuacions proposades no estan sustentades sobre coneixements fiables, sinó que es basen en el costum de fer determinades coses, per tradició forestal; una tradició que cada vegada es qüestiona més pels mateixos enginyers forestals, com és el cas dels tallafocs.

            Finalment, el llenguatge falsament ecologista es sustenta en la repetida utilització de la paraula “sostenible”, que s’aplica a qualsevol activitat, sense considerar seriosament els seus impactes ambientals. Sistemàticament es pretén ocultar o minimitzar les greus afeccions sobre el sòl fèrtil, la biodiversitat i el risc erosiu de les actuacions preteses.

            En definitiva, el pla pretén donar coherència i una disfressa de modernitat als projectes que ja estan executant-se i a les actuacions que ja venen fent-se des de fa dècades, basades en gran mesura en obrir pistes, fer enormes tallafocs i eliminar gran part de la vegetació “per a que no es creme”. Plans i actuacions que s’executen sense avaluació d’impacte ambiental, sense fonamentació científica i sense recolzament legal efectiu, seguint l’inèrcia de dècades de l’administració forestal valenciana, que no entén el significat de la paraula sostenibilitat.

Enllaç als documents del PATFOR.

Comissió forestal d’Acció Ecologista Agró.

Comunicat de premsa

Sindicats, associacions ecologistes, grups excursionistes i entitats veïnals al·legen el Pla d’incendis de Penyagolosa elaborat per l’administració valenciana.

La Conselleria responsable de Medi Ambient ha presentat a exposició pública un polèmic Pla de prevenció d’incendis forestals (PPIF) del Parc Natural de Penyagolosa que inclou actuacions fortament agressives contra els ecosistemes forestals i preveu l’obertura de camins innecessaris, de gran impacte ambiental.

            Donat l’alt valor ecològic del paratge de Penyagolosa i el seu caràcter emblemàtic en el País Valencià, han sigut moltes les entitats que, coordinades per la plataforma Bosc Viu, han presentat al·legacions a aquest lamentable Pla.

            Gran part de les inversions previstes es destinaran a l’obertura i manteniment de més de 100 km de “tallafocs” de gran amplada, cosa que implicarà eliminar la vegetació natural de centenars d’hectàrees d’una zona tant valuosa. Els tallafocs estan fortament discutits tant per conservacionistes com per tècnics i científics, donat que no eviten les causes dels incendis ni els aturen (tret de condicions especials) mentre que els seus impactes son intolerablement elevats. Afecten negativament a la fauna, danyen el paisatge, eliminen la vegetació i faciliten l’erosió, és a dir, la pèrdua de sòl fèrtil, just el principal risc ecològic de les nostres muntanyes.

            Per contra, les activitats veritablement preventives: la regulació d’usos, la vigilància i la dissuasió es queden molt curtes. Als darrers mesos l’administració valenciana està retallant, incomprensiblement, les inversions en vigilància forestal, desatenent una activitat que genera llocs de treball, que resulta eficaç per prevenir i detectar focs incipients i fonamental per a impedir i perseguir altres agressions al bosc.

            Alguns dels camins inclosos en el Pla d’Incendis, resulten tindre efectes molt negatius sobre els ecosistemes del Penyagolosa i resulten, a més, contradictoris amb els esforços per trobar alternatives de desenvolupament rural basades en el turisme verd i responsable i amb la conservació del paisatge i dels valors ecològics del parc natural.

            Les al·legacions no sols posen de relleu les actuacions inadequades, sinó que proposen alternatives i, en el cas concret del traçat de camins, proposen vies alternatives de menor impacte i de major eficàcia. Sorprén que la Conselleria, malgrat les inversions previstes i els mitjans de que disposa, haja presentat un Pla amb errors notables i mostres de desconeixement del medi, com és el cas.

            En la redacció de les al·legacions han participat excursionistes, botànics i experts forestals, així com veïns del paratge i persones que coneixen amb profunditat el territori i que poden fer aportacions valuoses i en positiu, tant per a evitar incendis com per a ajudar a conservar un patrimoni natural i cultural tan valuós com és el del Penyagolosa.

            Las al·legacions han estat recolzades per sindicats com ara La Unió de Llauradors, CCOO, UGT, Intersindical Valenciana, CGT, agrupacions ecologistes com Acció Ecologista AGRÓ, GECEN, Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció, la Societat d´Amics de la Serra d´Espadà, CEVA, Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent), centres excursionistes com el de València, Castelló, Benicàssim, Ontinyent i Vila-real, Club de Muntanya d'Ontinyent, així com entitats culturals i veïnals com ara Grèvol, Veïns del Penyagolosa, etc.

ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ PRESENTA AL·LEGACIONS AL PLA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS DE LA DEMARCACIÓ FORESTAL DE SANT MATEU.

COMUNICAT DE PREMSA:

ACCIÓ ECOLOGISTA Agró denÚncia que la Conselleria perverteix el sentit de la prevenció d’incendis FORESTALS.

La Conselleria responsable de Medi Ambient destina diners de prevenció a actuacions de fort impacte ambiental, que no són preventives, mentre redueix els diners destinats a la vigilància i a la veritable prevenció.

            És la tònica habitual de l’administració forestal valenciana, que practica una vella política forestal heretada de l’antic Icona, basada en una silvicultura agressiva, poc adequada als ecosistemes mediterranis. Als darrers anys, està reforçant-se aquesta política en els nous plans de prevenció d’incendis forestals (PPIF) que estan apareixent a exposició pública.

            En tots els casos, es tracta d’invertir grans quantitats de diners que van a parar de manera prioritària a obres forestals que tenen greus impactes ecològics i que eliminen la vegetació natural. Mentrestant, les partides realment adreçades a evitar els incendis, reben quantitats menors i, en concret, es retalla en vigilància i dissuasió (apartat que rebrà només el 40% de les inversions previstes).

            Agró ha presentat al·legacions al PPIF de la Demarcació Forestal de Sant Mateu, que afecta a uns trenta-quatre municipis del Nord de la demarcació de Castelló, que alberguen les més extenses i millor conservades masses forestals del territori valencià, incloent valuosos boscos de carrasques, de roures i de savines. Molts milers d’aquests arbres seran sacrificats dintre d’una visió agressiva de la silvicultura, consistent en eliminar vegetació per a evitar que es creme, malgrat el fet demostrat que la majoria d’incendis tenen causes humanes.

            Es preveu dedicar més de 25 milions d’euros a obrir pistes i tallafocs i a fer les mal anomenades neteges de vegetació, quantitat que suposa quasi la meitat del pressupost del Pla. S’obriran més de 600 km lineals de tallafocs, que poden arribar a tindre 100 m o més d’amplada, a base de maquinària pesant.

            Aquestes actuacions no eviten els focs (ja que no intervenen en absolut sobre les causes dels incendis) i només en situacions molt favorables arriben a parar-los. En realitat generen ecosistemes més empobrits, degradats i inflamables i eviten que la vegetació natural evolucione a etapes més madures, més valuoses i més resistents al foc.

            A més dels danys a la vegetació, a la fauna i al paisatge, tenen un gravíssim impacte erosiu, el pitjor efecte dels focs que es volen evitar.

            Agró ja ha denunciat algunes d’aquestes actuacions i seguirà al·legant els projectes com aquest i denunciant noves agressions.

            Les activitats de vigilància i dissuasió, les veritablement efectives per a evitar l’inici dels focs o, en tot cas, per a detectar-los molt inicialment, es veuran retallades. Aquestes activitats generen més llocs de treball i serveixen també per a protegir el bosc davant d’altres impactes, com per exemple, abocadors incontrolats, contaminació, danys directes als ecosistemes, etc. Tanmateix, als darrers anys venen reduint-se els efectius humans i les hores efectives de vigilància, de manera totalment desencertada.

En la revista de divulgació científica "Investigación y Ciencia" (Febrer 2011), i dins de la seua secció "Panorama", es pot trobar un interessant article sobre la realització de reforestacions en l'àmbit mediterrani, realitzat a partir dels treballs d'investigació del grup “Ecología, Evolución y Conservación de la vegetación mediterránea” del

 "Departamento de biología animal, biología vegetal i ecología de la Universidad de Jaén".

En el següent enllaç es pot llegir l'article íntegre: 
Article de la revista "Investigación y Ciencia".

.

L'article, signat pels professors Pedro J, Rey i Julio M. Alcántara, vessa sobre l'evolució de la vegetació en zones de clima mediterrani, afectades per incendis forestals.

Repercussió a la premsa digital de l'article:

TELEPRENSA, Periódico Digital de Jaén.

UNIVERSIA.