Notícia apareguda a l'edició digital de Levante-EMV, Castelló el 12 de novembre del 2010:

Penyagolosa se salva de la tala en 2011

Medio Ambiente paraliza el "Plan de control del muérdago" que prevé cortar 8.000 pinos 

Penyagolosa se salva de la tala en 2011  

NACHO MARTÍN CASTELLÓ 
La falta de consignación presupuestaria llevará a la Conselleria de Medio Ambiente a paralizar durante 2011 el "Plan de Control del Muérdago" que el año pasado supuso la tala masiva de 3.000 pinos del Parque Natural del Penyagolosa y que este año preveía cortar otros 900 ejemplares, según confirmaron fuentes próximas a la junta rectora del paraje.
Esta decisión fue confirmada ayer durante la junta rectora del paraje y contentó a los grupos ecologistas, aunque el motivo de la paralización es exclusivamente económico y la conselleria mantiene el mismo criterio de "ordenación forestal".
Una parte de la junta rectora se había opuesto a un plan que prevé la tala de 8.000 árboles en los próximos 10 años para "controlar" una plaga de muérdago. A este respecto, algunos miembros de la junta pidieron ayer explicaciones sobre las actuaciones complementarias a la tala que la conselleria había prometido: plantación de especies arbustivas que atraigan a pájaros depredadores del muérdago, regeneración de las zonas taladas y criterios selectivos que respeten los pinos en buen estado.
Las intervenciones fueron explicadas por técnicos de Sanidad Vegetal de la Conselleria de Medio Ambiente y la Generalitat destacó posteriormente en un comunicado que, dentro del Plan de Control del Muérdago en Sant Joan del Penyagolosa, "ha invertido cerca de 100.000 euros en trabajos de poda selectiva de árboles afectados por el muérdago, la implantación de cajas-nido y la plantación de arbustos con frutos que permitan a las aves alimentarse de los mismos y, de este modo, se evite la dispersión del muérdago".
Medio Ambiente hizo hincapié en que sus distintos departamentos han invertido 1,2 millones de euros en el año 2010 en diferentes actuaciones dentro del Parque Natural del Penyagolosa. La mayor parte de esta inversión se destina a trabajos de mantenimiento y conservación. Según los datos facilitados ayer por el Consell, en el primer semestre de 2010 el Parque Natural del Penyagolosa ha sido el segundo más frecuentado de la provincia de Castelló, después del Desert de les Palmes, con 6.600 visitantes.

AE-Agró proposa a Vistabella la compra "preventiva" de 500 pins centenaris a 25 euros l'arbre.

Encara que l'ajuntament ha rebutjat la nostra oferta per salvar els 700 pins que va a talar al Bovalar, li proposem la compra "preventiva" de 500 arbres

La setmana passada, després d'assabentar-se del projecte de Vistabella del Maestrat consistent en la tala de 700 pins centenaris por motius econòmics, Acció Ecologista-Agró va oferir-li al consistori la possibilitat de comprar els pins a canvi de no talar-los. Tanmateix, l'ajuntament ha rebutjat la nostra oferta i tallarà i vendrà estos arbres monumentals per 25 euros la unitat. Així i tot, AE-Agró manté la seua oferta i s'ofereix a comprar 500 pins centenaris pel mateix preu i previndre la seua possible tala en el futur.

Des d'AE-Agró lamentem, però respectem, la decisió presa pel consistori de Vistabella del Maestrat que ha deixat escapar l'oportunitat de salvar 700 pins del Bovalar. L'organització ecologista li va oferir la setmana passada al consistori la possibilitat d'iniciar una campanya popular, dirigida tant als socis i simpatitzants d'AE-Agró com a la resta de ciutadans que volgueren participar, per recaptar els mateixos diners que va a obtindre amb la venta dels pins. Amb esta iniciativa l'associació conservacionista volia salvar no només els pins centenaris del Bovalar, sinó també mostrar el nostre recolzament econòmic amb un municipi emblemàtic de l'interior de Castelló. Un recolzament econòmic que anava més enllà de la compra dels pins, ja que els potencials participants a la malaurada campanya popular hagueren visitat Vistabella del Maestrat en alguna ocasió per contemplar en primera persona els pins que havien salvat. I estos visitants segurs que haurien deixat més euros en les tendes i botigues de Vistabella durant la seua estada que la pròpia venta dels pins. Ara, el que pot passar és que els nombrosos turistes que es desplacen fins al Parc Natural del Penyagolosa preferisquen fer les seues compres pel camí a altres municipis, com per exemple Xodos, Costur o Atzeneta del Maestrat.

Des d’AE-Agró també lamentem que l’alcalde de Vistabella no només ha rebutjat l’oferta per comprar i salvar els pins centenaris del Bovalar, sinó que a més a més pose en dubte la militància ecologista tant d’AE-Agró com dels companys del GECEN, que van ser els primers en denunciar públicament esta tala i venta massiva de pins centenaris a 25 euros la unitat. L’alcalde de Vistabella, Ximo Gual, ens va definir com "pseudoecologistes" o "ecologistes de despatx". AE-Agró no vol entrar en polèmiques amb l’alcalde. L’organització ecologista el que vol és sumar esforços amb Vistabella del Maestrat, que com tants altres municipis està patint les conseqüències de la crisi econòmica. Per això, li hem proposat a l’ajuntament la compra "preventiva" de 500 pins centenaris al seu terme municipal. Una campanya popular de compra d’arbres amb la qual volem recolzar econòmicament amb 12.500 euros a este municipi emblemàtic de l’interior de Castelló i assegurar-nos la supervivència de com a mínim 500 arbres centenaris que rodegen el Parc Natural del Penyagolosa, sens dubte un dels paratges naturals més importants del País Valencià. Si la campanya enguany té èxit, tal i com desitgem des d’AE-Agró, ens agradaria repetir-la cada Nadal i no únicament amb pins, sinó també amb grèvols, aurons, teixos, serveres... Així podríem gaudir de nou dels boscos que ens descrivia el botànic Cavanilles fa 200 anys al Penyagolosa.

Tal i com va dir l'alcalde de Vistabella, Ximo Gual, els socis i simpatitzants d'AE-Agró som "ecologistes de despatx". Tanmateix cal puntualitzar que el nostre despatx és la natura, on treballem dia a dia, pam a pam, en defensa del nostre territori. Per això, a més a més de sol·licitar una entrevista amb l'alcalde del consistori per negociar la compra "preventiva" de 500 pins al seu municipi, el convidem a visitar els nostres "despatxos" a Ares del Maestrat, l'Albufera de València o la marjal d'Almenara, on desenvolupem projectes de custòdia de territori per rehabilitar espais naturals i el seu patrimoni rural com és el cas d'Ares. Ara la pilota torna a estar a la teulada de l'alcalde, que té l'opció d'ingressar 12.500 euros a les arques municipals i protegir 500 pins centenaris al mateix temps. 

Levante-EMV 8/11/2010

Vistabella tala 700 pinos junto al Penyagolosa para venderlos a 25 euros y sanear su tesorería.

El Consell alega que es "un proyecto de ordenación de monte" y los ecologistas critican "una agresión ambiental sin base científica"

Interessant article de Juan Ponce al Levante-EMV, sobre la regeneració natural després dels incendis forestals.

"Dejémoslas crecer"

http://www.levante-emv.com/opinion/2010/10/29/dejemoslas-crecer/751894.html

Defensem els nostres boscos

Com presentar una denúncia forestal

Cal reaccionar i per fer front a les actuacions agressives de l’administració contra les nostres muntanyes

Malauradament estem observant últimament a les nostres serres i boscos massa actuacions agressives contra els ecosistemes forestals. Moltes vegades, estos atacs a les nostres muntanyes han sigut efectuats o impulsats per la pròpia administració sota el nom de zones d’actuació urgent (ZAU), tallafocs, neteges vegetals, franges auxiliars, silvicultura preventiva, aclarides...

Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista Agró volem donar l’alerta sobre l’impacte negatiu que tenen a les nostres muntanyes totes estes intervencions i demanar-vos a tots i totes que reaccioneu amb immediatesa contra estes mesures tan perjudicials per als nostres boscos. Per això, vos emplacem a actuar i denunciar tota actuació agressiva contra els ecosistemes forestals, ja siga realitzada per l’administració o per un particular. Davant d’un atac a les nostres muntanyes, cal seguir els següents passos.

En primer lloc, cal recopilar una sèrie de dades bàsiques, per exemple fotografies o vídeos, que mostren les accions més punyents, les espècies vegetals afectades, els danys al sòl, el valor de l’ecosistema degradat, la seua ubicació, la data aproximada de les malifetes i tot allò que trobeu rellevant.

Una vegada tinguem tota esta informació (que posteriorment podrem completar amb una investigació més exhaustiva), redactarem i enviarem un comunicat de premsa per criticar i alertar d’estes actuacions i informar així a la ciutadania dels atacs que patixen les nostres muntanyes.

Acció contra Iberdrola a la Canyada.

També, cal denunciar al SEPRONA i a la Fiscalia de Medi Ambient estes actuacions que posen en perill les nostres masses forestals. Per a fer-ho podeu posar-vos en contacte amb la Comissió Forestal d’AE-Agró, que vos podrà assessorar i, a més a més, recopilarà tota la informació dels fets per a preparar altres iniciatives més globals i generals.

En tot cas, cal presentar una denúncia a la conselleria de Medi Ambient, encara que siga la pròpia conselleria la responsable dels fets que volem denunciar. Quan fem la denúncia, cal presentar-la amb registre d’entrada i guardar una còpia. Envieu també esta còpia a la Comissió Forestal d’AE-Agró per a afegir-la al nostre registre de denúncies, amb el qual podrem demostrar que venim denunciant estos fets sense èxit des de fa temps. Amb tota esta documentació podrem realitzar accions a un altre nivell mentres busquem l’assessorament d’advocats per explorar altres vies més potents.

Com redactar la denúncia

La denúncia davant la conselleria de Medi Ambient pot ser molt simple, curta i no compromet a res. La pot fer una persona o un col·lectiu. Si pel motiu que siga no voleu signar-la vosaltres, la pot signar AE-Agró. Us expliquem breument el que ha de dir la denúncia:

Ha d’estar adreçada al Sr. Conseller i/o Director General de Medi Natural en termes respectuosos, ben escrita, sense errades i sense atacar verbalment.

Ha de resumir breument els fets, per exemple: "Hem pogut observar al terme municipal de XXXX, en la partida XXXX, en el paratge XXXX, les següents actuacions XXXX". Cal ser el més concret que es puga. Si no és possible, cal indicar les dades més aproximades.

Cal detallar els impactes sobre fauna, vegetació, paisatge, sòl... amb la màxima contundència. Si es pot, quantificarem l’extensió, la quantitat d’arbres i les espècies afectades, la longitud... Així com els dies de l’actuació que volem denunciar o al menys si han sigut recents o estan encara en marxa. També és important indicar el nom de la persona, empresa o organisme responsable dels fets.

Cal mencionar tots els fets que suposen un agreujament: espècies protegides, època de cria i nidificació, espais protegits o valuosos, MUP...

La petjada de Vaersa a la Serra Calderona.

Finalment, cal acabar mencionant que els fets poden suposar una infracció de les lleis vigents, segons la gravetat de les actuacions. No importa que les actuacions hagen estat fetes per l’administració o amb bona fe. Si el resultat és negatiu, cal dir-ho.

Cal recordar que la llei forestal té uns objectius proteccionistes i que, entre les infraccions. preveu els danys greus a la vegetació i la fauna, els danys al sòl... Si es coneixen, es convenient citar les normes legals i els articles concrets que poden haver estat afectats. Les normes d’ús i gestió dels parcs i paratges naturals també solen tindre un caràcter protector. Les zones ZEPA, IBA, LIC... també poden suposar una forma de protecció i normatives específiques a considerar.

Per acabar la denúncia, hem de demanar unes coses bàsiques:

Que es donen per assabentats dels fets.

Que s’investigue la magnitud dels impactes i que es determine el o els responsables i que siguen sancionats, si és pertinent.

Que cessen quan abans les actuacions i que es restaure en la mesura del possible.

Ser informats de les diligències que acabe fent l’administració al respecte (brindant-se, si es vol, a aportar més dades, fotografies... si poden ser d’utilitat).

Finalment, cal comunicar a la premsa que s’ha cursat la denúncia, fent un comunicat de premsa que resumisca els fets i adjuntant la denúncia.

Com a complement a tota esta informació, teniu dos documents adjunts sobre legislació forestal i sobre la silvicultura destructiva (a l'apartat Documents: "La prevenció dels incendis forestals" i "Valoracions sobre la Llei Forestal"), que vos poden ajudar com a orientació.

Carles Arnal, Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró

EL PARANY

En el següent vídeo es mostra el treball dels companys del GECEN explicant en què consisteix el parany, una tècnica no selectiva per a la caça d'ocells.

AE-Agró s’oposa novament a les "neteges vegetals" de les masses forestals

La Conselleria de Medi Ambient deixa milers de "cadàvers vegetals" al seu pas pel Parc Natural de la Serra Calderona i provoca un incendi forestal al Monte Picaio

dimarts 28 de setembre de 2010.

Una vegada més, els diners públics de la Conselleria de Medi Ambient es dilapiden en la destrucció dels nostres últims paratges naturals més valuosos. Esta vegada li ha tocat al Parc Natural de la Serra Calderona.

Quasi un milió d’euros es gastarà la Conselleria en un projecte de “neteja vegetal” que deixa muntons de llenya repartits al llarg dels quilòmetres de carreteres, camins i pistes forestal que recorren este Parc Natural, i que lluny de protegir el bosc del foc, el fa més vulnerable als incendis, l’empobrix i deixa el sòl desprotegit front a les pluges torrencials que tindrem a la tardor.

Aquests treballs de destrucció forestal discorren per la carretera cap al Monestir de La Cartoixa, cap a Serra i Nàquera. Però també s'estan desenvolupant en altres punts de la Serra Calderona, com ara, al Monte Picaio (Sagunt), on es va declarar un incendi forestal que va calcinar 2.5 hectàrees de pi blanc i matoll.

Tot indica que el foc es va iniciar per una negligència precisament durant una "neteja vegetal", tal i com va denunciar ahir Acció Ecologista-Agró. L’incendi va ser provocat presumptament per una espurna d’una de les motoserres que estaven podant els pins confrontants a un camí per a construir una faixa auxiliar. A més a més de la probable negligència, els treballadors mancaven de material operatiu per a pal·liar possibles accidents (extintors i motxilles extintores), tal i com exigix la normativa.