LA
GENERALITAT REALITZA UNA REFORESTACIÓ DE MENTIDA EN LA ZONA DE LA COVA SANTA D’ALTURA.
La Conselleria de Medi
Ambient organitza una plantació propagandística que afecta negativament a la
zona de la Calderona cremada el passat estiu.
Amb motiu de la celebració
del Dia de l'Arbre 2013, la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi
Ambient, l'Ajuntament d'Altura i FoSAMA (Fòrum Solidari Aigua i Medi Ambient)
han organitzat, este dissabte 26 de gener, una actuació merament propagandística
que pretén ocultar la nefasta gestió forestal de l'administració autonòmica.
L'activitat, consistent a una reforestació, ha congregat una seixantena de
persones en el Santuari de Cova Santa d'Altura (Castelló) i ha comptat amb la
presència de la Consellera Isabel Bonig en esta zona de la Serra Calderona, que
es va vore afectada el passat estiu per l'incendi forestal d'Andilla, que va
cremar prop de 20.000 hectàrees.
La
participació de FoSAMA en esta plantació propagandística no és una qüestió baladí.
Es tracta d'una associació afí al Partit Popular, la màxima aspiració de la
qual és la inclusió del Transvasament de l'Ebre al Pla Hidrològic Nacional, i
que es troba present en moltes actuacions a diferents espais naturals
protegits, on pràcticament els recursos de l'administració pública queden al
servei i capritx d'aquesta organització pseudo-ecologista.
En les
setmanes prèvies a esta reforestació de mentida, s'han realitzat tasques de
“condicionament”, eliminant la fusta cremada i realitzant els clots. Aquestes
despeses han estat a càrrec de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i
Medi Ambient, amb la participació d'una de les poques brigades forestals
supervivents a les retallades. Cal afegir que les consideracions tècniques són
inexistents, perquè aquestes accions sobre la terra recentment calcinada, lluny
de portar beneficis al medi, tindran efectes negatius sobre el procés de
regeneració natural.
Les
distintes operacions sobre el terreny, per una banda interfereixen negativament
en la resposta de les espècies vegetals que rebroten, i per altra banda,
alteren el banc de llavors existent, format pel conjunt de les espècies
germinadores. Tot plegat, la regeneració natural de la zona es veurà
interrompuda o, si més no, retardada. A més a més, amb l'eliminació dels arbres
cremats, s'elimina la possibilitat que aquests actuen com a perxa per a les
aus, factor que, diferents estudis, han demostrat ser de gran importància per a
la dispersió de llavors en el futur. Però, què més dóna dissenyar i planificar
convenientment les actuacions? Si, realment, allò que interessa és aconseguir
eixir en la foto, emmarcada en una política de bombo i platerets.
Després
d'un incendi forestal, el principal perill radica en la pèrdua de sòl. Un sòl
que, desprotegit per l'absència de vegetació, queda en una situació molt
vulnerable, a mercè de les torrentades que provocaran l'arrossegament de grans
quantitats de materials i de sòl fèrtil, derivant en situacions de risc per a
persones i infraestructures, així com, en una pèrdua irreversible, atesa
l'escala temporal de la regeneració del sòl. Això és, el sòl que hui es perd
per processos erosius desencadenats arran els incendis forestals, no es
recuperarà mai.
Si
realment es pretén protegir els nostres paratges afectats pels incendis
forestals, les primeres accions a planificar, i les més necessàries, haurien
d'anar adreçades, precisament, a protegir eixe bé tan preuat i important, com
és el sòl. Perquè és aquest element el que sustenta qualsevol forma de vida possible,
ja siga vegetal com animal. A més a més, es tracta de protegir una capa de sòl
valuosíssima, per escassa quan parlem de les zones forestals valencianes, i de
la qual no ens podem permetre el luxe de perdre'n ni un gram.
Podrien
plantejar-se mesures protectores del sòl, com la realització de feixines per a
minimitzar l'efecte de les escorrenties, o un encoixinat de palla que
esmorteïsca l'impacte de les gotes de pluja sobre el sòl nu. Són accions
possibles, de baix cost i impacte, que han estat provades favorablement en
altres ocasions, quan són dissenyades convenientment. Per contra, la
realització de reforestacions hauria de ser ajornat un temps considerable (com
a mínim dos anys). Primer, per a comprovar l'evolució de la regeneració natural
post incendi, i després, per a decidir si realment és necessària o no la
intervenció, i quins serien l'estratègia i els procediments més adequats.
Aquesta
actuació de restauració, en el conjunt del Parc Natural de la Serra Calderona i
el de la resta de zones afectades pels incendis forestals del passat estiu, és
purament anecdòtica. No s'hi observa una planificació sobre altres accions a
realitzar en el futur, ni estratègia que definisca cap a on ens dirigim en
gestió forestal. Simplement, en altres zones d'Altura i altres municipis
afectats, s'està produint la contractació eventual d'un limitat nombre de
veïns, sense la suficient formació i de forma rotatòria durant dos mesos,
perquè així siguen més els ventres agraïts. O assistim a l'actuació de
veritables espècies de rapinya que apareixen després del pas del foc, com són
les empreses a què pràcticament se'ls ha regalat la fusta cremada. Amb tot
això, entre fusta cremada i treballadors contractats en tasques post incendi,
no estarem creant el caldo de cultiu de futurs i reiteratius incendis
forestals?
Aquest
no deixa de ser un més dels actes d'aparador a què ens tenen acostumats els
gestors del medi ambient al País Valencià. Actuacions dissenyades amb grans
mancances tècniques, que tindran conseqüències nefastes per a la regeneració de
les zones cremades i que només tenen com a objectiu que la consellera, o el
dirigent de torn, es faça la foto dins d'un enquadrament totalment irreal, de
faula. En canvi, en el món real, el panorama és de pel·lícula
de terror i els nostres paratges protegits són desproveïts, entre altres, de
professionals necessaris per a la seua conservació i gestió.
REFORESTACIONS DE MENTIDA +
AGRESSIONS REALS = DESTRUCCIÓ DEL BOSC
