30 de nov. 2011

FES DEL TEU JARDÍ UN BOSC MEDITERRANI.

El passat dimecres 23 de novembre, en el cicle de conferències 2011 del Jardí Botànic, dedicat a l'Any Internacional dels Boscos, Jordi Domingo, tècnic de projectes de la Fundació Global Nature i de l'Oficina Tècnica d'Avinença, ens va introduir al fascinant món de la jardineria, a partir d'un enfocament eminentment pragmàtic: les espècies autòctones són les millors adaptades a les condicions ambientals de la zona i, per tant, els jardins que les utilitzen són més fàcils de mantenir. La presentació de la conferència va estar a càrrec d'Enrique Montoliu, president de la fundació Fundem. Programació.


Els jardins són llocs màgics, especials, que tenen una forta càrrega espiritual. Així es pot demostrar amb el jardí de l’Edèn, de la tradició cristiana, o amb “la promesa” i els quatre rius sagrats de la tradició islàmica, o en la vida de Buda i els jardins donats pels seus deixebles.


Els jardins apareixen amb els primers assentaments humans i tenien una finalitat pràctica; per a abastir-se dels fruits, per a servir-se dels seus usos medicinals, per a produir teixits, etc... Amb el temps, aquesta visió va canviar fins a convertir-se en espais privats tancats i en tot un signe d’ostentació.

El jardí, en el fons, suposa una transformació del paisatge; mentre que els boscos funcionen tot sols, els jardins requereixen una inversió d’enegia, que serà major o menor, en funció del seu disseny.

Com a exemple de jardins, Jordi Domingo ens va traslladar fins a les terres del sud d’Anglaterra (South West England), a Wiltshire, on es troba l’Heretat de Stourhead, que inclou una “Villa Palladiana”, una reproducció del Temple d’Apollo i del Pantheon i els seus magnífics jardins, dissenyats per en Henry Hoare II (banquer), que precisament era el fill d’en Henry Hoare I, responsable d’adquirir aquesta propietat.


Stourhead té una superfície de 1000 ha i, avui en dia, posseeix la col·lecció d’arbres més important d’Anglaterra. Des de 1946, és gestionada per National Trust, que és l’entitat europea de custòdia del territori més antiga. Està formada per uns 4.000.000 de socis i gestiona el 2% del territori d’Anglaterra, a través, bé de la compra de terrenys, bé de les donacions.

La raó de ser de la custòdia del territori s’explica millor en períodes de crisi (com el que estem patint?) en què els estats, en ordre a obtenir recursos extraordinaris, no dubten en vendre part del seu patrimoni natural. Aquesta és una opció molt reeixida en països com ara els Estats Units d’Amèrica o el Canadà, o la mateixa Anglaterra.

Com a mostra d’entitats de custòdia del territori al País Valencià, trobem a Fundem, la fundació d’Enrique Montoliu. Entre altres espais, la fundació gestiona el Mas del Peraire, a la Tinença de Benifassà, i el jardí de l’Albarda, a Pedreguer. Aquest últim és un exemple magnífic d’allò que s’anomena xerojardineria (jardineria amb baix consum d’aigua). L’ús d’espècies autòctones o de materials nobles, que tenen un procés d’envelliment que realça la seua bellesa intrínseca, converteixen les diferents àrees en que es troba dividit aquest jardí, l’umbracle, la rocalla, el jardí formal, el jardí islàmic, etc... en un plaer per als sentits a un cost energètic baix, un ús de recursos hídrics mínim, un respecte per l’entorn i una tasca de conscienciació important.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada