Aquest és el títol de la conferència que va donar el biòleg Rubén Velázquez el passat dimecres 16 de novembre, per a parlar d'orquídies i d'epifitisme, dins del cicle dedicat a l'Any Internacional dels Boscos. Programació.
L'epifitisme tracta sobre el conjunt de plantes que viuen sobre altres plantes, usant-les simplement com a suport, sense establir una relació de parasitisme. El terme epífita prové d'epi sobre, i phyton planta. Dins del grup de les plantes epífites trobem les molses, els líquens, les falgueres, les bromèlies i les orquídies.
La necessitat d'aquestes plantes de grimpar, ve provocada per l'absència de llum en les capes baixes dels boscos més atapeïts. Al parlar sobre orquídies epífites, cal dir que l'evolució d'aquestes espècies ha vingut determinada per les característiques del suport on s'estableixen. Per una banda, cal considerar la inestabilitat, perquè el suport es mou i, per altra banda, cal considerar les situacions ambientals extremes, atesa la manca de nutrients, l'elevada dessecació i, a vegades, la forta insolació.
Tot plegat, aquestes condicions límit han forjat una gran varietat de formes i tamanys, i sobretot, unes estratègies d'una gran especialització, com ara, arrels que creixen cap amunt formant un niu que replega fulles, excrements d'animals i insectes morts, per a poder obtenir nutrients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada