SILVICULTURA DESTRUCTIVA

SILVICULTURA DESTRUCTIVA

NOTA AMB MOTIU DE LA REACCIÓ D'EN FERRAN DALMAU ROVIRA A LA DENÚNCIA D'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ SOBRE ELS TREBALLS EFECTUATS AL PIC DEL BESORI (LLOMBAI, RIBERA ALTA), COM A MESURA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS.

Acció Ecologista Agró, el passat 8 de febrer del 2018 va denunciar públicament (es recull en aquest mateix bloc, en una entrada anterior) els treballs de silvicultura realitzats al Pic del Besori, amb motiu de la construcció d'un observatori forestal, i que afecta a una superfície de 10 ha. Diferents mitjans de comunicació s'en feren ressó, la qual cosa, provocà la reacció d'En Ferran Dalmau Rovira, Director de Projectes de l'empresa MEDI XXI GSA.

Les crítiques de Dalmau a la denúncia realitzada per Agró són realitzades al seu bloc Planetaris.



DEBATS FORESTALS (I)

per CARLES ARNAL
COMISSIÓ FORESTAL D’ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ

Fa uns dies, AE-AGRÓ i un grup d’ecologistes del Marquesat que coneixen bé la zona i l’actuació, vàrem denunciar, per inapropiada, abusiva i poc acurada, una intervenció forestal en una àrea de la serra de l’Alèdua, al terme municipal de Llombai.

Es tracta d’una eliminació de vegetació en la proximitat d’un observatori de vigilància en una zona de MUP (Forest d’Utilitat Pública) poblada per pins i una vegetació arbustiva en regeneració amb presència d’espècies nobles (rebrotadores) pròpies d’etapes forestals avançades. L’actuació va ser efectuada per una empresa que treballava per a l’administració autonòmica.

La denúncia, apareguda en alguns mitjans de comunicació, va merèixer un comentari crític per part d'En Ferran Dalmau Rovira al seu bloc Planetaris. Aquest destacat enginyer forestal, Director de Projectes de l’empresa MEDI XXI GSA, va fer una sèrie de consideracions en tó despectiu i irònic sobre alguns ecologistes i AE-Agró en particular, basant-se en l’esmentada denúncia, cosa que ens porta a discutir els seus arguments. Sembla que Dalmau no veu excessius problemes en l’actuació (la qual defensa en termes generals) i considera no sols inapropiada la denúncia, sinó que seria una mostra d’inoportunitat i de desconeixement de les “ciències forestals”.

1. Per a començar, l’actuació, com moltes altres semblants, es defensa com a “silvicultura preventiva d’incendis forestals”. Nosaltres pensem que aquest és un ús abusiu i inapropiat del concepte de prevenció. Prevenir, en sentit rigorós, seria evitar un incendi i l’actuació denunciada de cap manera evita els incendis (de fet, als pocs dies de realitzar-se els treballs, a la zona afectada es va produir un conat d'incendi que va ser afortunadament apagat gràcies a la tasca dels voluntaris ambientals del Marquesat). Entendríem que es diguera que és una intervenció de “lluita contra el foc” o que facilita, en el seu cas, el combat contra un foc ja declarat en la mesura que pot facilitar l’accés dels equips contra-incendis o que pot ajudar a la seua actuació o, fins i tot, (en alguns casos i circumstàncies) podria ajudar a dificultar l’avanç del foc. Però preventiva no ho és. La discussió no és banal, perquè els departaments administratius de prevenció i d’extinció són diferents, empren pressuposts diferents i, ja fa temps que hi ha una queixa permanent en relació als pocs recursos de prevenció davant dels “excessius” dedicats a extinció.

2. En segon lloc, l’actuació es desenvolupa en gran mesura en un lloc qualificat com a MUP, una figura que hauria de ser de protecció del bosc i de les seues funcions ecològiques (encara que en la pràctica no siga així) i, en tot cas, un lloc on les actuacions forestals de qualsevol tipus i finalitat, haurien de ser especialment respectuoses, prioritzant les funcions socials i protectores davant qualsevol altra (segons la llei forestal vigent). A banda, es tracta d’una zona amb una qualitat de la vegetació sensiblement millor que la d’altres àrees properes de la mateixa serra, en la qual, seria convenient aplicar mesures protectores i afavorir l’evolució de la vegetació cap a etapes més madures (aprofitant l’existència de diferents espècies valuoses i característiques d’aquestes etapes) i evitar danys.

3. En tercer lloc, l’actuació, que va afectar a 10 ha, es va efectuar en gran mesura amb una maquinària que no és selectiva i que, de fet, va danyar i afectar negativament a exemplars de les espècies nobles mencionades que mereixen una consideració especial, entre altres coses, perquè són relativament menys inflamables i posseeixen una capacitat de rebrot post-incendi que les fa especialment valuoses per la seua resiliència, en cas d’incendis forestals. Cal recordar que afavorir formacions vegetals madures, resilients i dominades per espècies rebrotadores és una estratègia destacada de cara a fer els nostres boscos més resistents als efectes dels incendis. La maquinària esmentada, a més de no ser selectiva i actuar en una zona de major valor a escala de la serra afectada, també té com a conseqüència eliminar de manera general gran part de la cobertura vegetal en la zona d’actuació, amb un pendent no menyspreable, i deixar el sòl desprotegit de cara a l’erosió (Açò constituiria infracció de la llei forestal, de no haver estat eliminats diferents articles per part del PP en els darrers anys. Cal dir que durant el govern del PP la Llei Forestal valenciana va sofrir múltiples retallades amb la finalitat de rebaixar el caràcter proteccionista que poguera tindre, tampoc excessivament elevat).

En relació a tots aquest arguments que apareixen en la denúncia d’AE-AGRÓ, En Ferran Dalmau lleva importància o desvia l’atenció, mostrant poca sensibilitat amb la consideració del bosc com a ecosistema viu i no com a simple col·lecció d’arbres o de biomassa, o de combustible.

En primer lloc, considera que les actuacions són preventives cosa que, com hem intentat explicar, no ho són, i les considera perfectament adequades per evitar focs.

En segon lloc, li lleva molta importància al lloc afectat i dóna per descomptat que les intervencions s’han efectuat en l'indret escaient. Com a defensa d’aquest argument esgrimeix el seu coneixement superior de la “ciència forestal” i no entra en detalls.

En tercer lloc, també li lleva importància a què s’hagen danyat espècies nobles i importants (cosa que no nega), i opina que són pocs els exemplars en una extensió de 10 ha i que, en efectuar-se amb maquinària, és difícil evitar aquests danys (un argument que hauria de servir per a no emprar aquesta mena de maquinària si no permet accions selectives, almenys en indrets amb vegetació valuosa i/o amb elevat risc erosiu). Finalment, pels danys al sòl, no hi mostra massa interés, malgrat que l’erosió (la pèrdua de sòl fèrtil) és, en les condicions de les nostres serres, el factor més destacat que condueix a la desertificació del territori, fenomen que ha estat considerat per tècnics, científics i polítics, com el principal problema ecològic de les zones forestals valencianes.

També lamenta que, alguns ecologistes, com precisament nosaltres, critiquem “sense coneixement” les actuacions “correctament efectuades”, com aquesta, per tècnics que saben molt i que no tenen que donar moltes explicacions perquè ja està clar que són als qui la normativa administrativa atorga la capacitat de dissenyar i supervisar l’execució d’actuacions de prevenció d’incendis (sense parar-se a discutir si aquesta selecció és correcta o no, donat que es podria pensar també que altres titulacions podrien servir també, si la normativa administrativa, que porta molts anys, no negara a biòlegs, edafòlegs, geògrafs, llicenciats en ciències ambientals, etc., el dissenyar o dirigir aquestes actuacions.

Acaba lamentant que, aquests ecologistes, vilipendiats i considerats ignorants, no siguen més dialogants i més favorables al debat amb tècnics forestals com ell i que desitjaria un major diàleg i sintonia, perquè, per exemple, ell també es considera ecologista. No és fàcil sentir una gran empatia amb una persona que s’expressa en els termes que he comentat abans en relació als “ecologistes desinformats i crítics sense raó”.

Profunditza, a més a més, amb posicions d’autoritat, com ara recomanar als ecologistes que aprenguen més de “ciència forestal” (per exemple, prenent-se pastilles de Forestalina) i novament s’atribueix uns coneixements molt majors al respecte dels temes de gestió i conservació forestal, que ve a considerar domini exclusiu dels tècnics forestals.

En un altre article, per a no fer aquest massa llarg, ja tornaré a entrar en el tema del quasi monopoli dels tècnics forestals en la gestió dels ecosistemes forestals i en la insistència de considerar “ciència” a determinades tècniques o pràctiques forestals, quan pròpiament parlant, serien, com a molt, una ciència aplicada o, més pròpiament, una tecnologia emprada en funció d’uns determinats supòsits i que, en qualsevol cas, no poden ignorar ni contradir ciències més generals com l’ecologia, de la mateixa manera que la medicina, la farmàcia o l’infermeria (per parlar d’exemples que Dalmau empra) no poden entrar en contradicció amb la biologia, donat que, en tot cas, són ciències aplicades i auxiliars, dintre del context més ampli de les ciències biològiques.

També podríem parlar dels arguments summament discutibles sobre raonaments del tipus “si nó es fan determinades actuacions de silvicultura preventiva, es cremarà el bosc”, que tenen un caràcter molt poc científic i actuen com una mena d’acusació contra els qui no pensen com ells: si no feu el que jo dic, sereu responsables de què el bosc es creme. Una argumentació intolerable. La raó s’ha de demostrar, no donar-la per segura a priori i apropiar-se-la sense més per disposar d’una titulació, o d’un principi d’autoritat (que no existeix en la veritable ciència).

Jo defense el raonament científic, el caràcter multidisciplinar de la gestió ecològica dels boscos i la necessitat d’establir ponts, converses i diàlegs amb tots els actors implicats en la gestió forestal; que no són únicament tècnics i científics, sinó també agricultors, excursionistes ecologistes, propietaris i habitants del món rural, habitants de les ciutats, tota mena d’usuaris del bosc i, al capdavall, tots els ciutadans valencians (perquè tots, d’una manera o d'altra, ens beneficiem de l’existència de la vegetació forestal i les seues valuoses funcions ecològiques, literalment impagables).



Aquest article no pretén més que contribuir a aquesta comunicació. A favor del diàleg sempre, amb respecte i amb arguments sòlids, sense dogmes inamobibles i periclitats, i sense recórrer a l’insult groller i la desqualificació gratuïta.

2 comentaris:

  1. Benvolgut Carles, se vos ha esborrat misteriosament la meua resposta =) la pose, per a que conste =) vos agraïria que vos comporteu com les persones democràtiques que se suposa que sou.

    El debat pot ser molt positiu.

    Anem per parts:

    1) T’agrairia que em digues exactament on està l’insult als ecologistes. He repassat el text per si de cas, però no el trobe. Si eres tan amable i ens indiques on està, corregirem l’insult. El que sí fa l’article és posar en qüestió els criteris per a l’activitat de dos grups ecologistes. L’un (GECEN) responsable de la paralització del programa de cremes en el Prat de Cabanes (que acaba cremant-se en alta intensitat) i l’altre de qüestionar la feina dels servidors públics i els tècnics forestals d’una obra pública. I sí, en el món ecologista hi ha gent que ignora la tècnica i la ciència forestal. No és el teu cas. Però saps que hi ha una base molt heterogènia al moviment ecologista. Com diuen al meu poble, qui no siga, que no s’entenga.

    2) El tema de la prepotència l’interpretes és una interpretació teua. Jo podria dir el mateix després de la presentació del teu CV al principi de la teua resposta =) però no ho faig. Entenc que ho fas per a que qui puga llegir els nostres textos, et pose en context. Em sembla perfecte.

    El to potser no t’agrade. Ho lamente. El blog està escrit en un to desenfadat. Ho fa més agradable (per a alguns, evidentment).

    Respecte al saber, sí. Sé. D’algunes coses, com ara d’ecologia, de botànica o de silvicultura. Com tu, he treballat de professor. A la Universitat Politècnica de València i a la Universitat de Lleida. A les escoles d’Ambientals i de Forestals. També en l’Escola Nacional de Protecció Civil a Madrid. Instructor de Bombers en matèria d’incendis forestals. Ara estic preparant el meu Doctorat sobre incendis forestals.

    3) I tant que m’empare en el principi d’autoritat. La figura d’Einstein és d’un grafisme. I la frase de que si sempre fem el mateix no podem esperar resultats diferents també és seua. La Forestalina lògicament no existeix. És una “llicència poètica” per reivindicar una ciència tan important com la biologia. Amb una diferència: Quan un enginyer signa un projecte de defensa contra incendis forestals tinc una responsabilitat civil i fins i tot penal. Quan un llicenciat en biologia signa un estudi, no. No juguem al mateix joc, lògicament.

    I en matèria d’incendis forestals (en allò que implica la gestió del combustible) els forestals tenim la competència de signar els projectes. Nosaltres no fem la norma. De fet jo tinc 39 anys i m’he trobat moltes coses fetes. Simplement, la Silvicultura és una ciència forestal.

    No resulta molt atrevit fer asseveracions sobre com gestionar un problema NRBQ? (Nuclear, Radiològic, Biològic o Químic) sense una formació específica? Doncs amb el tema dels incendis ocorre el mateix. No sé si tens facebook, però et convide a llegir els comentaris dels companys bombers forestals sobre els problemes que pateixen quan han d’atacar al foc en determinats models de combustible. Ah! I sé perfectament qui era Einstein.
    4) Sí. L’article prescriu un medicament fictici (ja t’he dit que com a lliCIÈNCIA =) poètica) FORESTALINA. Un medicament a base de ciència forestal. Em permetràs que en el nostre espai virtual emprem les figures i les metàfores que considerem adient per fer arribar el missatge. Fa anys que el recomanem també a molts enginyers. Que també hi ha de tots els tamanys i colors. I no, no és seriós. No pretén ser-ho de fet. Però de vegades hi ha gent que tot ho agafa per on crema.

    (1/2)

    ResponElimina
  2. 5) M’alegra moltíssim que Acció Ecologista – Agró vullga tendir ponts i establir relacions cordials, converses amables i consens amb tots els actors socials implicats en la defensa, conservació i gestió SOSTENIBLE del bosc (sic). Nosaltres també. De fet treballem amb altres col·lectius ecologistes sense necessitat de polèmiques com les de la notícia. Però el pes dels actors quan se fa un sociograma se pondera. Jo no puc fer un projecte d’un gratacels. Ni d’un pont. Ni d’una via fèrria. Però sí puc fer un projecte per instal·lar un observatori forestal i PRESCRIURE uns tractaments.

    Eres una persona intel·ligent (almenys jo et tinc en eixa consideració), i entens perfectament que l’article solament fa un símil entre lo inapropiat de qüestionar a un metge que prescriu un tractament i qüestionar a un tècnic forestal que prescriu un tractament. Pots estar d’acord o no, però és el que hi ha. Els enginyers prescrivim solucions a problemes. Així ho permeten les nostres atribucions professionals. Posteriorment en el desenvolupament de la seua activitat cada persona ja depèn dels coneixements i l’experiència que puga atresorar.
    A mi m’agrada el respecte, la cordialitat i el consens. Per tant, en això, ja tenim un primer acord. I en tenim més. En l’aspecte de tendir ponts. A esta banda de la pantalla tens un ecologista forestal, i em consta que a l’altra hi ha un ecologista biòleg =) per tant d’ecologista a ecologista, busquem camins nous i recorrem-los. Serà el més constructius per al nostre país.

    Una abraçada i moltes gràcies.
    Ferran Dalmau-Rovira
    (2/2)

    ResponElimina