SILVICULTURA DESTRUCTIVA

SILVICULTURA DESTRUCTIVA

NOTA AMB MOTIU DE LA REACCIÓ D'EN FERRAN DALMAU ROVIRA A LA DENÚNCIA D'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ SOBRE ELS TREBALLS EFECTUATS AL PIC DEL BESORI (LLOMBAI, RIBERA ALTA), COM A MESURA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS.

Acció Ecologista Agró, el passat 8 de febrer del 2018 va denunciar públicament (es recull en aquest mateix bloc, en una entrada anterior) els treballs de silvicultura realitzats al Pic del Besori, amb motiu de la construcció d'un observatori forestal, i que afecta a una superfície de 10 ha. Diferents mitjans de comunicació s'en feren ressó, la qual cosa, provocà la reacció d'En Ferran Dalmau Rovira, Director de Projectes de l'empresa MEDI XXI GSA.

Les crítiques de Dalmau a la denúncia realitzada per Agró són realitzades al seu bloc Planetaris.



DEBATS FORESTALS (I)

per CARLES ARNAL
COMISSIÓ FORESTAL D’ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ

Fa uns dies, AE-AGRÓ i un grup d’ecologistes del Marquesat que coneixen bé la zona i l’actuació, vàrem denunciar, per inapropiada, abusiva i poc acurada, una intervenció forestal en una àrea de la serra de l’Alèdua, al terme municipal de Llombai.

Es tracta d’una eliminació de vegetació en la proximitat d’un observatori de vigilància en una zona de MUP (Forest d’Utilitat Pública) poblada per pins i una vegetació arbustiva en regeneració amb presència d’espècies nobles (rebrotadores) pròpies d’etapes forestals avançades. L’actuació va ser efectuada per una empresa que treballava per a l’administració autonòmica.

La denúncia, apareguda en alguns mitjans de comunicació, va merèixer un comentari crític per part d'En Ferran Dalmau Rovira al seu bloc Planetaris. Aquest destacat enginyer forestal, Director de Projectes de l’empresa MEDI XXI GSA, va fer una sèrie de consideracions en tó despectiu i irònic sobre alguns ecologistes i AE-Agró en particular, basant-se en l’esmentada denúncia, cosa que ens porta a discutir els seus arguments. Sembla que Dalmau no veu excessius problemes en l’actuació (la qual defensa en termes generals) i considera no sols inapropiada la denúncia, sinó que seria una mostra d’inoportunitat i de desconeixement de les “ciències forestals”.

1. Per a començar, l’actuació, com moltes altres semblants, es defensa com a “silvicultura preventiva d’incendis forestals”. Nosaltres pensem que aquest és un ús abusiu i inapropiat del concepte de prevenció. Prevenir, en sentit rigorós, seria evitar un incendi i l’actuació denunciada de cap manera evita els incendis (de fet, als pocs dies de realitzar-se els treballs, a la zona afectada es va produir un conat d'incendi que va ser afortunadament apagat gràcies a la tasca dels voluntaris ambientals del Marquesat). Entendríem que es diguera que és una intervenció de “lluita contra el foc” o que facilita, en el seu cas, el combat contra un foc ja declarat en la mesura que pot facilitar l’accés dels equips contra-incendis o que pot ajudar a la seua actuació o, fins i tot, (en alguns casos i circumstàncies) podria ajudar a dificultar l’avanç del foc. Però preventiva no ho és. La discussió no és banal, perquè els departaments administratius de prevenció i d’extinció són diferents, empren pressuposts diferents i, ja fa temps que hi ha una queixa permanent en relació als pocs recursos de prevenció davant dels “excessius” dedicats a extinció.

2. En segon lloc, l’actuació es desenvolupa en gran mesura en un lloc qualificat com a MUP, una figura que hauria de ser de protecció del bosc i de les seues funcions ecològiques (encara que en la pràctica no siga així) i, en tot cas, un lloc on les actuacions forestals de qualsevol tipus i finalitat, haurien de ser especialment respectuoses, prioritzant les funcions socials i protectores davant qualsevol altra (segons la llei forestal vigent). A banda, es tracta d’una zona amb una qualitat de la vegetació sensiblement millor que la d’altres àrees properes de la mateixa serra, en la qual, seria convenient aplicar mesures protectores i afavorir l’evolució de la vegetació cap a etapes més madures (aprofitant l’existència de diferents espècies valuoses i característiques d’aquestes etapes) i evitar danys.

3. En tercer lloc, l’actuació, que va afectar a 10 ha, es va efectuar en gran mesura amb una maquinària que no és selectiva i que, de fet, va danyar i afectar negativament a exemplars de les espècies nobles mencionades que mereixen una consideració especial, entre altres coses, perquè són relativament menys inflamables i posseeixen una capacitat de rebrot post-incendi que les fa especialment valuoses per la seua resiliència, en cas d’incendis forestals. Cal recordar que afavorir formacions vegetals madures, resilients i dominades per espècies rebrotadores és una estratègia destacada de cara a fer els nostres boscos més resistents als efectes dels incendis. La maquinària esmentada, a més de no ser selectiva i actuar en una zona de major valor a escala de la serra afectada, també té com a conseqüència eliminar de manera general gran part de la cobertura vegetal en la zona d’actuació, amb un pendent no menyspreable, i deixar el sòl desprotegit de cara a l’erosió (Açò constituiria infracció de la llei forestal, de no haver estat eliminats diferents articles per part del PP en els darrers anys. Cal dir que durant el govern del PP la Llei Forestal valenciana va sofrir múltiples retallades amb la finalitat de rebaixar el caràcter proteccionista que poguera tindre, tampoc excessivament elevat).

En relació a tots aquest arguments que apareixen en la denúncia d’AE-AGRÓ, En Ferran Dalmau lleva importància o desvia l’atenció, mostrant poca sensibilitat amb la consideració del bosc com a ecosistema viu i no com a simple col·lecció d’arbres o de biomassa, o de combustible.

En primer lloc, considera que les actuacions són preventives cosa que, com hem intentat explicar, no ho són, i les considera perfectament adequades per evitar focs.

En segon lloc, li lleva molta importància al lloc afectat i dóna per descomptat que les intervencions s’han efectuat en l'indret escaient. Com a defensa d’aquest argument esgrimeix el seu coneixement superior de la “ciència forestal” i no entra en detalls.

En tercer lloc, també li lleva importància a què s’hagen danyat espècies nobles i importants (cosa que no nega), i opina que són pocs els exemplars en una extensió de 10 ha i que, en efectuar-se amb maquinària, és difícil evitar aquests danys (un argument que hauria de servir per a no emprar aquesta mena de maquinària si no permet accions selectives, almenys en indrets amb vegetació valuosa i/o amb elevat risc erosiu). Finalment, pels danys al sòl, no hi mostra massa interés, malgrat que l’erosió (la pèrdua de sòl fèrtil) és, en les condicions de les nostres serres, el factor més destacat que condueix a la desertificació del territori, fenomen que ha estat considerat per tècnics, científics i polítics, com el principal problema ecològic de les zones forestals valencianes.

També lamenta que, alguns ecologistes, com precisament nosaltres, critiquem “sense coneixement” les actuacions “correctament efectuades”, com aquesta, per tècnics que saben molt i que no tenen que donar moltes explicacions perquè ja està clar que són als qui la normativa administrativa atorga la capacitat de dissenyar i supervisar l’execució d’actuacions de prevenció d’incendis (sense parar-se a discutir si aquesta selecció és correcta o no, donat que es podria pensar també que altres titulacions podrien servir també, si la normativa administrativa, que porta molts anys, no negara a biòlegs, edafòlegs, geògrafs, llicenciats en ciències ambientals, etc., el dissenyar o dirigir aquestes actuacions.

Acaba lamentant que, aquests ecologistes, vilipendiats i considerats ignorants, no siguen més dialogants i més favorables al debat amb tècnics forestals com ell i que desitjaria un major diàleg i sintonia, perquè, per exemple, ell també es considera ecologista. No és fàcil sentir una gran empatia amb una persona que s’expressa en els termes que he comentat abans en relació als “ecologistes desinformats i crítics sense raó”.

Profunditza, a més a més, amb posicions d’autoritat, com ara recomanar als ecologistes que aprenguen més de “ciència forestal” (per exemple, prenent-se pastilles de Forestalina) i novament s’atribueix uns coneixements molt majors al respecte dels temes de gestió i conservació forestal, que ve a considerar domini exclusiu dels tècnics forestals.

En un altre article, per a no fer aquest massa llarg, ja tornaré a entrar en el tema del quasi monopoli dels tècnics forestals en la gestió dels ecosistemes forestals i en la insistència de considerar “ciència” a determinades tècniques o pràctiques forestals, quan pròpiament parlant, serien, com a molt, una ciència aplicada o, més pròpiament, una tecnologia emprada en funció d’uns determinats supòsits i que, en qualsevol cas, no poden ignorar ni contradir ciències més generals com l’ecologia, de la mateixa manera que la medicina, la farmàcia o l’infermeria (per parlar d’exemples que Dalmau empra) no poden entrar en contradicció amb la biologia, donat que, en tot cas, són ciències aplicades i auxiliars, dintre del context més ampli de les ciències biològiques.

També podríem parlar dels arguments summament discutibles sobre raonaments del tipus “si nó es fan determinades actuacions de silvicultura preventiva, es cremarà el bosc”, que tenen un caràcter molt poc científic i actuen com una mena d’acusació contra els qui no pensen com ells: si no feu el que jo dic, sereu responsables de què el bosc es creme. Una argumentació intolerable. La raó s’ha de demostrar, no donar-la per segura a priori i apropiar-se-la sense més per disposar d’una titulació, o d’un principi d’autoritat (que no existeix en la veritable ciència).

Jo defense el raonament científic, el caràcter multidisciplinar de la gestió ecològica dels boscos i la necessitat d’establir ponts, converses i diàlegs amb tots els actors implicats en la gestió forestal; que no són únicament tècnics i científics, sinó també agricultors, excursionistes ecologistes, propietaris i habitants del món rural, habitants de les ciutats, tota mena d’usuaris del bosc i, al capdavall, tots els ciutadans valencians (perquè tots, d’una manera o d'altra, ens beneficiem de l’existència de la vegetació forestal i les seues valuoses funcions ecològiques, literalment impagables).



Aquest article no pretén més que contribuir a aquesta comunicació. A favor del diàleg sempre, amb respecte i amb arguments sòlids, sense dogmes inamobibles i periclitats, i sense recórrer a l’insult groller i la desqualificació gratuïta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada