20 de febr. 2018

NOTA AMB MOTIU DE LA REACCIÓ D'EN FERRAN DALMAU ROVIRA A LA DENÚNCIA D'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ SOBRE ELS TREBALLS EFECTUATS AL PIC DEL BESORI (LLOMBAI, RIBERA ALTA), COM A MESURA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS.

Acció Ecologista Agró, el passat 8 de febrer del 2018 va denunciar públicament (es recull en aquest mateix bloc, en una entrada anterior) els treballs de silvicultura realitzats al Pic del Besori, amb motiu de la construcció d'un observatori forestal, i que afecta a una superfície de 10 ha. Diferents mitjans de comunicació s'en feren ressó, la qual cosa, provocà la reacció d'En Ferran Dalmau Rovira, Director de Projectes de l'empresa MEDI XXI GSA.


Les crítiques de Dalmau a la denúncia realitzada per Agró són realitzades al seu bloc Planetaris.



DEBATS FORESTALS (I)

per CARLES ARNAL
COMISSIÓ FORESTAL D’ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ

Fa uns dies, AE-AGRÓ i un grup d’ecologistes del Marquesat que coneixen bé la zona i l’actuació, vàrem denunciar, per inapropiada, abusiva i poc acurada, una intervenció forestal en una àrea de la serra de l’Alèdua, al terme municipal de Llombai.

Es tracta d’una eliminació de vegetació en la proximitat d’un observatori de vigilància en una zona de MUP (Forest d’Utilitat Pública) poblada per pins i una vegetació arbustiva en regeneració amb presència d’espècies nobles (rebrotadores) pròpies d’etapes forestals avançades. L’actuació va ser efectuada per una empresa que treballava per a l’administració autonòmica.

La denúncia, apareguda en alguns mitjans de comunicació, va merèixer un comentari crític per part d'En Ferran Dalmau Rovira al seu bloc Planetaris. Aquest destacat enginyer forestal, Director de Projectes de l’empresa MEDI XXI GSA, va fer una sèrie de consideracions en tó despectiu i irònic sobre alguns ecologistes i AE-Agró en particular, basant-se en l’esmentada denúncia, cosa que ens porta a discutir els seus arguments. Sembla que Dalmau no veu excessius problemes en l’actuació (la qual defensa en termes generals) i considera no sols inapropiada la denúncia, sinó que seria una mostra d’inoportunitat i de desconeixement de les “ciències forestals”.

1. Per a començar, l’actuació, com moltes altres semblants, es defensa com a “silvicultura preventiva d’incendis forestals”. Nosaltres pensem que aquest és un ús abusiu i inapropiat del concepte de prevenció. Prevenir, en sentit rigorós, seria evitar un incendi i l’actuació denunciada de cap manera evita els incendis (de fet, als pocs dies de realitzar-se els treballs, a la zona afectada es va produir un conat d'incendi que va ser afortunadament apagat gràcies a la tasca dels voluntaris ambientals del Marquesat). Entendríem que es diguera que és una intervenció de “lluita contra el foc” o que facilita, en el seu cas, el combat contra un foc ja declarat en la mesura que pot facilitar l’accés dels equips contra-incendis o que pot ajudar a la seua actuació o, fins i tot, (en alguns casos i circumstàncies) podria ajudar a dificultar l’avanç del foc. Però preventiva no ho és. La discussió no és banal, perquè els departaments administratius de prevenció i d’extinció són diferents, empren pressuposts diferents i, ja fa temps que hi ha una queixa permanent en relació als pocs recursos de prevenció davant dels “excessius” dedicats a extinció.

2. En segon lloc, l’actuació es desenvolupa en gran mesura en un lloc qualificat com a MUP, una figura que hauria de ser de protecció del bosc i de les seues funcions ecològiques (encara que en la pràctica no siga així) i, en tot cas, un lloc on les actuacions forestals de qualsevol tipus i finalitat, haurien de ser especialment respectuoses, prioritzant les funcions socials i protectores davant qualsevol altra (segons la llei forestal vigent). A banda, es tracta d’una zona amb una qualitat de la vegetació sensiblement millor que la d’altres àrees properes de la mateixa serra, en la qual, seria convenient aplicar mesures protectores i afavorir l’evolució de la vegetació cap a etapes més madures (aprofitant l’existència de diferents espècies valuoses i característiques d’aquestes etapes) i evitar danys.

3. En tercer lloc, l’actuació, que va afectar a 10 ha, es va efectuar en gran mesura amb una maquinària que no és selectiva i que, de fet, va danyar i afectar negativament a exemplars de les espècies nobles mencionades que mereixen una consideració especial, entre altres coses, perquè són relativament menys inflamables i posseeixen una capacitat de rebrot post-incendi que les fa especialment valuoses per la seua resiliència, en cas d’incendis forestals. Cal recordar que afavorir formacions vegetals madures, resilients i dominades per espècies rebrotadores és una estratègia destacada de cara a fer els nostres boscos més resistents als efectes dels incendis. La maquinària esmentada, a més de no ser selectiva i actuar en una zona de major valor a escala de la serra afectada, també té com a conseqüència eliminar de manera general gran part de la cobertura vegetal en la zona d’actuació, amb un pendent no menyspreable, i deixar el sòl desprotegit de cara a l’erosió (Açò constituiria infracció de la llei forestal, de no haver estat eliminats diferents articles per part del PP en els darrers anys. Cal dir que durant el govern del PP la Llei Forestal valenciana va sofrir múltiples retallades amb la finalitat de rebaixar el caràcter proteccionista que poguera tindre, tampoc excessivament elevat).

En relació a tots aquest arguments que apareixen en la denúncia d’AE-AGRÓ, En Ferran Dalmau lleva importància o desvia l’atenció, mostrant poca sensibilitat amb la consideració del bosc com a ecosistema viu i no com a simple col·lecció d’arbres o de biomassa, o de combustible.

En primer lloc, considera que les actuacions són preventives cosa que, com hem intentat explicar, no ho són, i les considera perfectament adequades per evitar focs.

En segon lloc, li lleva molta importància al lloc afectat i dóna per descomptat que les intervencions s’han efectuat en l'indret escaient. Com a defensa d’aquest argument esgrimeix el seu coneixement superior de la “ciència forestal” i no entra en detalls.

En tercer lloc, també li lleva importància a què s’hagen danyat espècies nobles i importants (cosa que no nega), i opina que són pocs els exemplars en una extensió de 10 ha i que, en efectuar-se amb maquinària, és difícil evitar aquests danys (un argument que hauria de servir per a no emprar aquesta mena de maquinària si no permet accions selectives, almenys en indrets amb vegetació valuosa i/o amb elevat risc erosiu). Finalment, pels danys al sòl, no hi mostra massa interés, malgrat que l’erosió (la pèrdua de sòl fèrtil) és, en les condicions de les nostres serres, el factor més destacat que condueix a la desertificació del territori, fenomen que ha estat considerat per tècnics, científics i polítics, com el principal problema ecològic de les zones forestals valencianes.

També lamenta que, alguns ecologistes, com precisament nosaltres, critiquem “sense coneixement” les actuacions “correctament efectuades”, com aquesta, per tècnics que saben molt i que no tenen que donar moltes explicacions perquè ja està clar que són als qui la normativa administrativa atorga la capacitat de dissenyar i supervisar l’execució d’actuacions de prevenció d’incendis (sense parar-se a discutir si aquesta selecció és correcta o no, donat que es podria pensar també que altres titulacions podrien servir també, si la normativa administrativa, que porta molts anys, no negara a biòlegs, edafòlegs, geògrafs, llicenciats en ciències ambientals, etc., el dissenyar o dirigir aquestes actuacions.

Acaba lamentant que, aquests ecologistes, vilipendiats i considerats ignorants, no siguen més dialogants i més favorables al debat amb tècnics forestals com ell i que desitjaria un major diàleg i sintonia, perquè, per exemple, ell també es considera ecologista. No és fàcil sentir una gran empatia amb una persona que s’expressa en els termes que he comentat abans en relació als “ecologistes desinformats i crítics sense raó”.

Profunditza, a més a més, amb posicions d’autoritat, com ara recomanar als ecologistes que aprenguen més de “ciència forestal” (per exemple, prenent-se pastilles de Forestalina) i novament s’atribueix uns coneixements molt majors al respecte dels temes de gestió i conservació forestal, que ve a considerar domini exclusiu dels tècnics forestals.

En un altre article, per a no fer aquest massa llarg, ja tornaré a entrar en el tema del quasi monopoli dels tècnics forestals en la gestió dels ecosistemes forestals i en la insistència de considerar “ciència” a determinades tècniques o pràctiques forestals, quan pròpiament parlant, serien, com a molt, una ciència aplicada o, més pròpiament, una tecnologia emprada en funció d’uns determinats supòsits i que, en qualsevol cas, no poden ignorar ni contradir ciències més generals com l’ecologia, de la mateixa manera que la medicina, la farmàcia o l’infermeria (per parlar d’exemples que Dalmau empra) no poden entrar en contradicció amb la biologia, donat que, en tot cas, són ciències aplicades i auxiliars, dintre del context més ampli de les ciències biològiques.

També podríem parlar dels arguments summament discutibles sobre raonaments del tipus “si nó es fan determinades actuacions de silvicultura preventiva, es cremarà el bosc”, que tenen un caràcter molt poc científic i actuen com una mena d’acusació contra els qui no pensen com ells: si no feu el que jo dic, sereu responsables de què el bosc es creme. Una argumentació intolerable. La raó s’ha de demostrar, no donar-la per segura a priori i apropiar-se-la sense més per disposar d’una titulació, o d’un principi d’autoritat (que no existeix en la veritable ciència).

Jo defense el raonament científic, el caràcter multidisciplinar de la gestió ecològica dels boscos i la necessitat d’establir ponts, converses i diàlegs amb tots els actors implicats en la gestió forestal; que no són únicament tècnics i científics, sinó també agricultors, excursionistes ecologistes, propietaris i habitants del món rural, habitants de les ciutats, tota mena d’usuaris del bosc i, al capdavall, tots els ciutadans valencians (perquè tots, d’una manera o d'altra, ens beneficiem de l’existència de la vegetació forestal i les seues valuoses funcions ecològiques, literalment impagables).

Aquest article no pretén més que contribuir a aquesta comunicació. A favor del diàleg sempre, amb respecte i amb arguments sòlids, sense dogmes inamobibles i periclitats, i sense recórrer a l’insult groller i la desqualificació gratuïta.

Abusos forestals a Llombai en nom de la prevenció d’incendis

Polèmics treballs silvícoles al cim del Besori i les seues vessants

FOTOS DE L'ACTUACIÓ EFECTUADA AMB EL PRETEXT DE LA PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS
dijous 8 de febrer de 2018per  AE-Agró
En ple Paratge Natural Municipal del Tello, en la Serra d’Alèdua, a la localitat de Llombai (La Ribera Alta, València), la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, paral·lelament a la construcció d’un observatori forestal, està portant a terme una sèrie de treballs silvícoles. Concretament al punt més alt de la serra, el Pic Besori i els seus vessants. Com detalla el projecte anomenat Tratamientos selvícolas sobre pinar en MUP V036 Alèdua TM Llombai, l’administració valenciana està aclarint pins blancs (Pinus halepensis) i eliminant el sotabosc, en una superfície de 10 hectàrees al voltant del cim com a mesura de prevenció d’incendis i per a llevar competència als pins.
Per a tal fi, després de tallar els arbres seleccionats amb moto-serres, estan utilitzant un tractor de cadenes que porta acoblada una trituradora, per a triturar la llenya dels pins i de pas tot el sotabosc. Si el fet d’eliminar tot el sotabosc en una superfície de 10 hectàrees en una zona plena de forts pendents és ja una mesura polèmica, ja que no té cap utilitat com a prevenció sinó, en tot cas, com ajuda a l’extinció, utilitzar maquinària pesant de cadenes és més que qüestionable.

A més a més d’eliminar indiscriminadament tot el mantell verd (plantes protegides incloses) que actua com a protecció del sòl, aportant l’aigua que recull de les boires i rosades i evitant l’evaporació, la màquina està removent tota la capa fèrtil de terra, afavorint així l’erosió, tant pel fort vent de ponent dominant a la zona com per les possibles pluges torrencials. Segons el que ha pogut demostrar l’ecòloga Suzanne Simard, han destrossat una part molt important d’una xarxa de comunicació i col·laboració entre arbres, plantes i fongs a traves de les arrels, xarxa que, segones l’ecòloga, és de vital importància per a un desenvolupament saludable del bosc.
Però, això no és tot. Al vessant nord, amb menys hores d’insolació, ha prosperat una gran quantitat i diversitat de flora, que difícilment podem trobar a altres llocs de la serra. Hem pogut observar, entre altres, savines (Juniperus phoenicea) de més de tres metres, càdecs (Juniperus oxycedrus) i llentiscles (Pistacia lentiscus) de gran altura. També una nombrosa població d’arbocers (Arbutus unedo), en tots els estadis de creixement, des d’arbres de més de quatre metres fins a una gran quantitat de petits arbocers que colonitzen tota la zona.

Afortunadament la reacció, encara que un poc tardana, de l’Ajuntament de Llombai, junt al fet que hi ha una zona que no està classificada com a Muntanya d’Utilitat Pública (MUP), han pogut salvar algunes plantes molt interessants per al paratge. Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró considerem que una administració que ha de vetllar per la conservació del nostre patrimoni natural no pot dedicar-se a destrossar-lo. A més a més, per a realitzar este tipus d’actuacions tan agressives s’hauria de comptar amb el consens dels propietaris dels terrenys i de la resta d’agents implicats. I així s’evitaria causar danys majors que aquells que es volen previndre, com ha sigut el cas dels treballs silvícoles del Besori.

9 d’abr. 2016

Interesantes reflexiones en torno a la biomasa forestal 



Montes de Enguera; amores que matan


La memoria es corta, pero las hemerotecas no están vacías. Durante los años 2012 y 2013 los medios de comunicación, especialmente valencianos, recogieron una y otra vez la buena nueva del hallazgo en nuestros montes de un tesoro insospechado: la biomasa forestal también conocida como bioenergía y antes familiar bajo el nombre de leña y madera.

La biomasa forestal iba a generar una economía rural estable, y por supuesto sostenible, reducir claramente el riesgo de incendios e incluso luchar contra el cambio climático. La Unión Europea subvencionó dentro del Programa Life+ el Proyecto “Bioenergy and Fire Prevention” , con un presupuesto total de un millón de euros y del que principalmente se benefició el Ayuntamiento de Enguera para elaborar el Plan de Ordenamiento de sus montes, trece mil hectáreas incluidas dentro del Catalógo de los Montes de Utilidad Pública.

No estaba solo el Ayuntamiento de Enguera; como “Beneficiarios Asociados” en el proyecto figuraban Iberdrola, Eléctricas La Enguerina y AVEBIOM. La última es la asociación que defiende los intereses de las empresas del sector de la biomasa, Iberdrola, por entonces gestionaba la central de biomasa forestal, alabada como modélica y pionera de Corduente (Guadalajara) y hoy cerrada por ruinosa, mientras que Eléctricas La Enguerina supongo que esperaba poder alumbrar muchas bombillas con el nuevo tesoro. No se extrañen de que ni una sola se haya encendido.

La finalidad principal de la explotación de los montes de Enguera era, por tanto , la obtención de biomasa forestal. Llevan dos años ya las empresas madereras talando en esos montes de titularidad municipal. Hoy, sin embargo, y gracias al nuevo Ayuntamiento de Enguera que convocó una reunión informativa el pasado 27 de enero, sabemos por los señores técnicos defensores de esas actuaciones, que en realidad lo de la biomasa es secundario y de lo que se trata es de “mejorar el monte que está muy envejecido” para ello “se talan principalmente los ejemplares más envejecidos, dominados, torcidos...etc”. Todo por amor al monte . El discurso ha cambiado , se ha disfrazado con el manto verde, pero no el propósito real y las actuaciones sobre el terreno carecen de disfraz alguno. Saltan a la vista y de qué manera.

Les invito a que recorran la carretera que enlaza Enguera con Navalón y estiren las piernas a la altura de las casas de “La Peraleja”, en el entorno del punto kilométrico nº 31 . Verán ustedes como la escasa vegetación superviviente, después de la “mejora” aplicada con verdadero celo, ha tenido que adaptarse al paso de una maquinaria pesada que, sin duda no fue diseñada para el monte mediterráneo. Y en su adaptación ha sucumbido. Donde había un monte adulto de pino rodeno que se salvó de la inmensa pira de 1979 y cuyo suelo estaba al abrigo de los rayos del sol, sosteniendo un rico sotobosque con enebros, encinas, incluso algún que otro madroño y durillos, ahora quedan árboles aislados incapaces de dar sombra y una vegetación de sotobosque machacada por el paso de las máquinas. Contemplen las pilas de pinos derechos como velas, con todas sus ramas pues se sacan enteros, y muy lejos todavía de la vejez que se les achaca, amontonados junto a la carretera. No busquen los torcidos , seguramente están debajo de la pila, pero presten atención a los restos por doquier de árboles y arbustos rotos por el paso de las máquinas y que quedan sobre el suelo, sin recoger, incluso en el fondo del barranco.

Sí señor, así se lucha contra el cambio climático haciendo de un bosque rico y vivo una dehesa de pinos raquítica con un suelo compactado y vapuleado. Pero por si esto fuera poco para describir esta verdadera tragedia forestal, nos queda el esperpento. Los pinos de Enguera que debían ayudarnos a absorber CO2, acaban quemados en calderas italianas, previo transporte por carretera y flete marítimo correspondiente. Mejor no intenten calcular el balance energético de este nuevo retablo de las maravillas , porque aquí el rey también está desnudo.

Los nuevos fariseos de la explotación de la biomasa forestal, los que quieren que nuestro bosque mediterráneo se adapte a sus prácticas, y no al revés, para garantizar la rentabilidad a corto plazo de su negocio, no me cabe la menor duda de que van a tener que introducir en sus cálculos una variante adicional y esta es la de un nuevo Ayuntamiento en Enguera. La reunión del pasado mes de enero fue una manifestación de otra forma de hacer las cosas y en la medida en que se siga por este camino, el Plan de Ordenación que da sustento técnico a las talas abusivas que se están haciendo en la sierra de Enguera, tendrá que ser sometido a cambios, cambios que sean verdaderas mejoras para esos bosques del macizo del Caroche.

“Fijar el suelo, retener las aguas, limpiar el aire y ser cobijo de animales y plantas”, esas fueron las funciones esenciales que en 1902 se asignaron por el Estado a los montes incluidos en el Catálogo de Montes de Utilidad Pública. Los de Enguera también forman parte de él y el que puedan seguir desempeñando esas funciones es más necesario que nunca. No andaban descaminados los legisladores de hace más de un siglo. La rectificación es necesaria y es posible.

Carlos Feuerriegel
Asociación de Lucha contra Incendios Forestales de Ayora y La Valle


8 d’abr. 2016

La Consellería paralitza les tales a Serra

http://www.levante-emv.com/comarcas/2016/03/15/medio-ambiente-paraliza-tala-arboles/1392280.html



Sense estar contemplat en PPIF del Parc Natural 







Ecologistes y veïns denuncien actuaciones en el PN de la Serra Calderona.

http://www.levante-emv.com/comarcas/2016/03/12/ecologistas-denuncian-deforestacion-paraje-serra/1390787.html

http://www.lasprovincias.es/agencias/valencia/201603/11/ecologistas-alertan-peligro-deforestacion-624975.html

http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160311/40361384362/ecologistas-alertan-del-peligro-de-deforestacion-de-la-sierra-calderona.html


Actuació destructiva al cor del Parc Natural de la Serra Calderona





Ombría del Castell de Serra





Abusos en nom de la prevenció d'incendis






Paralitzada l'extracció sense control de fusta del bosc d'Enguera.

http://www.levante-emv.com/costera/2016/02/26/protesta-ausencia-control-madera-talada/1384427.html


Tales abusives a Enguera

Acció en defensa dels boscos d'Enguera

Demanen la paralització de les tales per a biomassa i la revisió en profunditat del projecte

Este matí, durant la celebració a Segorbe (Alt Palància, Castelló) del II Congrés Forestal de la Comunitat Valenciana, Acció Ecologista-Agró, Bosc Viu i veïns de Navalón han protagonitzat una acció contra les tales abusives de pins per a biomassa al municipi d'Enguera (La Canal de Navarrés, València). Amb esta protesta, ecologistes i veïns hem volgut denunciar una vegada més estes actuacions, que estan causant danys inacceptables en els boscos d'Enguera. Pel seus greus impactes mediambientals, sol·licitem de nou a la Conselleria de Medi Ambient i a l'Ajuntament d'Enguera la paralització d'estes tales abusives i la revisió en profunditat del projecte d'explotació de biomassa forestal en esta localitat de la Canal de Navarrés.

Estan justificades les tales per a biomassa d'Enguera? Acció Ecologista-Agró, Bosc Viu (plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians) i veïns de la pedania d'Enguera de Navalón considerem que no. Després de visitar la zona, no tenim dubtes: són abusives. Per això, este matí hem protagonitzat una acció per a denunciar amb fotografies els impactes mediambientals que fins ara han tingut estes tales massives de pins en les Muntanyes d'Utilitat Pública (MUP) d'Enguera, que en quasi tota la seua extensió formen part de la Xarxa Natura 2000.

Estes tales es basen en un pla d'ordenació forestal, aprovat per la Conselleria de Medi Ambient i l'Ajuntament d'Enguera (quan estaven les dues administracions governades pel PP) i que planteja com a principal activitat l'explotació de biomassa. Tanmateix, la legislació preveu per a les MUP una prioritat ecològica i social. Prioritats que el projecte ignora, ja que es tracta d'una explotació a gran escala que afecta a 13.000 hectàrees (la totalitat de la superfícies municipal d'Enguera) i que contempla extraure 8.000 tones de fusta anualment fins a 2030.

Esta actuació, ben realitzada i correctament fiscalitzada per les administracions públiques, podria tindre el seu sentit i justificació. Per exemple, si s'actuara només en unes quantes parcel·les per a crear un mosaic que alternara zones de major protecció amb altres àrees d'usos diversificats. Tanmateix, l'execució del projecte resulta completament desmesurat quan arriba a les dimensions del pla d'ordenació forestal que el PP aprovà a Enguera.

A més a més, tal i com han denunciat els activistes amb les fotografies, en les tales les empreses adjudicatàries estan incomplint les condicions dels contractes: s'està danyant greument la vegetació arbustiva, s'està augmentant el risc d'erosió treballant en zones de molta pendent i no s'està respectant l'extracció preferent dels arbres torçuts, debilitats o dominats. Fins i tot s'han arribat a tallar pins en finques particulars que no formen part de la zona d'explotació del projecte.

Ecologistes i veïns, davant de tots estos impactes, sospitem que estan fallant els mecanismes de control públic sobre estes actuacions. El desficaci arriba fins al punt que el pesatge dels pins es realitza directament al Port de Sagunt, sense control municipal sobre si les quantitats d'arbres tallats són les correctes o no. Per cert, que des del Port de Sagunt la fusta s'envia a Itàlia, per al seu aprofitament com a biomassa per a projectes de foment d'energies renovables per a combatre el Canvi Climàtic. Tanmateix, el consum de combustibles fòssils per al transport amb vaixell de la fusta fins a Itàlia i també per a la tala i extracció dels arbres amb maquinària pesant anul·la el presumpte estalvi energètic de la biomassa que s'extrau de les MUP d'Enguera.

Els defensors d'este projecte, com per exemple la Plataforma Forestal Valenciana i AMUFOR (Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana), entitats organitzadores del II Congrés Forestal de la Comunitat Valenciana, també afirmen que les actuacions servixen per a previndre incendis forestals i per a millorar les formacions vegetals i ajudar a la seua regeneració. No obstant, la finalitat principal és l'extracció productiva de biomassa i esta condiciona el tipus d'actuacions i les formes de realitzar els treballs, que en la pràctica estan ocasionant d'anys inacceptables en els boscos d'Enguera.

Bosc Viu, AE-Agró i els veïns de Navalón esperem que despés d'esta acció de protesta les administracions públiques implicades en este projecte, la Conselleria de Medi Ambient i l'Ajuntament d'Enguera, paralitzen pr fi definitivament estes abusives tales. De la mateixa manera confiem que es revise en profunditat el pla d'ordenació municipal d'esta localitat de la Canal de Navarrés i que s'aposte per un model de desenvolupament rural realment respectuós amb la nostra natura.