Contacta amb l'administrador del bloc:


Contacta amb l'administrador del bloc: Escriu a fer_gan_na@yahoo.es Powered By Blogger

25 de ene. de 2015

AE-AGRÓ DENUNCIA DAVANT DE "LES CORTS" ELS ABUSOS DE LA BIOMASSA.

Els ecologistes demanen e tots els grups parlamentaris que exigisquen un major control sobre l’extracció de fusta en els nostres boscos.

Este divendres, 23 de gener, la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró ha demanat per escrit a tots els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes que exigisquen un major control per part de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre les actuacions d’extracció de biomassa forestal en els nostres boscos. Per a AE-Agró, resulta imprescindible que es fiscalitze el bon ús de les subvencions adreçades a l’extracció de biomassa, per a assegurar així que es realitzen amb el màxim respecte al medi ambient, cosa que fins ara no està passant, tal i com també han tornat a denunciar per escrit hui els ecologistes davant de la Conselleria de Medi Ambient.
Càrcava produïda en via d'extracció de fusta cremada.      Foto: Grup d'Edafologia Ambiental, Universitat Miguel Hernández.



Acció Ecologista-Agró i altres organitzacions integrades en Bosc Viu, la plataforma en defensa dels ecosistemes forestals valencians, han pogut comprovar que l’extracció de biomassa en diferents comarques, com ara L’Alcoià, Els Serrans, La Canal de Navarrés o La Vall d’Aiora, ha estat efectuant-se de manera molt inadequada i agressiva amb el medi ambient, causant greus danys sobre els ecosistemes forestals. Segons les informacions recopilades pels ecologistes, estes actuacions comptarien amb subvencions de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient per a l’extracció de biomassa forestal i corren a càrrec d’un reduït grup d’empreses, que estan copant la major part de les ajudes que concedix la Generalitat Valenciana.

En els casos que s’han seguit sobre el terreny en diferents comarques s’ha constatat que les actuacions es fan amb maquinària pesant que danya el sòl i la vegetació. L’extracció dels arbres es fa, massa a sovint, obrint camins nous sense cap planificació ni estudi ambiental i obtenint els àrids de les zones properes sense cap control. Els troncs s’arrosseguen en àrees molt inclinades seguint les línies de màxim pendent, fet que té gravíssims impactes sobre el sòl, incrementant de manera important el risc erosiu. La vegetació s’elimina o es danya quasi per complet, tant l’arbrada com l’arbustiva, i en alguns llocs s’elimina fins i tot la capa més superficial del sòl.

Estes intervencions tenen un efecte destructiu sobre ecosistemes valuosos i especialment fràgils, sobretot en el cas d’haver patit incendis forestals. Estes actuacions es realitzen sense cap mirament i s’ha comprovat que es destrueixen els murs de pedra seca que sostenen abancalaments en zones de fort pendent, que tenen una funció molt important per a retindre el sòl i evitar l’erosió. En alguns casos, com a la comarca dels Serrans, s’ha arribat a cegar una rambla, concretament la d’Artaj. A més a més, s’ha pogut constatar que, en el cas d’extracció de fusta cremada per incendis recents, també s’extrauen arbres verds que havien escapat del foc, ja que les tales es fan de manera indiscriminada.

La polèmica extracció de fusta cremada com a biomassa forestal

Vies d'extracció de fusta cremada. Foto: ANAV
Informes del CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) i de la pròpia Conselleria desaconsellen intervindre amb maquinària en zones cremades recentment, així com remoure el sòl o danyar la vegetació en regeneració. Així mateix, estudis de les universitats valencianes també desaconsellen l’extracció de fusta cremada de manera generalitzada i alerten dels greus impactes erosius que es poden generar en situacions com les denunciades.

La Generalitat Valenciana és l’única administració autonòmica que finança amb ajuts per a la biomassa l’extracció de fusta cremada, tema que ha estat molt polèmic i controvertit, tant pels impactes ambientals que implica com pel fet que es puguen obtindre beneficis econòmics (ben quantiosos, a més a més) de la crema del bosc, un perillós incentiu que no hauria de donar-se. En qualsevol cas, resulta inacceptable que uns fons europeus que tenen una finalitat ambiental es destinen a finançar actuacions que, de la manera que es realitzen, amb una notable falta de control, originen gravíssims danys ambientals i que fins i tot, en alguns casos, esta biomassa va a parar a altres països.

Cal més control i sancions per als responsables d’estos abusos

Silvicultura destructiva. Foto: ANAV
Els grups ecologistes portem mesos informant a l’administració i als mitjans de comunicació sobre estos fets sense que la Conselleria de Medi Ambient responga ni pose fi a estos abusos. En el millor dels casos, quan arriba a contestar, la Conselleria nega o justifica els fets, dels quals es té abundant informació gràfica i testimonis de persones preparades científica i tècnicament.

Per estos motius, AE-Agró ha demanat hui per escrit a tots els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes que, fent ús de la seua funció de control del govern, demanen informació i aclariments a la Generalitat. I que exigisquen a l’administració que controle esta situació i pose fi a estes destrosses ambientals, que cal recordar estan finançades amb diners públics que haurien de servir per a protegir i restaurar el medi ambient i no per a destruir-lo.

De la mateixa manera, els ecologistes també s’han adreçat hui per escrit a la Conselleria per a denunciar, una vegada més, els abusos que s’estan cometent amb l’extracció de la biomassa forestal i per a demanar que sancione els responsables de les irregularitats. Per a AE-Agró, en cap cas, es pot continuar permetent que l’administració done diners a aquells que originen danys ambientals greus i que podrien infringir la legislació forestal valenciana.

20 de ene. de 2015


El passat mes de desembre, l'Ajuntament de Puçol (Horta Nord, València) talà més de 400 pins al Paratge Natural Municipal de La Costera. Esta intervenció, realitzada amb maquinària pesant i que tenia com a objecte combatre la plaga del Tomicus destruens i l'Orthotomicus erosus en esta muntanyeta de la Serra Calderona, ha tingut un impacte notable en el bosc de La Costera, tant pel que respecta als pins com a la vegetació arbustiva i la resta d'arbres d'este paratge natural municipal, que està baix la custòdia del territori d'Acció Ecologista-Agró.



Per això, enguany el Dia de l'Arbre de La Costera afronta un doble repte: restaurar el mal que ha provocat la plaga de barrinadors en la muntanya i també el que s'ha fet per a tractar de combatre-la. Si vols ajudar-nos a tornar a pintar de verd el paratge natural municipal de Puçol, t'esperem el diumenge 25 de gener, a partir de les 10:00 hores, a La Costera. Concretament a la zona dels antics Polvorins de Riotinto (Aula Natura i Aula Multiusos).



L'activitat consistirà a plantar arbres de diferents espècies mediterrànies, com per exemple garroferes (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea var. sylvestris) i carrasques (Querqus ilex), a les zones on s'han talat els pins i on l'extracció posterior de la fusta amb màquines de cadenes ha provocat un major impacte en la vegetació arbustiva de la muntanya.



Si tens qualsevol dubte o necessites més informació del Dia de l'Arbre de La Costera, activitat organitzada pel col·lectiu comarcal d'AE-Agró Horta Nord amb la col·laboració de l'Ajuntament de Puçol, pots telefonar al 691 077 424 o al 679 908 238.



T'esperem per a reforestar La Costera!!! Et necessitem per a tornar a pintar-la de verd!!!

12 de ene. de 2015

L'OBSCUR NEGOCI DE LA

BIOMASSA FORESTAL.

Vuit empreses concentren el 70% de les ajudes públiques a aquest sector.

La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró denuncia que vuit empreses copen més del 70% de les ajudes que concedix la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient per a fomentar l’explotació de la biomassa forestal. Aquestes intervencions, que tenen un greu impacte ambiental i que s’han presentat com a “motor del desenvolupament rural”, beneficien només a unes poques empreses i a un menut grapat de grans propietaris forestals.
Fa mesos, a l’inici de la campanya de l’administració per a promocionar l’explotació de la biomassa forestal, Acció Ecologista-Agró va publicar un informe on advertia que aquest procés només beneficiaria a uns pocs, mentre que afectaria molt negativament al patrimoni natural de tots els valencians. Després de recopilar la informació referent als ajuts concedits els darrers anys, la predicció no podia ser més exacta: és realment açò el que ha passat i ara ho sabem amb noms i xifres concretes.

La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ve defenent l’extracció de biomassa forestal, activitat que segons l’administració valenciana serà un element de dinamització econòmica de les comarques d’interior (malgrat els seus impactes ambientals, que són molt grans). En jornades i publicacions impulsades per la Conselleria de Medi Ambient s’arriba a parlar d’un “nou model de desenvolupament rural”. En la pràctica els diners, públics i amb finalitat ambiental, van a parar a uns pocs, que són sempre els mateixos i que actuen sense cauteles ambientals.



Analitzant les subvencions concedides durant els anys 2009, 2010 i 2011, resulta que vuit empreses acumulen el 70% de les ajudes (1.618.330,28 euros), xifra que segurament serà major, donat que s’ha comprovat que alguna d’aquestes empreses compartix adreça amb altres receptores de subvencions. Concretament les empreses beneficiàries són les següents societats limitades (SL): Maderas Soler, Trabisa, Servicios Mediambientales Soler Torres, Moixent Forestal, Los Cortijos de Caroche, Maderas Esteban Cárcel, Maderas Maiques i Monroyo Industrial.

L’any 2013 les ajudes van canviar significativament, però només sobre el paper, donat que es va eliminar l’adjectiu “residual” referit a la biomassa. Malgrat aquest canvi, es presenta el mateix esquema de repartiment i ara 8 empreses (pràcticament les mateixes), més un particular que segurament actua en representació d’alguna empresa, donat el volum de projectes que acumula, s’emporten el 76% de les subvencions. És a dir, 701.066,13 euros, només referit a l’any 2013.

Pel que fa a particulars destaquen alguns noms significatius, com ara Mª Victoria Fernández de Córdova Sánchez de León (presidenta d’AFOVAL, Associació de Propietaris Forestals de la Comunitat Valenciana) o Jaime Lamo de Espinosa i Michels de Champourcin (ministre d’Agricultura amb l’UCD).
Resulta sorprenent que en la darrera convocatòria de les ajudes, se subvencione l’extracció de biomassa forestal sense cap exigència que es tracte de residus, malgrat que els fons europeus estan vinculats al programa Proforbiomed, que en la seua definició exposa clarament que es tracta de biomassa residual. De la mateixa manera, la Directiva Europea d’Energies Renovables pretén promoure l’ús de la biomassa residual i establix cauteles per a evitar que es danyen els ecosistemes naturals valuosos, especialment en el cas d’espais protegits, els quals, no obstant, es veuen afectats per les actuacions promogudes i subvencionades per la Conselleria, així com els MUP (muntanya d’utilitat pública) de finalitat clarament protectora (en aquest cas, adjudicats per subhasta).



Cal recordar que les ajudes concedides provenen de fons europeus FEADER, Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (56,69%); del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (45,80%) i de la Conselleria de Medi Ambient (un extraordinari 0,51%). AE-Agró s’adreçarà per escrit a la Conselleria de Medi Ambient per demanar aclariments sobre aquests extrems. Interessa saber si la biomassa extreta ha estat realment de tipus “residual” en els anys que així constava (convocatòries de 2009, 2010 i 2011). També pretenem saber quin tipus de biomassa és el que ara s’està extraient, que ja no seria “residual”, segons l’ordre reguladora dels ajuts. També cal saber quantes tones de biomassa s’han extret gràcies a aquestes subvencions i a quants arbres equivalen. Segons estimacions aproximatives, podrien ser molts milers d’arbres tallats (prop de 300.000) amb finançament europeu de finalitat ambiental i amb la pretensió de promoure les energies renovables.

Altre tema a clarificar és el control i les garanties de les actuacions. Ens consta que en molts casos aquestes són molt baixes i estan tolerant-se (i finançant-se) veritables destrosses ambientals. El sistema de control de la fusta que s’extrau també sembla molt pobre, basat en els resguards de pesatge en bàscules dels camions carregats de fusta tallada. No queda clar com es pot garantir que no es cobre per duplicat per una mateixa extracció, donat que pot cobrar la subvenció tant el propietari com l’empresa extractora.

31 de dic. de 2014

PROTOCOL D'ACTUACIÓ DAVANT LES PLAGUES D'INSECTES BARRINADORS QUE AFECTEN A LES MASSES FORESTALS DEL TERRITORI VALENCIÀ. PROPOSTA ALTERNATIVA A LA SEGUIDA PER L'ADMINISTRACIÓ.


1.- Introducció
Durant l’any 2014, i des de la passada primavera, es té coneixement de mortaldats excepcionals de pins blancs (Pinus halepensis) en el territori valencià. Amb retard evident, la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient publicà una Ordre, aquest passat 3 de novembre, que declarava l'existència de plagues d’escolítids (Tomicus destruens, Orthotomicus erosus i Ips sexdentatus), en les masses forestals de molts termes municipals del nostre territori. En la mateixa Ordre s'estableix l'obligatorietat del tractament per al control de les plagues d'insectes perforadors, durant la campanya 2014/15, en els termes municipals que l'Ordre arreplega.
L'Ordre també estableix que, en les muntanyes gestionades per la Generalitat Valenciana, serà la pròpia Generalitat la que realitze els treballs amb mitjans propis. En les muntanyes no gestionades per la Generalitat Valenciana, aquesta prestarà assessorament a través del personal de la Direcció General del Medi Natural i de les direccions territorials. Aquestes últimes, notificaran als ajuntaments citats a l'Ordre, la publicació de la mateixa, així com les zones a tractar en cada municipi.
El tractament obligatori que contempla l'Ordre consistirà en la tala i escorçat dels peus morts o afectats amb risc fitosanitari. L'Ordre també contempla l'extracció de la muntanya, però aquesta última actuació, al nostre entendre, és qüestionable, i en tot cas, ha de realitzar-se sense que no comporte aprofitaments de biomassa posteriors, per la qual cosa només hauria d'utilitzar-se per a l’aprofitament dels veïns del lloc. Cal remarcar que els tractaments han d'efectuar-se amb anterioritat al moment que emergisca de l'interior dels pins la nova generació d'insectes, per a la qual cosa s’estableix el següent calendari:

  1. Abans del 15 de març de 2015, per als arbres morts o afectats durant el quart trimestre de l'any.
  2. Abans del 15 de maig de 2015, per als arbres morts o afectats durant el primer trimestre de l'any.
  3. Abans del 15 d'agost de 2015, per als arbres morts o afectats durant el segon trimestre de l'any.
  4. Abans de l'1 d'octubre de 2015, per als arbres morts o afectats durant el tercer trimestre de l'any.

En la nostra opinió, l'Ordre de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient 25/2014, de 29 d'octubre (publicada al DOCV el 3 de novembre de 2014), conté un important error quan, en l’article 4, al punt 2n, contempla com a tractament aconsellable, però no obligatori: “la col·locació de paranys amb feromones per a la captura d'insectes adults”.
La bibliografia consultada, així com les publicacions que poden considerar-se de referència, estableixen que els paranys de feromones són d'escassa capacitat atractiva per als exemplars de Tomicus destruens, que és el principal agent causant de l'actual plaga. Per contra, en les mateixes fonts, s’assenyala la forta atracció que generen algunes cairomones per a aquest escolítids. Per tant, si s'utilitzaren paranys complementaris, haurien de ser paranys encebats amb cariomones i no amb feromones.
D'altra banda, considerem incompleta l'Ordre perquè la Conselleria no assumeix la responsabilitat que li correspon. Creiem que hauria de contemplar-se una línia d'ajudes per a la realització d'aquests treballs obligatoris, donada l'evident responsabilitat de l'administració valenciana, tant per l'esmentada lentitud en la reacció de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, com per l'abast i extensió de la plaga, molt superior a la detectada ara fa dues dècades, en la campanya 1995/96, com a conseqüència, al nostre parer, de la retallada efectuada en el passat 2013 en els mitjans humans disponibles en la Direcció General del Medi Natural, específicament responsables de la Sanitat Forestal, quan totes les condicions, com reconeix la pròpia Ordre, “de sequera extrema”, indicaven que no procedien retallades en mitjans, sinó incrementar els mitjans de vigilància i control de plagues.

Tractaments
1. Tractament Obligatori.
Els arbres malalts però VIUS, amb diversos graus d’esgrogueïment, seran tallats, escorçats i deixats en contacte amb el sòl per a afavorir la seua descomposició. Els arbres morts només seran tallats per motius de seguretat si són prop de camins, sendes, construccions o infraestructures.
Ha de retirar-se tot peu amb evidències d'afecció: esgrogueïment i orificis d'entrada que presenten serradures fresques en les proximitats.

2. Tractaments complementaris
Les estratègies per al control dels escolítids s'han basat tradicionalment en mètodes de sanejament mitjançant tales dirigides i captura amb arbres esquer. Durant les últimes dècades, s'han incorporat estratègies de captura massiva en paranys encebats amb compostos semiquímics. Però, en el cas del Tomicus destruens, la falta de coneixements suficients sobre la seua atracció cairomonal, juntament amb la manca de feromones agregatives en les espècies de Tomicus destruens, ha comportat que no estiguen disponibles esquers químics altament eficients (1).

1. Resposta de Tomicus destruens i Tomicus piniperda (col.:Scolytinae) a compostos cairomonales dels seus hospedantes. Ana Belen Martin Hernandez i otr@s. 6º Congrés Forestal Español, Vitòria – Gasteiz, juny 2013.

2.1. Esquers Naturals
Aquests esquers naturals consistiran a utilitzar arbres malalts però VIUS, amb diversos graus d’esgrogueïment, perquè una vegada trossejats i deixats sobre el sòl, es convertisquen en punts esquer que atraguen als exemplars adults dels escarabats perforadors, impedint que colonitzen nous arbres sans.
La densitat proposada són 2 punts esquer per hectàrea, tant en les masses afectades com en les perimetrals a les mateixes, per a intentar frenar l'expansió de la plaga. Les àrees en què només hi haja arbres morts no requereixen actuació, ja que els barrinadores adults ja no estan en l'arbre. Els esquers seran revisats setmanalment, i escorçats i substituïts mensualment o quan presenten un elevat nombre d'adults.
A favor dels esquers naturals està també la relació inversió/generació d'ocupació.

2.1.1. Exemples d'actuacions:
Imaginem una massa regular de 100 hectàrees (10 ha x 10 ha), en l'interior de la qual hi ha arbres morts i uns altres que esgrogueeixen; caldria actuar en aquestes 100 ha i en les 44 del seu perímetre exterior, en el cas que foren arbrades. Caldria actuar sobre 144 hectàrees, amb dos esquers per cadascuna, amb el que caldria crear 288 punts d’esquers per a assegurar que la major part dels insectes adults no ataquen a arbres sans.
Si en aquesta massa de 100 ha s'observa 1 taca de 4 ha (2 ha x 2 ha), cal actuar en aquestes 4 ha i en les 12 ha que les envolten, és a dir, un total 16 ha i es crearien 32 punts esquer. Si hi haguera 3 taques de 4 ha, caldria actuar en 16 x 3 = 48 ha, amb la qual cosa es crearien 96 punts d’encebament.

2.1.2. Mitjans humans i materials requerits:
Es considera que la brigada òptima és d'1 capatàs i 2 peons forestals (equipats amb una motoserra i una escorçadora), amb un tècnic que planifique i dirigisca els treballs cada 3 o 5 brigades. Cadascuna d'aquestes brigades podrà cobrir unes 100 hectàrees els dos primers mesos, i a partir del tercer mes, es pot dedicar també a tallar arbres morts perillosos, que han de ser trossejats i disposats en el sòl de forma transversal al sentit del vessament, per a frenar els processos erosius, amb trituració i extensió en el sòl del brancatge inferior a 10 cm de diàmetre.
Progressivament, i sempre de forma complementària a la funció principal de manteniment i renovació d'esquers vius, es podran tallar arbres morts no perillosos, actuant igual que amb els perillosos, i aquesta fusta podrà ser extreta, però solament per a ús dels veïns dels municipis confrontants a la massa forestal afectada. La lluita contra una plaga no ha de convertir-se en una ocasió per a aconseguir aprofitaments que, d'una altra forma, no es donarien.
En qualsevol cas, encara que una part de la massa forestal estiga completament seca, no caldrà actuar en el seu interior. Si se sol·licita l'extracció d'aquesta fusta morta, caldrà deixar un mínim de 10 arbres morts en peu per hectàrea, ben distribuïts, perquè amb el seu efecte penjador faciliten l'arribada d'ocells que ajuden a la regeneració natural pel seu efecte, comprovat, dispersor de llavors.

2.2. Paranys de cairomones
L'elevada mortaldat esperable per a la tardor de 2014, podria justificar la seua utilització conjunta amb arbres esquer. En aquest cas, la densitat proposada serien dos paranys per hectàrea al costat dels dos arbres esquer. Com vam esmentar anteriorment, l'Ordre 25/2014, de 29 d'octubre, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient (publicada en el DOCV de 03 de novembre de 2014) parla, erròniament, de feromones.

3.- Conclusions
La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient és responsable que la plaga de escolítids d'aquesta campanya 2014/15 supere l'amenaça que va representar qualsevol de les anteriors, inclosa l'ocorreguda en els anys 1995/96 (que recordem va ocórrer després dels pitjors incendis que ha patit el territori valencià, que van tenir lloc l'any 1994), posant en perill 300.000 hectàrees de masses forestals en les muntanyes valencianes. La Conselleria ha d'assumir la seua responsabilitat i recuperar, de forma permanent, no solament com a actuació reactiva i d'emergència, els mitjans i dotacions del servei de prevenció i lluita contra plagues. No és admissible que la Conselleria, que té totes les competències, i per tant, l'obligació d'actuar, no assumisca les responsabilitats que li corresponen. Tampoc és admissible que, en determinats municipis, els seus responsables hagen oferit respostes tals com: “traslladar a la població (la llavor d'observació) l'informar d'aquelles zones que consideren afectades”, eludint les seues responsabilitats i les de l'administració valenciana, en la vigilància i preservació de les muntanyes del nostre territori. Amb el seu retard en la presa de les mesures necessàries, falta d'assumpció de responsabilitats i incapacitat per a oferir respostes eficaces, la Generalitat Valenciana està col·laborant amb el fet que la plaga aconseguisca una enorme i dramàtica magnitud.
El Consell ha de proporcionar els mitjans, ja siga mitjançant personal públic o mitjançant línies d'ajudes, perquè els municipis puguen fer front a la plaga d'insectes perforadors en les masses forestals afectades o en risc de veure's afectades en els seus termes municipals.
Les línies d'ajuda, als municipis i a particulars, que considerem imprescindible que establisca el Consell, han de condicionar-se, en tot cas, al fet que solament es contracte per al maneig i control de la plaga d'insectes perforadors a empreses especialitzades en control de plagues forestals.

Igualment, ha de ser condició ineludible per a tota administració que encarregue a una empresa tasques relatives al maneig i control d'aquesta plaga de escolítids, exigir a l’empresa el requisit d'especialització i experiència acreditada en la gestió de plagues forestals. Els riscos d'una possible extensió, encara major, de la plaga, per un maneig defectuós, així ho exigeixen.

27 de dic. de 2014

ECOLOGISTES I EXPERTS DEMANEN ACTUACIONS MÉS EFECTIVES I MENYS AGRESSIVES PER COMBATRE EL Tomicus destruens.

També exigixen intervencions més respectuoses després dels incendis


Més de cinquanta representants de col·lectius ecologistes participaren el passat dissabte, 20 de desembre, en una trobada amb tècnics i experts forestals durant una jornada pràctica convocada per la plataforma Bosc Viu, Ecologistas en Acción de La Serranía, l'Associació Cultural 9 d'Octubre de Vilamarxant, la Plataforma de Afectados por los Incendios i Acció Ecologista-Agró. L'objectiu d'esta cita era cercar solucions contra la plaga d'escolítids (Tomicus destruens i Orthotomicus serosus) que afecta a les pinedes valencianes i analitzar els efectes de l'extracció de la fusta cremada. Tant pel que respecta a la plaga d'escolítids com en el cas de l'extracció de fusta cremada, ecologistes i experts demanen actuacions més efectives i més respectuoses amb la natura.



Durant la jornada del passat dissabte, membres de col·lectius ecologistes de tot el territori valencià, junt a experts i tècnics (a títol personal) del CEAM (Centre d'Estudis Ambiental del Mediterrani), el CIDE (Centre d'Investigacions sobre Desertificació) i diferents parcs naturals, visitaren el Paratge Natural Municipal de Les Rodanes (Vilamarxant, Camp de Túria), que forma part del Parc Natural del Túria, per a analitzar sobre el terreny una de les àrees més danyades per la plaga d'escolítids (Tomicus destruens i Orthotomicus serosus) que afecta a les pinedes valencianes. 

Esta plaga té el seu origen en la sequera i les altes temperatures dels darrers mesos, però també en l'abandonament de les tasques de vigilància i control per part de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Com ja van denunciar Acció Ecologista-Agró i UGT-PV, amb l'ERO de Vaersa es van suprimir en 2013 totes les brigades de sanitat forestal encarregades de seguir específicament la proliferació d'estos insectes perforadors del pi, a pesar que la Generalitat Valenciana tenia dades que confirmaven l'augment entre 2008 i 2012 d'un 20% de les masses forestals afectades pel Tomicus destruens i l'Orthotomicus serosus. A més a més, des que es va fer efectiu l'ERO de Vaersa, s'ha acomiadat al 70% dels tècnics dels parcs naturals i s'han efectuat altres retallades en personal que han deixat encara més desprotegits els nostres ecosistemes forestals.



Pel que respecta a com combatre ara estos escolítids, ecologistes i experts forestals van coincidir a demanar que les actuacions de control han de ser selectives, tallant només els arbres vius però malalts, que són els que poden propagar o sofrir la plaga, com diu l'article 4 de l'Ordre 25/2014 de la Conselleria d'Infraestructures Territori i Medi Ambient, que declara obligatori i d'utilitat pública el tractament, i denunciem que el condicionat tècnic distribuït per la mateixa Conselleria obliga a tallar tots els pins morts i que ja no tenen escolítids.

Els arbres morts i secs, que ja no presenten insectes, no és urgent ni tampoc convenient, en general, tallar-los ni extraure'ls. Esta pràctica suposa un malbaratament de recursos i una desinformació als propietaris i ajuntaments. En tot cas les actuacions d'extracció, quan estiga justificat efectuar-les, s'han de fer amb el màxim respecte a l'ecosistema, sense incrementar els danys a la vegetació supervivent i al sòl fèrtil. Considerem molt greu que l'administració valenciana obligue a tallar tots els pins morts per ser innecessari, contraproduent i sospitem que darrere d'aquesta maniobra hi ha un nou intent d'extraure biomassa a qualsevol preu, com ja va passar amb la fusta cremada dels incendis de 2012. 

L'ús de trampes de cairomones per a capturar els insectes és una mesura de control que ecologistes i experts consideren interessant. Tanmateix, la quantitat que usa l'administració actualment resulta insuficient i damunt és un mètode car. Per això, els ecologistes demanem que s'incremente l'ús de trampes naturals, usant els troncs i les branques dels arbres debilitats i/o afectats pels perforadors, i que han de ser tallats, com a esquers en llocs estratègics i sempre amb un seguiment continuat. Este sistema és més barat i implica generar llocs de treball en tasques ambientals.



L'extracció de la fusta cremada

Durant la jornada, ecologistes i tècnics es van traslladar fins Andilla (Els Serrans, València), on pogueren constatar els abusos perpetrats amb l'excusa de l'extracció de fusta cremada pel greu incendi de 2012. Cal destacar que no sempre és necessari, ni menys encara urgent, extraure la fusta cremada (almenys no de manera general ni indiscriminada). Açò s'ha de determinar per estudis concrets adequats a cada lloc. En tot cas l'extracció ha de ser selectiva i respectuosa amb el medi. Tot el contrari del cas d'Andilla, on s'ha executat una intervenció gens selectiva que només beneficia a les empreses que cobren subvencions per a extraure biomassa amb finalitat energètica (que després va a parar a Itàlia).

En este cas concret (que no és excepcional, perquè abusos semblants s'han fet a l'Alcoià, a Aiora i d'altres punts dels Serrans) s'ha desenvolupat un catàleg complet de despropòsits. Com van poder observar els participants en la jornada, s'ha utilitzat maquinària pesant en àrees de fort pendent i amb vegetació en recuperació. S'han obert camins sense planificació ni control. S'han arrossegat troncs en sentit del màxim pendent. S'han destruït murs i bancals tradicionals de pedra. S'han cegat llits de rambles, etc...

I tot açò sense un control efectiu de la Conselleria de Medi Ambient que, no obstant, finança les actuacions adjudicant fons europeus de medi ambient. El resultat és un agreujament dels efectes negatius de l'incendi, ja que l'extracció de fusta cremada en estes condicions perjudica a la vegetació natural que comença a regenerar-se, danya el sòl i incrementen l'erosió i augmenta el risc de desertificació. A més a més, van ser talades i destruïdes zones amb vegetació verda, que s'havia lliurat de l'incendi, però no de la destrucció posterior. Els visitants vam poden contemplar els impactes ja constatables: pèrdua de sòl, càrcaves, vegetació danyada... Un despropòsit tolerat i finançat per l'administració valenciana.

Una aliança pel desenvolupament rural sostenible

Finalment, la jornada va concloure a El Villar (Els Serrans, València), amb una ponència del Doctor en Biologia Ricardo Almenar, que va presentar una proposta tan revolucionària com realista i positiva: que els propietaris forestals i els habitants del medi rural reben compensacions de tota la societat valenciana pels serveis ambientals que la vegetació natural aporta de manera gratuïta i que superen àmpliament els pobres rendiments productius (menys de l'1 per mil del PIB) de les zones forestals.

La proposta d'Almenar, desenvolupada en el seu assaig El Bosc Protector, consistix a establir un impost finalista, provinent de les activitats que generen gasos d'efecte hivernacle i consum d'aigua, que vaja a parar directament a la conservació i manteniment dels ecosistemes forestals que ajuden a combatre el canvi climàtic i a recarregar els aqüífers. Uns ecosistemes que freqüentment es degraden a canvi d'obtindre un pobre rendiment a curt termini que només un grapat d'empreses poden beneficiar-se.

Des de l'ecologisme valencià saludem la proposta d'Almenar, realista i positiva, que proposa tornar als propietaris forestals només el 10 % dels beneficis ambientals que produeixen els boscos valencians, el que seria suficient per a mantindre'ls en un bon estat de conservació creant milers de llocs de treball als municipis d'interior. Considerem que esta proposta mereix un debat públic al respecte, per a promoure el consens i aconseguir una aliança entre el món rural i la societat urbana, entre ecologistes i propietaris forestals, que ajude a fer possible un desenvolupament rural realment sostenible.



19 de dic. de 2014

CAMPANYA DE REFORESTACIONS 2014-2015
 DE LA COLLA ECOLOGISTA L'ARREL (ONTINYENT)


Vídeo (YouTube): http://youtu.be/AP57S2tlj5I

Interessats/des en participar-hi:
Escriure un correu electrònic a colla.ecologista.arrel@gmail.com

14 de dic. de 2014

JORNADA PER A L'ESTUDI I LA DISCUSSIÓ DE 
PROBLEMÀTIQUES FORESTALS ACTUALS:
LES PLAGUES D'ESCOLÍTIDS Tomicus i Orthotomicus
ELS EFECTES DE L'EXTRACCIÓ DE FUSTA CREMADA POST-INCENDI I DE BIOMASSA FORESTAL.


Dissabte 20 de desembre del 2014
Vilamarxant, Andilla i El Villar (segons el programa que s'adjunta)
A partir de les 10:00 hores.