Contacta amb l'administrador del bloc:


Contacta amb l'administrador del bloc: Escriu a fer_gan_na@yahoo.es Powered By Blogger

9/4/2014

PARC NATURAL DEL TÚRIA
PARC NATURAL DEL MES D'ABRIL,
DESASTRE NATURAL LA RESTA DE L'ANY.



Denunciem les retallades ambientals de la Consellera Bonig i reclamem l'esforç solidari dels ciutadans per a defensar el nostre patrimoni natural.

7/4/2014


ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ALEGA TRES NOUS PLANS D’INCENDIS FORESTALS

La Conselleria de Medi Ambient ha presentat a exposició pública tres nous plans d’incendis apostant pels tallafocs i altres actuacions impactants sobre el medi i retallant en vigilància i dissuasió; és a dir, descuidant la veritable prevenció. En conjunt es preveu invertir vora 75 milions d'euros en l'obertura i manteniment de quasi 10.000 km de tallafocs, mentre les inversions en prevenció de causes i en vigilància són molt menors.
 
Aprofitant el període d’informació pública que ha acabat a finals de març, Acció Ecologista-Agró ha presentat al·legacions a tres nous plans de prevenció d’incendis, corresponents a les demarcacions forestals de Vall d’Alba, Requena i Crevillent (cadascú d’ells afecta a un gran nombre de municipis, donat que són d’àmbit supra-comarcal).

Seguint la mateixa línia de plans anteriors, la CMA dedica les majors inversions a actuacions de greu impacte ambiental i discutida i indemostrada eficàcia, com són els tallafocs i l’eliminació de vegetació, mentre es retalla la normativa de protecció ambiental i els efectius destinats a la vigilància i veritable prevenció.

A modus d’exemple, en la demarcació de Requena es pretén invertir (en un període de 15 anys) més de 62 milions d’euros per obrir i mantindre vora 7.000 km de tallafocs, cosa que implica el 65 % de les inversions que preveu el Pla. Aquestes actuacions impactants per les que aposta la Conselleria són intensives en maquinària i resulten destructives dels ecosistemes que pretenen protegir.



Els tallafocs no són actuacions preventives i la seua eficàcia està cada vegada més discutida, per científics i tècnics forestals; tenim la constància reiterada de que ni eviten els focs ni tampoc serveixen per parar-los en moltes ocasions. Per contra, eliminen grans quantitats de vegetació natural, afecten negativament a la fauna, danyen el sòl fèrtil i incrementen l´erosió i el risc de desertificació. Les formacions vegetals que resulten són més inflamables, més degradades i amb menor capacitat de resposta post-incendi.

La Conselleria segueix obrint enormes tallafocs ignorant els impactes negatius i malgrat el fet que els articles de la llei forestal amb els que pretén justificar aquestes actuacions (ZAU, zones d’actuació urgent) ni tan sols mencionen els tallafocs, ni directa ni indirectament.

Tot açò contrasta amb el fet que la majoria d’incendis tenen causes humanes, especialment negligències i accidents, i ací la vigilància i la dissuasió són les que fallen. Paradoxalment les partides econòmiques destinades a la veritable prevenció són insuficients i cada vegada es retalla més en efectius.

Als darrers mesos l’ERO de Vaersa ha fet fora a tres quartes parts dels tècnics dels parcs naturals, que també feien part de funció de vigilància. S´ha retallat en normativa protectora dels espais protegits i dels ecosistemes forestals en general (Llei d'acompanyament de pressuposts de 2013) i continuen retallant-se efectius adreçats a prevenció. Fa poc s’ha anunciat el tancament del punt de vigilància de Santa Barbara, a Pina de Montalgrao, dintre del degoteig continu de desprotecció del bosc i desmuntatge de la prevenció.

Acció Ecologista-Agró ha presentat al.legacions en temps i forma a aquests Plans i ha argumentat detalladament tots els impactes negatius de l’eliminació de la vegetació, alhora que argumenta la necessitat de incrementar els esforços i les dotacions en vigilància i dissuasió.

La insistència de la CMA en aquesta via equivocada d’errònia prevenció, explica que el nombre d’incendis anuals no disminueix i segueix sent molt elevat, al nivell dels anys 70-80. Agró reclama un canvi urgent de política de prevenció d’incendis i demanarà informació a la Conselleria pels interessos que hi ha darrere de la construcció de tallafocs i de l’ús intensiu de maquinaria pesant al bosc.

COMISSIÓ FORESTAL D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ.
Per a més informació: Carles Arnal. 690039828

2/4/2014


COL·LECTIUS ECOLOGISTES DENUNCIEN UNA TALA SALVATGE
A LA FINCA LES FERMOSES (CASTALLA).

Els terrenys afectats formen part de la Xarxa Natura 2000, ja que són Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'Especial Protecció per a les Aus; també estan inclosos en el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit.

Els grups d'Ecologistes en Acció d'Alcoi, de Sant Vicent del Raspeig i d'Alacant, el Grup Naturalista Heliaca (Monòver), el Grup Ecologista Xoriguer (de la Vila Joiosa) i la Societat Espanyola d'Ornitologia (Grup Local d'Alacant) denuncien la realització d'una tala salvatge de pins en la finca Les Fermoses, al terme municipal de Castalla.
Aquesta finca forma part de la Xarxa Natura 2000, tant per la seua condició de Lloc d'Importància Comunitària, com de Zona d'Especial Protecció per a les Aus, les dues més importants figures de protecció ambiental de la Unió Europea. Així mateix, està inclosa en el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit.
Segons denuncien els col·lectius ecologistes, des de fa setmanes està realitzant-se una tala en aquesta finca privada, que afecta milers de pins en una superfície possiblement superior a les 50 hectàrees.
Com a conseqüència dels treballs s'ha produït un deteriorament greu del medi a causa de l'excés de vegetació extreta i de la forma en què s'han dut a terme els treballs, clarament dirigits a obtindre el major benefici possible sense cap consideració cap als valors ambientals:
  • s'ha produït una greu afecció a la vegetació arbustiva a causa de l'arrossegament dels arbres talats sencers, sense desbrancar, en zones amb un fort pendent;
  • els peus de pi talats són els més grossos de la serra, com es pot observar en les zones d'acumulació de fusta estreta i si es comparen les soques dels exemplars talats i els individus que romanen en peu;
  • la fusta talada i les restes s'han acumulat a menys de 10 metres dels camins forestals, la qual cosa incompleix les normes legals de prevenció d'incendis forestals (art. 154 del Reglament forestal);
  • s'han ampliat els camins secundaris fins als 7 metres mitjançant l'eliminació de tota la vegetació;
  • part de les actuacions ha coincidit amb l'inici del període de nidificació de diverses espècies forestals amb el perjuí que això suposa per a l'avifauna.

Els ecologistes denuncien que amb les actuacions realitzades s'està afectant negativament diversos hàbitats presents a la zona, tots ells inclosos en la Directiva d'Hàbitats 92/45 i en la Llei de Biodiversitat 42/2007 [ NOTA 1 ].

Justament és la presència d'aquestos hàbitats i la d'algunes espècies protegides de fauna (com ara l'aligot comú -Buteo buteo-, el mussol banyut -Asio otus-, l'àguila serpera -Circaetus gallicus- i nombroses petites aus com la busquereta -Sylvia undata-, pàrids, etc.) la que va fer que la zona on està enclavada la finca afectada per la tala fóra inclosa en la Xarxa Natura 2000 per la Unió Europea a petició de la Generalitat Valenciana.

La zona afectada comptava amb la presència d'una vegetació que havia evolucionat bastant cap a la maduresa i estabilitat, que en aquest espai correspon finalment als coscollars i carrascals. L'eradicació de la vegetació existent suposa un retrocés cap a fases anteriors, en què predominen les plantes que necessiten una major il·luminació del sol i que són altament pirofítiques, és a dir, que tenen una gran propensió a cremar-se. S'han creat, en definitiva, unes condicions ambientals que incrementen el risc d'incendis: major insolació, menor capacitat de retenció d'aigua, més facilitat per a la combustió i més rapidesa de transmissió del foc.

Així mateix s'ha produït una important erosió en bona part de la superfície d'extracció, ja que l'arrossegament dels arbres sencers per terrenys amb un fort pendent ha desproveït el sòl de la vegetació que el protegia.

No sembla, per tant, que l'actuació feta puga justificar-se de cap manera per a lluitar contra els incendis, ja que un dels perills més greus dels incendis, que és l'erosió, ja ha sigut provocat amb la pròpia acció. A més a més, la reducció brutal de biomassa i la simplificació d'un ecosistema ja prou madur farà que augmente la possibilitat d'incendi i la seua transmissió.

L'aprofitament excessiu, tant de biomassa com de fusta, sembla que no és el més adient per a les nostres formacions arbòries en territoris amb una pluviometria baixa i molt irregular, on han de ser considerades com a boscos protectors. En aquest sentit, la política de promoció de l'extracció de biomassa forestal per part de la Conselleria resulta molt preocupant, ja que sembla que es pretén impulsar cegament aquesta activitat sense considerar les greus conseqüències que pot comportar si no es regula estrictament i es supedita a la conservació de la natura.

El fet de que la zona estiga inclosa en nombroses figures de protecció (Xarxa Natura 2000, ZEPA, Paisatge Natural Protegit) fa que siga encara més important l'estudi previ d'actuacions d'aquest tipus sobre l'estat dels ecosistemes i les espècies del paratge. És per això encara més incomprensible la tolerància de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que se suposa que ha de vetlar pel manteniment del patrimoni natural dels valencians.

Per totes aquestes raons, els col·lectius ecologistes denunciants exigeixen a la Conselleria la immediata paralització d'aquestes activitats i li sol·licitaran una còpia de l'expedient d'autorització de la tala. També anuncien que estan estudiant presentar una denúncia a la Comissió Europea per aquestos fets i demanaran que s'investigue la possible destinació de fons europeus a una actuació que vulnera la normativa comunitària de protecció ambiental.


NOTA 1:
Denominació Directiva Hàbitats
Comunitat Vegetal
Codi hàbitat
Formació vegetal
Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia
Quercetum rotundifoliae
9340
Carrascars
Matollars arborescents de Juniperus sp. pl.
Rhamno-Quercetum cocciferae
5210
Coscollars amb sabines
Matollars termomediterranis i pre-estèpics
Helianthemo-Thymetum piperellae
5330
Matollars
Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea
Teucrio-Brachypodietum retusi
6220 (*)
Pasturatges
(*) Hàbitat prioritari




27/3/2014

PARC NATURAL DE LES SALINES DE SANTA POLA

PARC NATURAL DEL MES, DESASTRE NATURAL LA RESTA DE L'ANY

Divendres 28 de març del 2014
19:30 hores
Centre Cultural Margalló
(C/ Solars, núm. 40, ELX)




14/3/2014


ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ I BOSC VIU

DEMANEN A “LA CAIXA” QUE NO SUBVENCIONE AGRESSIONS AMBIENTALS.



Un grup d'activistes d’Acció Ecologista-Agró i de la Plataforma Bosc Viu han desplegat avui una pancarta davant les oficines centrals de “La Caixa” a València per cridar l'atenció sobre les greus actuacions efectuades per la Conselleria de Medi Ambient amb finançament d’aquesta entitat bancària. Els ecologistes han mostrat imatges de les actuacions i han repartit informació als vianants per a donar a conèixer la gravetat de les actuacions que, paradoxalment, es presenten com a beneficioses per al medi ambient.



Un representant d’Acció Ecologista-Agró ha entregat una carta al director del banc per a donar-li a conèixer la situació i demanar-li que controle millor l'ús que es fa dels seus diners. L'entitat bancària hauria d'exigir unes majors garanties sobre la qualitat i el tipus d'actuacions realitzades i efectuar un seguiment dels resultats reals. En tot cas hauria de supervisar els efectes de les actuacions i deixar de subvencionar-les quan els efectes siguen perniciosos.



Membres d’Acció Ecologista-Agró acompanyats de biòlegs especialistes en ecologia i botànica, així com tècnics i experts forestals, han acudit a algunes de les actuacions finançades per “La Caixa” en espais protegits valencians i han pogut constatar sobre el terreny la gravetat de les actuacions efectuades amb subvencions de “La Caixa”. Aquest és el cas d'intervencions al Parc Natural de l'Espadà, de Calderona i al Parc Natural del Túria. En aquest darrer cas, a causa d'unes condicions inadequades de treball, es va originar un incendi forestal en ple paratge protegit que, d'haver-se estès, haguera constituït un desastre ecològic de grans dimensions, provocat per aquestes lamentables intervencions.



Malgrat els noms de les actuacions programades, aparentment beneficioses, els fets reals són desastrosos. Així és el cas d’actuacions com la del paratge de Rebalsadors, en ple cor de la Serra Calderona. Un projecte que teòricament pretén restaurar la coberta vegetal, millorar la biodiversitat, ajudar a la regeneració natural i a la repoblació forestal,... en realitat consisteix en l'eliminació d'enormes quantitats de vegetació natural valuosa, destruint més del 90% de la coberta vegetal, deixant el sòl fèrtil desprotegit i alterat per la maquinària emprada, incrementant el risc erosiu; risc que representa el problema ecològic més greu de les nostres muntanyes. Tot un desastre en què es van invertir vora 100.000 €, en 12 has. de bosc que van quedar arrasades amb l'ús de maquinària pesant. (En la pàgina web de Bosc Viu es pot ampliar aquesta informació i observar abundants imatges de les destrosses).



D’altra banda hi ha dubtes raonables sobre el destí concret de les subvencions, donat que les quantitats emprades no s'acaben de correspondre amb el tipus d'intervenció. “La Caixa” hauria de fiscalitzar ben bé si els preus que es paguen per la maquinària responen exactament a allò pressupostat o si hi ha intermediaris o sobrecosts no explicitats.



Els ecologistes esperen un canvi d'actitud per part de l'entitat bancària i una resposta positiva a les seues argumentacions. De no ser així, seguiran donant a conèixer a la població els efectes de les intervencions finançades i promovent que els ciutadans demanen, sempre respectuosament, però amb rotunditat, la finalització d'aquestes veritables agressions ambientals.


25/2/2014

Acció Ecologista Agró denuncia que els recents incendis forestals de la Calderona evidencien el fracàs de la política de prevenció de la Conselleria de Medi Ambient.

 

            Els recents incendis que ha patit la Serra Calderona les darreres setmanes, així com també els focs més destacats del 2012 i 2013 han estat resultat d’accidents i imprudències totalment evitables d’haver existit una bona política de prevenció, basada en l’ordenació del territori, la regulació d’usos, la vigilància, la dissuasió, la informació i l’educació ambiental. Ara han estat un llaurador cremant restes agrícoles i una imprudència en un xalet prop del bosc, l’origen dels focs. L’incendi més greu del 2013 va ser originat a Aiora per maquinària agrícola, i va sumar quasi la meitat de l’extensió cremada eixe any. Els focus més importants del 2012 (en Andilla i Xulilla) foren també una crema agrícola i una torre elèctrica en mal estat. En quasi tots els casos, els focs s’originaven en zones amb poca vegetació, en la perifèria del bosc, prop de carreteres o camins i de construccions humanes.

            Aquests focs demostren, una vegada més, l’estratègia equivocada de prevenció d’incendis de la l’administració valenciana, que dedica la major part dels recursos materials, humans i econòmics, a eliminar la vegetació de les muntanyes, mentre retalla, per altra banda, en vigilància i veritable prevenció. El resultat és que, malgrat algunes millores en l’extinció d’incendis, la prevenció segueix estant sota mínims i en l’actualitat tenim una mitjana d’incendis similar a la que hi havia als anys 70-80 del segle passat, és a dir, entre 400-500 incendis de mitjana anual; poc s’ha avançat en aquest sentit.

            Equivocadament l’administració destina milions d’euros a actuacions poc efectives (i moltes vegades contraproduents) d’eliminació de vegetació, que mai han demostrat la seua eficàcia (tret de situacions molt localitzades) i que degraden greument els ecosistemes que pretenen protegir. Enormes “tallafocs” que el foc acaba botant i eliminació de sotabosc en extenses àrees de les nostres muntanyes, són greus actuacions que no eviten cap incendi; que generen una vegetació més degradada i més inflamable i que, en tot cas, suposen danys importants als mateixos ecosistemes que teòricament es vol preservar, incrementant els fenòmens erosius i fent avançar el perill de desertificació al nostre territori.

            D’altra banda la Conselleria retalla i descuida la veritable prevenció, basada en evitar les causes dels incendis, la major part d’origen humà, fonamentalment accidents i negligències com ara cremes de restes agrícoles i marges, barbacoes i fogueres, instal·lacions i línies elèctriques en mal estat, etc. Les recents retallades executades per la Conselleria, com l’ERO de VAERSA (que ha fet fora a tres quartes parts dels tècnics dels parcs naturals valencians) i les retallades en la normativa dels espais naturals protegits (que desprotegeix en la pràctica, més de la meitat de la seua superfície) no fan més que accentuar aquest problema. Les retallades incloses en la llei d’Acompanyament de pressuposts, aprovada a finals de 2013, constitueixen el més greu atemptat a la protecció del medi ambient de tota la història democràtica del nostre país. No deixa de ser significatiu que Calderona, parc natural del mes de gener (i desastre natural la resta de l’any) haja patit dos importants incendis deguts a negligències, després de ser objecte de la campanya de publicitat i, a bombo i platerets, de la Conselleria, que intenta amagar el greu estat de desprotecció i manca de recursos del parc fent actes simbòlics.

            És necessari canviar radicalment el rumb destructiu del medi ambient que lidera la Sra. Bonig, abanderada d’un agressiu neoliberalisme que vol vendre a baix preu la natura al millor postor, encara que siga a canvi de quatre euros per a uns pocs. Per al PP, la protecció de la natura no és més que una molèstia i un impediment per a poder exprimir més encara els recursos naturals, fins no deixar més que les pedres. Cal un canvi d’estratègia en la prevenció dels incendis basada en evitar les causes humanes i no en eliminar la vegetació “per a que no es creme”. Volem evitar els incendis sense renunciar al manteniment del nostre, cada vegada menys ric, patrimoni natural. La Conselleria va, a tota velocitat, en sentit contrari.

Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.
COMUNICAT DE PREMSA
COL·LOQUI SOBRE LA GESTIÓ DEL
PARC NATURAL DE LA SERRA MARIOLA


Bosc Viu organitza un debat sobre la situació del parc natural de la Serra Mariola, amb representants de col·lectius ciutadans, crítics amb la gestió
de la Conselleria de Medi Ambient.
El debat serà el proper dimecres 26 de febrer,
 a les 19.30 hores,
al Centre Cultural CAIXAONTINYENT
C/ Josep Melcior Gomis, núm. 3, (Ontinyent).

            Aquest mes de febrer la Conselleria de Medi Ambient ha declarat la Mariola “parc natural del mes”, cosa que està implicant fer unes poques xerrades i actes protocol·laris, sense a penes repercussió pública, que pretenen tapar i maquillar la lamentable situació d’abandonament del parc natural.

            Els col·lectius ciutadans integrats en la Plataforma Bosc Viu han denunciat la política de retallades ambientals de l’administració valenciana que, en el cas de Mariola, han reduït a mínims històrics els equips tècnics i, a més, han deixat fora d’una efectiva protecció, una part important de la superfície del parc natural. Mariola és el parc natural del mes de febrer i, malauradament, un desastre natural tot l'any, donada la falta d'inversions, les mancances en dotacions, equipaments i mitjans materials i humans i l'absència d'una veritable política de protecció, conservació, millora i recuperació dels ecosistemes. A banda, manquen mesures efectives per a fomentar un desenvolupament rural sostenible i per a fer conscients als ajuntaments i veïns afectats que la protecció ambiental, ben desenvolupada, pot ser una font de recursos, de beneficis econòmics i de millora de la qualitat de vida. La manca d'interacció i participació en relació als actors socials interessats és altra deficiència greu de la política de des-protecció natural de la Conselleria de Medi Ambient.

A l'acte intervindran els següents ponents:
Carles Mansanet (Colla Ecologista la Carrasca, Alcoi)
Rafa Enguiux (Grup d’Amics de la Natura, Cocentaina)
Carles Arnal (Comissió Forestal d’Acció Ecologista Agró)

Amb aquest acte públic, Bosc Viu pretén donar a conèixer la veritable situació del parc natural, més enllà de les campanyes publicitàries del PP i de l’abandó de les polítiques de protecció. Els ponents repassaran les mancances i deficiències del parc, els riscos i amenaces que pateix, i plantejaran també propostes i alternatives per a millorar aquesta situació.

Col·laboren:
Colla Ecologista l’Arrel
Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida (CEVA)

Telèfon de contacte: 667 73 98 59 (Ferran Gandia i Navarro)