"Cremat sense fils" Plataforma contra l'Alta Tensió a les comarques centrals.
NO A L’ALTA TENSIÓ:
ATENCIÓ, GENT TREBALLANT RECICLANT CONSCIÈNCIES.
El periòdic d'Ontinyent, dissabte 19 de novembre del 2011
Les obres de construcció de la línia elèctrica aèria, que pretén enllaçar la línia Juan Urrutia d’Alcoi amb la Subestació d’Ontinyent, continuen a bon ritme, al temps que s’intensifiquen els esforços d’oposició, des dels moviments socials integrats en la Plataforma No a l’Alta Tensió, Cremat sense fils.
Encara no fa un any de la creació de la Plataforma contra l’Alta Tensió “Cremat sense fils”, però després d’una quantitat ingent de treball, d’un no parar d’activitats, aquesta s’ha fet un buit en la societat dels municipis d’un i l’altre costat de la Covalta, i serres que l’acompanyen.
Hi ha qui pensa que només es tracta d’una minoria que es limita a penjar pancartes dels balcons. Potser caldria respondre aleshores, que hi ha coses, com les bones essències, que es subministren en flascons menuts i que les idees, han de ser valorades per elles mateix, independentment de la quantitat de gent disposada a defensar-les públicament.
La plataforma, però, va molt més enllà i representa un moviment global que amb el temps s’imposarà, malgrat la ceguera d’alguns. En realitat, és un corrent d’aire fresc que acabarà renovant i reciclant consciències.
Possiblement, la plataforma sorgeix en el moment dels últims 30 anys en què el moviment social d’Ontinyent i la comarca presenta la seua millor cara. Està integrada, majoritàriament per gent jove, sens cap mena de dubte, les generacions millors formades que ha disposat mai aquest país, fruït de l’estat del benestar dels darrers anys. Formada en llengües, atapeïda de coneixement científic i ansiosa per demostrar-ho, si se’ls dóna una oportunitat de fer-ho, quan estem vivint moments en què l’atur juvenil frega el 50%. Enginyers, economistes, arquitectes, biòlegs, sociòlegs, i sobretot, gent que no està disposada a ser manipulada, engreixen la nòmina d’aquesta peculiar empresa.
Engegar, en un primer moment, el debat sobre la necessitat real de construir aquesta línia d’alta tensió, per a tot seguit, replantejar el model de creixement imperant. Aquesta pot resultar una aposta provocadora, de fet pretén ser-ho, sobretot per a aquells que estan còmodament instal·lats sobre el model actual; però la realitat és que, més prompte o més tard, estem avocats a abordar la qüestió, i la plataforma ara, vol provocar la reflexió i promoure el canvi. Això és inevitable perquè el model regnant ha quedat demostrat haver fracassat; no hi ha planeta que suporte el ritme de depredació del món occidental, això són faves explicades (el sistema planeta té capacitat per a produir una determinada quantitat de recursos; nosaltres, sobretot el món occidental, o el nord, com es vullga dir, consumim una quantitat de recursos molt superior).
Hi ha alternatives a la construcció aèria de la línia d’alta tensió Juan Urrutia-Subestació d’Ontinyent. Si finalment queda convenientment justificada la seua construcció, en un escenari de crisi en què els consums energètics han baixat considerablement, la línia elèctrica podria i hauria de construir-se soterrada seguint el traçat de l’actual autovia. Aquesta és una possibilitat plenament viable, i que s’aplica en altres països amb major sensibilitat ambiental. Per suposat, aquesta alternativa obliga a fer una major despesa econòmica a l’empresa elèctrica, però posats a fer balanços econòmics, ¿quin és el valor, en diners comptants, del paisatge que aquesta línia elèctrica aèria va a fer malbé, ara i per a sempre?...
Anant més enllà, i sobre la base d’un creixement sostenible, amb el vertader significat d’aquesta paraula, el present i el futur del nostre model econòmic s’ha de fomentar, parlant en termes energètics, en l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica, i en la progressiva substitució del sistema elèctric, des del model concentrat vigent a un model distribuït, en què els centres de producció d’energia es trobarien més a prop dels centres de consum d’aquesta. Però caldria també parlar de la política de residus, de les famoses 3 R’s, el Redueix, el Reutilitza i el Recicla. Perquè tot està connectat amb tot, som energia i aquesta es transforma d’unes formes a d’altres. Si aconseguim que els processos siguen cíclics, com es produeix en els sistemes naturals, que no cal oblidar, han perdurat en el temps, en lloc de lineals, com els de la majoria dels sistemes creats artificialment per l’home, i que ens han portat a aquesta crisi mediambiental, triomfarem davant d’aquesta, la crisi de veritat a què s’afronta la humanitat en aquest segle. Si, per contra, ens obstinem en perpetuar el model existent, fracassarem.
Som energia, tot és pot traduir i quantificar en termes energètics; plantejar el tipus de ciutat que volem dissenyar (ciutat compacta vs ciutat disseminada), el model de transport de persones i mercaderies, el futur de l’agricultura i dels altres sectors productius, entre d’altres, cal que siguen posats sota revisió. Que la seua anàlisi racional ens porte, a poc a poc, cap a un sistema més pròxim al bategar d’aquest planeta, que ens dóna per viure. En definitiva, que tot plegat servisca per a construir un futur que siga realment racional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada