Quart capítol del cicle de conferències 2011 del Jardí Botànic U.V., dedicat a l'any internacional dels boscos. Programació.
La conferència, celebrada el dimecres 26 d'octubre a l'auditori Joan Plaça del Botànic, va estar a càrrec de la Dra. Eva Barreno que és catedràtica de botànica de la Universitat de València i membre de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE).
Els líquens són uns magnífics indicadors de la salut dels boscos i de la biodiversitat que atresoren. La seua funció, com a bioindicadors, no té res que envejar a la dels aparells més sofisticats, i inclús, tenen majors avantatges perquè, aquests últims, poden fallar en els moments més inoportuns. El seu creixement molt lent i la gran sensibilitat a les condicions ambientals, provocada per la manca d'una "pell" protectora com la de l'escorça d'altres espècies vegetals, els converteix en inmillorables registres ambientals que memoritzen els canvis en el medi en què s'integren.
Espanya junt a Grècia, són els únics països europeus que no incorporen els resultats subministrats per aquests bioindicadors en la gestió dels espais naturals, com així ho fan, la resta dels països europeus i altres del món occidental.
En la primera part de la seua intervenció, la Dra. Barreno va fer una síntesi sobre els treballs d'investigació que realitza en el camp de la simbiogènesi (entre un fong i una alga) dels líquens, i que són de primera referència a nivell mundial.
Seguidament, va relatar l'estat de conservació dels líquens i, en paral·lel, de la biodiversitat en general, en diferents punts del món, com ara, Califòrnia, Mèxic, Europa i Espanya. Per a acabar, descrigué el cas valencià, de la mà de tres espais emblemàtics, com són el Carrascar de la Font Roja, la Serra d'Espadà i el Barranc dels Horts i altres punts del Maestrat. Malauradament, els escenaris de degradació paulatina d'aquests ecosistemes que van ser predits fa dues dècades, no han servit per a frenar la degradació d'aquests que pot ser constatada actualment.
Com a conclusió, la presència de grans quantitats de carboni atmosfèric i de compostos de sofre per la crema de combustibles fòssils, l'acumulació de nitrats provocada pel sobrepastoreig, a més de la presència d'ozó troposfèric, són les principals amenaces per als líquens i els nostres boscos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada