31 de des. 2014

PROTOCOL D'ACTUACIÓ DAVANT LES PLAGUES D'INSECTES BARRINADORS QUE AFECTEN A LES MASSES FORESTALS DEL TERRITORI VALENCIÀ. PROPOSTA ALTERNATIVA A LA SEGUIDA PER L'ADMINISTRACIÓ.


1.- Introducció
Durant l’any 2014, i des de la passada primavera, es té coneixement de mortaldats excepcionals de pins blancs (Pinus halepensis) en el territori valencià. Amb retard evident, la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient publicà una Ordre, aquest passat 3 de novembre, que declarava l'existència de plagues d’escolítids (Tomicus destruens, Orthotomicus erosus i Ips sexdentatus), en les masses forestals de molts termes municipals del nostre territori. En la mateixa Ordre s'estableix l'obligatorietat del tractament per al control de les plagues d'insectes perforadors, durant la campanya 2014/15, en els termes municipals que l'Ordre arreplega.
L'Ordre també estableix que, en les muntanyes gestionades per la Generalitat Valenciana, serà la pròpia Generalitat la que realitze els treballs amb mitjans propis. En les muntanyes no gestionades per la Generalitat Valenciana, aquesta prestarà assessorament a través del personal de la Direcció General del Medi Natural i de les direccions territorials. Aquestes últimes, notificaran als ajuntaments citats a l'Ordre, la publicació de la mateixa, així com les zones a tractar en cada municipi.
El tractament obligatori que contempla l'Ordre consistirà en la tala i escorçat dels peus morts o afectats amb risc fitosanitari. L'Ordre també contempla l'extracció de la muntanya, però aquesta última actuació, al nostre entendre, és qüestionable, i en tot cas, ha de realitzar-se sense que no comporte aprofitaments de biomassa posteriors, per la qual cosa només hauria d'utilitzar-se per a l’aprofitament dels veïns del lloc. Cal remarcar que els tractaments han d'efectuar-se amb anterioritat al moment que emergisca de l'interior dels pins la nova generació d'insectes, per a la qual cosa s’estableix el següent calendari:

  1. Abans del 15 de març de 2015, per als arbres morts o afectats durant el quart trimestre de l'any.
  2. Abans del 15 de maig de 2015, per als arbres morts o afectats durant el primer trimestre de l'any.
  3. Abans del 15 d'agost de 2015, per als arbres morts o afectats durant el segon trimestre de l'any.
  4. Abans de l'1 d'octubre de 2015, per als arbres morts o afectats durant el tercer trimestre de l'any.

En la nostra opinió, l'Ordre de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient 25/2014, de 29 d'octubre (publicada al DOCV el 3 de novembre de 2014), conté un important error quan, en l’article 4, al punt 2n, contempla com a tractament aconsellable, però no obligatori: “la col·locació de paranys amb feromones per a la captura d'insectes adults”.
La bibliografia consultada, així com les publicacions que poden considerar-se de referència, estableixen que els paranys de feromones són d'escassa capacitat atractiva per als exemplars de Tomicus destruens, que és el principal agent causant de l'actual plaga. Per contra, en les mateixes fonts, s’assenyala la forta atracció que generen algunes cairomones per a aquest escolítids. Per tant, si s'utilitzaren paranys complementaris, haurien de ser paranys encebats amb cariomones i no amb feromones.
D'altra banda, considerem incompleta l'Ordre perquè la Conselleria no assumeix la responsabilitat que li correspon. Creiem que hauria de contemplar-se una línia d'ajudes per a la realització d'aquests treballs obligatoris, donada l'evident responsabilitat de l'administració valenciana, tant per l'esmentada lentitud en la reacció de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, com per l'abast i extensió de la plaga, molt superior a la detectada ara fa dues dècades, en la campanya 1995/96, com a conseqüència, al nostre parer, de la retallada efectuada en el passat 2013 en els mitjans humans disponibles en la Direcció General del Medi Natural, específicament responsables de la Sanitat Forestal, quan totes les condicions, com reconeix la pròpia Ordre, “de sequera extrema”, indicaven que no procedien retallades en mitjans, sinó incrementar els mitjans de vigilància i control de plagues.

Tractaments
1. Tractament Obligatori.
Els arbres malalts però VIUS, amb diversos graus d’esgrogueïment, seran tallats, escorçats i deixats en contacte amb el sòl per a afavorir la seua descomposició. Els arbres morts només seran tallats per motius de seguretat si són prop de camins, sendes, construccions o infraestructures.
Ha de retirar-se tot peu amb evidències d'afecció: esgrogueïment i orificis d'entrada que presenten serradures fresques en les proximitats.

2. Tractaments complementaris
Les estratègies per al control dels escolítids s'han basat tradicionalment en mètodes de sanejament mitjançant tales dirigides i captura amb arbres esquer. Durant les últimes dècades, s'han incorporat estratègies de captura massiva en paranys encebats amb compostos semiquímics. Però, en el cas del Tomicus destruens, la falta de coneixements suficients sobre la seua atracció cairomonal, juntament amb la manca de feromones agregatives en les espècies de Tomicus destruens, ha comportat que no estiguen disponibles esquers químics altament eficients (1).

1. Resposta de Tomicus destruens i Tomicus piniperda (col.:Scolytinae) a compostos cairomonales dels seus hospedantes. Ana Belen Martin Hernandez i otr@s. 6º Congrés Forestal Español, Vitòria – Gasteiz, juny 2013.

2.1. Esquers Naturals
Aquests esquers naturals consistiran a utilitzar arbres malalts però VIUS, amb diversos graus d’esgrogueïment, perquè una vegada trossejats i deixats sobre el sòl, es convertisquen en punts esquer que atraguen als exemplars adults dels escarabats perforadors, impedint que colonitzen nous arbres sans.
La densitat proposada són 2 punts esquer per hectàrea, tant en les masses afectades com en les perimetrals a les mateixes, per a intentar frenar l'expansió de la plaga. Les àrees en què només hi haja arbres morts no requereixen actuació, ja que els barrinadores adults ja no estan en l'arbre. Els esquers seran revisats setmanalment, i escorçats i substituïts mensualment o quan presenten un elevat nombre d'adults.
A favor dels esquers naturals està també la relació inversió/generació d'ocupació.

2.1.1. Exemples d'actuacions:
Imaginem una massa regular de 100 hectàrees (10 ha x 10 ha), en l'interior de la qual hi ha arbres morts i uns altres que esgrogueeixen; caldria actuar en aquestes 100 ha i en les 44 del seu perímetre exterior, en el cas que foren arbrades. Caldria actuar sobre 144 hectàrees, amb dos esquers per cadascuna, amb el que caldria crear 288 punts d’esquers per a assegurar que la major part dels insectes adults no ataquen a arbres sans.
Si en aquesta massa de 100 ha s'observa 1 taca de 4 ha (2 ha x 2 ha), cal actuar en aquestes 4 ha i en les 12 ha que les envolten, és a dir, un total 16 ha i es crearien 32 punts esquer. Si hi haguera 3 taques de 4 ha, caldria actuar en 16 x 3 = 48 ha, amb la qual cosa es crearien 96 punts d’encebament.

2.1.2. Mitjans humans i materials requerits:
Es considera que la brigada òptima és d'1 capatàs i 2 peons forestals (equipats amb una motoserra i una escorçadora), amb un tècnic que planifique i dirigisca els treballs cada 3 o 5 brigades. Cadascuna d'aquestes brigades podrà cobrir unes 100 hectàrees els dos primers mesos, i a partir del tercer mes, es pot dedicar també a tallar arbres morts perillosos, que han de ser trossejats i disposats en el sòl de forma transversal al sentit del vessament, per a frenar els processos erosius, amb trituració i extensió en el sòl del brancatge inferior a 10 cm de diàmetre.
Progressivament, i sempre de forma complementària a la funció principal de manteniment i renovació d'esquers vius, es podran tallar arbres morts no perillosos, actuant igual que amb els perillosos, i aquesta fusta podrà ser extreta, però solament per a ús dels veïns dels municipis confrontants a la massa forestal afectada. La lluita contra una plaga no ha de convertir-se en una ocasió per a aconseguir aprofitaments que, d'una altra forma, no es donarien.
En qualsevol cas, encara que una part de la massa forestal estiga completament seca, no caldrà actuar en el seu interior. Si se sol·licita l'extracció d'aquesta fusta morta, caldrà deixar un mínim de 10 arbres morts en peu per hectàrea, ben distribuïts, perquè amb el seu efecte penjador faciliten l'arribada d'ocells que ajuden a la regeneració natural pel seu efecte, comprovat, dispersor de llavors.

2.2. Paranys de cairomones
L'elevada mortaldat esperable per a la tardor de 2014, podria justificar la seua utilització conjunta amb arbres esquer. En aquest cas, la densitat proposada serien dos paranys per hectàrea al costat dels dos arbres esquer. Com vam esmentar anteriorment, l'Ordre 25/2014, de 29 d'octubre, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient (publicada en el DOCV de 03 de novembre de 2014) parla, erròniament, de feromones.

3.- Conclusions
La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient és responsable que la plaga de escolítids d'aquesta campanya 2014/15 supere l'amenaça que va representar qualsevol de les anteriors, inclosa l'ocorreguda en els anys 1995/96 (que recordem va ocórrer després dels pitjors incendis que ha patit el territori valencià, que van tenir lloc l'any 1994), posant en perill 300.000 hectàrees de masses forestals en les muntanyes valencianes. La Conselleria ha d'assumir la seua responsabilitat i recuperar, de forma permanent, no solament com a actuació reactiva i d'emergència, els mitjans i dotacions del servei de prevenció i lluita contra plagues. No és admissible que la Conselleria, que té totes les competències, i per tant, l'obligació d'actuar, no assumisca les responsabilitats que li corresponen. Tampoc és admissible que, en determinats municipis, els seus responsables hagen oferit respostes tals com: “traslladar a la població (la llavor d'observació) l'informar d'aquelles zones que consideren afectades”, eludint les seues responsabilitats i les de l'administració valenciana, en la vigilància i preservació de les muntanyes del nostre territori. Amb el seu retard en la presa de les mesures necessàries, falta d'assumpció de responsabilitats i incapacitat per a oferir respostes eficaces, la Generalitat Valenciana està col·laborant amb el fet que la plaga aconseguisca una enorme i dramàtica magnitud.
El Consell ha de proporcionar els mitjans, ja siga mitjançant personal públic o mitjançant línies d'ajudes, perquè els municipis puguen fer front a la plaga d'insectes perforadors en les masses forestals afectades o en risc de veure's afectades en els seus termes municipals.
Les línies d'ajuda, als municipis i a particulars, que considerem imprescindible que establisca el Consell, han de condicionar-se, en tot cas, al fet que solament es contracte per al maneig i control de la plaga d'insectes perforadors a empreses especialitzades en control de plagues forestals.

Igualment, ha de ser condició ineludible per a tota administració que encarregue a una empresa tasques relatives al maneig i control d'aquesta plaga de escolítids, exigir a l’empresa el requisit d'especialització i experiència acreditada en la gestió de plagues forestals. Els riscos d'una possible extensió, encara major, de la plaga, per un maneig defectuós, així ho exigeixen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada