Bosc Viu

2012-02-01T10:02:00.000-08:00

DIA DE L’ARBRE 2012, AMB ADIEM I LA COLLA ECOLOGISTA L’ARREL.

El 31 de gener, dia en què es celebra el Dia de l’Arbre, la Colla Ecologista l’Arrel, de la mà dels integrants d’ADIEM, ha encetat la segona fase de la campanya de reforestacions 2011-2012. (Durant aquesta fase es realitzen les reforestacions amb el transplantament d’arbres, mentre que des d’octubre, les tasques s’han limitat a la realització de clots).

La zona triada per a reforestar en aquesta ocasió es troba en la perifèria de la població d’Ontinyent, i amb aquesta intervenció, es pretén iniciar una nova línia de treball que complemente les intervencions en zones forestals i que ja s’estan executant. A les zones periurbanes de les ciutats, existeixen retallades de terra que, per uns motius o altres, han quedat abandonades. En moltes ocasions, aquestes superfícies es troben plenes de residus abocats per desaprensius amb comportaments incívics.

La finalitat d’aquesta iniciativa és, per tant, doble; per una banda, es pretén revaloritzar aquests espais que ara tenen poca consideració, embellint-los per al gaudi de totes i tots, i per altra banda, dotar-los d’un cert caire forestal, que de segur, en un temps antiquíssim disposaven. Si bé és cert que aquests espais no arribaran mai a ser boscos, sí que poden servir per a subministrar llavors en el futur, que siguen usades en la gestió de vivers forestals, com per exemple, el que administra la pròpia Arrel.

Al llarg del matí, els components d’ADIEM han plantat un total de 39 plançons d’espècies autòctones del bosc mediterrani. Han estat un grup de roures (Quecus faginea), freixes de flor (Fraxinus ornus) i arbocers (Arbutus unedo); arbres bells que, pel fet de ser autòctons, es troben perfectament adaptats a les condicions ambientals del nostre territori i compleixen perfectament la funció que tenen encomanats els arbres i les formacions vegetals.

Aprofitem l’ocasió, per a convidar a la ciutadania en general, a sumar-se a les iniciatives populars de reforestació organitzades per la Colla Ecologista l’Arrel, que es difondran en breu i que es troben emmarcades en un projecte de restauració forestal que porta vigent més de 20 anys i que pretén defensar, promoure i reforçar els boscos autòctons.

Ontinyent, a 31 de gener del 2012

2012-01-31T03:41:00.000-08:00

DIA DE L’ARBRE 2012.

El dia 31 de gener és el Dia de l’Arbre, una celebració simbòlica de caràcter internacional, i un bon dia per a adoptar compromisos d’actuacions que abasten tot l’any en defensa dels arbres i dels boscos.

La Conselleria responsable de Medi Ambient en el País Valencià, aprofita aquesta data assenyalada per a desplegar la seua maquinària propagandística i donar una visió que no es correspon amb la realitat. Una Conselleria que és capaç de realitzar i defensar tales de milers d’arbres en el bell mig del Parc Natural de Penyagolosa, amb el pretext de combatre una plaga de vesc (Viscum album), promoure l’eliminació de quantitats ingents de vegetació viva i valuosa per a cremar com a combustible, que realitza obres de gran impacte amb l’excusa de prevenir els incendis forestals, com ara, els tallafocs i l’eliminació de vegetació en grans superfícies afectades per faixes auxiliars i altres, quan, aquestes no es poden considerar mesures preventives, sinó de facilitació de l’extinció, i no ha quedat demostrada la seua eficàcia, cosa que es comprova incendi rere incendi. Una Conselleria que arremet contra la vegetació arbustiva en les intervencions de silvicultura, com és el cas d’un projecte de restauració hidrològic-forestal realitzat a Bicorp i Millars en els últims anys, en què, per a millorar la infiltració de l’aigua de pluja i recàrrega dels aqüífers, s’ha eliminat la vegetació perquè aquesta consumia aigua. Una Conselleria que l’any 2011, declarat Any Internacional dels Boscos, no va tindre millor ocurrència que celebrar el Dia de l’Arbre, tot incloent-hi la corresponent foto del conseller en aquell moment Sr. Cotino tot envoltat de xiquets de les escoles de la comarca, en la serra d’Agullent, amb l’olor a fusta cremada present en l’ambient després d’un devastador incendi que va afectar la zona uns pocs mesos abans, quan tots els experts coincideixen que, després del pas del foc, les reforestacions (que en molts casos són innecessàries) han de ser ajornades durant un temps prudencial, perquè qualsevol intervenció pot dificultat el procés de regeneració natural post incendi. Lluny d’aquestes consideracions, la Conselleria va permetre extreure immediatament la fusta cremada de la serra d’Agullent, sense importar als gestors responsables, l’existència d’estudis científics que desaconsellen aquesta pràctica. I, pel que fa a reforestacions, en un dia tan assenyalat com aquest, la conselleria dificulta l’obtenció de dades, no és transparent, i les dades que ofereix no són coherents, cosa que ens fa pensar que tot és el fruit de la improvisació i del maquillatge informatiu. En la pràctica, a les reforestacions promogudes per l’administració autonòmica (reforestacions monoespecífiques de pin blanc), s’usa maquinària pesant que té impactes greus sobre la vegetació preexistent i són extremadament mal dissenyades, fins al punt, d’arribar a plantar pins en zones on ja són presents aquests i amb uns ports considerables de fins a 3 i 4 metres d’alçada. Tot un seguit de despropòsits, el que caracteritza el dia a dia de la gestió forestal de les nostres forests, que deixa entreveure una manca d’interès pel treball ben fet i la conservació real del nostre patrimoni natural.

Precisament ara, quan està en ple procés d’elaboració el Pla d’Acció Territorial Forestal (PATFOR), document que traçarà la línia mestra de les intervencions forestals i que de ser aplicat segons està sent concebut, tindrà unes conseqüències nefastes sobre l’estat de les nostres masses forestals, perquè en el fons, el que planteja és l’eliminació de més de la meitat de les existències actuals de vegetació al País Valencià.

Davant de la inoperància de l’administració autonòmica, Acció Ecologista Agró i els col·lectius ecologistes agrupats en la plataforma Bosc Viu (Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians), han presentat hui una sèrie d’idees i propostes adreçades als diferents partits polítics amb representació en les diferents institucions, Ajuntaments, Diputacions, i les mateixes Corts Valencianes, convidant-los a que faciliten l’elaboració d’intervencions ben dissenyades que tinguen com a finalitat la defensa dels arbres i de les nostres formacions vegetals. El conjunt de propostes plantejades van en la línia marcada pels següent punts:

· Vetllar perquè no es destruïsquen innecessàriament més arbres, ni tampoc la valuosa vegetació arbustiva. Abans que res, la primera tasca és defensar aquells arbres i formacions vegetals existents, protegint-los de forma efectiva front a qualsevol tipus d’amenaça.

· Conscienciar als ciutadans del valor del bosc. Cal educar, formar, i difondre la importància de les funcions que tenen els boscos (com a reguladors del clima, perquè atresoren una gran biodiversitat, són subministradors de diferents recursos, perquè creen paisatges bells, etc...).

· Incrementar i millorar les zones verdes dels municipis. No cal oblidar les zones agrícoles, que en molts casos, suposen vertaders cinturons verds de les nostres ciutats, i a més, atresoren un gran coneixement i tradició cultural. Ara bé, havent quedat palesa la crisi del sector agrícola, és necessari descobrir noves vies que han de passar necessàriament per la promoció d’un tipus d’agricultura amable amb l’entorn i que proporcione productes de qualitat.

· Incrementar les dotacions de vigilància, prevenció i conciliació d’usos. Fer complir les normes de protecció, augmentar els equips humans i materials, així com els dispositius emprats, no sols per a prevenir i evitar incendis forestals, sinó també per a evitar altres actuacions indesitjables, com ara els abocaments incontrolats de residus, l’obertura il·legal de camins, les construccions il·legals, les tales irregulars, i qualsevol altra pràctica inadequada en medi natural.

· Fomentar la recuperació i la restauració de la vegetació natural. Els ecosistemes forestals són, en el seu conjunt, sistemes d’una gran resiliència. Malgrat la intensitat i la reiteració de la degradació que han sofert per l’acció antròpica, els mecanismes de regeneració natural són presents per a restablir els equilibris i valors perduts. Cal respectar els processos de regeneració natural perquè són extremadament eficients; cal entendre’ls, afavorir-los i reforçar-los, quan siga possible, amb accions assenyades i ben dissenyades, que no posen entrebrancs en la dinàmica de la vegetació.

· Promoure i executar restauracions de la coberta vegetal en zones degradades. No és necessari cobrir grans extensions; és molt més efectiu manejar parcel·les més menudes i realitzar treballs ben fets. En aquest cas, és la qualitat de la intervenció, i no la quantitat, el que ens ha de preocupar. Per a aconseguir-ho, caldria comptar amb el voluntariat, donar suport a iniciatives ciutadanes i escolars, fomentar la investigació a través de les universitats i els diferents centres d’investigació, promoure les actuacions a menuda escala ben dissenyades i organitzades, i que tinguen continuïtat en el futur. No fan falta promeses de milers d’hectàrees ni de milions d’arbres, que mai es compliran i que, en la pràctica, s’executen mal. És preferible un pla mesurat, viable, de qualitat, i plantejat a llarg termini, perquè el ritme de creixement de la vegetació en els ecosistemes mediterranis és lent.

València, a 31 de gener del 2012

2012-01-21T06:26:00.000-08:00

FOTOS DE L'ACCIÓ "QUÈ HA FET LA CONSELLERIA PEL BOSC EN EL 2011, ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS?

Amb una miqueta de retard, ací podeu veure les fotos de l'acció realitzada el passat 28 de desembre.

Els tres Reis Mags feren lliurament de les seues ofrenes a Presidència de la Generalitat Valenciana, branques seques, per les tales realitzades, terra, per l'erosió promoguda i carbó, per una gestió forestal nefasta.

https://picasaweb.google.com/boscviu/Accio28DesembreDel2011QueHaFetLaConselleriaPelBoscEnEl2011#slideshow/5691674078221260754

2011-12-26T13:10:00.000-08:00

La comissió forestal d'Acció Ecologista Agró, Marfull AEA i la plataforma Bosc Viu (Defensa dels Ecosistemes Forestals Valencians) preparen una acció pacífica per al proper dimecres 28 de desembre a la plaça de l'Ajuntament de València, a les 12:00 hores.

La finalitat de l'acció és preguntar públicament a la Conselleria de Medi Ambient què ha fet pels boscos durant l'any 2011, Any Internacional dels Boscos. Molta gent podria pensar que no s'ha fet res, per la poca difusió i interès mostrats per la Conselleria, però això no és així. La Conselleria de Medi Ambient ha realitzat, i continua realitzant, tales al bell mig del Parc Natural del Penyagolosa, ha menysvalorat les formacions arbustives, ha aprovat Plans de Prevenció d'Incendis que preveuen la realització de treballs forestals d'un gran impacte paisatgístic i mediambiental, ha realitzat reforestacions difícils d'entendre (per dir-ho de manera suau), com ara, la del propi conseller Cotino a les terres cremades de la serra d'Agullent i, en definitiva, ha realitzat i realitza una gestió forestal desastrosa.

La Comitiva Reial formada pels tres Reis Mags, dos patges i els portadors d'estendards (pancartes), farà lliurament de branques seques, representant les tales i el menyspreu al sotabosc i les formacions arbustives; terra, pel sòl que es perd a causa de les actuacions forestals agressives; i carbó, perquè una gestió forestal tan nefasta no es mereix una altra cosa. "OR, ENCENS I MIRRA, de la mà de Bosc Viu".

Des de la plaça de l'Ajuntament, ens adreçarem al Palau de la Generalitat, per a lliurar un escrit a la Conselleria de Medi Ambient.

L'acció serà pacífica i finalitzarà al voltant de les 13:00 hores.

2011-12-09T14:54:00.000-08:00

COMPROMÍS RECLAMA LA PARALIZACIÓN DE LA TALA DE PINOS CENTENARIOS EN EL PENYAGOLOSA.

El diputado Juan Ponce estima que la supuesta plaga de muérdago esgrimida por el Consell es una coartada para sacar madera.

9 de diciembre de 2011

Ante la nueva campaña de tala de pinos centenarios reanudada a comienzos de diciembre en pleno corazón del "Parc Natural del Penyagolosa" por orden del gobierno valenciano, el diputado de Compromís Juan Ponce, ha registrado en "Les Corts" una batería de preguntas parlamentarias pidiendo explicaciones detalladas y ha reclamado la paralización inmediata de la tala, con la que según el proyecto de la "Conselleria de Territori i Medi Ambient" se pretende eliminar una supuesta plaga de muérdago que afectaría a dichos pinares. El proyecto de la conselleria contempla la tala de hasta 10.000 ejemplares adultos de estos árboles, de los que se llevan talados unos 2.000.

Con su iniciativa el diputado de Compromís respalda en el terreno político una acción social de protesta que llevó a cabo en la mañana del jueves convocada por la plataforma de defensa ambiental Bosc Viu. La movilización tuvo lugar en el interior del espacio, donce ya ha comenzado la segunda temporada de tala después de la realizada el año pasado, en el que se derribaron más de un millar de pinos adultos. Dada la forma en la que se está gestionando el proyecto, a juicio del diputado más parece una coartada para sacar madera que un combate real contra una presunta plaga.

Según ha asegurado Ponce "prácticamente ya no nos quedan bosques originales o primarios, lo que hay es más bien un monocultivo de pinar tan rematadamente mal gestionado que presenta un cuadro lamentable, con claras muestras de debilidad, con poca cobertura vegetal, empobrecidos y enfermos. Si es cierto que existe un aumento de la presencia de muérdago, desde luego la forma de combatirla no es talando árboles de gran valor ecológico y paisajístico apenas afectados. Esto es ridículo, es pretender curar la enfermadad matando al enfermo.

De hecho, la observación directa tanto de la zona supuestamente afectada como de las vigas abatidas revela que se han apeado árboles perfectamente capaces de aguantar la presencia del parásito, incluso árboles enteramente sanos. El muérdago chupa la savia de los árboles en los que se prende, y en el peor de los casos puede provocar, al cabo de muchos años, la muerte de algún ejemplar, "lo que entra dentro de los ciclos normales del bosque", ha señalado el diputado de Compromís.

Además, "la forma de combatir la presencia del muérdago sería mediante la introducción de especies vegetales que ayuden a diversificar el bosque, que ofrezcan alimentos a las aves -que son los que dispersan el muérdago-, efectuar podas selectivas y actuar de forma puntual, cuidadosa con el medio. En suma, actuando científicamente, que en un principio era lo que preveía el proyecto de la conselleria, aunque ahora haya degenerado en esta absurda actuación", ha concluido Ponce.

2011-12-08T17:31:00.000-08:00

ACCIÓ DE PROTESTA CONTRA LES TALES DE MILERS DE PINS

AL PARC NATURAL DE PENYAGOLOSA.

Sant Joan de Penyagolosa, a 8 de desembre del 2011.

Representants de la plataforma BOSC VIU, han efectuat una pacífica acció de protesta contra les tales de milers de pins en bon estat que està efectuant la Conselleria de Medi Ambient al mateix cor del Parc Natural del Penyagolosa, amb l’excusa de combatre una plaga de vesc (“muérdago”) i el seu “Pla de Control del Vesc” (es pretenen tallar 8000 arbres en un termini de 8 anys).

Una bona representació de membres de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista Agró, excursionistes, membres de MARFULL, de GRÈVOL i de GECEN, així com, veïns de diferents poblacions al voltant del massís, integrats tots en la Plataforma Bosc Viu, han desenvolupat una vistosa acció pacífica de protesta contra les tales injustificades i abusives, davant de l’ermitori de Sant Joan.

Unes cinquanta persones han desplegat cartells que formaven els lemes: “Prou de tales pel vesc” i “Per protegir no cal destruir” i han repartit fullets informatius a visitants i excursionistes que es trobaven en les immediacions de l’ermitori, així com a representants de col·lectius locals relacionats amb el parc natural de Penyagolosa. Bosc Viu està en contacte amb diferents entitats de la comarca i de la resta de Castelló per a coordinar actuacions en contra de les tales i d’altres actuacions agressives de la Conselleria de Medi Ambient, en relació a la gestió del parc i a la seua equivocada política de “prevenció” d’incendis (PPIF).

BOSC VIU reclama la immediata paralització i suspensió de les tales i que es posen en marxa actuacions alternatives, sense impacte ambiental, basades en repoblacions respectuoses i diversificades amb l’ús de diferents espècies d’arbres i arbusts que proporcionen fruits a les aus frugívores (principals responsables de la dispersió de les llavors del vesc), amb la intenció d’ampliar la dieta d’aquestes aus, així com, la realització de podes selectives i altres actuacions puntuals i respectuoses amb l’ entorn.

La Plataforma també s’oposa al Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del Parc de Penyagolosa (PPIF) elaborat per la Conselleria, que pretén obrir gran quantitat d’inútils tallafocs, l’eliminació de vegetació viva i valuosa, i la desprotecció del sòl fèrtil, mentre es retallen les partides econòmiques dedicades a la veritable prevenció (evitar les causes humanes del foc) i que inclouen vigilància, detecció, dissuasió, regulació d’usos, formació, educació ambiental, etc.

La Conselleria es justifica dient que talla milers de pins adults, molts d’ells en bon estat, per a controlar una plaga de vesc (“muérdago”: Viscum album), una planta paràsita que xucla saba de la planta i que, amb el temps, al cap dels anys, podria arribar a matar alguns pins.

Pensem que aquesta actuació no està justificada. Els efectes que té són molt negatius. No sols s’eliminen milers de grans arbres, sinó que les tales i l’extracció de la fusta danyen altres arbres i arbusts, afecten al sòl fèrtil i incrementen l’erosió. A banda d’això, hi ha alternatives millors.

És la política de l’administració valenciana, la que ha convertit els nostres boscos en monocultius de pins, monòtons, poc diversificats, amb poca cobertura vegetal, empobrits i amb moltes plagues (no sols de vesc, també de processionària i d’altres). De la mateixa manera, els plans que té la Conselleria en la seua política desencertada de “prevenció” d’incendis insisteixen en la mateixa direcció d’eliminar arbres i arbusts i desprotegir i alterar el sòl. Pretén fer grans “tallafocs” (que no aturen el foc) i eliminar milers d’arbres; pretén eliminar la vegetació arbustiva, amb la conseqüent desprotecció i dany del sòl. Tot açò converteix els boscos en ecosistemes empobrits, dèbils, perdent el seu valor ecològic, paisatgístic i, sobretot, danyant les valuoses funcions ecològiques que el bosc fa gratuïtament per a nosaltres (recarregar els aqüífers, evitar les crescudes dels rius i barrancs, retenir el sòl fèrtil, mantenir una rica varietat d’espècies animals, vegetals, de fongs i bolets. i altres sers vius, necessaris per al bosc.

En aquest acte de protesta han participat portaveus autoritzats de la plataforma que han donat les oportunes explicacions als periodistes i visitants. També estaven presents una sèrie de biòlegs, experts en botànica, que han estudiat i seguit les actuacions i que assessoren a Bosc Viu.

Per a més informació: Carles Arnal (690039828) i Ferran Gandia (667739859).

2011-12-06T01:35:00.000-08:00

VINE AMB NOSALTRES A DEFENSAR EL MASSÍS DEL PENYAGOLOSA: ACCIÓ!

"pla de control del vesc"

PROU DE TALES PEL VESC

PER PROTEGIR NO CAL DESTRUIR

Dia: dijous 8 de desembre 2011.

Hora aproximada: 12:00 hores

Lloc: immediacions de l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa

Més info: http://boscviu.blogspot.com

L'acció serà pacífica i tranquil·la i durarà una mitja hora. Després d'això, farem un volt pel Massís del Penyagolosa, acabant en el mateix Sant Joan (caldrà portar menjar i aigua).

Per als que pugen dimecres 7 de desembre: Allotjament a Vilafermosa (Masia Roncales o Hostal El Palomar), a Puertomingalvo, o al mateix Sant Joan.

Per a confirmar l'assistència o rebre algun aclariment: contactar amb l'administrador d'aquest bloc.

http://boscviu.blogspot.com/2011/11/nova-tala-de-pins-al-parc-natural-del.html

2011-12-02T18:58:00.000-08:00

CONCURS DE FOTOGRAFIA "NO A L'ALTA TENSIÓ"

http://crematsensefils.blogspot.com

Per tal de donar testimoni de la destrucció que Iberdrola està realitzant a les nostres serres, (Línia Juan Urrútia Alcoi – Subestació d’Ontinyent) proposem un certamen-concurs de fotografia relacionat amb aquesta temàtica. Les bases per a participar-hi són les següents:

1. Les fotografies tindran relació amb les obres de construcció de la línia elèctrica d'alta tensió "Ontinyent - Juan Urrútia", que arranquen des de la zona de la Covalta a la Vall d'Albaida i finalitzen a la subestació d'Iberdrola a Ontinyent.

2. Es podran realitzar amb qualsevol tipus de dispositiu: càmeres de fotos, mòbils, i hauran de ser originals. No s'admetran els que provinguen de la pirateria o siguen d'altre autor.

3. Les fotografies tindran una resolució mínima de 800x600 ppi i una grandària màxima de 8 Megapíxels. Hauran d'estar en format jpg obligatòriament. S'han d'enviar, juntament amb les dades de contacte, al següent correu electrònic: crematsensefils@gmail.com.

4. Els participants cediran els drets perquè la Plataforma "No a l'alta tensió" expose les fotografies. L'organització es compromet a no fer cap ús comercial d'aquestes.

5. El termini per a la recepció de les fotos serà el 30 de desembre de 2011.

6. Es seleccionaran les 20 millors fotos per a una futura exposició.

7. Les fotografies seleccionades seran exhibides a la pàgina http://crematsensefils.blogspot.com

PUJA A LA SERRA I FOTOGRAFIA ALLÒ QUE MÉS T'HA IMPACTAT I MOSTRA-HO A TOTS I TOTES PERQUÈ SIGUEN CONSCIENTS DEL DESASTRE ECOLÒGIC QUE S'HA PRODUÏT I S'ESTÀ COMETENT ÍMPUNEMENT!!!

2011-11-30T07:34:00.000-08:00

FES DEL TEU JARDÍ UN BOSC MEDITERRANI.

El passat dimecres 23 de novembre, en el cicle de conferències 2011 del Jardí Botànic, dedicat a l'Any Internacional dels Boscos, Jordi Domingo, tècnic de projectes de la Fundació Global Nature i de l'Oficina Tècnica d'Avinença, ens va introduir al fascinant món de la jardineria, a partir d'un enfocament eminentment pragmàtic: les espècies autòctones són les millors adaptades a les condicions ambientals de la zona i, per tant, els jardins que les utilitzen són més fàcils de mantenir. La presentació de la conferència va estar a càrrec d'Enrique Montoliu, president de la fundació Fundem. Programació.

Els jardins són llocs màgics, especials, que tenen una forta càrrega espiritual. Així es pot demostrar amb el jardí de l’Edèn, de la tradició cristiana, o amb “la promesa” i els quatre rius sagrats de la tradició islàmica, o en la vida de Buda i els jardins donats pels seus deixebles.

Els jardins apareixen amb els primers assentaments humans i tenien una finalitat pràctica; per a abastir-se dels fruits, per a servir-se dels seus usos medicinals, per a produir teixits, etc... Amb el temps, aquesta visió va canviar fins a convertir-se en espais privats tancats i en tot un signe d’ostentació.

El jardí, en el fons, suposa una transformació del paisatge; mentre que els boscos funcionen tot sols, els jardins requereixen una inversió d’enegia, que serà major o menor, en funció del seu disseny.

Com a exemple de jardins, Jordi Domingo ens va traslladar fins a les terres del sud d’Anglaterra (South West England), a Wiltshire, on es troba l’Heretat de Stourhead, que inclou una “Villa Palladiana”, una reproducció del Temple d’Apollo i del Pantheon i els seus magnífics jardins, dissenyats per en Henry Hoare II (banquer), que precisament era el fill d’en Henry Hoare I, responsable d’adquirir aquesta propietat.

Stourhead té una superfície de 1000 ha i, avui en dia, posseeix la col·lecció d’arbres més important d’Anglaterra. Des de 1946, és gestionada per National Trust, que és l’entitat europea de custòdia del territori més antiga. Està formada per uns 4.000.000 de socis i gestiona el 2% del territori d’Anglaterra, a través, bé de la compra de terrenys, bé de les donacions.

La raó de ser de la custòdia del territori s’explica millor en períodes de crisi (com el que estem patint?) en què els estats, en ordre a obtenir recursos extraordinaris, no dubten en vendre part del seu patrimoni natural. Aquesta és una opció molt reeixida en països com ara els Estats Units d’Amèrica o el Canadà, o la mateixa Anglaterra.

Com a mostra d’entitats de custòdia del territori al País Valencià, trobem a Fundem, la fundació d’Enrique Montoliu. Entre altres espais, la fundació gestiona el Mas del Peraire, a la Tinença de Benifassà, i el jardí de l’Albarda, a Pedreguer. Aquest últim és un exemple magnífic d’allò que s’anomena xerojardineria (jardineria amb baix consum d’aigua). L’ús d’espècies autòctones o de materials nobles, que tenen un procés d’envelliment que realça la seua bellesa intrínseca, converteixen les diferents àrees en que es troba dividit aquest jardí, l’umbracle, la rocalla, el jardí formal, el jardí islàmic, etc... en un plaer per als sentits a un cost energètic baix, un ús de recursos hídrics mínim, un respecte per l’entorn i una tasca de conscienciació important.

2011-11-26T16:56:00.000-08:00

"Cremat sense fils" Plataforma contra l'Alta Tensió a les comarques centrals.

NO A L’ALTA TENSIÓ:

ATENCIÓ, GENT TREBALLANT RECICLANT CONSCIÈNCIES.

El periòdic d'Ontinyent, dissabte 19 de novembre del 2011

Les obres de construcció de la línia elèctrica aèria, que pretén enllaçar la línia Juan Urrutia d’Alcoi amb la Subestació d’Ontinyent, continuen a bon ritme, al temps que s’intensifiquen els esforços d’oposició, des dels moviments socials integrats en la Plataforma No a l’Alta Tensió, Cremat sense fils.

Encara no fa un any de la creació de la Plataforma contra l’Alta Tensió “Cremat sense fils”, però després d’una quantitat ingent de treball, d’un no parar d’activitats, aquesta s’ha fet un buit en la societat dels municipis d’un i l’altre costat de la Covalta, i serres que l’acompanyen.

Hi ha qui pensa que només es tracta d’una minoria que es limita a penjar pancartes dels balcons. Potser caldria respondre aleshores, que hi ha coses, com les bones essències, que es subministren en flascons menuts i que les idees, han de ser valorades per elles mateix, independentment de la quantitat de gent disposada a defensar-les públicament.

La plataforma, però, va molt més enllà i representa un moviment global que amb el temps s’imposarà, malgrat la ceguera d’alguns. En realitat, és un corrent d’aire fresc que acabarà renovant i reciclant consciències.

Possiblement, la plataforma sorgeix en el moment dels últims 30 anys en què el moviment social d’Ontinyent i la comarca presenta la seua millor cara. Està integrada, majoritàriament per gent jove, sens cap mena de dubte, les generacions millors formades que ha disposat mai aquest país, fruït de l’estat del benestar dels darrers anys. Formada en llengües, atapeïda de coneixement científic i ansiosa per demostrar-ho, si se’ls dóna una oportunitat de fer-ho, quan estem vivint moments en què l’atur juvenil frega el 50%. Enginyers, economistes, arquitectes, biòlegs, sociòlegs, i sobretot, gent que no està disposada a ser manipulada, engreixen la nòmina d’aquesta peculiar empresa.

Engegar, en un primer moment, el debat sobre la necessitat real de construir aquesta línia d’alta tensió, per a tot seguit, replantejar el model de creixement imperant. Aquesta pot resultar una aposta provocadora, de fet pretén ser-ho, sobretot per a aquells que estan còmodament instal·lats sobre el model actual; però la realitat és que, més prompte o més tard, estem avocats a abordar la qüestió, i la plataforma ara, vol provocar la reflexió i promoure el canvi. Això és inevitable perquè el model regnant ha quedat demostrat haver fracassat; no hi ha planeta que suporte el ritme de depredació del món occidental, això són faves explicades (el sistema planeta té capacitat per a produir una determinada quantitat de recursos; nosaltres, sobretot el món occidental, o el nord, com es vullga dir, consumim una quantitat de recursos molt superior).

Hi ha alternatives a la construcció aèria de la línia d’alta tensió Juan Urrutia-Subestació d’Ontinyent. Si finalment queda convenientment justificada la seua construcció, en un escenari de crisi en què els consums energètics han baixat considerablement, la línia elèctrica podria i hauria de construir-se soterrada seguint el traçat de l’actual autovia. Aquesta és una possibilitat plenament viable, i que s’aplica en altres països amb major sensibilitat ambiental. Per suposat, aquesta alternativa obliga a fer una major despesa econòmica a l’empresa elèctrica, però posats a fer balanços econòmics, ¿quin és el valor, en diners comptants, del paisatge que aquesta línia elèctrica aèria va a fer malbé, ara i per a sempre?...

Anant més enllà, i sobre la base d’un creixement sostenible, amb el vertader significat d’aquesta paraula, el present i el futur del nostre model econòmic s’ha de fomentar, parlant en termes energètics, en l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica, i en la progressiva substitució del sistema elèctric, des del model concentrat vigent a un model distribuït, en què els centres de producció d’energia es trobarien més a prop dels centres de consum d’aquesta. Però caldria també parlar de la política de residus, de les famoses 3 R’s, el Redueix, el Reutilitza i el Recicla. Perquè tot està connectat amb tot, som energia i aquesta es transforma d’unes formes a d’altres. Si aconseguim que els processos siguen cíclics, com es produeix en els sistemes naturals, que no cal oblidar, han perdurat en el temps, en lloc de lineals, com els de la majoria dels sistemes creats artificialment per l’home, i que ens han portat a aquesta crisi mediambiental, triomfarem davant d’aquesta, la crisi de veritat a què s’afronta la humanitat en aquest segle. Si, per contra, ens obstinem en perpetuar el model existent, fracassarem.

Som energia, tot és pot traduir i quantificar en termes energètics; plantejar el tipus de ciutat que volem dissenyar (ciutat compacta vs ciutat disseminada), el model de transport de persones i mercaderies, el futur de l’agricultura i dels altres sectors productius, entre d’altres, cal que siguen posats sota revisió. Que la seua anàlisi racional ens porte, a poc a poc, cap a un sistema més pròxim al bategar d’aquest planeta, que ens dóna per viure. En definitiva, que tot plegat servisca per a construir un futur que siga realment racional.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tAQkn-BIrjk

2011-11-23T01:02:00.000-08:00

LES ORQUÍDIES I ELS BOSCOS TROPICALS.

Aquest és el títol de la conferència que va donar el biòleg Rubén Velázquez el passat dimecres 16 de novembre, per a parlar d'orquídies i d'epifitisme, dins del cicle dedicat a l'Any Internacional dels Boscos. Programació.

L'epifitisme tracta sobre el conjunt de plantes que viuen sobre altres plantes, usant-les simplement com a suport, sense establir una relació de parasitisme. El terme epífita prové d'epi sobre, i phyton planta. Dins del grup de les plantes epífites trobem les molses, els líquens, les falgueres, les bromèlies i les orquídies.

La necessitat d'aquestes plantes de grimpar, ve provocada per l'absència de llum en les capes baixes dels boscos més atapeïts. Al parlar sobre orquídies epífites, cal dir que l'evolució d'aquestes espècies ha vingut determinada per les característiques del suport on s'estableixen. Per una banda, cal considerar la inestabilitat, perquè el suport es mou i, per altra banda, cal considerar les situacions ambientals extremes, atesa la manca de nutrients, l'elevada dessecació i, a vegades, la forta insolació.

Tot plegat, aquestes condicions límit han forjat una gran varietat de formes i tamanys, i sobretot, unes estratègies d'una gran especialització, com ara, arrels que creixen cap amunt formant un niu que replega fulles, excrements d'animals i insectes morts, per a poder obtenir nutrients.

2011-11-15T22:01:00.000-08:00

L’ARBRE ALS BOSCOS URBANS. CIÈNCIA I EMERGÈNCIA DE LA MÀGIA.

El passat dimecres 9 de novembre, es va celebrar al Jardí Botànic de la Universitat de València, aquesta conferència a càrrec de José Manuel Rodríguez, que es membre de AEA, “Asociación Española de Arboricultura”, i pertany a l’Escola de Jardineria i Centre d’Estudis Ambientals “Joaquín Romero Murube” de Sevilla. Ha participat, entre altres projectes, en el disseny dels jardins dels espais de l’Expo 92 de Sevilla.

Partint des d’una base científica, José Manuel va anar desgranant l’univers dels arbres de les ciutats, per a acabar fent-nos descobrir, el caire màgic de les zones arbrades urbanes, per la fascinació que desperta entre la ciutadania, la convivència amb aquests arbres, incloent-hi els monumentals, i comunitats vegetals.

L’arbrat a les ciutats s’ha d’entendre des de tres perspectives diferents. Són el que s’anomenen Primera Natura i Segona Natura, segons el filòsof Descartes i la seua visió cartesiana de la vida, i la Terza Natura de l’italià Jacopo Bonfadio, que pretén millorar la natura de les coses a través de l’art. D’aquesta manera, l’aproximació a l’arbrat s’ha de fer considerant els següents aspectes:

Primer: Les funcions que realitzen els arbres i la resta d’espècies vegetals dins de l’ecosistema urbà, és a dir, absorció de CO₂, formació d’hàbitats per a la fauna urbana, l’arbre com a talaia per a les aus, etc...
Segon: La gestió que es fa d’aquests espais, tan pel que fa al disseny, com al seu manteniment.
Tercer: Els beneficis intangibles que aporta a nivell espiritual, per la seua bellesa i la creació d’ambients amables.

Sobre el disseny de les zones verdes urbanes, va insistir en la creació d’equips multidisciplinars, amb arquitectes, paisatgistes, i d’altres, que treballen realment de forma conjunta, i no com a la juxtaposició de diferents produccions, més o menys independents. En l’arrel als problemes existents en la pràctica, es troba l’aplicació del paradigma causa-efecte que intenta donar solucions senzilles en un món complex, i com a antídot, el ponent va proposar l’assumpció del paradigma de la complexitat. Perquè la realitat així ho és, i la seua interpretació s’ha d’entendre, no com a la suma de les parts, sinó com la valoració de totes les sinèrgies que es produeixen en posar tots els elements junts.

També va fer una referència a l’obra literària “Al Nord la muntanya, al Sud el llac, a l’Oest el camí, a l’Est el riu”, de l’escriptor hongarès Lászlo Krasznahorkai, en què s’explica la història d’un jove de 1000 anys, que cerca el jardí més bell del món. El protagonista acaba visitant un monestir al Japó on es cultiva el xiprer hinoki (Chamaecyparis obtusa), conreat per la seua fusta d’alta qualitat que es utilitzada en la construcció de temples, palaus, santuaris, teatres, etc... Finalment, després d’haver visitat 99 jardins espectaculars i no haver trobat el jardí més bonic del món, descobreix un hort on un toryo, cuidador dels arbres, s’encarrega de tenir cura dels xiprers hinoki, que són originaris de la Xina, i que van poder fructificar només una vegada, quan el pol·len va ser capaç de recórrer els 3000 km que els separaven de les comunitats de xiprer hinoki residents a la Xina. Amb això l’escriptor pretén fer descobrir la bellesa de lo quotidià i desplaçar allò secret al centre d’atenció.

2011-11-14T22:02:00.000-08:00

QUÈ NO SIGA TOT DESTRUCCIÓ.

Entre tanta notícia roïna referent als boscos i la seua gestió, almenys en aquestes contrades, "la millor terreta del món", et convidem a gaudir del següent vídeo que mostra una xicoteta part d'allò que atresoren els boscos.

Dura uns 9 minuts, però realment paga la pena.

Font: BBC Planet Earth Episodes Music - Medwyn Goodall. Track 1 - Headwind Track 2 - Whisper On The Moors

(Si al rebre la notificació per correu, no el pots visualitzar, accedeix directament al bloc http://boscviu.blogspot.com/2011/11/que-no-siga-tot-destruccio.html)

2011-11-09T06:27:00.000-08:00

NOVA TALA DE PINS AL PARC NATURAL DEL PENYAGOLOSA.

La tala de pins s'ha realitzat amb l'excusa de combatre una plaga de vesc (Viscum album) i es troba enmarcada en un pla de deu anys que pretén l'abatiment de 8000 pins, "Pla de control del vesc".

Va ser l'any 2010 quan va començar la tala i s'estima que es van retirar uns 3000 pins, només en aquell any. A finals de l'any passat, la Conselleria de Medi Ambient de la G.V., va anunciar que durant l'any 2011, a causa de la manca de consignació pressupostària per a continuar el "Pla de control del vesc", anaven a cancel·lar-se les operacions en què es pretenien tallar 900 pins més.

En les fotografies, es pot observar que la tala afecta a exemplars de gran port.

El vesc és una planta semiparàsita que arrela en l'escorça dels arbres, alimentant-se a partir de la saba d'aquests. Els arbres i arbusts hostes poden ser frondosos o resinosos, com és el cas de les coníferes i les plantes rosàcies, pomeres i cirerers, per exemple. El vesc, en el parc natural del Penyagolosa, ha conviscut amb els pins durant molt de temps, sense suposar cap amenaça a la supervivència de la pineda. En tot cas, el fet que un pi estiga afectat pel vesc, pot suposar o no, la seua mort i punt (cosa que es produeix rarament). Ara bé, si tallem el pi amb aquesta excusa, el resultat obvi és l'eliminació de l'exemplar en qüestió.

Les alternatives a aquest pla, passen necessàriament per la facilitació de l'establiment en la zona, d'altres arbres i arbusts que proporcionen fruits per a les aus frugívores que s'alimenten del fruit del vesc, suposant així, el principal vehicle d'expansió de la planta paràsita. Amb el règim alimentari alternatiu, l'expansió de la plaga minvaria considerablement.

En la següent presentació, es poden observar els treballs de tala i extracció dels arbres realitzats en 2010. Cal destacar l'afecció al sòl provocada per l'arrossegament dels troncs, l'afecció a arbres d'altres espècies, com per exemple aurons (Acer opalus subsp. granatense) que curiosament formen part de la vegetació clímax de la zona on es van produir les tales, i no els pins en qüestió, i la caiguda de caixes-niu.

NOTA DE PREMSA (11/11/2011).

Informació sobre el vesc i el seu tractament
(Departamento de Medio Ambiente, Gobierno de Aragón)

2011-11-03T06:49:00.000-07:00

MICORIZES: LA PART INVISIBLE DEL BOSC.

Nova conferència al Jardí Botànic de València, en el marc de les celebracions per ser el 2011 l'any internacional dels boscos. Programació.

L'auditori Joan Plaça del Jardí Botànic, va acollir el dimecres 2 de novembre, el quart episodi d'aquest cicle de conferències. En aquesta ocasió, el ponent va estar el Dr. Mario Honrubia, Catedràtic de Biologia Vegetal de la Universitat de Murcia.

Les micorizes són la part invisible del bosc, però no per això, són menys importants. De fet, s'estima que el 55% de tota la biomassa del sistema "bosc", contemplant la seua totalitat, l'aèria i la soterrada, es troba en el sòl, formada per les arrels de les plantes i una infinitat de micelis i bacteris, profundament relacionats entre ells i amb les plantes amb què s'associen, una autèntica xarxa de xarxes. El 45% de biomassa restant, el forma la part aèria de les plantes; és la part visible del bosc.

Però la importància de les micorizes no radica simplement en la seua predominança, en termes purament quantitatius, si no que va més enllà, fins al punt de suposar un element vital per a la supervivència de l'ecosistema. En general, es pot dir, que el conjunt de plantes que veiem no podrien sobreviure sense la presència de les micorizes, almenys una bona quantitat d'elles, perquè al voltant del 70% de les plantes terrestres en forma de micorizes.

La micoriza és la simbiosi que es produeix entre el miceli d'un fong i les arrels d'una planta. Fruit d'aquesta col·laboració interdependent, la planta subministra Carboni al miceli, i aquest li proporciona sals minerals (Fósfor, Nitrógen, Calci i Potassi), a més d'aigua, a la planta. Per a aquesta última, la micoriza li suposa explorar un volum de sòl molt superior al que arriba amb les seues arrels, al afegir-li les hifes del fong. Per si això no fos suficient, la presència del fong fa que la planta siga més resistent als canvis de temperatura i l'acidificació del sòl derivada de la presència de Sofre, Magnesi i Alumini, i a més a més, algunes reaccions fisiològiques del fong, indueixen a l'arrel a mantenir-se activa durant més temps.

Després de realitzar una analisi de la morfologia de les micorizes, classificant-les entre ectomicorizes (aquelles en què les hifes del fong no penetren en l'interior de les cèl·lules de l'arrel, com es produeix amb els fajos, roures, carrasques, pins, etc...), endomicorizes (les hifes s'introdueixen, en primer lloc, entre les cèl·lules de l'arrel, per a acabar penetrant-les, com per exemple succeïx amb les plantes herbàcies i graminees) i les ectendomicorizes (presenten mantell, com les ectomicorizes, però també penetren en l'interior de les cèl·lules), el Dr. Honrubia va fer un repàs de l'evolució que han sofert les micorizes a llarg de la història del planeta.

Com a fet més rellevant en la seua tasca investigadora, caldria nomenar l'estudi de les aquaporines, proteïnes transmembranals encarregades de transportar l'aigua, a través dels compartiments cel·lulars, que s'aplica en la micoriza de plantes destinades a zones desèrtiques, com ara Emirats Àrabs. Aquesta proteïna va ser descoberta per Peter Agre, qui va obtenir el Nobel de Química en 2003.

Per a finalitzar la conferència, era pràcticament obligatori parlar de les seues aplicacions a la micosilvicultura, aspecte que ha adquirit una gran importància en els últims temps per afavorir el desenvolupament de zones rurals de muntanya, amb sengles projectes micodes i micosylva. És de desitjar que els gestors de les nostres forests prengen bona nota del veritable potencial de les activitats micològiques, que poden arribar a suposar el triple de beneficis, si ho comparem amb aquells què s'obtindrien amb la tala, considerant un únic torn de tala.

2011-11-02T06:33:00.000-07:00

El CES cuestiona el cambio legal del Consell para recalificar montes quemados

El Comité Económico y Social advierte a la Generalitat que debe respetar la ley de Montes, que permite variar el uso de zonas afectadas por incendios durante 30 años sólo si estaba previsto antes del siniestro.

Llegir més.

2011-10-28T23:39:00.000-07:00

EL RAMAT DE CABRES DE L'ALT DEL MORO HA AFECTAT A LA MICRORESERVA DE FLORA "PENYA DELS GAVILANS".

El ramat de cabres, que pastura sense cap tipus de control per l'entorn de l'Alt del Moro, del municipi de Fontanars dels Alforins, afecta a una Microreserva de Flora, que compta amb la presència de Campanula mollis.

A la Penya de la Safra es troba l'única població valenciana de Campanula mollis. Aquesta població, que va ser descoberta per tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, es trobava també a la Penya dels Gavilans, motiu pel qual va ser declarada la Microreserva de Flora Penya dels Gavilans.

Encara que el motiu principal de la declaració de microreserva va ser l'existència de la Campanula mollis, també s'hi pot trobar tot un seguit de plantes rares dels cingles (Erodium foetidum, Dianthus broteri, Micromeria fruticosa, Ephedra fragilis, etc...), dels peus dels cingles (Stenbergia colchicifolia, Parentucellia latifolia), així com, en els arenals de les proximitats del Teular de la Safra (Linaria depauperata subsp. hegelmairei, Herniaria fruticosa, Sideritis chamaedryfolia, etc...).

Fa més d'un any, tècnics de la Conselleria de Medi Ambient i biòlegs de la zona, van constatar la desaparició de la comunitat de Campanula mollis de la Penya dels Gavilans, al mateix temps que es podien observar excrements de cabra en la zona que ocupa la Microreserva de Flora.

2011-10-27T00:12:00.000-07:00

LA SALUT DELS BOSCOS: ELS LÍQUENS COM A BIOINDICADORS.

Quart capítol del cicle de conferències 2011 del Jardí Botànic U.V., dedicat a l'any internacional dels boscos. Programació.

La conferència, celebrada el dimecres 26 d'octubre a l'auditori Joan Plaça del Botànic, va estar a càrrec de la Dra. Eva Barreno que és catedràtica de botànica de la Universitat de València i membre de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE).

Els líquens són uns magnífics indicadors de la salut dels boscos i de la biodiversitat que atresoren. La seua funció, com a bioindicadors, no té res que envejar a la dels aparells més sofisticats, i inclús, tenen majors avantatges perquè, aquests últims, poden fallar en els moments més inoportuns. El seu creixement molt lent i la gran sensibilitat a les condicions ambientals, provocada per la manca d'una "pell" protectora com la de l'escorça d'altres espècies vegetals, els converteix en inmillorables registres ambientals que memoritzen els canvis en el medi en què s'integren.

Espanya junt a Grècia, són els únics països europeus que no incorporen els resultats subministrats per aquests bioindicadors en la gestió dels espais naturals, com així ho fan, la resta dels països europeus i altres del món occidental.

En la primera part de la seua intervenció, la Dra. Barreno va fer una síntesi sobre els treballs d'investigació que realitza en el camp de la simbiogènesi (entre un fong i una alga) dels líquens, i que són de primera referència a nivell mundial.

Seguidament, va relatar l'estat de conservació dels líquens i, en paral·lel, de la biodiversitat en general, en diferents punts del món, com ara, Califòrnia, Mèxic, Europa i Espanya. Per a acabar, descrigué el cas valencià, de la mà de tres espais emblemàtics, com són el Carrascar de la Font Roja, la Serra d'Espadà i el Barranc dels Horts i altres punts del Maestrat. Malauradament, els escenaris de degradació paulatina d'aquests ecosistemes que van ser predits fa dues dècades, no han servit per a frenar la degradació d'aquests que pot ser constatada actualment.

Com a conclusió, la presència de grans quantitats de carboni atmosfèric i de compostos de sofre per la crema de combustibles fòssils, l'acumulació de nitrats provocada pel sobrepastoreig, a més de la presència d'ozó troposfèric, són les principals amenaces per als líquens i els nostres boscos.

2011-10-24T03:26:00.000-07:00

EFECTES DELS HERBÍVORS SOBRE LES REFORESTACIONS DE LA COLLA ECOLOGISTA L'ARREL D'ONTINYENT.

Un ramat de cabres, establert fa més de 10 anys a la Serra de l'Ombria-Alt del Moro, entre els termes municipals d'Ontinyent i Fontanars dels Alforins, arrassa una gran quantitat de carrasques i altres arbres valuosos joves.

L'acció continuada d'aquests animals, especialment les cabres, arriba a erradicar tot tipus de vegetació en amples zones. En aquest cas, les espècies frondoses i, especialment els brots més tendres, són les favorites d'aquests animals insaciables, que arriben a pujar a dalt dels arbres, podent acabar amb arbres de fins a quatre metres d'alçada, i més.

Els efectes sobre zones en restauració són encara més desastrosos; es podria entendre una explotació racional en zones de bosc madur, on no perille la supervivència de la coberta vegetal, però mai sobre zones en ple procés de regeneració. És d'especial menció l'impacte sobre les zones reforestades de forma artificial, pel gran esforç invertit. Com a mostra, cal indicar els efectes que estan tenint sobre les reforestacions de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent, realitzades en els últims 21 anys. En les següents imatges, a mode d'exemple, es pot observar l'estat d'un auró (Acer opalus ssp. granatense) després del pas del ramat (en una única ocasió):

Aquest auró (una xicoteta joia dels boscos mediterranis) va ser plantat fa més de 10 anys i ara arriba al dos metres d'alçada. Es pot observar la completa defoliació i, el que es més greu, els efectes sobre les tiges de dues branques joves i ben vigoroses (en la foto de la dreta, es veuen les tiges rosegades - les zones més clares -). L'arbre patia un cert estrés hídric, provocat per la sequia que estem patint en aquest començament de tardor. Sense cap mena de dubte, aquesta agressió pot comprometre la supervivència de l'arbre. Ara bé, si aquesta situació que s'ha donat després d'un únic pas del ramat, es torna a repetir una segona i una tercera vegada, aleshores podren parlar de la desaparició definitiva d'aquest individu. No es tracta d'un simple arbre; atés el tipus d'arbre, realment representa l'esperança de recolonitzar amb aurons aquest indret, on fa possiblement centenars d'anys, que desapareixeren.

En la foto anterior, es pot observar com el ramat de cabres (una xicoteta part d'ell, perquè la resta queda ocult entre la vegetació) pastura sense la cura dels pastors, els quals són habituals dels bars de Fontanars dels Alforins. La foto va ser presa a escassos metres de zones reforestades per l'Arrel i que tenen un gran potencial; en cap moment del passat dissabte 22 d'octubre, vàrem poder veure els pastors que s'encarreguen de les bèsties.

Presumptament, el contracte d'explotació (que no disposem), deu indicar que el pasturatge s'ha de limitar a les zones tallafocs i faixes auxiliars, a més de restringir el nombre de caps del bestiar. Fets aquests dos, que venen incomplint-se en els darrers 10 anys, i que queden reflexats en l'estat en què es troben indrets d'un alt valor ecològic, possiblement, dels més valuosos d'aquestes contrades de la Vall d'Albaida.

Exigim el compliment escrupulós del contracte amb l'administració pública d'aquesta explotació ramadera, totalment descontrolada, l'aplicació de les sancions corresponents i la rescissió del contracte i, per al futur, el repensament d'aquests tipus d'activitats en zones sotmeses a processos de regeneració natural.

2011-10-19T08:15:00.000-07:00

Exigeix al Govern Valencià que no permeta construir en sòl cremat

La consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient vol permetre la construcció en sòl afectat per incendis forestals. Evitem-ho!

El Govern Valencià pretén modificar la Llei 3/1993 forestal de la Comunitat Valenciana per a permetre el canvi d’ús de sòls forestals que hagen patit un incendi forestal.

Aquesta modificació tindria com a principal objectiu legalitzar l’abocador de Dosaigües, que des de 1998 arreplega els residus sòlids urbans de la comarca metropolitana de l’Horta. Una sentència del Tribunal Suprem va declarar en el seu moment il·legal aquest abocador per ocupar sòls forestals protegits, que van patir en part un incendi forestal en els anys 80 i tenien una classificació de sòl no urbanitzable protegit amb destinació a la repoblació forestal. Ara han autoritzat de nou l’ampliació de l’abocador en part en parcel·les forestals.

La modificació proposada per Isabel Bonig, consellera d’Infraestructures i Territori, entraria en col·lisió amb la normativa estatal (Llei de Montes) que prohibeix aquest canvi d’ús durant 30 anys per als terrenys forestals incendiats. L’única excepció que contempla és que el canvi d’ús estiguera previst amb anterioritat a l’incendi forestal, condició que no es compleix en aquest cas.

En conseqüència, excepcionar la regla general mitjançant una modificació legislativa per la porta de darrere obriria la “caixa de Pandora” i suposaria un greu precedent en la desprotecció dels terrenys forestals valencians.

Si entre tots posem en evidència la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient podem evitar la consumació d’aquest terrible atemptat al medi ambient, evitant que s’utilitze aquest colador legal per a permetre tot tipus d’excessos urbanístics que traguen profit dels incendis forestals.

Afig la teua firma a la petició dirigida a la consellera per a frenar abans que siga tard aquesta inacceptable reforma legal.

Anys de dècades de polítiques irresponsables estan acabant amb el patrimoni natural del País Valencià. Si aconseguim aturar aquesta reforma a temps frenarem el cada vegada més accentuat deteriorament del medi ambient valencià, posant límit a l’especulació urbanística que assola aquesta regió de l’Estat espanyol.

Per favor, firma per a evitar que continue la destrucció del nostre territori.

2011-10-16T14:50:00.000-07:00

"QUALSEVOL EXCUSA ÉS BONA PER A TALLAR VEGETACIÓ VIVA I VALUOSA".

L'Ajuntament d'Ontinyent realitza uns treballs de silvicultura destructiva en la ribera del riu Clariano, en la zona de l'antic Molí de la Costa i el pont del mateix nom. Precisament, és aquest pont, en què últimament s'han realitzat uns treballs de consolidació i restauració, el que ha servit d'excusa per a realitzar una nova agressió a aquest paratge, que va ser restaurat en el passat, mitjançant un reforestació amb espècies vegetals de ribera.

Sembla ser que el regidor d'obres no estava content amb l'estat en què es trobava el paratge i, prèviament a la pròxima inaguració del pont després de les obres realitzades, va decidir que calia endreçar la zona. Aquest no sembla que siga el millor criteri ambientalista.

Si bé és cert que la zona afectada no és de gran superfície, encara que els treballs de desbrossament no han acabat, l'actuació deixa entreveure una total manca de respecte pels ecosistemes riberencs i els sistemes naturals en general. En la zona, que estava ocupada per un bon recull d'espècies de vegetació de ribera, cal destacar la presència de la canya de Sant Joan (Arundo donax) i algun individu d'ailant (Alianthus altissima), espècies al·lòctones invasores, l'eliminació de les quals és recomanable, però molt complicada. Això fa pensar que, en uns pocs mesos, la zona tornarà a estar coberta per la canya, fent del tot inservible aquesta actuació, si el que es pretenia era l'eliminació d'aquestes. Per altra banda, és curios contemplar com s'han respectat dos exemplars de bon port d'ailant, com es pot veure en les següents fotos:

Resulta curiós que quan es realitzen aquestes "neteges", la veritable brutícia com ara, les bosses de plàstic, les botelles de vidre, etc... abandonats pel comportament incívic d'alguns, acaben romanen allà on es trobaven, mentre s'elimina vegetació valuosa de forma indiscriminada.

2011-10-10T12:35:00.000-07:00

7/10/2011

NIEGA QUE SE ABRA LA PUERTA A LA "ESPECULACIÓN URBANÍSTICA"

El Consell asegura que los montes incendiados solo se podrán recalificar "en determinadas excepciones"

"La Generalitat vol construir a terrenys cremats"

per A un tir de pedra. Natura i patrimoni

"Construir a terrenys cremats? oh yeah"

per l'Ateneu Llibertari l'Escletxa (Alacant)

2011-10-05T14:07:00.000-07:00

DESPRÉS DEL FOC, L'ESPOLI.

Ara fa poc més d'un any, exactament el 7 de setembre del 2010, es produïa un incendi forestal que va afectar als termes municipals de Bocairent, Alfafara, Benissoda, Agullent i Ontinyent , i que finalment va acabar cremant 2500 ha.

Dues setmanes després, el 20 de setembre, la Conselleria de Medi Ambient GV publicava un decret permetent l'extracció de la fusta cremada per a, segons el mateix decret, evitar la proliferació de plagues d'insectes barrinadors i afavorir la recuperació del paisatge. (En contra de l'opinió dels grups ambientalistes de no retirar la fusta cremada per a, entre altres coses, evitar la creació d'interessos al voltant d'aquesta última).

El següent vídeo recull la intervenció de l'empresa "Moixent Forestal" en la Serra d'Agullent, durant el passat mes d'agost:

Per a saber més sobre la conveniència d'extreure la fusta cremada, es recomana llegir la següent publicació d'investigadors del CEAM, la Universitat d'Alacant i la Universidad de Murcia:

El tratamiento de la madera quemada tras los incendios forestales.

Extracte del document (17.4. Balance ecológico de la gestión de la madera quemada):

"Aunque no se puede descartar que en algunas condiciones particulares la extracción de la madera quemada pueda tener un efecto positivo sobre el ecosistema, el balance neto de las consecuencias ecológicas de este tipo de actuación parece oscilar entre la neutralidad y el perjuicio. Por tanto, la recomendación genérica que se desprende de los resultados obtenidos es la precaución."

2011-09-28T05:43:00.001-07:00

Per què necessitem el bosc? per Carles Arnal.

View more presentations from boscviu

2011-09-25T12:12:00.001-07:00

VALORACIÓ CRÍTICA DEL PATFOR.

En els darrers dos anys, la Conselleria d'Aigua, Habitatge i Medi Ambient ha estat elaborant aquest document que encara no ha estat aprovat.

Atesa la importància que tindrà el document una vegada siga aprovat i implementat, diferents col·lectius, sota el paraigües de Bosc Viu, han presentat diferents al·legacions, el sentit de les quals, pot ser entés amb la següent presentació.

View more presentations from boscviu

2011-06-07T13:27:00.000-07:00

SINDICATS, GRUPS EXCURSIONISTES I COL·LECTIUS CONSERVACIONISTES VALOREN NEGATIVAMENT EL NOU PLA FORESAL DE LA CONSELLERIA.

Intersindical, UGT, el Centre Excursionista de Castelló, GECEN, Acció Ecologista Agró, Ecologistes en Acció de la Serranía, la CEVA, l´Arrel d´Ontinyent, i altres entitats de tot el territori valencià han al·legat i valorat de manera molt crítica el nou PLA FORESTAL de la Conselleria de Medi Ambient (PATFOR) que ha estat sotmès recentment a exposició pública.

El PATFOR tindrà greus conseqüències sobre els ecosistemes forestals valencians i obri la porta a la seua degradació intensificada. Si el projecte sotmès a exposició pública es converteix en decret, es facilitarà enormement la destrucció d’extenses zones forestals, atès que el PATFOR pretén simplificar els tràmits per a una gran quantitat d'activitats en zones forestals, moltes de les quals tenen greus impactes. Segons el projecte elaborat per la Conselleria, al País Valencià hi ha un "excés de protecció de la natura", "un excés de lleis i cal simplificar", cosa que rebaixarà les cauteles, els controls i els mecanismes de vigilància ambiental i es permetrà l'eliminació de la coberta vegetal en grans extensions de les nostres muntanyes.

La nova normativa permet roturar zones forestals per a convertir-les en agrícoles, incrementar les tales, facilitar la instal·lació d’infraestructures i edificacions, eliminar obstacles per a la mineria, rebaixar cauteles de cara a la urbanització, fomentar l'eliminació de la vegetació per a obtindre energia i ampliar i intensificar les actuals actuacions de silvicultura agressiva, que eliminen la vegetació i obrin grans tallafocs. Si el decret s'aprova, els boscos valencians es degradaran de manera significativa, es perdran grans extensions de cobertura vegetal, l'erosió s’incrementarà i s’alteraran, encara més, valuosos ecosistemes.

L'excusa per a fer tot açò és la multifuncionalitat i obtindre rendibilitat econòmica del bosc. Aquestes finalitats poden ser acceptables, sempre que realment es compatibilitzen els usos i aprofitaments amb la conservació i que es garantitze sempre la prioritat de les funcions ambientals dels ecosistemes. Si, per una excessiva intervenció i explotació, i una gestió més dirigida a obtindre guanys econòmics, aquestes funcions es perjudiquen, al final perdrem el bosc i les possibilitats d’obtindre un rendiment econòmic continuat i sostenible. Al País Valencià no sobra bosc, ni està ben protegit. Al contrari: els boscos originaris són escassos, la degradació ja és important i el risc d'erosió i desertificació és molt elevat en gran part del territori.

Sorprèn que la major part de les activitats que es volen promocionar impliquen la degradació del bosc, i que el PATFOR a penes parle de turisme rural, d’agricultura ecològica i d’altres activitats de baix impacte i que tampoc es fomente la creació de llocs de treball, vinculats a la restauració del patrimoni cultural i natural, l'educació ambiental, la vigilància preventiva, la protecció dels ecosistemes, etc. Fins i tot, en el tema de la silvicultura, es segueix apostant per les actuacions amb maquinària pesant i amb greu impacte ambiental, en comptes de fomentar la vigilància, la dissuasió, la regulació d’usos, etc., activitats que no tenen efectes negatius i que poden generar molts llocs de treball. Al contrari, als darrers anys estan retallant-se dràsticament les dotacions materials i humanes de prevenció i de regeneració als boscos valencians, com han denunciat els sindicats.

El Pla Forestal empra una terminologia aparentment ambientalista, però confon els conceptes ecològics i els usa com a justificació d’una brutal intervenció contra la vegetació natural. En teoria el PATFOR hauria de basar-se en la llei forestal valenciana, però no es mencionen ni una sola vegada els objectius de la llei (bastant proteccionistes, encara que s’apliquen rara vegada) i són substituïts per altres que resulten confusos i contradictoris amb l’esperit de la llei forestal.

La participació ciutadana que s’usa com a justificació, ha estat limitada i totalment esbiaixada. En totes les reunions de participació, els representants de la conselleria, eren més que tots els demés sectors socials sumats. No hi havien representants sindicals, eren molt escassos els investigadors i els representants ecologistes, mentre que la representació de propietaris forestals, empresaris, caçadors, etc., més que duplicaven als sectors excursionistes, conservadors, sindicalistes i investigadors.

El PATFOR inclou un Informe de Sostenibilitat Ambiental totalment falsari, que representa una paròdia d’avaluació ambiental. Els impactes negatius de les actuacions proposades s’ignoren o es consideren mínims, sense justificació ni anàlisi (malgrat que hi ha documentació científica i tècnica que demostra el contrari) i els hipotètics beneficis es consideren segurs i molt positius, també sense aportar justificació documental ni argumentació científico-tècnica.

L’erosió i el risc de desertificació, que es consideren pels científics i les principals institucions com els riscs més importants al nostre territori forestal, s’ignoren en els documents i a penes mereixen atenció. Per contra, es continua defensant una manera de lluitar contra els incendis (tallafocs i eliminació de coberta vegetal) que els científics i molts tècnics consideren poc efectiva, i amb greus efectes secundaris, i no es contemplen alternatives més adequades, que són possibles.

Aquest projecte de decret constitueix un greu pas enrere en la gestió forestal valenciana i una intensificació dels processos de degradació de les nostres muntanyes.

2011-04-14T03:55:00.000-07:00

Agró al·legarà al Pla d'acció territorial forestal (patfor).

La Conselleria responsable del medi ambient valencià acaba de presentar a exposició pública un extens document anomenat Pla d’Acció Territorial Forestal (PATFOR). Sobre el paper, el document té l’aparença de presentar grans novetats i usar un llenguatge “sosteniblement correcte”, però en la pràctica, representa la continuïtat en la gestió,la de sempre, maquillada i augmentada.

Acció Ecologista Agró presentarà un complet conjunt d’al·legacions que dissecarà totes les parts del PATFOR. Les al·legacions seran preparades per un conjunt de tècnics i experts en ecologia, amb la participació de treballadors forestals, investigadors i tècnics. A més a més, es comptarà amb la col·laboració d’una trentena d’entitats ecologistes, sindicals i culturals del País Valencià, que constitueixen la plataforma Bosc Viu.

Si es fa una lectura ingènua dels abundosos documents sotmesos a exposició pública, es podria pensar que vivim en el país de les meravelles forestals, però efectivament el document està ple de fantasia.

La primera fantasia es presentar el document com a un exemple de participació ciutadana. Realment s’han consultat a moltes persones i, en alguns aspectes, hi ha hagut molta participació…, només que, la selecció dels participants ha estat esbiaixada, desequilibrada i plena d’omissions.

No s’ha comptat amb els sindicats representants dels treballadors que intervenen en les activitats rurals (prevenció i lluita contra incendis, treballs forestals, activitats agropecuàries, etc.); s’han convidat molt poques entitats ecologistes, i a més, a causa de les condicions de participació, la intervenció en els debats no ha sigut facilitada; i finalment, s’han consultat uns pocs tècnics i científics, amb sorprenents omissions.

Per contra, ha existit una excessiva representació de membres de l’administració, de determinats sectors tècnics (però no d’altres) i de propietaris forestals, caçadors i altres sectors amb interessos econòmics, però no ambientals, en relació al bosc. Aquesta participació, manipulada i esbiaixada, ha retallat els punts de vista durant el procés participatiu i ha contribuït a teledirigir-lo.

La capa de vernís científica falla quan moltes de les mesures i actuacions proposades no estan sustentades sobre coneixements fiables, sinó que es basen en el costum de fer determinades coses, per tradició forestal; una tradició que cada vegada es qüestiona més pels mateixos enginyers forestals, com és el cas dels tallafocs.

Finalment, el llenguatge falsament ecologista es sustenta en la repetida utilització de la paraula “sostenible”, que s’aplica a qualsevol activitat, sense considerar seriosament els seus impactes ambientals. Sistemàticament es pretén ocultar o minimitzar les greus afeccions sobre el sòl fèrtil, la biodiversitat i el risc erosiu de les actuacions preteses.

En definitiva, el pla pretén donar coherència i una disfressa de modernitat als projectes que ja estan executant-se i a les actuacions que ja venen fent-se des de fa dècades, basades en gran mesura en obrir pistes, fer enormes tallafocs i eliminar gran part de la vegetació “per a que no es creme”. Plans i actuacions que s’executen sense avaluació d’impacte ambiental, sense fonamentació científica i sense recolzament legal efectiu, seguint l’inèrcia de dècades de l’administració forestal valenciana, que no entén el significat de la paraula sostenibilitat.

Enllaç als documents del PATFOR.

Comissió forestal d’Acció Ecologista Agró.

2011-03-25T04:19:00.001-07:00

Comunicat de premsa

Sindicats, associacions ecologistes, grups excursionistes i entitats veïnals al·legen el Pla d’incendis de Penyagolosa elaborat per l’administració valenciana.

La Conselleria responsable de Medi Ambient ha presentat a exposició pública un polèmic Pla de prevenció d’incendis forestals (PPIF) del Parc Natural de Penyagolosa que inclou actuacions fortament agressives contra els ecosistemes forestals i preveu l’obertura de camins innecessaris, de gran impacte ambiental.

Donat l’alt valor ecològic del paratge de Penyagolosa i el seu caràcter emblemàtic en el País Valencià, han sigut moltes les entitats que, coordinades per la plataforma Bosc Viu, han presentat al·legacions a aquest lamentable Pla.

Gran part de les inversions previstes es destinaran a l’obertura i manteniment de més de 100 km de “tallafocs” de gran amplada, cosa que implicarà eliminar la vegetació natural de centenars d’hectàrees d’una zona tant valuosa. Els tallafocs estan fortament discutits tant per conservacionistes com per tècnics i científics, donat que no eviten les causes dels incendis ni els aturen (tret de condicions especials) mentre que els seus impactes son intolerablement elevats. Afecten negativament a la fauna, danyen el paisatge, eliminen la vegetació i faciliten l’erosió, és a dir, la pèrdua de sòl fèrtil, just el principal risc ecològic de les nostres muntanyes.

Per contra, les activitats veritablement preventives: la regulació d’usos, la vigilància i la dissuasió es queden molt curtes. Als darrers mesos l’administració valenciana està retallant, incomprensiblement, les inversions en vigilància forestal, desatenent una activitat que genera llocs de treball, que resulta eficaç per prevenir i detectar focs incipients i fonamental per a impedir i perseguir altres agressions al bosc.

Alguns dels camins inclosos en el Pla d’Incendis, resulten tindre efectes molt negatius sobre els ecosistemes del Penyagolosa i resulten, a més, contradictoris amb els esforços per trobar alternatives de desenvolupament rural basades en el turisme verd i responsable i amb la conservació del paisatge i dels valors ecològics del parc natural.

Les al·legacions no sols posen de relleu les actuacions inadequades, sinó que proposen alternatives i, en el cas concret del traçat de camins, proposen vies alternatives de menor impacte i de major eficàcia. Sorprén que la Conselleria, malgrat les inversions previstes i els mitjans de que disposa, haja presentat un Pla amb errors notables i mostres de desconeixement del medi, com és el cas.

En la redacció de les al·legacions han participat excursionistes, botànics i experts forestals, així com veïns del paratge i persones que coneixen amb profunditat el territori i que poden fer aportacions valuoses i en positiu, tant per a evitar incendis com per a ajudar a conservar un patrimoni natural i cultural tan valuós com és el del Penyagolosa.

Las al·legacions han estat recolzades per sindicats com ara La Unió de Llauradors, CCOO, UGT, Intersindical Valenciana, CGT, agrupacions ecologistes com Acció Ecologista AGRÓ, GECEN, Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció, la Societat d´Amics de la Serra d´Espadà, CEVA, Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent), centres excursionistes com el de València, Castelló, Benicàssim, Ontinyent i Vila-real, Club de Muntanya d'Ontinyent, així com entitats culturals i veïnals com ara Grèvol, Veïns del Penyagolosa, etc.

2011-03-15T03:46:00.000-07:00

ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ PRESENTA AL·LEGACIONS AL PLA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS DE LA DEMARCACIÓ FORESTAL DE SANT MATEU.

COMUNICAT DE PREMSA:

ACCIÓ ECOLOGISTA Agró denÚncia que la Conselleria perverteix el sentit de la prevenció d’incendis FORESTALS.

La Conselleria responsable de Medi Ambient destina diners de prevenció a actuacions de fort impacte ambiental, que no són preventives, mentre redueix els diners destinats a la vigilància i a la veritable prevenció.

És la tònica habitual de l’administració forestal valenciana, que practica una vella política forestal heretada de l’antic Icona, basada en una silvicultura agressiva, poc adequada als ecosistemes mediterranis. Als darrers anys, està reforçant-se aquesta política en els nous plans de prevenció d’incendis forestals (PPIF) que estan apareixent a exposició pública.

En tots els casos, es tracta d’invertir grans quantitats de diners que van a parar de manera prioritària a obres forestals que tenen greus impactes ecològics i que eliminen la vegetació natural. Mentrestant, les partides realment adreçades a evitar els incendis, reben quantitats menors i, en concret, es retalla en vigilància i dissuasió (apartat que rebrà només el 40% de les inversions previstes).

Agró ha presentat al·legacions al PPIF de la Demarcació Forestal de Sant Mateu, que afecta a uns trenta-quatre municipis del Nord de la demarcació de Castelló, que alberguen les més extenses i millor conservades masses forestals del territori valencià, incloent valuosos boscos de carrasques, de roures i de savines. Molts milers d’aquests arbres seran sacrificats dintre d’una visió agressiva de la silvicultura, consistent en eliminar vegetació per a evitar que es creme, malgrat el fet demostrat que la majoria d’incendis tenen causes humanes.

Es preveu dedicar més de 25 milions d’euros a obrir pistes i tallafocs i a fer les mal anomenades neteges de vegetació, quantitat que suposa quasi la meitat del pressupost del Pla. S’obriran més de 600 km lineals de tallafocs, que poden arribar a tindre 100 m o més d’amplada, a base de maquinària pesant.

Aquestes actuacions no eviten els focs (ja que no intervenen en absolut sobre les causes dels incendis) i només en situacions molt favorables arriben a parar-los. En realitat generen ecosistemes més empobrits, degradats i inflamables i eviten que la vegetació natural evolucione a etapes més madures, més valuoses i més resistents al foc.

A més dels danys a la vegetació, a la fauna i al paisatge, tenen un gravíssim impacte erosiu, el pitjor efecte dels focs que es volen evitar.

Agró ja ha denunciat algunes d’aquestes actuacions i seguirà al·legant els projectes com aquest i denunciant noves agressions.

Les activitats de vigilància i dissuasió, les veritablement efectives per a evitar l’inici dels focs o, en tot cas, per a detectar-los molt inicialment, es veuran retallades. Aquestes activitats generen més llocs de treball i serveixen també per a protegir el bosc davant d’altres impactes, com per exemple, abocadors incontrolats, contaminació, danys directes als ecosistemes, etc. Tanmateix, als darrers anys venen reduint-se els efectius humans i les hores efectives de vigilància, de manera totalment desencertada.

2011-03-03T05:25:00.000-08:00

En la revista de divulgació científica "Investigación y Ciencia" (Febrer 2011), i dins de la seua secció "Panorama", es pot trobar un interessant article sobre la realització de reforestacions en l'àmbit mediterrani, realitzat a partir dels treballs d'investigació del grup “Ecología, Evolución y Conservación de la vegetación mediterránea” del

"Departamento de biología animal, biología vegetal i ecología de la Universidad de Jaén".

En el següent enllaç es pot llegir l'article íntegre:
Article de la revista "Investigación y Ciencia".

L'article, signat pels professors Pedro J, Rey i Julio M. Alcántara, vessa sobre l'evolució de la vegetació en zones de clima mediterrani, afectades per incendis forestals.

Repercussió a la premsa digital de l'article:

TELEPRENSA, Periódico Digital de Jaén.

UNIVERSIA.

2011-02-24T04:52:00.000-08:00

Acció Ecologista Agró, GECEN i Amics del Penyagolosa prepararan noves al·legacions al Pla de Prevenció d'Incendis del Parc Natural del Penyagolosa.

Les al·legacions, fruit del treball conjunt d'aquests tres col·lectius, estaran enllestides durant la primera setmana de març.

2011-02-06T14:14:00.000-08:00

LA PLATAFORMA CONTRA LA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ ONTINYENT-LÍNIA URRUTIA D'ALCOI ES POSA EN MARXA.

El divendres 4 de febrer, a les 19:30 hores, en la Casa de Cultura de Sant Rafael d'Ontinyent, es va constituir la plataforma contra l'alta tensió a les comarques centrals. A l'assemblea constitutiva, a què acudiren unes 70 persones, van haver representants de diferents col·lectius de la Vall d'Albaida, del Comtat i de l'Alcoià, a més a més, de persones que es presentaven a títol individual.

http://www.crematsensefils.blogspot.com/

2011-02-01T06:43:00.000-08:00

NOTA DE PREMSA

COLLA ECOLOGISTA L’ARREL (ONTINYENT-LA VALL D’ALBAIDA)

DIA DE L’ARBRE 2011

Ontinyent, a 1 de febrer del 2011

Tots els experts en la matèria coincideixen en què, després d’un incendi forestal, les intervencions en la zona afectada han de ser molt mesurades, perquè qualsevol actuació pot interferir en el procés de regeneració natural. De plantejar la realització de reforestacions, aquestes han de ser només després de comprovar l’evolució del procés natural, i passats uns anys, intervenir en aquelles zones on la regeneració natural no siga suficient i hi haja un greu risc d’erosió.

Els ecosistemes mediterranis estan perfectament adaptats al pas del foc i, en la seua evolució, han desenrotllat diferents i potents mecanismes de regeneració. Aquest és un procés efectiu i gratuït, que en pocs anys, acaba creant una coberta vegetal ben atapeïda, sobre el sòl nu que deixa el pas del foc.

La celebració oficial del Dia de l’Arbre 2011, el 31 de gener, amb la presència del Conseller Juan Cotino, la Directora General del Medi Natural Mª Ángeles Centeno i la plana política comarcal del PP, en una zona afectada per l’incendi del passat 6 de setembre, a Agullent, contradiu totalment l’opinió assenyada dels experts. El pas de persones en la zona, suposarà una afectació sobre les plantes rebrotadores que ja han iniciat la recuperació i pot dificultar la germinació, arribada la primavera, de les llavors que han quedat escampades sobre el terra.

Els plançons d’arbres plantats sobre el sòl nu i desprotegit, no tenen cap possibilitat d’arrelar, i la totalitat dels arbres plantats moriran abans de o durant el pròxim estiu, al no superar la mancança de recursos hídrics.

A la informació oficial de l’acte, es diu que s’hi van plantar 5000 arbres. Atès que la reforestació va ser realitzada per escolars de primària, aquesta xifra és difícilment justificable, tenint en compte la dificultat que presenten aquests tipus de treballs, per la seua exigència física.

La Colla Ecologista l’Arrel lamenta la realització d’aquests actes en aquestes circumstàncies, perquè tenen una única intenció propagandística, suposen un malbaratament de recursos, posen en perill el procés de regeneració natural de la zona afectada pel foc i fan una utilització política dels menors poc recomanable.

A més a més, la celebració del Dia de l’Arbre en Agullent, coincideix amb els tràmits de la Conselleria d’Infraestructures per a la construcció d’una línia d’alta tensió de 132 kV, entre la subestació d’Ontinyent i la línia Juan Urrutia d’Alcoi i que travessarà aquesta mateixa zona; projecte d’Iberdrola que continua el seu curs normal, malgrat l’oposició social que ha despertat. Aquestes dues actuacions, amb intencions difícilment conjugables, són un veritable insult a la societat civil.

2011-01-30T14:55:00.000-08:00

NO A LA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ PER LA SERRA DEL TORRATER!

La construcció de la línia d'alta tensió, que ha de passar per la zona afectada per l'incendi del 6 de setembre a la Vall d'Albaida, segueix el "planning" previst, tot i l'oposició mostrada pels valldalbaidins, a través de diferents entitats locals i comarcals. S'anuncia el procés d'expropiació de les finques per on ha de passar la línia de distribució energètica.

2011-01-22T13:32:00.000-08:00

ACCIÓ ECOLOGISTA Agró,

recolza i fa seues les al·Legacions dels Amics del Penyagolosa

al Pla de PREVENCIÓ d’incendis del parc natural.

El Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPIF), inclou una desmesurada xarxa de tallafocs i l’obertura de pistes forestals, per paratges d’alt valor ecològic que tindrien un efecte desastrós sobre el paisatge, la vegetació i el sòl fèrtil del Parc Natural del Penyagolosa.

Malgrat que els tallafocs no tenen cap funció preventiva, ja que no tenen cap influència sobre les causes dels incendis, la realització dels quals s’emporta una bona part dels recursos econòmics del pla de prevenció (una tercera part, aproximadament). Aquestes actuacions no sols no eviten incendis, sinó que incrementen la inflamabilitat de la vegetació i eleven el risc d’incendi en l’àrea afectada, a més d’altres impactes ambientals negatius.

La Conselleria responsable de Medi Ambient, preveu obrir una enorme xarxa d’aquests tallafocs (diferents centenars de kilòmetres lineals) que impliquen eliminar total o parcialment la vegetació d’enormes extensions del parc natural, sense que s’haja efectuat (ni estiga previst fer-ho) cap avaluació d’impacte ambiental. Tanmateix els impactes que tenen aquestes obres sobre el medi natural estan reconeguts per documents i publicacions de la pròpia Conselleria.

En les zones afectades pels tallafocs, que sumen milers d’hectàrees, es destrueix la vegetació i es deixa el sòl desprotegit davant de l’erosió, a més del greu impacte paisatgístic associat, especialment lamentable en una zona protegida d’alt valor ecològic i en un enclavament important de promoció del turisme rural.

Acció Ecologista Agró ha al·legat el projecte del Pla de Prevenció d’Incendis, arreplegant els arguments de l’Associació d’Amics del Penyagolosa i recolza la petició dels veïns de la zona i de grups ecologistes locals, que demanen que s’elimine la xarxa de tallafocs del PPIF. Com a alternativa, es proposa que el gros de les actuacions i les inversions recollides en l’esmentat pla, es centre en l’aplicació de mesures realment efectives de prevenció que no tinguen impactes ambientals negatius, com són la regulació d’usos, la informació, la vigilància i la dissuasió, mesures acompanyades d’altres orientades a assegurar una detecció immediata de l’inici dels focs i una ràpida intervenció per a la seua extinció.

A més d’eliminar enormes extensions de cobertura vegetal, amb els mal anomenats tallafocs, el pla preveu obrir i ampliar pistes forestals, incloent una pista pel riu Carbo que tindria uns impactes enormement negatius, al mateix cor del Parc Natural, tant pels efectes directes com pels derivats d’una major pressió humana en zones fràgils i d’alt valor ecològic del massís.

Aquest pla és un veritable atemptat ecològic que pretén tornar a impulsar un projecte de realització d’àrees tallafocs, que ja va estar rebutjat pels veïns del parc, en el passat. Amb aquestes actuacions, el risc d’incendis seguirà existint, però, d’entrada, es destruiran tantes hectàrees com en un hipotètic incendi d’enormes dimensions; a més, els tallafocs poden tindre impactes més greus que els incendis, ja que en la zona central dels mateixos arriben a eliminar, fins i tot, el sòl fèrtil, cosa que un incendi no arriba a fer.

Després d’un incendi forestal, la vegetació es pot regenerar de manera natural, però en gran part de les àrees afectades pels tallafocs, açò serà impossible si es mantenen (com es pretén fer) permanentment desforestades. A més, en aquestes zones afectades, la pèrdua de sòl fèrtil, com a conseqüència de l’eliminació de la coberta vegetal, serà un risc immediat i permanent, encara que no hi haja cap incendi. Cal recordar que, precisament aquest risc erosiu, és l’efecte més greu que pot tindre un incendi, des del punt de vista ecològic.

En definitiva, Agró considera que aquest Pla és un despropòsit i un greu malbaratament dels recursos públics, que no avança suficientment en la prevenció dels incendis, mentre que originarà una gravíssima degradació dels ecosistemes naturals, hi haja o no incendis. Un impacte de magnitud intolerable, en un espai del màxim valor ecològic en l’àmbit valencià.

València, a 18 de gener de 2010.

En el següent enllaç es pot consultar el model d'al·legacions usat. Al·legacions al PPIF del Penyagolosa.

2010-12-23T00:46:00.000-08:00

LA COLLA ECOLOGISTA LA CARRASCA D'ALCOI - ECOLOGISTES EN ACCIÓ PRESENTA AL·LEGACIONS AL PLA DE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS SECTORIAL DE LA DEMARCACIÓ D'ALCOI.

La demarcació d'Alcoi inclou els municipis d'Agres, Alcocer de Planes, Alcoleja, Alcoi, Alfafara, Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Balones, Banyeres de Mariola, Benasau, Beneixama, Beniarrés, Benifallim, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Biar, el Camp de Mirra, Cañada, Castalla, Cocentaina, Fageca, Famorca, Gaianes, Gorga, Ibi, l’Orxa, Millena, Muro d'Alcoi, Onil, Penàguila, Planes, Quatretondeta, Salinas, Sax, Tibi, Tollos, la Vall d’Alcalà i Villena.

Les al·legacions contra l'esmentat pla es resumeixen en els següents punts:

PRIMERA: Nula participació ciutadana en l'elaboració del pla de prevenció d'incendis forestals, incomplint el Conveni d'Aarhus.
SEGONA: No s'ha sotmés a la preceptiva avaluació ambiental de plans i programes, la qual cosa incompleix la Directiva 2001/42/CE i la Llei 9/2006.
TERCERA: El Pla d'Infraestructures del pla de prevenció manca del preceptiu Estudi d'Integració Paisatgística.
QUARTA: El Pla de Prevenció d'Incendis es circumscriu estrictament als límits de la demarcació establida en el Pla General d'Ordenació Forestal, la qual cosa el fa incoherent i mancat de funcionalitat.
CINQUENA: La redacció del Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de la demarcació fora del context d'un Pla Forestal de Demarcació incompleix la normativa i no està justificat.
SISENA: Les àrees tallafoc i, en general, les mesures de “selvicultura preventiva” s'haurien de descartar de manera general i restringir-les, en tot cas, a llocs molt localitzats.
SETENA: S'ha de suprimir totalment la utilització del foc com a tècnica agrícola.
HUITENA: Compliment estricte de la normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals en l'execució d'obres i treballs en terrenys forestals i pròxims.
NOVENA: S'ha de garantir l'aplicació de l'article 25.1 del ROGTU pel que fa als terrenys incendiats classificats com a sòl no urbanitzable comú o protegit.
DESENA: Caldria eradicar l'ús d'herbicides químics per al manteniment de les cunetes i vores de les vies de comunicació.
ONZENA: Campanyes informatives dirigides al veïnat de les urbanitzacions per a conscienciar sobre el perill (i la il·legalitat) del llançament d'artefactes pirotècnics.
DOTZENA: Major control per a evitar la construcció d'habitatges il·legals en sòl no urbanitzable.
TRETZENA.- Cal evitar el trànsit amb vehicles motoritzats per les pistes forestals, amb les excepcions previstes en el Decret 8/2008.

Per a consultar les al·legacions íntegrament, clicka ací.

2010-11-12T15:16:00.000-08:00

Notícia apareguda a l'edició digital de Levante-EMV, Castelló el 12 de novembre del 2010:

Penyagolosa se salva de la tala en 2011

Medio Ambiente paraliza el "Plan de control del muérdago" que prevé cortar 8.000 pinos

Penyagolosa se salva de la tala en 2011

NACHO MARTÍN CASTELLÓ
La falta de consignación presupuestaria llevará a la Conselleria de Medio Ambiente a paralizar durante 2011 el "Plan de Control del Muérdago" que el año pasado supuso la tala masiva de 3.000 pinos del Parque Natural del Penyagolosa y que este año preveía cortar otros 900 ejemplares, según confirmaron fuentes próximas a la junta rectora del paraje.
Esta decisión fue confirmada ayer durante la junta rectora del paraje y contentó a los grupos ecologistas, aunque el motivo de la paralización es exclusivamente económico y la conselleria mantiene el mismo criterio de "ordenación forestal".
Una parte de la junta rectora se había opuesto a un plan que prevé la tala de 8.000 árboles en los próximos 10 años para "controlar" una plaga de muérdago. A este respecto, algunos miembros de la junta pidieron ayer explicaciones sobre las actuaciones complementarias a la tala que la conselleria había prometido: plantación de especies arbustivas que atraigan a pájaros depredadores del muérdago, regeneración de las zonas taladas y criterios selectivos que respeten los pinos en buen estado.
Las intervenciones fueron explicadas por técnicos de Sanidad Vegetal de la Conselleria de Medio Ambiente y la Generalitat destacó posteriormente en un comunicado que, dentro del Plan de Control del Muérdago en Sant Joan del Penyagolosa, "ha invertido cerca de 100.000 euros en trabajos de poda selectiva de árboles afectados por el muérdago, la implantación de cajas-nido y la plantación de arbustos con frutos que permitan a las aves alimentarse de los mismos y, de este modo, se evite la dispersión del muérdago".
Medio Ambiente hizo hincapié en que sus distintos departamentos han invertido 1,2 millones de euros en el año 2010 en diferentes actuaciones dentro del Parque Natural del Penyagolosa. La mayor parte de esta inversión se destina a trabajos de mantenimiento y conservación. Según los datos facilitados ayer por el Consell, en el primer semestre de 2010 el Parque Natural del Penyagolosa ha sido el segundo más frecuentado de la provincia de Castelló, después del Desert de les Palmes, con 6.600 visitantes.

2010-11-10T06:44:00.001-08:00

AE-Agró proposa a Vistabella la compra "preventiva" de 500 pins centenaris a 25 euros l'arbre.

Encara que l'ajuntament ha rebutjat la nostra oferta per salvar els 700 pins que va a talar al Bovalar, li proposem la compra "preventiva" de 500 arbres

La setmana passada, després d'assabentar-se del projecte de Vistabella del Maestrat consistent en la tala de 700 pins centenaris por motius econòmics, Acció Ecologista-Agró va oferir-li al consistori la possibilitat de comprar els pins a canvi de no talar-los. Tanmateix, l'ajuntament ha rebutjat la nostra oferta i tallarà i vendrà estos arbres monumentals per 25 euros la unitat. Així i tot, AE-Agró manté la seua oferta i s'ofereix a comprar 500 pins centenaris pel mateix preu i previndre la seua possible tala en el futur.

Des d'AE-Agró lamentem, però respectem, la decisió presa pel consistori de Vistabella del Maestrat que ha deixat escapar l'oportunitat de salvar 700 pins del Bovalar. L'organització ecologista li va oferir la setmana passada al consistori la possibilitat d'iniciar una campanya popular, dirigida tant als socis i simpatitzants d'AE-Agró com a la resta de ciutadans que volgueren participar, per recaptar els mateixos diners que va a obtindre amb la venta dels pins. Amb esta iniciativa l'associació conservacionista volia salvar no només els pins centenaris del Bovalar, sinó també mostrar el nostre recolzament econòmic amb un municipi emblemàtic de l'interior de Castelló. Un recolzament econòmic que anava més enllà de la compra dels pins, ja que els potencials participants a la malaurada campanya popular hagueren visitat Vistabella del Maestrat en alguna ocasió per contemplar en primera persona els pins que havien salvat. I estos visitants segurs que haurien deixat més euros en les tendes i botigues de Vistabella durant la seua estada que la pròpia venta dels pins. Ara, el que pot passar és que els nombrosos turistes que es desplacen fins al Parc Natural del Penyagolosa preferisquen fer les seues compres pel camí a altres municipis, com per exemple Xodos, Costur o Atzeneta del Maestrat.

Des d’AE-Agró també lamentem que l’alcalde de Vistabella no només ha rebutjat l’oferta per comprar i salvar els pins centenaris del Bovalar, sinó que a més a més pose en dubte la militància ecologista tant d’AE-Agró com dels companys del GECEN, que van ser els primers en denunciar públicament esta tala i venta massiva de pins centenaris a 25 euros la unitat. L’alcalde de Vistabella, Ximo Gual, ens va definir com "pseudoecologistes" o "ecologistes de despatx". AE-Agró no vol entrar en polèmiques amb l’alcalde. L’organització ecologista el que vol és sumar esforços amb Vistabella del Maestrat, que com tants altres municipis està patint les conseqüències de la crisi econòmica. Per això, li hem proposat a l’ajuntament la compra "preventiva" de 500 pins centenaris al seu terme municipal. Una campanya popular de compra d’arbres amb la qual volem recolzar econòmicament amb 12.500 euros a este municipi emblemàtic de l’interior de Castelló i assegurar-nos la supervivència de com a mínim 500 arbres centenaris que rodegen el Parc Natural del Penyagolosa, sens dubte un dels paratges naturals més importants del País Valencià. Si la campanya enguany té èxit, tal i com desitgem des d’AE-Agró, ens agradaria repetir-la cada Nadal i no únicament amb pins, sinó també amb grèvols, aurons, teixos, serveres... Així podríem gaudir de nou dels boscos que ens descrivia el botànic Cavanilles fa 200 anys al Penyagolosa.

Tal i com va dir l'alcalde de Vistabella, Ximo Gual, els socis i simpatitzants d'AE-Agró som "ecologistes de despatx". Tanmateix cal puntualitzar que el nostre despatx és la natura, on treballem dia a dia, pam a pam, en defensa del nostre territori. Per això, a més a més de sol·licitar una entrevista amb l'alcalde del consistori per negociar la compra "preventiva" de 500 pins al seu municipi, el convidem a visitar els nostres "despatxos" a Ares del Maestrat, l'Albufera de València o la marjal d'Almenara, on desenvolupem projectes de custòdia de territori per rehabilitar espais naturals i el seu patrimoni rural com és el cas d'Ares. Ara la pilota torna a estar a la teulada de l'alcalde, que té l'opció d'ingressar 12.500 euros a les arques municipals i protegir 500 pins centenaris al mateix temps.

2010-11-09T05:16:00.000-08:00

Levante-EMV 8/11/2010

Vistabella tala 700 pinos junto al Penyagolosa para venderlos a 25 euros y sanear su tesorería.

El Consell alega que es "un proyecto de ordenación de monte" y los ecologistas critican "una agresión ambiental sin base científica"

2010-11-02T06:24:00.001-07:00

Interessant article de Juan Ponce al Levante-EMV, sobre la regeneració natural després dels incendis forestals.

"Dejémoslas crecer"

http://www.levante-emv.com/opinion/2010/10/29/dejemoslas-crecer/751894.html

2010-10-25T07:26:00.000-07:00

Defensem els nostres boscos

Com presentar una denúncia forestal

Cal reaccionar i per fer front a les actuacions agressives de l’administració contra les nostres muntanyes

Malauradament estem observant últimament a les nostres serres i boscos massa actuacions agressives contra els ecosistemes forestals. Moltes vegades, estos atacs a les nostres muntanyes han sigut efectuats o impulsats per la pròpia administració sota el nom de zones d’actuació urgent (ZAU), tallafocs, neteges vegetals, franges auxiliars, silvicultura preventiva, aclarides...

Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista Agró volem donar l’alerta sobre l’impacte negatiu que tenen a les nostres muntanyes totes estes intervencions i demanar-vos a tots i totes que reaccioneu amb immediatesa contra estes mesures tan perjudicials per als nostres boscos. Per això, vos emplacem a actuar i denunciar tota actuació agressiva contra els ecosistemes forestals, ja siga realitzada per l’administració o per un particular. Davant d’un atac a les nostres muntanyes, cal seguir els següents passos.

En primer lloc, cal recopilar una sèrie de dades bàsiques, per exemple fotografies o vídeos, que mostren les accions més punyents, les espècies vegetals afectades, els danys al sòl, el valor de l’ecosistema degradat, la seua ubicació, la data aproximada de les malifetes i tot allò que trobeu rellevant.

Una vegada tinguem tota esta informació (que posteriorment podrem completar amb una investigació més exhaustiva), redactarem i enviarem un comunicat de premsa per criticar i alertar d’estes actuacions i informar així a la ciutadania dels atacs que patixen les nostres muntanyes.


Acció contra Iberdrola a la Canyada.

També, cal denunciar al SEPRONA i a la Fiscalia de Medi Ambient estes actuacions que posen en perill les nostres masses forestals. Per a fer-ho podeu posar-vos en contacte amb la Comissió Forestal d’AE-Agró, que vos podrà assessorar i, a més a més, recopilarà tota la informació dels fets per a preparar altres iniciatives més globals i generals.

En tot cas, cal presentar una denúncia a la conselleria de Medi Ambient, encara que siga la pròpia conselleria la responsable dels fets que volem denunciar. Quan fem la denúncia, cal presentar-la amb registre d’entrada i guardar una còpia. Envieu també esta còpia a la Comissió Forestal d’AE-Agró per a afegir-la al nostre registre de denúncies, amb el qual podrem demostrar que venim denunciant estos fets sense èxit des de fa temps. Amb tota esta documentació podrem realitzar accions a un altre nivell mentres busquem l’assessorament d’advocats per explorar altres vies més potents.

Com redactar la denúncia

La denúncia davant la conselleria de Medi Ambient pot ser molt simple, curta i no compromet a res. La pot fer una persona o un col·lectiu. Si pel motiu que siga no voleu signar-la vosaltres, la pot signar AE-Agró. Us expliquem breument el que ha de dir la denúncia:

Ha d’estar adreçada al Sr. Conseller i/o Director General de Medi Natural en termes respectuosos, ben escrita, sense errades i sense atacar verbalment.

Ha de resumir breument els fets, per exemple: "Hem pogut observar al terme municipal de XXXX, en la partida XXXX, en el paratge XXXX, les següents actuacions XXXX". Cal ser el més concret que es puga. Si no és possible, cal indicar les dades més aproximades.

Cal detallar els impactes sobre fauna, vegetació, paisatge, sòl... amb la màxima contundència. Si es pot, quantificarem l’extensió, la quantitat d’arbres i les espècies afectades, la longitud... Així com els dies de l’actuació que volem denunciar o al menys si han sigut recents o estan encara en marxa. També és important indicar el nom de la persona, empresa o organisme responsable dels fets.

Cal mencionar tots els fets que suposen un agreujament: espècies protegides, època de cria i nidificació, espais protegits o valuosos, MUP...


La petjada de Vaersa a la Serra Calderona.

Finalment, cal acabar mencionant que els fets poden suposar una infracció de les lleis vigents, segons la gravetat de les actuacions. No importa que les actuacions hagen estat fetes per l’administració o amb bona fe. Si el resultat és negatiu, cal dir-ho.

Cal recordar que la llei forestal té uns objectius proteccionistes i que, entre les infraccions. preveu els danys greus a la vegetació i la fauna, els danys al sòl... Si es coneixen, es convenient citar les normes legals i els articles concrets que poden haver estat afectats. Les normes d’ús i gestió dels parcs i paratges naturals també solen tindre un caràcter protector. Les zones ZEPA, IBA, LIC... també poden suposar una forma de protecció i normatives específiques a considerar.

Per acabar la denúncia, hem de demanar unes coses bàsiques:

Que es donen per assabentats dels fets.

Que s’investigue la magnitud dels impactes i que es determine el o els responsables i que siguen sancionats, si és pertinent.

Que cessen quan abans les actuacions i que es restaure en la mesura del possible.

Ser informats de les diligències que acabe fent l’administració al respecte (brindant-se, si es vol, a aportar més dades, fotografies... si poden ser d’utilitat).

Finalment, cal comunicar a la premsa que s’ha cursat la denúncia, fent un comunicat de premsa que resumisca els fets i adjuntant la denúncia.

Com a complement a tota esta informació, teniu dos documents adjunts sobre legislació forestal i sobre la silvicultura destructiva (a l'apartat Documents: "La prevenció dels incendis forestals" i "Valoracions sobre la Llei Forestal"), que vos poden ajudar com a orientació.

Carles Arnal, Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró

2010-10-06T11:08:00.000-07:00

EL PARANY

En el següent vídeo es mostra el treball dels companys del GECEN explicant en què consisteix el parany, una tècnica no selectiva per a la caça d'ocells.

2010-10-05T10:13:00.000-07:00

AE-Agró s’oposa novament a les "neteges vegetals" de les masses forestals

La Conselleria de Medi Ambient deixa milers de "cadàvers vegetals" al seu pas pel Parc Natural de la Serra Calderona i provoca un incendi forestal al Monte Picaio

dimarts 28 de setembre de 2010.

Una vegada més, els diners públics de la Conselleria de Medi Ambient es dilapiden en la destrucció dels nostres últims paratges naturals més valuosos. Esta vegada li ha tocat al Parc Natural de la Serra Calderona.

Quasi un milió d’euros es gastarà la Conselleria en un projecte de “neteja vegetal” que deixa muntons de llenya repartits al llarg dels quilòmetres de carreteres, camins i pistes forestal que recorren este Parc Natural, i que lluny de protegir el bosc del foc, el fa més vulnerable als incendis, l’empobrix i deixa el sòl desprotegit front a les pluges torrencials que tindrem a la tardor.

Aquests treballs de destrucció forestal discorren per la carretera cap al Monestir de La Cartoixa, cap a Serra i Nàquera. Però també s'estan desenvolupant en altres punts de la Serra Calderona, com ara, al Monte Picaio (Sagunt), on es va declarar un incendi forestal que va calcinar 2.5 hectàrees de pi blanc i matoll.

Tot indica que el foc es va iniciar per una negligència precisament durant una "neteja vegetal", tal i com va denunciar ahir Acció Ecologista-Agró. L’incendi va ser provocat presumptament per una espurna d’una de les motoserres que estaven podant els pins confrontants a un camí per a construir una faixa auxiliar. A més a més de la probable negligència, els treballadors mancaven de material operatiu per a pal·liar possibles accidents (extintors i motxilles extintores), tal i com exigix la normativa.

2010-10-02T15:44:00.000-07:00

Una nova agressió als ecosistemes naturals en forma d'actuació en "silvicultura preventiva".

Aquest estiu, els diners del programa d'Economia Sostenible del Govern d'Espanya han servit per a produir una nova agressió contra la vegetació arbustiva, en una actuació promoguda per l'Ajuntament d'Ontinyent.

Segons es pot llegir al cartell d'informació es tracta "d'actuacions de neteja i conservació de les masses forestals"...

...però, ¿com es pot parlar de la conservació de la massa forestal, quan els treballs consisteixen en eliminar precisament part de la vegetació que, es diu, es pretén conservar?...

No obstant això, la zona de les actuacions ha quedat afectada, en la seua major part, pel recent incendi del 6-7 de setembre a la Vall d'Albaida.

Ara, en plena serra, es pot observar el cartell de promoció de l'actuació, allà, ben plantat i impassible al pas del foc.

2010-09-24T05:34:00.000-07:00

El 16 de setembre del 2010 es va emetre a l'Espai Medi Ambient de RTVV un reportatge sobre les actuacions forestals d'ajuda a la regenació natural de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent.

En el següent enllaç podeu veure'l:

http://www.rtvv.es/alacarta/princiv.asp?idioma=0&id_video=3020

Acció Ecologista Agró fa pública la seua adhesió a la denúncia realitzada per un enginyer agrònom valencià sobre els treballs forestals del Caroig.

2010-08-02T08:38:00.000-07:00

Acció Ecologista Agró s’adhereix públicament a la denúncia realitzada per l’Enginyer Agrònom Pedro Miguel Chomé Fuster, sobre uns treballs forestals realitzats a instància de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i pagats amb fons del Ministeri de Medi Ambient, en el Massís del Caroig, dins del terme municipal de Bicorp, en el Mont Santís V-1067, i que va ser pública a través de Levante-EMV el passat dilluns 26 de juliol del 2010.

La intervenció esmentada es va realitzar entre finals de l’any 2009 i el primer trimestre de l’any 2010 i es troba, suposadament, emmarcada en un projecte anomenat “Actuaciones de restauración hidrológica forestal en la Muela de Cortes”, redactat per l’Enginyer Tècnic Forestal José Antonio Rueda, en març del 2009. Els treballs forestals han consistit en la completa eliminació de la vegetació en franges superiors als 200 metres, llevat d’uns pocs exemplars de pins aïllats que esquitxen el conjunt, en una zona d’alt valor paisatgístic i ecològic i que havia estat lliurada dels incendis forestals dels darrers 60 anys, inclosa també dins dels límits del LIC ES0000212 “Muela de Cortes y Caroche”, i en la ZEPA núm. 389 “Sierra de Martés y Muela de Cortes”. Els danys provocats per l’actuació sobre l’ecosistema de la zona, així com, les deficiències detectades en el projecte, són nombrosos i es detallen tot seguit:

1. S’incompleixen els principis en què es basa el marc legal en matèria forestal, patrimonial, de biodiversitat, d’estratègia forestal espanyola i d’impacte ambiental, vigents en els àmbits europeu, estatal i autonòmic.

2. No s’ha realitzat l’informe d’Impacte Ambiental, segons s’estableix a les lleis estatal 6/2001 i autonòmica 2/1989, així com, als seus Reglaments per a actuacions sobre sòls i vegetació natural i en la correcció hidrològica-forestal.

3. No s’han respectat els principis i normes de protecció als llocs d’Interés Comunitari (LIC) i de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i la seua consideració com a Zones d’Especial Conservació (ZEC).

4. La redacció del projecte en què estan basades les actuacions és incoherent, amb objectius contradictoris i que afecta a dues zones de realitats físiques completament diferents (el Mont del Santís V-1067 i el Mont Millares V-3013), sense que aquestes diferències en els punts de partida, condicionen l’actuació sobre elles.

5. No s’han respectat les prescripcions tècniques del projecte.

6. La intervenció ha creat un entorn desprotegit de vegetació amb zones de fort pendent, empitjorant el risc d’erosió de la zona i el control de les escorrenties i del règim hidrològic.

7. L’eliminació de la coberta vegetal ha afectat a la fauna que residia en la zona, bé de forma directa mitjançant la realització dels treballs, com per la manca de protecció que ofereix la vegetació i, sense la qual, altres formes de vida no són possibles.

8. S’ha produït un atemptat contra la biodiversitat a l’eliminar totalment les carrasques i la resta de frondoses, així com, un sotabosc ric, amb una alta diversitat d’espècies que complia amb una important funció ecològica. S’afavoreix així, l’establiment d’un monocultiu de pins que, sota cap condició, pot ser considerat com a bosc.

9. Aquests tipus d’intervencions no poden trobar-se dins de programes de lluita contra els incendis forestals, perquè no té cap sentit destruir tot allò que precisament es pretén protegir.

10. El destí dels beneficis de la venda de la gran quantitat de fusta extreta no són presents al projecte que empara aquestes actuacions.

11. Com a conseqüència del pas de maquinària pesant i dels camions carregats de fusta, s’han fet malbé els camins d’accés.

Acció Ecologista Agró, juntament a Bosc Viu, plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals i que aglutina al conjunt dels col·lectius ecologistes del País Valencià, s’han caracteritzat per la denúncia d’aquests tipus de pràctiques en la gestió forestal del territori valencià i que, malauradament, són sovint utilitzades. En l’estratègia de lluita contra els incendis forestals, les neteges de sotabosc i la realització de tallafocs lliures de vegetació són mesures agressives, amb greus impactes quantificables sobre el medi físic i de dubtosa eficàcia. A més a més, la realització d’aquestes intervencions, consumeix de forma absurda una gran part del pressupost destinat a la prevenció, la qual hauria de basar-se en una eficient xarxa de vigilància que detecte amb rapidesa l’inici de qualsevol incendi i, d’aquesta manera, poder extingir-lo en els primers estadis de propagació, abans que adquirisca dimensions considerables.

Tanmateix, el moviment ecologista valencià exigeix el canvi en la gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i per a la qual cosa, s’usaran tots els mitjans que l’estat de dret fica a disposició de la ciutadania i de les entitats cíviques, com ara, la col·laboració amb els grups parlamentaris i la ja anunciada intervenció de la Fiscalia (segons notícia apareguda en Levante-EMV el dimarts, 27 de juliol del 2010).

Neteges al Caroig

2010-07-30T14:00:00.001-07:00

A finals de l'any 2009 i durant el primer trimestre d'aquest any, a instància de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua i Habitatge, s'han realitzat unes intervencions consitents en la total eliminació del sotabosc, de les carrasques i de la resta de frondoses, amb la tala massiva dels millors exemplars de pins, sobre unes zones del Massís del Caroig i dins del terme municipal de Bicorp.

En el següent recull de fotos, es pot veure l'estat en què ha quedat la zona afectada per aquests treballs. Per a obtenir més informació, es pot revisar l'informe detallat que es troba present al peu d'aquest article.

INFORME SOBRE LES ACTUACIONS REALITZADES EN EL MASSÍS DEL CAROIG, PROMOGUDES PER LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AIGUA I HABITATGE.

2010-07-13T07:35:00.000-07:00

2010-06-21T02:38:00.000-07:00

BOSC VIU ELABORARÀ UN MAPA DE PUNTS NEGRES FORESTALS

La plataforma BOSC VIU, que engloba la pràctica totalitat de grups ecologistes valencians, ha acordat elaborar un informe que arreplegue i situe en un mapa les diferents agressions ecològiques que pateixen els boscos valencians.

El darrer cap de setmana ha tingut lloc a València una reunió de la plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians, BOSC VIU, per fer un repàs de la situació dels nostres boscos amb motiu de la recent celebració del dia mundial de lluita contra la desertificació (17 de juny).

La pràctica totalitat del terreny forestal valencià està amenaçat per un alt risc de desertificació que, en el nostre cas, és degut sobretot a l´erosió (pèrdua de sòl fèrtil) com a conseqüència de l'eliminació o degradació de la cobertura vegetal, que és l'única defensa efectiva del sòl.

Encara que la societat valenciana està molt preocupada pels incendis forestals, no mostra la mateixa preocupació per molts altres impactes que eliminen directament tota o gran part de la cobertura vegetal. Per tot el territori valencià, urbanitzacions, edificacions disperses, obres públiques, pedreres, i altres intervencions humanes deixen el sòl desprotegit davant l'erosió. Especial gravetat tenen les actuacions promogudes per la pròpia administració que amb l'etiqueta de “tallafocs” o “neteja de vegetació”, eliminen tota o gran part de la vegetació, amb la teòrica, però molt equivocada finalitat de previndre incendis.

Aquestes actuacions no tenen cap efecte preventiu sobre els incendis forestals, ja que no eviten les causes humanes dels mateixos (que són la immensa majoria). Però tenen gravíssims efectes ecològics i acaben incrementant l'erosió. Mentrestant, aquest any s'han retallat les dotacions de vigilants forestals dedicats a la prevenció dels incendis i les quantitats dedicades al voluntariat preventiu.

En la reunió es van presentar varios informes ben documentats i recolzats amb material audiovisual sobre actuacions concretes que exemplifiquen agressions forestals diverses, com el projecte d´urbanització al voltant del riu Mijares (Yàtova), les tales de pins efectuades al cor del parc natural de Penyagolosa o el projecte d´instal•lar un hotel al centre del Parc Natural de la Font Roja. També s'ha informat detalladament sobre les “neteges” i “tallafocs” en marxa al parc natural del Túria, dintre d´un projecte de prevenció d´incendis que, irònicament, dedica milions d'euros a eliminar la vegetació natural d'un parc natural.

Aquests són uns pocs exemples de les agressions que es recopilaran en el mapa d'agressions forestals que s'ha acordat elaborar. En el Blog d´aquesta plataforma (http://boscviu.blogspot.com/) també es penjaran totes aquestes informacions. BOSC VIU convida als ciutadans a visitar aquest blog i conèixer amb dades i imatges algunes de les agressions forestals denunciades.

BOSC VIU ha elaborat un manifest que pretén canviar la gestió forestal de la conselleria i reclamar que les inversions forestals es dediquen sempre a la protecció i no a la destrucció. A la recuperació i regeneració del bosc i no a l'eliminació de vegetació.

Bosc Viu pretén fer arribar a la població la idea de que els boscos són enormement valuosos per a tota la societat i que s'hauria de compensar i finançar la seua conservació. Malauradament ara es destinen moltes inversions a l'absurda idea d'eliminar la vegetació (amb apertura de camins, tallafocs i neteges) per a que no es creme. Per a evitar els incendis el que cal és combatre les causes, no eliminar la vegetació.

Una nova política forestal sostenible és posible i necessària. BOSC VIU dedicarà els seus esforços a conscienciar d'aquest necessari canvi de política forestal, en les antípodes del que ara fa la Conselleria responsable de medi ambient.

Per a més informació: Juan Ponce. 68 99 45 707 (Portaveu de BOSC VIU).

2010-04-27T02:19:00.000-07:00

Comunicat conjunt de CC. OO., Acció-Ecologista Agró, GECEN i GER

(entitats membres de Bosc Viu)

LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT PROVOCA, AMB UNA TALA DE PINS, GREUS IMPACTES AL BOSC DE PENYAGOLOSA I AL CAMÍ DELS PELEGRINS DE LES USERES

NOTÍCIA APAREGUDA AL LEVANTE (Castelló) el 27/04/2010

Quan el proper dia 30 d’abril els Pelegrins de les Useres arriben al bosc de Sant Joan de Penyagolosa es trobaran amb un paisatge desolador. Una part de l’històric camí que fins fa poques setmanes era una senda entre els pins ha esdevingut ara una pista forestal per efecte del trànsit que per ella han fet camions i maquinària pesant. El paisatge al voltant del camí encara és pitjor, amb algunes zones on s’han tallat nombrosos pins i s’han creat enormes clarianes al bosc, així com amb restes de tala que no han estat retirats ni triturats i es troben escampats per tot arreu. Aquestes agressions ecològiques i paisatgístiques resulten doblement greus: pels importants efectes que provoquen sobre el medi natural i per haver-se produït en dos espais naturals protegits (el Parc Natural de Penyagolosa i el Monument Natural del Camí dels Pelegrins). El fet més cridaner és que aquestes actuacions no han estat realitzades per cap desaprensiu sinó per la pròpia Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge que amb una mà (la de la propaganda) declara espais naturals i amb l’altra (la dels fets) desenvolupa accions clarament perjudicials per als espais que diu protegir. Si la protecció dels espais naturals, com en aquest cas, es queda només a la lletra del Diari Oficial i no es tradueix en actuacions concretes, no és més que una política d’imatge. Sobretot si les poques actuacions que fa la Conselleria van justament en la direcció contrària a la protecció d’aquests espais. Arrasar un tram del Camí dels Pelegrins o fer malbé el bosc de Sant Joan són actuacions clarament incompatibles amb la protecció mediambiental que la pròpia Conselleria ha promulgat i amb la normativa de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea de la que formen part aquests espais.

Els impactes que denunciem són el resultat dels treballs de la tala de pins que la Conselleria de Medi Ambient ve realitzant des de fa mesos en el marc d’un Pla d’Actuació per al Control del Vesc. Aquest Pla va ser inicialment rebutjat per la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa i posteriorment aprovat després que la Conselleria introduira importants modificacions i es comprometera a respectar una sèrie de criteris d’actuació. Però a hores d’ara es pot comprovar que la Conselleria ha tallat els pins d’acord amb les seues previsions, però amb importants incompliments del Pla que s’havia acordat. Incompliments que són la principal causa dels impactes que denunciem:

- S’han tallat pins que no es troben morts ni moribunds i que, per tant, no compleixen amb els criteris d’actuació front al vesc.

- En diversos llocs del bosc de Sant Joan, s’han tallat nombrosos pins que es troben concentrats en una mateixa zona, provocant l’aparició d’àmplies clarianes que han quedat sense pins.

- S’ha fet servir maquinària pesant i no cavalleries, com estava previst, per a l’extracció de la fusta tallada, obrint o reobrint pistes i noves vies per a treure pins, així com provocant una important erosió en algunes zones de gran pendent.

- Les restes de tala, en algunes zones, no s’han retirat ni triturat per tal de propiciar la regeneració, tal com preveia el Pla, i s'han limitat a passar una màquina sobre elles, de forma que s’han deixat troncs i branques de gran dimensió escampats per tot arreu.

- Encara que la Conselleria s'havia compromés a fer a mà les noves plantacions que han de regenerar el bosc, s’ha fet servir una màquina per fer forats, la qual s’ha anat passejant pel bosc amb les seues cadenes, amb els corresponents impactes sobre la coberta vegetal.

- I el que encara és pitjor: la Conselleria lluny de rectificar la seua forma d’actuar ha començat a preparar la següent tala insistint en aquests incompliments. A hores d’ara, es pot comprovar fàcilment com s’han senyalat pins per a la propera tala que no compleixen amb els criteris del Pla, ja que el ni estan morts ni el seu nivell d’afectació per vesc és elevat.

Exigim a la Conselleria que paralitze les actuacions que està realitzant, que desenvolupe urgentment actuacions de restauració del medi natural fet malbé pels treballs de la tala i que, a la vista dels greus impactes provocats, encete, amb una àmplia participació tècnica i social, un procés de revisió del Pla d’Actuació per al Control del Vesc.

Per a més informació:

Juan Ponce 689 945 707. Portaveu de Bosc Viu.

2010-03-04T08:26:00.000-08:00

Fotomuntatges de la Reforestació 2010 per la Colla Ecologista l'Arrel (Ontinyent)

Video de promoció de la reforestació:

Fotomuntatge de l'activitat:

2010-03-02T23:35:00.000-08:00

El enemigo en casa (Monte Coto - Monòver)

Varios miembros del grupo Heliaca fuimos a dar un paseo por el Monte Coto. Allí observamos que las labores de silvicultura que se están realizando desde hace unas semanas están provocando numerosos daños al paraje. Los trabajos los está realizando la empresa Vaersa contratada por la Conselleria y que se autopublicita con un (cuanto menos) irónico "millorem el medi ambient". Así que lo que pretendía ser un paseo para disfrutar de la naturaleza y comprobar como para algunas plantas ya empieza a acabar el invierno, terminó siendo un "parte de lesiones" del paraje más singular del término de Monóvar. El diagnóstico es el siguiente:

- Movimientos de tierra, en muchos casos a favor de pendiente. El suelo ha quedado suelto y sin vegetación (aumento considerable de la erosión).
- Ensanche de la pista forestal en al menos 20 metros al haber desforestado los laterales.
- Triturado de restos vegetales en zonas de paso y obstruyendo cauces de torrentes.
- Tala de numerosos ejemplares adultos de Pinus halepensis sin criterio aparente, que estaban en perfecto estado.
- Maquinaria pesada asolando extensas zonas de arbustos y dañando árboles durante sus maniobras.
- Falta de profesionalidad en la poda de determinados pinos, cortando las ramas al ras.

Dado que se incumple buena parte de la normativa de un Paraje Municipal Protegido consideramos necesario paralizar los trabajos que se están realizando de forma inmediata y así se lo hemos comunicado al técnico de medio ambiente, el cual nos ha confirmado los daños y nos ha explicado que ya se había puesto en contacto con la empresa pero que los trabajos iban a continuar aunque había dado órdenes de que se hicieran sin maquinaria.

Dejamos una foto, el botón de muestra, del resultado de estos trabajos de silvicultura. En el apartado de fotos colocaremos alguna más para que todos podáis ver el resultado.

No entendemos como se ordenan este tipo de actuaciones, ya que muchos expertos dudan sobre la idoneidad de la creación cortafuegos, que muchas veces eliminan más masa forestal que la que destruyen los incendios que pretenden evitar.

De todas formas presentaremos una queja formal a la Conselleria de Medi Ambient, a ver si al menos por esta vez sirve de algo.

2010-02-22T07:00:00.000-08:00

Presentació pública a València de la campanya en defensa de la Font Roja

L’acte tindrà lloc en la seu del Centre Excursionista de València i comptarà amb la intervenció de personalitats destacades del món de l’excursionisme, el turisme rural i l’educació ambiental

El pròxim dimecres 24 de febrer, a les 8 de la vesprada, tindrà lloc al Saló d’Actes del Centre Excursionista de València (Pl. Tavernes de la Valldigna, 4) un acte de presentació a la capital valenciana de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural".

En aquest acte el biòleg alcoià Carles M. Mansanet, en representació de l’assemblea de la campanya, explicarà els greus impactes ambientals i socials que tindria la construcció d’un hotel en el cor de la Font Roja, projecte que és defensat pel Govern municipal del PP de l’ajuntament d’Alcoi, amb el suport econòmic de la Diputació d’Alacant; també s’exposaran quines són les alternatives existents, menys impactants i socialment més beneficioses, com ara la xarxa d’allotjaments rurals que a hores d’ara ja funciona en la perifèria del Parc Natural.

En la presentació també participaran Rafael Cebrián, membre de l’Associació Valenciana de Periodistes i Escriptors de Turisme i de l’Instit Valencià d’Excursionisme i Natura, i Premi Cavanilles 2002; Jorge Cruz Orozco, Doctor en Geografia, que treballa en el camp de la planificació i formació en turisme rural; i Maria Àngels Ull, doctora de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, presidenta de l'Associació Valenciana d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible i exdirectora general de Conservació del Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient.

"La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" considera de gran interés donar a conéixer en la capital valenciana l'amenaça que pateix la Font Roja, ja que aquest espai és una part essencial i emblemàtica del patrimoni natural del País Valencià.

2010-02-21T06:50:00.000-08:00

NOTA DE PREMSA DE LA COLLA ECOLOGISTA L’ARREL.

Ontinyent, 21 de febrer del 2010

La Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent), des de fa 20 anys, realitza reforestacions en diferents espais forestals del terme municipal d’Ontinyent.

Durant el matí del diumenge, s’ha realitzat una reforestació al paratge ontinyentí del Pla de les Simes, organitzada per la Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent) i amb la col·laboració del Grup d’Escoltes Màfeking (Ontinyent), CONVOI (Ontinyent), el Club Integral de Muntanya (València), el Centre Excursionista d’Ontinyent i l’Ajuntament d’Ontinyent.

Tot i que les condicions meteorològiques no eren del tot favorables, prop de cent persones s’han aplegat per a participar en aquesta activitat, (algunes d’elles vingudes a peu des del paratge de Fuset). El fort vent, la pluja intermitent i les baixes temperatures no han sigut impediment per a que xiquetes i xiquets de totes les edats, acompanyats per pares i monitors, hagen deixat la llavor del que serà l’inici d’un xicotet bosc.

Aquesta acció es troba emmarcada en un projecte que porta vigent 20 anys i que pretén la promoció dels valors ecològics, socials, culturals i econòmics dels ecosistemes forestals, a través de la gestió d’un xicotet viver forestal i la realització de reforestacions populars obertes a la participació de tothom.

La reforestació s’ha realitzat amb Roures de fulla menuda (quercus faginea). En altres ocasions, a més a més, s’han usat les següents espècies: Carrasques (quercus ilex ssp rotundifolia), Marfulls (viburnum tinus), Aranyoners (prunus spinosa), Arbocers (arbutus unedo), Arç blanc (crataegus monogyna), Freixes de flor (fraxinus ornus) i Aurons (acer opalus ssp granatense). Es tracta d’espècies arbòries i arbustives, pròpies del bosc mediterrani i, que algunes d’elles, pràcticament han desaparegut de les nostres terres.

La realització de les reforestacions es basen en els següents principis:

· Respecte de la vegetació prèvia, fruit de la regenació natural, que és el principal agent reforestador.

· Respecte de l’estructura del bosc, on trobem una gran diversitat d’espècies de diferents tipus, començant amb les molses i els líquens, passant per les herbes, lianes i arbusts de diferents mides i acabant pels arbres. Totes les espècies presents són importants i, malauradament en moltes ocasions, això és oblidat al considerar una simple plantació d’arbres amb els sols desproveïts de vegetació com a un bosc.

· Lluita contra els monocultius, especialment els de pins, perquè aquests són sistemes molt fràgils i vulnerables a l’atac de les plagues (per exemple: la processionària dels pins). Un bosc amb alta diversitat d’espècies i ben estructurat, sempre disposarà de majors defenses contra qualsevol amenaça.

Finalment, amb l’organització d’aquestes iniciatives ciutadanes, la Colla Ecologista l’Arrel, integrada dins de la plataforma Bosc Viu, denuncia la deficient gestió forestal de l’Administració Valenciana. Aquesta crítica es basa en la inexistència d’un programa de reforestacions que potencie el desenrotllament del bosc mediterrani; les dades sobre reforestacions que subministra la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge estan plenes d’incoherències que fan pensar sobre la seua falsedat; les reforestacions que realitza VAERSA, es fan majoritàriament amb pins i amb l’us de tècniques agressives que, lluny de conservar el medi natural, contribueixen a la seua degradació. Per altra banda, moltes de les accions que anomenen com a “preventives” i que contemplen l’obertura de tallafocs i la realització de “neteges” de sotabosc, no fan més que augmentar el seguit d’agressions que sofreixen els nostres espais forestals, i recentment, l’anunci que ha fet la Conselleria de retallada de recursos destinats a la vigilància dels espais naturals, no pot tindre conseqüències positives.

El hombre que plantaba árboles

2010-02-19T09:20:00.001-08:00

"Ce que j'aime dans les villes , ce sont les arbres qu'elles contiennent."

"On peut faire le portrait d'un caractère en faisant le portrait de son paysage."

"Le soleil n'est jamais si beau qu'un jour où l'on se met en route."

Jean Giono

2010-02-16T02:30:00.000-08:00

BUÑOL, 15 DE FEBRERO DE 2010

EL COLECTIVO MARFULL-ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ, PROPONE CONSERVAR EL PAISAJE, EN LUGAR DE APLICAR EL MODELO “DESTRUCTIVO” QUE IMPONE LA DIPUTACIÓN DE VALENCIA CON LA AMPLIACIÓN DE LA CARRETERA DE BUÑOL-ALBORACHE.

La Diputación se ha propuesto desempolvar viejos proyectos, aunque sean absurdos y no estén justificados, sin informar a la población afectada y sin contar con la opinión de los que habitamos la comarca. El argumento, parece “serio”: disminuir el tiempo de recorrido en este trayecto Buñol-Alborache, en 51 segundos.

En estos tiempos de crisis, donde la lógica nos lleva a ser conscientes de que debemos reducir gastos y priorizar proyectos que aporten un crecimiento sostenible para la comarca, la Diputación de Valencia se dedica a gastar miles de euros en un proyecto desmedido como lo es el nuevo trazado de la carretera CV-425, ignorando el alto valor ecológico de los tres corredores verdes que vertebran la comarca: el Río Buñol, el Río Chico y el Barranco del Conde, e ignorando los cientos de opiniones de ciudadanos de la comarca, argumentando el “no a la carretera”, en el periodo de consulta ciudadana abierta solo a través de internet en el 2008.

La diputación ha ocultado que este nuevo trazado afectará gravemente a los tres cauces, partiendo del desprecio de los valores de nuestra comarca, donde hacer desaparecer una cuarta parte de la Loma Malenas o donde hacer un sobredimensionado viaducto de 17 m de altura con un coste altísimo, y que rompe todos los principios de conservación del paisaje rural, son cosas sin importancia. ¿A cuantos euros nos va a salir a los ciudadanos, el segundo de menos, en el recorrido de Buñol a Alborache?.

Una carretera que nace de la mano del vertedero ilegal de Dos Aguas, o lo que es lo mismo, solucionar los problemas de la gran ciudad olvidando al resto de los municipios que ven como se va degradando su territorio y con ello su calidad de vida –vertedero por otro lado que tiene los días contados-.

Con la nueva ley de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje, del 2004 de la Generalitat, según el decreto 120/2006, los ciudadanos tenemos derecho a conservar nuestro paisaje, expresión de biodiversidad de nuestro territorio, legado de nuestra historia y recurso para nuestro desarrollo económico, independientemente de su calidad y ámbito (no solo atañe a espacios naturales, sino a áreas urbanas, periurbanas, rurales) y concierne a todos los paisajes tanto a los notables como a los cotidianos o a los degradados. El Consell reconoce que el paisaje es un patrimonio común de todos los ciudadanos y el elemento fundamental para su calidad de vida, que debe ser preservado y mejorado.

Es por ello que los colectivos MARFULL, ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ Y LA PLATAFORMA SALVEMOS MIJARES entre otros colectivos, se oponen a esta barbarie basada en un modelo depredador injustificado desde el punto de vista económico, social y medioambiental.

POR NUESTRA CALIDAD DE VIDA, POR NUESTRA IDENTIDAD Y POR EL FUTURO, DECIMOS ¡NO A LA AMPLIACIÓN DE LA CARRETERA BUÑOL-ALBORACHE!

Para más información a prensa: Colectivo Marfull-Agró. 651811569.

2010-02-15T07:02:00.000-08:00

REFORESTACIÓ A ONTINYENT (21 de febrer del 2010)

La Colla Ecologista l’Arrel organitza una reforestació amb roures (quercus faginea) al Pla de les Simes d’Ontinyent. Aquesta acció es troba emmarcada en un programa de promoció i recuperació del bosc autòcton (el carrascar mediterrani) vigent des de fa vint anys.

La Colla Ecologista l’Arrel és un col•lectiu que forma part de Bosc Viu (Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians; http://www.boscviu.blogspot.com/). Naix l’any 1990 dins del Grup d’Escoltes Màfeking d’Ontinyent, amb la finalitat de gestionar un xicotet viver forestal i iniciar un programa de reforestacions amb espècies forestals autòctones. Per a saber més, es pot consultar el següent blog: http://arrel-ecologista.blogspot.com/

En el següent enllaç, es pot trobar una xicoteta mostra dels arbres plantats fins ara:

http://picasaweb.google.com/boscviu/ReforestacionsDeLaCollaEcologistaLArrel#5428526790029393650

CONVOCATÒRIA:

Dia: Diumenge 21 de febrer del 2010.

Lloc de trobada:

A València: A la rotonda dels Hams ("anzuelos"), en l'eixida per la pista de Silla.

A Ontinyent: Al Barranquet (Plaça de la Coronació).

Hora de trobada:

A València: 8:00 hores.

A Ontinyent (hi ha dues possibilitats):

9:00 hores, si es desitja deixar el cotxe a Fuset i pujar a peu fins a l’alberg dels caçadors (Pla de les Simes).

10:00 hores, si es desitja pujar fins al Pla de les Simes amb cotxe.

Què cal portar?
1. Esmorzar, dinar i qualsevol cosa per a picar.
2. Guants.
3. Aixada, si se’n disposa d’una.

Desenrotllament de l’activitat:

10:30 hores: Trobada dels grups a la “Casa dels Caçadors” al Pla de les Simes.
11:00 hores: Inici de la reforestació.
14:00 hores: Fi de la reforestació.
14:30 hores: Inici del dinar davant de la “Casa dels Caçadors”.
15:30 hores: Replegar i visitar les reforestacions realitzades en anys anteriors en La Seix, baixant fins a la font del Nano.

Després de la visita de les reforestacions, l’activitat es donarà per acabada i es realitzarà el retorn a casa.

Per a més informació, contactar amb Ferran Gandia i Navarro, amb un correu electrònic a l’adreça fer_gan_na@yahoo.es o telefonant al 667 73 98 59.

2010-01-31T02:16:00.001-08:00

COMUNICAT DE PREMSA
Alcoi, 31/gener/2010

Èxit de la Pujada Atlètica a la Font Roja en defensa del paratge

L'activitat forma part de la campanya "La Font Roja també

és nostra. Hotel fora del Parc Natural"

Aquest matí ha tingut lloc la Pujada Atlètica en Defensa de

la Font Roja convocada per l'Assemblea de la campanya

"La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural".

En l'acte han corregut més de cinquanta atletes, en

representació de totes i cadascuna de les entitats que donen

suport a la campanya.

Els atletes participants s'han concentrat en la plaça d'Espanya

poc abans de les 11 del matí, on han estat acompanyats per un

grup de membres i simpatitzants de la campanya, i també per

la música del grup de batukada "Sambolika". Poc després, l'actor

alcoià Miquel Martí ha llegit un manifest reivindicatiu, que

recordava els principals motius d'oposició a la construcció d'un

hotel en el cor del Parc Natural.

A l'hora prevista, les 11:30, els corredors i corredores, uniformats

amb camisetes amb el lema "SOS Font Roja", han partit de

la plaça entre els aplaudiments del públic congregat.

Els atletes han corregut agrupats, sense competir, fins a l'àrea

del Santuari de la Font Roja, on han arribat també entre

aplaudiments poc abans de l'1 de la vesprada. Una volta

en el paratge, s'han fotografiat conjuntament mostrant els

logotips de totes les entitats representades.

Els participants han valorat molt positivament l'experiència,

destacant el bon ambient i l'harmonia entre els corredors.

L'Assemblea de la campanya agraeix el seu esforç i il·lusió,

gràcies als quals ha estat possible aquest nou acte lúdic i

reivindicatiu en defensa de la Font Roja.

>>> Àlbum de fotografies de la Pujada Atlètica en

Defensa de la Font Roja

http://fontrojadetots.blogspot.com/
Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com
Adreça postal: Apartat de Correus 252 - 03800 Alcoi