La intervenció esmentada es va realitzar entre finals de l’any 2009 i el primer trimestre de l’any 2010 i es troba, suposadament, emmarcada en un projecte anomenat “Actuaciones de restauración hidrológica forestal en la Muela de Cortes”, redactat per l’Enginyer Tècnic Forestal José Antonio Rueda, en març del 2009. Els treballs forestals han consistit en la completa eliminació de la vegetació en franges superiors als 200 metres, llevat d’uns pocs exemplars de pins aïllats que esquitxen el conjunt, en una zona d’alt valor paisatgístic i ecològic i que havia estat lliurada dels incendis forestals dels darrers 60 anys, inclosa també dins dels límits del LIC ES0000212 “Muela de Cortes y Caroche”, i en la ZEPA núm. 389 “Sierra de Martés y Muela de Cortes”. Els danys provocats per l’actuació sobre l’ecosistema de la zona, així com, les deficiències detectades en el projecte, són nombrosos i es detallen tot seguit:
1. S’incompleixen els principis en què es basa el marc legal en matèria forestal, patrimonial, de biodiversitat, d’estratègia forestal espanyola i d’impacte ambiental, vigents en els àmbits europeu, estatal i autonòmic.
2. No s’ha realitzat l’informe d’Impacte Ambiental, segons s’estableix a les lleis estatal 6/2001 i autonòmica 2/1989, així com, als seus Reglaments per a actuacions sobre sòls i vegetació natural i en la correcció hidrològica-forestal.
3. No s’han respectat els principis i normes de protecció als llocs d’Interés Comunitari (LIC) i de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i la seua consideració com a Zones d’Especial Conservació (ZEC).
4. La redacció del projecte en què estan basades les actuacions és incoherent, amb objectius contradictoris i que afecta a dues zones de realitats físiques completament diferents (el Mont del Santís V-1067 i el Mont Millares V-3013), sense que aquestes diferències en els punts de partida, condicionen l’actuació sobre elles.
5. No s’han respectat les prescripcions tècniques del projecte.
6. La intervenció ha creat un entorn desprotegit de vegetació amb zones de fort pendent, empitjorant el risc d’erosió de la zona i el control de les escorrenties i del règim hidrològic.
7. L’eliminació de la coberta vegetal ha afectat a la fauna que residia en la zona, bé de forma directa mitjançant la realització dels treballs, com per la manca de protecció que ofereix la vegetació i, sense la qual, altres formes de vida no són possibles.
8. S’ha produït un atemptat contra la biodiversitat a l’eliminar totalment les carrasques i la resta de frondoses, així com, un sotabosc ric, amb una alta diversitat d’espècies que complia amb una important funció ecològica. S’afavoreix així, l’establiment d’un monocultiu de pins que, sota cap condició, pot ser considerat com a bosc.
9. Aquests tipus d’intervencions no poden trobar-se dins de programes de lluita contra els incendis forestals, perquè no té cap sentit destruir tot allò que precisament es pretén protegir.
10. El destí dels beneficis de la venda de la gran quantitat de fusta extreta no són presents al projecte que empara aquestes actuacions.
11. Com a conseqüència del pas de maquinària pesant i dels camions carregats de fusta, s’han fet malbé els camins d’accés.
Acció Ecologista Agró, juntament a Bosc Viu, plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals i que aglutina al conjunt dels col·lectius ecologistes del País Valencià, s’han caracteritzat per la denúncia d’aquests tipus de pràctiques en la gestió forestal del territori valencià i que, malauradament, són sovint utilitzades. En l’estratègia de lluita contra els incendis forestals, les neteges de sotabosc i la realització de tallafocs lliures de vegetació són mesures agressives, amb greus impactes quantificables sobre el medi físic i de dubtosa eficàcia. A més a més, la realització d’aquestes intervencions, consumeix de forma absurda una gran part del pressupost destinat a la prevenció, la qual hauria de basar-se en una eficient xarxa de vigilància que detecte amb rapidesa l’inici de qualsevol incendi i, d’aquesta manera, poder extingir-lo en els primers estadis de propagació, abans que adquirisca dimensions considerables.
Tanmateix, el moviment ecologista valencià exigeix el canvi en la gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i per a la qual cosa, s’usaran tots els mitjans que l’estat de dret fica a disposició de la ciutadania i de les entitats cíviques, com ara, la col·laboració amb els grups parlamentaris i la ja anunciada intervenció de la Fiscalia (segons notícia apareguda en Levante-EMV el dimarts, 27 de juliol del 2010).
